Sé que és dur. Saber que ja no hi és, aquella persona que tant estimaves, que era tan important a la teva vida... i que ja no podreu parlar, riure ni compartir més moments inoblidables. És un cop molt fort.
Tots passem per moments de tristesa, de dol. I en moments així, és normal plorar i sentir-se malament. No és cap pecat. Recorda que Jesús també va plorar quan li van dir que Llàtzer, un dels seus amics, havia mort (Joan 11:35).
És important, i necessari, expressar el que sentim en aquests moments de tristesa. Deixa sortir el que portes dins.
Però, tot i la tristesa i el dol, no hem de permetre que s'apoderi de les nostres vides. Déu és amb tu per eixugar-te les llàgrimes, per consolar el teu cor i tornar a posar un somriure als teus llavis. Només has de permetre que ho faci. (2 Corintis 1:3) Beneït sigui el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist, Pare de misericòrdies i Déu de tota consolació.
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Sigueu valents i ferms, no us espanteu ni tingueu por davant d’ells, perquè el Senyor, el teu Déu, és el qui va amb tu; no et deixarà ni et desempararà.”
Aleshores es va desvetllar, va incre-par el vent i digué al llac: “Silenci! Cal-ma’t!” I el vent amainà i es va fer una gran calma.
Perquè tu has estat refugi per al pobre, fortalesa per al desvalgut, refugi contra la tempesta, una ombra contra la calor, quan la fúria dels tirans era com la turmenta contra la paret,
Jesús els digué: “Jo sóc el pa de vida, qui ve a mi no tindrà fam; qui creu en mi no tindrà set mai més.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Clamen els justos, i el Senyor els escolta i els deslliura de totes les seves an-gúnies.El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.El just passa per molts sofriments, però de tots el deslliurarà el Senyor.Ell protegeix tots els seus ossos, ni un de sol no li serà trencat.
Sóc jo qui t’ha manat: Sigues valent i ferm, no tinguis por ni t’acovardeixis, perquè el Senyor, el teu Déu, és amb tu arreu on vagis”
Els digué: “Per què teniu tanta por, homes de poca fe?” Aleshores es va aixecar, va increpar els vents i el llac, i es va fer una gran bonança.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes. (Pausa)
Som atacats per totes bandes, però no esclafats; estem en dificultats, però no desesperats;acorralats, però no abandonats; abatuts, però no exterminats;
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,convençuts que la vostra fe provada engendra constància.Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
Però, veient la força del vent, va agafar por, i sentint que s’enfonsava va cridar: “Senyor, salva’m!”
Mira’m, i compadeix-te de mi, que em sento sol i afligit.Alleugera l’angoixa del meu cor, allibera’m de les meves afliccions.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Enmig de l’angoixa vaig invocar el Senyor, i el Senyor em contestà amb l’alli-berament.El Senyor està a favor meu, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
perquè set vegades cau el just, però s’aixeca, en canvi, els impius s’enfonsen en la dissort.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,
Perquè no ha menyspreat ni rebutjat el sofriment del desvalgut, ni li ha amagat la seva cara, ans l’ha escoltat quan l’invocava.
Ens has posat a prova, oh Déu, ens has depurat com es depura l’argent;ens has fet caure al parany, has carregat damunt nostre un pes feixuc.Has deixat que un home qualsevol ens trepitgés, hem passat pel foc i per l’aigua; però després ens has fet arribar al benestar.
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
No tinguis por, que jo sóc amb tu; portaré els teus fills de l’orient, i els aplegaré de l’occident.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca.
Vine, poble meu, entra als teus es-tatges, tanca les portes rere teu; amaga’t només un instant, fins que hagi passat la indignació.
Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
Quan tinc por, confio en tu.En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
El Senyor és la meva força i el motiu de la meva lloança, perquè m’ha estat la salvació.Crit de joia i de victòria, a les ten-des dels justos: “La dreta del Senyor ha fet proeses,la dreta del Senyor és sublim, la dreta del Senyor ha fet proeses.”
No deixarà ensopegar el teu peu, ni s’adormirà el teu guardià.No, mai no s’ensopeix ni s’adorm, el custodi d’Israel!
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
“Per l’opressió dels afligits, pel gemec dels pobres, m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor. “Posaré en seguretat el qui ho anhela.”
Des de les fondàries t’invoco, Senyor!Escolta, Senyor, el meu clam. Tingues l’orella atenta a la veu de les meves súpliques.
Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa; em rodejaràs de càntics d’agraïment per la meva salvació. (Pausa)
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen, de tots els qui l’invoquen de veritat.Ell satisfà l’anhel dels seus fidels, escolta el seu clam i els salva.
Digueu als descoratjats: “Esforceu-vos, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.”
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Se li van atansar i el van despertar dient-li: “Mestre, Mestre, que ens en-fonsem!” Ell es va desvetllar, va repren-dre el vent i la maror, que es van calmar, i es restablí la bonança.
Estimats, no us sorprengueu de la foguera que s’ha encès entre vosaltres per a posar-vos a prova, com si us pas-sés una cosa insòlita;al contrari, estigueu contents en la mesura que compartiu els sofriments de Crist, a fi que també en la revelació de la seva glòria exulteu de goig.
Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
La salvació dels justos ve del Senyor, és el seu refugi en temps d’angoixa.El Senyor els ajuda i els deslliura; els allibera dels malvats i els salva, perquè han confiat en ell.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
perquè ha manat als seus àngels que et guardin en tots els teus ca-mins;et portaran damunt els palmells perquè el teu peu no ensopegui en les pedres;
L’aflicció i l ’angoixa se’m van tirar a sobre, però els teus manaments han estat la meva delícia.
Alegra’t en el dia feliç, però en el dia advers, reflexiona: tant l’un com l’altre els ha fet Déu, a fi que l’home no pugui retreure-li res.
Tu, Senyor, fas brillar la meva llum, Déu meu, que il·lumines les meves tenebres.Amb tu jo em llanço contra els exèrcits, amb el meu Déu traspasso la muralla.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Però el Senyor Etern m’ajudarà, i per això no seré humiliat; per això he parat la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
En canvi jo, com olivera ufana, m’estic a la casa de Déu; confio en la seva bondat per sempre, perpètuament.Et lloaré eternament pel que tu has fet, i esperaré en el teu nom, perquè és bo davant dels teus fidels.
i tothom us odiarà per causa del meu nom.Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap.Amb la vostra constància mantindreu les vostres vides.
M’adormo en pau tan bon punt em fico al llit, perquè sols tu, Senyor, em fas viure confiat.
Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Te-meu més aviat aquell qui pot perdre tant els cos com l’ànima a l’infern.
Quan el Senyor restablí la captivitat de Sió, ens semblava un somni.Llavors se’ns omplí la boca de rialles, i la nostra llengua d’un crit de lloança. Entre els pagans es deia aleshores: “Ha fet una obra magnífica, el Senyor, amb aquests.”És magnífic el que ha fet el Senyor a favor nostre, i n’estem ben joiosos.
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
El pobre no quedarà oblidat per sempre, ni l’esperança dels afligits serà del tot fallida.
Aparellen la cavalleria per al dia del combat, però és el Senyor qui dóna la victòria.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
Salva’ns, Senyor, que no queda gent fidel, ha fugit la lleialtat d’entre els homes.Falsedat és el que es diuen els uns als altres; parlen amb llavis aduladors i amb cor fals.
Però que s’alegrin tots els qui en tu confien, que exultin perpètuament. Els protegiràs perquè frueixin de tu els qui estimen el teu Nom,
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut,tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant.Observes bé si camino o si m’aturo, i tota la meva conducta t’és ben palesa.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Per això, ja que rebem un regne incommovible, tinguem agraïment, i per aquest regne donem culte a Déu d’una manera agradable, amb reverència i res-pecte,
Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Perquè el Senyor Etern, el Sant d’Is-rael, ha dit això: “Si us convertiu i resteu tranquils, sereu salvats; en la calma i en la confiança tindreu la fermesa.” Però no ho heu volgut,
Qui de vosaltres és temorós del Senyor? Que escolti la veu del seu servent. El qui camina en tenebres, mancat de tota llum, que confiï en el nom del Senyor i s’empari en el seu Déu.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
I el Déu de la pau aixafarà Satanàs sota el vostres peus ben aviat. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.
El descregut està ple de penes, però el qui confia en el Senyor es-tarà rodejat per la bondat.Exulteu en el Senyor, oh justos, i estigueu contents, canteu alegres tots els rectes de cor!
Alço a Déu la meva veu i cla-mo, m’adreço a Déu i ell m’escoltarà.En moments de tribulació busco el Senyor, a la nit no descansa la meva mà estesa, la meva ànima no vol ser consolada.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I jo que pensava, mentre tot m’ana-va bé: “Jo no fracassaré mai.”Senyor, el teu favor m’assegurava incommovible; però tan bon punt m’has girat la cara, m’he ensorrat.
Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,