Categoria
104 Versicles bíblics sobre les xafarderies
El llibre d'Efesis ensenya que no hem de pronunciar cap paraula nociva, sinó que cada paraula que diguem ha de servir per edificar els qui ens envolten, de manera que puguem beneir-los en qualsevol necessitat que estiguin afrontant.
La teva llengua va ser creada per ser un canal de benedicció que Déu desitja utilitzar per transmetre un missatge i edificar moltes persones. Per tant, és crucial desfer-te de tot allò que no prové de Déu i que no contribueix a l'edificació.
Has de tenir molta cura amb les teves paraules, ja que seràs jutjat segons el que diguis. Afanya't a beneir en lloc de maleir el teu proïsme o difondre xafarderies, ja que la xafarderia no és agradable als ulls de Déu.
Procura ser un portaveu diligent de la paraula divina, perquè sempre t'acompanyi la seva gràcia i misericòrdia. Recorda guardar la teva llengua del mal i els teus llavis de parlar engany, ja que la persona perversa provoca terribles discòrdies, mentre que qui protegeix la integritat del seu proïsme és capaç de salvar una vida.
Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
No escampis difamació entre els teus conciutadans, ni conspiris contra la vida del teu proïsme. Jo, el Senyor.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.
El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.No escampa calúmnies amb la llen-gua, mai no fa cap greuge al seu germà, ni deixa caure injúria contra ningú.
Les paraules del xafarder són com llaminadures que entren suaus al fons de les entranyes.
Que no ofenguin ningú, ni es fiquin en discòrdies; que siguin comprensius, testimoniant una gran tolerància per a tothom.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
No faràs córrer rumors falsos, ni et concertaràs amb els do-lents per a testificar falsament.
Igualment la llengua, tot i que és un membre molt petit, s’ufaneja de grans co-ses. Penseu quin bosc més gran podria arribar a encendre una molt petita guspira.Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.
Germans, no malparleu els uns dels altres. Qui diu mal d’un germà o judica el seu germà, diu mal de la llei i judica la llei; i si tu judiques la llei, no ets un complidor de la llei, sinó el jutge.
Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies.
a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
A més, també es tornen ocioses i roden de casa en casa, i no sols ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, enrao-nant del que no convé.
Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa?El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.No escampa calúmnies amb la llen-gua, mai no fa cap greuge al seu germà, ni deixa caure injúria contra ningú.
Debat la causa amb el teu opositor, però no descobreixis el secret d’altri,no sigui que qui ho senti et blasmi i el teu mal nom no es pugui es-borrar.
I si algú ve a veure’m, parla equí-vocament, recull dintre seu tot el que és negatiu, i quan és a fora ho xerra.
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.
Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell.
i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer,
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics.
Les paraules del xafarder són com llaminadures: entren suaus cap al fons de les en-tranyes.
Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és me-decina.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
El qui d’amagat malparla dels com-panys, el faré callar. El de mirada altiva i de cor infatuat, no el toleraré.
perquè em temo que, quan vingui, no us trobaré com voldria, i que vosaltres no em trobareu com voldríeu. Temo tro-bar rivalitats, gelosies, enrabiades, intrigues, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, disturbis;
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;
Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
La llengua mentidera odia els qui en són víctimes, i la boca aduladora provoca la ruïna.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
Per tant, tot el que heu dit en la foscor serà sentit a ple dia, i el que heu parlat a cau d’orella en les recambres, serà proclamat des dels terrats.
Rumies la maldat; la teva llengua és com un ganivet esmolat, enganyador!T’estimes més el mal que el bé, més la mentida que la paraula justa. (Pausa)T’agrada tota paraula nociva, llengua enganyadora!
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”Però si us mossegueu mútuament, vigileu que no acabeu devorats els uns pels altres.
Amb la llengua beneïm el Senyor i Pare, i amb la llengua maleïm els homes que Déu ha creat a imatge seva.De la mateixa boca en surt benedicció i maledicció. Germans meus, això no pot ser.
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
Per tant, deixem de jutjar-nos els uns als altres; mireu més aviat de no posar entrebancs al germà ni provocar-li una caiguda.
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
“No jutgeu i no sereu jutjats;perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
¿Has vist un home sempre disposat a parlar? Més es pot esperar d’un neci que no pas d’ell.
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
No jutgeu i no sereu jutjats; no con-demneu i no sereu condemnats; perdo-neu i sereu perdonats.
ja que tots fallem en moltes coses. Si algú no falla mai quan parla, aquest és un home perfecte, capaç de dominar també tot el cos.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
Com un boig que llença sagetes enceses, fletxes i mort,així és qui enganya els altres i diu: “Anava de broma.”
El qui s’avança a contestar sense haver escoltat demostra insensatesa i acaba aver-gonyit.
Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; mireu que el jutge ja és a les portes.
El cor del just medita abans de res-pondre; la boca dels malvats deixa anar infàmies.
Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
Feu-ho tot sense rondinar ni discutir,per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Però els fútils discursos irreverents, no te’ls escoltis, que cada cop faran avançar més la impietat,
De manera que cap de vosaltres no hagi de patir per homicida, lladre o malfactor, o per posar-se on no el demanen;
Siguin ben acollides les paraules de la meva boca, i els sentiments del meu cor davant teu, Senyor, defensor meu i redemptor meu!
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.
Resguarda’m de la colla de malvats, de la revolta dels malfactors,que esmolen la seva llengua com una espasa, llancen com fletxes la seva paraula enverinada;
L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la mal-dat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,
Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
Com un boig que llença sagetes enceses, fletxes i mort,així és qui enganya els altres i diu: “Anava de broma.”Quan falta la llenya, el foc s’apaga, i on no hi ha xafarder, s’acaba la discòrdia.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”
En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit.
Parleu i obreu pensant que heu d’és-ser judicats per la llei de la llibertat.Penseu que es judicarà sense mise-ricòrdia el qui no va tenir misericòrdia: i la misericòrdia triomfa sobre el judici.
Manteniu-vos d’acord els uns amb els altres; no aspireu a grandeses, sinó condescendiu amb els senzills; no us vulgueu fer els savis.
és un pretensiós que no sap res de res. De fet, té la febre de les discussions i les polèmiques, que són les que originen les enveges, les discòrdies, les maledicèn-cies, les suspicàcies malignes,
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.