Categoria
151 Versicles sobre la indiferència envers els altres
A la Paraula de Déu, trobem moltes ensenyances sobre la indiferència i com ens afecta a la vida. Primer de tot, se'ns anima a estimar el proïsme com a nosaltres mateixos, sense fer distincions.
Al llibre de Jaume1, se'ns avisa sobre la parcialitat i com ens pot portar a tractar injustament als altres, mostrant indiferència cap a les seves necessitats i el seu patiment.
La Bíblia també ens parla de la importància d'estar atents als qui ens envolten i ser compassius amb els qui pateixen. A la paràbola del bon samarità, Jesús ens ensenya que no podem ser indiferents al dolor i la necessitat dels altres. Hem d'estar disposats a ajudar i a oferir consol, independentment de qui siguin o d'on vinguin.
La indiferència també pot afectar la nostra relació amb Déu. A l'Apocalipsi2, Jesús adreça una carta a l'església de Laodicea, retreient-los la seva tebior i indiferència espiritual, i ens anima a ser fervorosos en el nostre amor i servei a Ell.
La Bíblia ens mostra que la indiferència no agrada a Déu ni promou el benestar de la nostra societat. Com a creients, hem d'esforçar-nos per estimar i servir el proïsme, mostrar compassió cap als qui pateixen i estar atents a les necessitats dels altres. Així, reflectirem els principis de Déu establerts a la Bíblia i contribuirem a construir una societat més justa i solidària.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
“Escolteu ara això, poble neci i es-túpid, que té ulls i no hi veu, que té orelles i no hi sent.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Però la casa d’Israel no et voldrà es-coltar a tu, perquè no em volen escoltar a mi; i és perquè tota la casa d’Israel és de front dur i de cor obstinat.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
No sigueu com els vostres avantpas-sats, als quals els profetes anteriors van cridar: ‘El Senyor diu que us convertiu dels vostres mals camins i de les vostres males accions’, i no van voler escoltar-me ni fer-me cas –diu el Senyor.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Oh, Senyor, ¿és que els teus ulls no veuen la realitat? Els has assotat, però no els ha dolgut; els has destrossat, i no accepten la correcció; han endurit el seu rostre més que la roca, i han refusat de penedir-se.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
En va he castigat els vostres fills, ja que no han après la lliçó. La vostra prò-pia espasa va devorar els profetes com un lleó carnisser.
Tot i així, ells no em van escoltar ni em van fer cas, es van endurir per no escoltar i per no acceptar la correcció.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Se m’han girat d’esquena, i no de cara, i encara que els he instruït contínuament ells no han acceptat la meva correcció.
Feu justícia al pobre i a l’orfe, defenseu l’oprimit i l’indigent.Allibereu el desvalgut i el pobre, arranqueu-lo de les mans dels do-lents.”
Conec les teves obres, i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent.Per això, perquè ets tebi, i no ets ni fred ni calent, et vomitaré de la meva boca.
Jo us he enviat tots els meus servents, els profetes, constantment perquè us diguin: Torneu enrere cadascun de vosaltres del seu camí, esmeneu la vostra conducta i no aneu darrere els déus estrangers per servir-los, i així podreu habitar la terra que us he donat, a vosaltres i als vostres avantpassats; però no m’heu prestat atenció ni m’heu escoltat.
Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
A tal fi va reunir els sacerdots i els levites i els digué: “Recorreu les ciutats de Judà un cop cada any i recolliu de tot Israel diners per a restaurar el temple del vostre Déu, i procureu ser diligents en aquest afer.” Però els levites no van ser diligents.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.I si tingués el do de profecia i com-prengués tots els misteris i tota la cièn-cia, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.Si no t’escolta, fes-te acompanyar per un o dos germans més, a fi que per la declaració de dos o tres testimonis s’estableixi la causa.Si no vol avenir-se a raons, posa-ho en coneixement de la congregació; i si tampoc no fa cas de la congregació, considera’l com si fos un pagà o un recaptador.
Que l’home recte em castigui és un favor, que em reprengui és bàlsam perfumat que no refusarà pas el meu cap. Sempre, però, els tindré en oració malgrat aquelles maldats.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell.
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,com diu l’Escriptura: “Per vida meva, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua exalçarà Déu.”Així, doncs, cadascú haurà de donar compte a Déu de si mateix.
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
Purificades ja les vostres ànimes amb obediència a la veritat, que implica un amor fraternal ben sincer, estimeu-vos de cor i amb ardor els uns als altres.
el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
Allibera els qui són conduïts a la mort, i detura els qui són arrossegats al patíbul.Si dius: “És que no ho sabíem pas”, ¿que potser no ho entén aquell qui sospesa els cors? ¿No ho sap aquell qui vigila la teva ànima? Ell retribuirà a cada u segons les seves obres.
Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa?El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
El cor em palpita, m’abandonen les forces, i fins la llum dels meus ulls ja s’a-paga.Amics i companys s’allunyen del meu flagell, i els meus parents es mantenen a distància.
Jesús prosseguí: “Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers que, després de despu-llar-lo i baldar-lo a cops, se’n van anar deixant-lo mig mort.Coincidí que baixava un sacerdot per aquell camí, i, en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó.Igualment va fer un levita que va arribar en aquell indret; en veure’l, va passar de llarg per l’altre cantó.Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler, i li digué: ‘Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.’Quin d’aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?”Ell va dir: ”El qui en va tenir com-passió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.”
Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres,i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Emparats per la teva presència, contra les conspiracions dels homes, els encobreixes sota la tenda contra l’atac de les llengües insidioses.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
El Senyor és benigne i just. Sí, força compassiu és el nostre Déu.El Senyor és el custodi dels humils, jo era feble i m’ha salvat.
Germans meus, que la vostra fe en nostre Senyor gloriós, Jesucrist, estigui lliure de favoritismes.Suposem que en la vostra congregació entra un home enjoiat i esplèndidament vestit, i també hi entra un pobre home mal vestit,i demostreu deferència al qui va ben vestit dient-li: “Asseu-te aquí, en un bon lloc”, i dieu al pobre: “Tu queda’t allà dret, o asseu-te aquí sota el meu escambell”,¿no seria una discriminació entre vosaltres? ¿No us faríeu jutges de fals criteri?
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
“No jutgeu i no sereu jutjats;perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats.
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
Perquè tinc moltes ganes d’estar amb vosaltres per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi;més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu?O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu?Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
Més aviat, “si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.”No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
No escampa calúmnies amb la llen-gua, mai no fa cap greuge al seu germà, ni deixa caure injúria contra ningú.
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor.
Per tant, deixem de jutjar-nos els uns als altres; mireu més aviat de no posar entrebancs al germà ni provocar-li una caiguda.
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
vas establir el teu poble en aquell lloc que en la teva bondat, oh Déu, havies disposat per al desvalgut.
per tal que no hi hagi desacord en el cos, sinó que tots els membres tinguin igual cura els uns dels altres.Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell.
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Ell els respondrà: “Us asseguro que cada vegada que no ho heu fet a un d’aquests més petits, tampoc a mi no m’ho heu fet.’
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Si el teu enemic cau, no te n’alegris, i si ensopega, no te’n felicitis dintre teu,no sigui que el Senyor ho vegi i no li sembli bé, i torni damunt teu la seva ira.
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món.
Que l’afecte fraternal perse-veri.No oblideu l’hospitalitat, que per ella alguns hostatjaren àngels sense saber-ho.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
Feliç qui es preocupa pel des-valgut! En el dia de la desgràcia el Senyor el salvarà.El Senyor el guardarà i el farà viure, i serà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics.El Senyor el sostindrà en el llit del dolor, se n’ocuparà en el curs de la seva malaltia.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Si veritablement compliu el manament regi segons les Escriptures: “Esti-maràs el teu proïsme com a tu mateix”, fareu el que és correcte;
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Feliç tu, fidel del Senyor, que segueixes els seus ca-mins.Quan mengis del treball de les teves mans seràs feliç i tot t’anirà bé.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit.
El pobre no quedarà oblidat per sempre, ni l’esperança dels afligits serà del tot fallida.
I això demano en la meva oració: que el vostre amor s’enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses,
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.