Categoria
105 Versicles bíblics sobre l'egoisme
Pensa-hi: l'egoisme és quan només penses en tu, quan ets indiferent al que necessiten els altres. És buscar sempre el teu propi interès, i això, al final, només et fa mal.
Déu no veu amb bons ulls l'egoisme. La seva Paraula ens diu clarament que és millor donar que rebre, i que estima qui dóna amb alegria.
L'Esperit Sant vol que tinguis un cor sensible, que sàpigues cuidar dels altres, com diu a 1 Corintis 10,24: "Ningú no busqui el seu propi interès, sinó el dels altres".
Si ets fill o filla de Déu, has de comportar-te com Ell, mostrant els fruits del seu Esperit Sant. L'egoisme no té res a veure amb Déu, amb el seu caràcter generós.
Tot allò que no reflecteix la naturalesa de Déu ve de la carn, i t'has d'apartar-ne per rebre la seva misericòrdia. Si has estat egoista, penedeix-te de tot cor. Jesús és bo i et perdona els pecats, et purifica amb la seva Sang.
Després, dedica't a fer el bé davant l'Altíssim. Sigues generós, no pensis només en tu. Demana perdó a qui hagis fet mal amb les teves accions, i no només estaràs salvant la teva vida, sinó que també estaràs apropant molts als peus de Crist.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
perquè la gent serà egoista, amb ànsia de diner, provocadors, orgullosos, difa-madors, rebels als pares, malagraïts, irreverents,
Llavors tota la gent de la vila va sortir a l’encontre de Jesús, i així que el van veure li van demanar que aban-donés la seva regió.
Tot seguit, Jesús digué als seus dei-xebles: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
I el més important d’entre vosaltres ha de ser el vostre servidor.Aquell qui s’enlaira serà humiliat, i aquell qui s’humilia serà enlairat.
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou, i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit. Això també és vanitat!
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
No t’inquietis si algú s’enriqueix, si creix l’opulència de la seva casa;perquè quan mori no s’endurà pas res, ni l’opulència li vindrà al darrere.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
Allibera els qui són conduïts a la mort, i detura els qui són arrossegats al patíbul.Si dius: “És que no ho sabíem pas”, ¿que potser no ho entén aquell qui sospesa els cors? ¿No ho sap aquell qui vigila la teva ànima? Ell retribuirà a cada u segons les seves obres.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa;
El cas d’un home que està sol, sense ningú; no té fills ni parents, però treballa sense parar i els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa, tot i que es pregunta: “Per què treballo tant, jo, i em nego el propi benestar?” També això és vanitat i afany inútil.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”Més aviat, “si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.”No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
El qui vulgui afermar la seva vida, la perdrà, i qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.
Has trobat mel? Menja just la que necessitis, no sigui que, per massa fart, l’hagis de vomitar.
Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa, però qui avorreix el suborn viurà.
No obstant, ell concedeix un favor encara més gran. Per això diu: “Déu s’oposa als arrogants i concedeix gràcia als humils.”
Generosament ha donat als pobres, la seva bonhomia perdurarà sempre, la seva dignitat s’alçarà amb honra.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
i va morir per tots, per tal que els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ha ressuscitat per tots.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig.
Senyor, no ha estat orgu-llós el meu cor, ni són altius els meus ulls; no m’he decantat per les grandeses o les proeses superiors a mi.
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
He comprès que per a ells no hi ha res de millor que alegrar-se i buscar el benestar durant la seva vida,perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
El qui esgarria els rectes pel mal camí caurà en la pròpia fossa; en canvi, els íntegres obtindran el benestar.
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
ja que després d’haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s’han abandonat als seus fútils raonaments i se’ls ha ofuscat l’enteniment.
De fet, qui et fa superior? Què tens que no hagis rebut? I, si ho has rebut, per què presumeixes com si no t’ho haguessin donat?
El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició, beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.
L’home de bé deixa herència per als seus descendents, la hisenda del pecador és destinada al just.
Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa.Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
No es tracta d’alleujar els altres pas-sant vosaltres estretors, sinó que, per a mantenir un nivell,en la situació actual, la vostra abundor compensi el que els manca a ells, per tal que també la seva abundor com-pensi el que us pugui faltar a vosaltres, de manera que es mantingui la igualtat,
Més val un rosegó de pa amb tranquil·litat que una casa de molts festins plens de discòrdia.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa?El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
en canvi, el qui, desconeixent-la, ha comès faltes mereixedores d’assots, en rebrà pocs. A tots aquells a qui s’ha do-nat molt, se’ls exigirà molt, i a qui ha estat confiat molt, també se li exigirà molt més.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
No hi ha cap diferència entre jueu o grec, ja que un mateix és el Senyor de tots, magnànim amb tots els qui l’invo-quen;perquè “tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat.”
La ciència dóna protecció i també en dóna el diner, però l’avantatge de la saviesa és que dóna vida a qui la pos-seeix.
Llavors el Senyor digué a Caín: “On és el teu germà Abel?” Ell va contestar: “No ho sé. Que potser sóc el guardià del meu germà, jo?”
Germans meus, que la vostra fe en nostre Senyor gloriós, Jesucrist, estigui lliure de favoritismes.Suposem que en la vostra congregació entra un home enjoiat i esplèndidament vestit, i també hi entra un pobre home mal vestit,i demostreu deferència al qui va ben vestit dient-li: “Asseu-te aquí, en un bon lloc”, i dieu al pobre: “Tu queda’t allà dret, o asseu-te aquí sota el meu escambell”,¿no seria una discriminació entre vosaltres? ¿No us faríeu jutges de fals criteri?
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.