La mentida no té res de benigna ni d'inofensiva. Davant de Déu, la mentida és perjudicial i comporta conseqüències amargues per a qui la practica i després és descobert.
No menteixis per evadir responsabilitats o per quedar bé amb algú, ja que mentir et converteix en una persona en qui no es pot dipositar confiança.
Quan menteixes, estàs prenent la decisió conscient de fer-ho, i si la teva consciència no et fa sentir culpable, és perquè has perdut la por a Déu i has adoptat la mentida com un hàbit.
Si ets capaç de mentir fins i tot mirant directament als ulls d'algú, estàs en un mal camí, no tant pel que li fas a aquesta persona, sinó perquè no t'importa com et veus als ulls de Déu.
Una vegada que algú es torna mentider, es converteix en una persona distant i freda. Encara que al principi creguis que mentir una vegada no està tan malament, si ho tornes a fer estàs obrint una porta, i quan te n'adones, ja és massa tard, no pots parar i has obert una escletxa.
La mentida et pot separar de Déu i fer-te perdre valuoses amistats i relacions. El mentider s'enganya a si mateix, perdent respecte, admiració i seguretat.
Ara que coneixes tot això, vés amb compte amb les paraules que emeten els teus llavis i no et converteixis en esclau d'esperits malignes que desitgen que no diguis la veritat.
La mentida es converteix en un llaç del qual només et pots alliberar confessant els teus pecats a Crist, allunyant-te del mal i mantenint un cor genuí en tot moment.
Mentir t'allunya de Déu, no et permetis viure sense la seva presència. Encara estàs a temps d'adreçar el teu camí i fer el que és correcte.
El just odia les paraules enganya-dores; l’impiu actua vilment i es cobreix de vergonya.
No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,
Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen.
Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”
I Pere digué: “Ananies, com és que Satanàs t’ha guanyat el cor perquè men-tissis a l’Esperit Sant i sostraguessis part de l’import del terreny?
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
per als llibertins, els invertits, els segrestadors, els enganyadors, els perjurs, i per a qualsevol altra cosa que s’oposi a la sana doctrina,
Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós.
No viurà pas a casa meva el qui fa engany; cap mentider no pot estar a la meva presència.
i els jutges investigaran a fons; i si aquell és un testimoni fals, que ha decla-rat mentides contra el seu germà,llavors faràs amb ell el mateix que ell pretenia fer contra el seu germà; així eliminaràs el mal d’enmig teu.
La resta d’Israel no cometrà maldats, no dirà mentides ni es trobarà a la seva boca una llengua enganyosa. Per això podran pasturar i descansar sense que ningú els inquieti.”
Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres.
La seva gola és un sepulcre obert, amb la seva llengua tramen en-ganys, sota els llavis porten verí d’escurçó.La seva boca és plena de maledicció i d’amargor.
Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;
Rumies la maldat; la teva llengua és com un ganivet esmolat, enganyador!T’estimes més el mal que el bé, més la mentida que la paraula justa. (Pausa)T’agrada tota paraula nociva, llengua enganyadora!
Aquestes són les coses que heu de fer: Digueu-vos la veritat els uns als altres; als tribunals, jutgeu rectament i procureu la pau;
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.No és pas aquesta la saviesa que baixa de dalt, ans és de la terra, irracio-nal, demoníaca.
No faràs córrer rumors falsos, ni et concertaràs amb els do-lents per a testificar falsament.
a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;
Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari,
Aquell qui diu: “Jo el conec”, però no observa els seus manaments, és un men-tider, i la veritat és lluny d’ell.
No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.
Els malvats estan desviats des del si matern, els mentiders estan extraviats abans de néixer;
No et precipitis en el parlar, ni tingui pressa el teu cor a fer alguna promesa davant Déu, perquè ell és al cel i tu sobre la terra; per tant, que siguin po-ques les teves paraules,
Fer fortuna amb llengua enganya-dora és la il·lusió fugissera dels qui bus-quen la mort.
Els principals sacerdots i el Sanedrí en ple buscaven un testimoniatge fals contra Jesús, per fer-lo matar,però no el trobaven, malgrat que s’havien presentat molts testimonis fal-sos. Finalment se’n van presentar dos
tot al contrari, rebutgem la clandesti-nitat vergonyosa, no ens movem amb astúcia ni disfressem la Paraula de Déu, més aviat, manifestant clarament la veritat, ens acreditem nosaltres mateixos davant tota consciència humana, sota la mirada de Déu.
Procuraré seguir la rectitud, quan recorrin a mi; em comportaré amb integritat de cor, dins l’àmbit domèstic.No posaré la mira en cap propòsit pervers. Detesto la conducta dels deslleials; no hi penso tenir tractes.
Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes?
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels.
ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.
De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
Si algú roba un bou o una ove-lla i els degolla o els ven, paga-rà cinc bous pel bou i quatre ovelles per l’ovella.
Quan el governant fa cas de pa-raules mentideres, tots els seus servidors esdevenen dolents.
El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.No escampa calúmnies amb la llen-gua, mai no fa cap greuge al seu germà, ni deixa caure injúria contra ningú.
Però, quan vaig veure que no cami-naven rectament segons la veritat de l’e-vangeli, vaig dir a Cefes davant de tot-hom: Si tu, que ets jueu, vius a la manera gentil i no a la jueva, com és que obligues els gentils a comportar-se com a jueus?
No posaré la mira en cap propòsit pervers. Detesto la conducta dels deslleials; no hi penso tenir tractes.
prevaricar i mentir contra el Senyor, abandonar el seguiment del nostre Déu, tramar opressió i revolta, concebre difa-macions dins el nostre cor i proferir-les.
Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel –diu Déu el Senyor–. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Qui oculta els seus pecats no prospera, qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
¿És veritat, eminents, que feu justícia, que judiqueu rectament els homes?Conscientment perpetreu injustí-cies; sobre el país pesa la violència de les vostres mans.
Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne.
Com a cristià dic la veritat i no menteixo, amb la seguretat que em dóna la meva consciència guiada per l’Esperit Sant.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Allunya’t de causes fraudulentes. No faràs morir l’innocent i el just, perquè no absoldré el culpable,
Els ulls del Senyor protegeixen el coneixement, però confonen les paraules de l’insidiós.
No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,i us heu revestit del nou, que es va renovant vers el ple coneixement, se-gons la imatge d’aquell qui el va crear;
Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi;
No em llencis amb els dolents, ni amb els malfactors, que parlen com amic als seus com-panys però guarden malícia en el cor.
Procuraré seguir la rectitud, quan recorrin a mi; em comportaré amb integritat de cor, dins l’àmbit domèstic.
Com a cristià dic la veritat i no menteixo, amb la seguretat que em dóna la meva consciència guiada per l’Esperit Sant.Sento una gran tristesa i un dolor punyent al cor,perquè jo mateix voldria ser el repro-vat, el separat de Crist, i que no ho fossin els meus germans, els del meu llinatge segons la carn.
Vénen a tu com si fos una assemblea; s’asseuen davant teu com un aplec del poble meu i escolten les teves paraules, però no les posen en pràctica, perquè la seva boca manifesta entusiasme, però el seu cor va darrere el guany.
Més val el pobre que camina en integritat que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.
No us he escrit pas pensant que ig-noràveu la veritat, sinó sabent que la coneixeu, i sabeu prou que de la veritat no en pot sortir cap mentida.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,
Així també vosaltres: per fora la gent us veu com unes bones persones, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat.
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa?El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.