Categoria
110 Versicles de la Bíblia sobre Maleïcions
Mira, a través de la Bíblia, Déu, amb la seva infinita saviesa, ens revela que la maledicció és conseqüència del pecat i de l'allunyament de la seva santa voluntat. Des del principi de la humanitat, quan l'Adam i l'Eva van desobeir Déu al Jardí de l'Edèn, la maledicció va entrar al món.
La maledicció és un reflex de la justícia divina, que actua com a conseqüència natural d'allunyar-nos de Déu i seguir els nostres propis camins. Al llibre del Gènesi, després que l'home pequés, Déu va declarar: «Maleïda sigui la terra per culpa teva; amb dolor menjaràs d'ella tots els dies de la teva vida» (Gènesi 3:17). Aquesta maledicció va afectar no només l'Adam i l'Eva, sinó a tota la humanitat. A partir d'aquell moment, el sofriment, el dolor i la dificultat es van fer presents a l'existència humana.
Tot i això, malgrat la maledicció que va entrar al món, Déu, amb el seu gran amor i misericòrdia, ens ofereix una solució a través de Jesucrist, que va portar sobre si mateix la maledicció del pecat a la creu. Per això podem ser alliberats d'aquesta càrrega, tal com es menciona al llibre de Gàlates: «Crist ens va redimir de la maledicció de la llei, fet per nosaltres maledicció» (Gàlates 3:13). Jesús es va convertir en la maledicció en el nostre lloc, prenent sobre si mateix el càstig que mereixíem.
Per tant, mirant a Jesucrist i rebent-lo com el nostre Salvador, podem experimentar l'alliberament de la maledicció i l'entrada a una nova vida en comunió amb Déu. La Bíblia ens ensenya que en Crist som una nova creació: «De manera que si algú està en Crist, és una nova criatura; les coses velles van passar; mireu, totes són fetes noves» (2 Corintis 5:17).
El Crist ens ha rescatat de la male-dicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l’Escriptura: “Maleït tot aquell qui penja d’un patíbul”,
Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
Succeirà, però, si no obeeixes la veu del Senyor, el teu Déu, de tenir cura a complir tots els seus manaments i els seus estatuts que avui et prescric, que damunt teu vindran i t’abastaran totes aquestes malediccions:
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Seràs maleït a la ciutat i seràs maleït al camp.
Seran maleïdes la teva cistella i la teva pastera.
Seran maleïts els fruits de les teves entranyes, les collites de la teva terra, l’increment del teu bestiar, els vedells de les teves vaques i els moltons dels teus ramats.
Seràs maleït quan marxis i seràs maleït quan tornis.
No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.
Perquè el país és ple d’adúlters, ja que per culpa de la maledicció està de dol; les pastures de l’estepa s’han assecat. Ells corren a fer el mal, i la seva força no és justa.
No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
Mireu: jo poso avui davant vostre la benedicció i la maledicció.
La benedicció, si obeïu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que avui us ordeno;
la maledicció, si no escolteu els manaments del Senyor, el vostre Déu, i us aparteu dels camins que jo avui us or-deno, seguint darrere déus forasters que no coneixeu.
Maleït el qui faci la tasca del Senyor amb negligència! Maleït qui privi la seva espasa de sang!
El Senyor diu això: “Maleït aquell qui confia en l’home i busca el seu suport en un mortal, mentre que el seu cor s’a-parta del Senyor.
Però, si no m’escolteu i no compliu tots aquests manaments,
si feu menyspreu dels meus estatuts i detesteu del fons de l’ànima les meves lleis, deixant de complir tots aquests es-tatuts, trencant el meu pacte,
jo faré el mateix amb vosaltres, i enviaré contra vosaltres el terror i les febres, que fan esllanguir la mirada i defallir l’esperit. Sembrareu en va la vostra llavor, perquè se la menjaran els vostres enemics.
Ja que estimava la maledicció, que així li sobrevingui! Ja que no li plaïa la benedicció, que s’allunyi d’ell!
‘Maleït l’home que faci una escultu-ra o una imatge de fosa, abominació per al Senyor, obra de les mans d’un artesà, i la guardi amagada.’ I tot el poble res-pondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui tracti indignament el seu pare o la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui redueixi els límits de propietat del seu veí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui desviï un cec en el camí.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui violi el dret del foraster, de l’orfe o de la viuda.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui jegui amb la dona del seu pare, perquè ha profanat el llit del seu pare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui copuli amb una bèstia.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui jegui amb la seva germana, filla del seu pare o filla de la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui jegui amb la seva sogra.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui mati d’amagat el seu proïsme.’ I tot el poble respondrà: “Amén!’
‘Maleït aquell qui accepti suborn per matar una persona innocent.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
‘Maleït aquell qui no mantingui la vigència de les paraules d’aquesta llei perquè siguin observades.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
I a l’home li digué: “Per haver es-coltat el que la teva dona et proposava, i haver menjat de l’arbre que t’havia prohibit quan et vaig dir ‘D’aquest, no en mengis’, la terra serà maleïda per culpa teva, i hauràs de treure’n el teu aliment amb fatigues tots els dies de la teva vida;
Amb tota maledicció heu estat maleïts; perquè vosaltres, la nació sencera, m’heu defraudat.
Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida.
Com puc maleir el qui Déu no ha maleït? Com puc amenaçar el qui el Senyor no ha amenaçat?
Avui crido com a testimonis contra vosaltres el cel i la terra, que us he pro-posat la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Escull, doncs, la vida, a fi que visquis tu i la teva descendència,
La maledicció del Senyor pesa sobre la casa de l’impiu, en canvi, ell beneeix l’estatge dels justos.
Aleshores ell em digué: “Això és la maledicció que s’estén sobre la superfí-cie de tot el país. Tothom qui robi serà eliminat, com diu una cara del rotlle, i tothom qui juri en fals serà exterminat, com diu l’altra cara del rotlle.
Sóc jo que l’ha feta sortir –diu el Senyor Totpoderós–. Entrarà a la casa del lladre i a la casa del qui jura en fals pel meu nom, i s’hi quedarà fins que n’hagi consumit tota la fusta i la pedra.”
La boca de la forastera és un pou profund; hi caurà aquell contra qui el Senyor s’irriti.
Com pardal a l’escampada i oreneta en ple vol, la maledicció sense causa tampoc no vindrà.
Si no escolteu, si no us ho preneu seriosament, a fi de donar glòria al meu nom, diu el Senyor Totpoderós, llavors enviaré sobre vosaltres una calamitat, i canviaré en maledicció les vostres benediccions, com ja les he canviades quan no m’heu fet cas.
Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
Per això la maledicció ha consumit la terra, i els seus habitants se n’han fet culpables. Per això són abrusats els habitants de la terra, i ja hi queda poca gent.
i digueu-los: Això diu el Senyor, el Déu d’Israel: Maleït aquell qui no vulgui obeir les paraules d’aquest pacte
Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha re-butjat a tu com a rei.”
Ell farà acostar el cor dels pares amb els fills, i els cors dels fills amb els pares, perquè jo no hagi de venir a cas-tigar la terra amb l’extermini.”
El Senyor enviarà damunt teu male-dicció, desastre i angoixa en tot allò que les teves mans emprenguin, fins a acabar amb tu i destruir-te ràpidament, per culpa de la perversitat de les teves accions, amb les quals t’hauràs apartat de mi.
El Senyor farà que t'arribi la pesta fins que desapareguis d’aquesta terra on vas a prendre’n possessió.
El Senyor et colpejarà amb les epi-dèmies, la febre, la inflamació i la gan-grena; amb la sequera, amb calamitats sobtades i amb malures, que et perse-guiran fins que desapareguis.
però si el que dóna són esbarzers i argelagues, és terra de rebuig, a punt de ser maleïda, i acabarà cremada.
Ja que estimava la maledicció, que així li sobrevingui! Ja que no li plaïa la benedicció, que s’allunyi d’ell!
S’ha enfundat la maledicció com si fos el seu vestit, i li ha penetrat com aigua a les entranyes, i com oli al moll dels ossos.
Si un home s’ha fet culpable de sen-tència de mort i ha estat executat, i l’has penjat en un arbre,
el seu cadàver no passarà la nit a l’arbre; l’enterraràs sens falta aquell mateix dia, perquè el penjat és un maleït de Déu, i no has de contaminar la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència.
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
No fiquis a casa teva cap cosa abominable, perquè et faries anatema igual que ella. Detesta-les en absolut i abomina-les totalment, perquè són ana-tema.”
Allà, ja no hi haurà infants de curta vida, ni vell que no acompleixi els seus dies; el jovenet morirà als cent anys, i el qui no arribi a centenari serà tingut per maleït.
per això jo he tret l’honor als prín-ceps del santuari, i he abandonat Jacob a l’anatema i Israel al vituperi.
I a l’home li digué: “Per haver es-coltat el que la teva dona et proposava, i haver menjat de l’arbre que t’havia prohibit quan et vaig dir ‘D’aquest, no en mengis’, la terra serà maleïda per culpa teva, i hauràs de treure’n el teu aliment amb fatigues tots els dies de la teva vida;
et produirà espines i cards, i hauràs de menjar plantes del camp;
menjaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser tret; perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”
Ara, doncs, maleït seràs de la terra que ha obert la boca per rebre de les teves mans la sang del teu germà.
Quan conreïs la terra, ja no seguirà donant-te el seu fruit. Fugitiu i errant aniràs per la terra.”
Aquell qui diu al culpable: “Tu tens raó”, és maleït pels pobles i detestat per les nacions;
i s’esdevingui, en sentir les paraules d’aquesta imprecació, que ell mateix es beneeixi interiorment dient: ‘Tot m’anirà bé, encara que em deixi guiar per la inclinació del meu cor; al cap i a la fi, l’abundor d’aigua suprimeix la sequera.’
El Senyor no voldrà pas perdonar-lo, sinó que llavors s’inflamarà la còlera del Senyor i el seu zel contra aquell home, i totes les malediccions escrites en aquest llibre s’abocaran damunt d’ell, i el Senyor esborrarà el seu nom de sota la capa del cel.
La meva espasa es mostra forassenya-da dalt del cel, i vet aquí que s’abatrà sobre Edom, sobre el poble que he des-tinat a ser condemnat a l’anatema.
L’ànima que pequi, aquesta morirà! El fill no pagarà per la iniquitat del pa-re, ni el pare no pagarà per la iniquitat del fill. La justícia reposarà damunt del just, i la impietat pesarà damunt del malvat.
Però el Senyor, el teu Déu, no va voler escoltar Balaam, i el Senyor, el teu Déu, va convertir aquella maledicció en benedicció, perquè el Senyor, el teu Déu, t’estimava.
Per això, fins i tot si nosaltres matei-xos o un àngel del cel us anunciés un evangeli diferent del que us hem anun-ciat, rebutgeu-lo.
Com us vam dir en una altra ocasió, ara us ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acceptar, rebutgeu-lo.
Maleïu Meroz, diu l’àngel del Senyor, maleïu fort els seus habitants, perquè no han vingut en auxili del Senyor; en auxili del Senyor contra els po-derosos.
El Senyor, el teu Déu, farà caure totes aquestes malediccions sobre els teus enemics, sobre els qui t’avorreixen i t’han perseguit.
per això us faig saber que ningú que parli guiat per l’Esperit de Déu no diu: “Anate-ma a Jesús”, i ningú no pot dir: “Jesús és el Senyor”, si no és guiat per l’Esperit Sant.
Així cauran damunt teu totes aques-tes malediccions, i et perseguiran i t’atraparan fins que siguis destruït, per no haver obeït la veu del Senyor, el teu Déu, i no haver guardat els manaments i els estatuts que ell et va prescriure;
Només tenen ulls per a l’adulteri i no paren mai de pecar; sedueixen les àni-mes febles; tenen un cor acostumat a la cobdícia; una raça de maleïts!
Han tornat a les iniquitats dels seus avantpassats, que van refusar d’escoltar les meves paraules, i han anat darrere déus estrangers per donar-los culte. La casa d’Israel i la casa de Judà han trencat el pacte que jo vaig concertar amb els seus avantpassats.”
És per això que el Senyor ha dit: “Mira, jo faig venir damunt d’ells una calamitat que no podran evitar; llavors m’invocaran, però no els escoltaré.
I prestareu el vostre nom per male-dicció als meus escollits, dient: ‘Que el Senyor Etern t’extermini’. En canvi, als meus servents els donaré un altre nom;
Si no procures complir totes les pa-raules d’aquesta llei escrites en aquest llibre, reverenciant aquest nom gloriós i terrible, el Senyor Etern, el teu Déu,
ell farà que siguin terribles els teus flagells i els de la teva descendència, grans plagues continuades i malalties malignes i persistents.
Vosaltres m’heu deshonrat davant el meu poble per un grapat d’ordi, per un tros de pa, fent morir els qui no havien de morir i permetent de viure els qui no havien de viure, mitjançant els vostres enganys al meu poble, que creu en aquestes mentides.
Benaurat l’home que confia en el Senyor, que posa en el Senyor la seva es-perança!
Serà com un arbre plantat a la vora de l’aigua, que estén les arrels cap al torrent; no tem quan ve la xardor, i el seu fullatge es manté verd; els anys secs no el neguitegen, ni deixa de donar fruit.
‘Maleït l’home que faci una escultu-ra o una imatge de fosa, abominació per al Senyor, obra de les mans d’un artesà, i la guardi amagada.’ I tot el poble res-pondrà: ‘Amén!’
Ells podran maleir, però tu beneiràs. Que els meus adversaris es vegin avergonyits, i que el teu servent se’n pugui alegrar!
Es va girar enrere, se’ls va mirar i els va maleir en nom del Senyor. Llavors van sortir dos óssos del bosc i en van destrossar quaranta-dos.
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?
Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, ha dit: Igual com es va vessar la meva ira i la meva indignació sobre els habitants de Jerusalem, així es vessarà la meva indignació sobre vosaltres si entreu a Egipte: esdevindreu un motiu d’execració i d’horror, de maledicció i de vergonya, i no tornareu a veure més aquest lloc.
“Ai dels fills rebels! –diu el Senyor–, que fan plans sense comptar amb mi, que ratifiquen pactes que jo no he inspirat, amuntegant pecat sobre pecat!
Els qui es decanten per baixar a l’Egipte sense consultar el meu oracle, per refugiar-se sota la protecció del fa-raó i emparar-se a l’ombra dels egipcis.
Però la protecció del faraó esdevindrà una vergonya per a vosaltres, i l’empara a l’ombra de l’Egipte, la vostra humi-liació.
M’encararé contra aquest home i en faré un escarment exemplar. L’extermi-naré d’entre el meu poble d’Israel; i sa-breu que jo sóc el Senyor.
la maledicció, si no escolteu els manaments del Senyor, el vostre Déu, i us aparteu dels camins que jo avui us or-deno, seguint darrere déus forasters que no coneixeu.
Tot el poble va respondre: “Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills.”
I succeirà que, així com el Senyor tenia complaença a afavorir-vos i a fer-vos prosperar, igualment es complaurà a aixafar-vos i fer-vos desaparèixer; i sereu arrancats de la terra on ara entreu per posseir-la.
El Senyor t’escamparà per tots els pobles, de l’un cap a l’altre de la terra, i allí serviràs uns altres déus desconeguts per tu i pels teus avantpassats, uns déus de fusta i de pedra.
Ai dels qui maquinen la maldat i planegen fer el mal quan són al llit per realitzar-lo a trenc d’alba, valent-se del poder que tenen a les mans!
Cobegen les heretats i les roben, am-bicionen les cases i les prenen; i opri-meixen l’home i la seva família, el pro-pietari i la seva hisenda.
Per això diu el Senyor: “Mireu, jo tinc pensat contra aquesta gent un mal del qual no podreu apartar el coll, i ja no anireu amb el cap tan alt, perquè serà un temps de calamitats.”
El cel que tens sobre el cap serà de bronze i la terra de sota teu serà de ferro.
Per pluja a la teva terra, el Senyor donarà pols i cendra; del cel davallaran fins que siguis exterminat.
Per això, per vida meva, ha dit Déu, el Senyor, que et tractaré amb la mateixa còlera i amb la mateixa gelosia que tu els has tractat, mogut pel teu odi; i em manifestaré a ells, quan t’hagi castigat.
Llavors t’adonaràs que jo, el Senyor, he sentit totes les injúries que has pro-ferit contra les muntanyes d’Israel, quan deies: Estan abandonades, ens les han lliurat com a presa!
Us heu enorgullit contra mi amb la vostra boca, i heu dit un munt de coses en contra meu. Jo mateix ho he sentit!
Això diu Déu, el Senyor: Faré de tu una desolació, perquè tot el país se n’alegri.
De la mateixa manera que t’alegra-ves sobre la casa d’Israel, perquè era devastada, així faré amb tu: seràs una desolació, serralada de Seïr i tot Edom, de l’un cap a l’altre! Llavors sabran que jo sóc el Senyor!”
Perquè, ¿és que Israel no ha estat un objecte d’escarni per a tu? ¿Per ventura ha estat sorprès entre els lladres, perquè cada vegada que parles d’ell hagis de moure el cap?
Tindràs fills i filles, però no seran per a tu, perquè aniran al captiveri.
Tots els teus arbres i el fruit de la teva terra, els consumirà la llagosta.
A causa de la ira del Senyor, quedarà deshabitada i desolada: tothom qui s’acosti a Babilònia restarà atònit i xiularà veient les seves destrosses.
Ben cert, el malvat no restarà sense càstig, però la descendència del just se n’escaparà.
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Ai dels qui dicten lleis injus-tes, dels qui promulguen de-crets repressius
per privar de justícia els desvalguts, per robar el dret dels pobres del meu poble. Les viudes són despulles i els orfes el seu botí.
Però, què fareu el dia del càstig, quan vingui la tempesta de lluny? Cap a on anireu a buscar auxili? On amagareu la vostra riquesa?
Davant d’ell, porta’t bé i escolta la seva veu. No li siguis rebel, que no perdonarà les vostres transgressions, ja que el meu Nom és en ell.
Aquests pagaran la pena d’una perdi-ció eterna, lluny de la presència del Senyor i de l’esplendor de la seva força,
Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel –diu Déu el Senyor–. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.
Em provoqueu a ira amb l’obra de les vostres mans, cremant encens als déus estrangers en aquest país d’Egipte on heu vingut com a refugiats, per acabar destruïts i ser motiu d’execració i oprobi entre totes les nacions de la terra.
Sembraràs molta llavor al camp, pe-rò segaràs poca collita, perquè la llagos-ta ho haurà devorat.
Plantaràs vinyes i les conrearàs, però no en beuràs vi ni les veremaràs, perquè s’ho hauran menjat els cucs.
“Jo també m’alçaré contra ells” –diu el Senyor Totpoderós–, “i extirparé de Babilònia el nom i tot el que en quedi, tota la descendència i tota la posteritat” –diu el Senyor!
“La convertiré en domini dels eri-çons, i en aiguamolls; i l’esbandiré amb l’escombra destructora” –diu el Senyor Totpoderós!
Per això, fes morir els seus fills de fam, abandona’ls al poder de l’espasa; que les seves dones quedin viudes i sense fills, que els seus marits siguin morts per la pesta i els seus joves travessats per l’espasa a la guerra.
El meu poble serà destruït per falta d’enteniment. Perquè has rebutjat el coneixement, jo et rebutjaré del meu sacerdoci; i perquè has oblidat la llei del teu Déu, jo també m’oblidaré dels teus fills.
I ja no hi haurà més prohibicions. Allà hi haurà el setial de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran,
El Senyor ha decretat contra tu, rei de Nínive: No hi haurà més descendents que portin el teu nom; eliminaré de la casa dels teus déus, les estàtues i les imatges de fosa, i hi prepararé la teva sepultura, perquè ets menyspreable.
fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:
immolaren els fills i les filles als dimonis.
Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.
Així es contaminaren amb les seves obres i es prostituïren amb les seves accions.
I els homes, però, tot i que es crema-ven per la gran xardor, maleïen el nom de Déu, que té poder sobre aquestes pla-gues, però no es van penedir ni recone-gueren la seva grandesa.
¿No t’ha passat tot això perquè vas abandonar el Senyor, el teu Déu, mentre ell et guiava pel bon camí?
per això, heus aquí que jo estendré la meva mà contra tu i et lliuraré a les nacions perquè et saquegin, t’extirparé d’entre els pobles i et faré desaparèixer d’entre els països. Et destruiré, i sabràs que jo sóc el Senyor!”
Per això, la indignació del Senyor es va encendre contra aquella terra i ha abocat damunt seu totes les malediccions escrites en aquest llibre.
i digué: “Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!”
En tot això, Job no va pecar ni va dir res d’ofensiu a Déu.
Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;
ans es complau en la llei del Senyor i la medita de nit i de dia.