Categoria
DIUMENGE DIA DEL SENYOR
El diumenge és el dia que guardo per anar al temple a adorar i lloar el Senyor. Allà em reuneixo amb els meus germans, tots units en un mateix sentir. És un dia de celebració.
A Déu li agrada que ens reunim per adorar-lo. A la seva Paraula està escrit: "Mira que bo i que deliciós és que els germans visquin junts en harmonia!" (Salms 133:1).
Ens hem de congregar sempre. La seva Paraula diu que no deixem de congregar-nos, com alguns tenen per costum. Així que, esforça't sempre per anar a la casa de Déu i guardar el diumenge.
"Val més un dia als teus atris que mil fora d'ells. Prefereixo estar a la porta de la casa del meu Déu que viure a les tendes dels malvats" (Salms 84:10).
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Si algú em vol servir, que em se-gueixi, i on jo sóc, també hi serà el meu servidor. El qui em serveixi, el meu Pare l’honrarà.
De fet, nosaltres som cooperadors de Déu; vosaltres sou conreu de Déu, la hisenda de Déu.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Aleshores es va asseure, cridà els Dotze, i els va dir: “Si algú vol ser el primer, serà el darrer de tots i el servent de tots.”
Només que reverencieu el Senyor i el serviu fidelment amb tot vostre cor, atès que heu comprovat quantes grans coses ha fet ell a favor vostre.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Ara bé, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres;
I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo amb cor sincer i amb un esperit voluntariós, perquè el Senyor examina tots els cors i coneix tot designi dels pensaments. Si el busques, ell es deixarà trobar; però si l’abandones, et rebutjarà per sempre.
Hi hagué molta alegria entre el poble per la contribució voluntària que s’ha-via fet, perquè s’havia ofert sincerament i de tot cor al Senyor; i també el rei David en va tenir una gran alegria.
L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’
És al Senyor, el vostre Déu, que heu de seguir, i és a ell que heu de reveren-ciar, són els seus manaments que heu de guardar, és la seva veu que heu d’es-coltar, és a ell que heu de servir i és a ell que heu de ser fidels.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Ell respongué: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix.”
Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: “Qui hi enviaré, qui ens hi anirà?” I vaig contestar: “Aquí em tens, envia-m’hi a mi!”
Donareu culte al Senyor Etern, el vostre Déu, i ell beneirà el vostre pa i la vostra aigua. Allunyaré de tu les malalties,
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, si els déus que els vostres avantpassats van servir més enllà de l’Eufrates o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu ara, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.”
Només us demano que procureu complir estrictament el manament i la Llei que us va donar Moisès, servent del Senyor: estimeu el Senyor, el vostre Déu, seguiu tots els seus camins i guar-deu els seus manaments; fidels a ell, servint-lo amb tot el cor i amb tota l’ànima.”
Perquè tampoc el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
El Senyor rescata l’ànima dels seus servidors, i no seran castigats els qui s’acullen a ell.
lliures de temença, arrencats de la mà dels enemics, li donem culteamb santedat i justícia, davant seu, tota la vida.
ja que aquell qui d’aquesta manera serveix el Crist es fa agradable a Déu i obté l’aprovació dels homes.
Jesús li replicà: “Diu l’Escriptura: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
com he servit el Senyor amb tota humilitat, entre penes i proves que han caigut damunt meu per les insídies dels jueus,
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Un sol dia en els teus atris val més que mil defora; he preferit estar-me al llindar de la casa del meu Déu que habitar a les tendes d’impietat.
Confia en el Senyor i obra bé; tindràs el país per habitatge i la seguretat per pastura.Complau-te en el Senyor, i ell et donarà el que desitja el teu cor.
Ja que som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.
serviu de bon grat, com si fos al Senyor i no pas als homes.Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
ells mateixos conten de nosaltres com vam arribar entre vosaltres i com us convertíreu dels ídols a Déu, per servir el Déu viu i veritable,
Estigueu sempre contents,pregueu constantment,en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Estic agraït a aquell qui m’ha donat la força, Crist Jesús, el nostre Senyor, que m’ha considerat prou fidel fent-me entrar al seu servei,
Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat.
amb molta més raó la sang de Crist, que en virtut del seu Esperit etern s’oferí a si mateix a Déu com a víctima sense defecte, purificarà la nostra consciència d’obres mortes, a fi que puguem donar culte al Déu vivent.
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.Perquè si algú escolta la paraula i no la practica, s’assembla a un home que examina en un mirall la cara que fa:es mira a si mateix, se’n va i després ja no pensa més com era.En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseve-rant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Conec les teves obres, l’amor, la fe, la dedicació i la constància teves, i sé que la teva activitat darrera és més gran que al començament.
Conec les teves obres; davant teu he deixat una porta oberta que ningú no és capaç de tancar, perquè, malgrat que no ets molt fort, has guardat la meva paraula i no has negat el meu nom.
Per això es troben davant el setial de Déu donant-li culte nit i dia, dins el seu santuari; i el qui ocupa el setial habitarà entre ells.