Categoria
VERSICLES SOBRE LA BENEDICCIÓ
La benedicció de Déu a les nostres vides sempre arriba en la quantitat justa i en el moment oportú, mai tarda. Déu sap el moment ideal per fer arribar aquella benedicció que tant has demanat en oració.
Estem envoltats de la meravellosa benedicció de Déu: tenim salut, tenim un sostre, tenim menjar, tenim salut mental, tenim persones que ens estimen i, sobretot, tenim a Déu a les nostres vides. Gaudim del meravellós regal de la salvació. Aquestes són benediccions que a vegades no notem, però que a molta gent li falten, i hem de ser agraïts per aquestes coses i alegrar-nos perquè les misericòrdies de Déu es renoven cada matí.
El meu Déu, doncs, suplirà tot allò que et falta, segons les seves riqueses en glòria, en Crist Jesús. Déu diu a la seva Paraula1 que la benedicció que ve d'Ell és la que enriqueix i no afegeix tristesa. Déu sap el que necessitem i té cura de nosaltres.
Siguem pacients, que la seva benedicció arribarà quan menys t'ho esperis. Adora el Senyor, el teu Déu, i ell beneirà el teu pa i la teva aigua. Jo apartaré de tu tota malaltia (Èxode 23:25). Mantén una vida d'obediència a Déu i la benedicció vindrà amb ella.
1Filipenses 4:19
Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,
Oi que vosaltres dieu que encara fal-ten quatre mesos per a la sega? Doncs jo us dic: Alceu els ulls i contempleu els camps; ja rossegen a punt de segar.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat, qui dorm durant la sega és un fill indigne.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
I el digué: “Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que faci venir se-gadors als seus sembrats.
Afligiu-vos, pagesos, xiscleu, vinyaters, pel blat i per l’ordi; perquè s’han perdut les sembrades dels camps.
La seva collita se la menjaran els afamats, furgaran entre les bardisses, i els assedegats s’engoliran la seva hisenda.
Si seguiu els meus estatuts, si guardeu els meus manaments i els poseu en pràctica,us enviaré les pluges al seu temps, la terra donarà el seu producte i els arbres produiran el seu fruit.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Jo sóc el cep, vosaltres les sarments. Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós, perquè sense mi no podeu fer res.
El Senyor ha jurat per la seva mà dreta i pel seu braç poderós: “No donaré més el teu blat per a alimentar els teus enemics, ni la gent de terra estranya beurà més del teu vi, que tant d’esforç t’ha costat,sinó que en menjaran els qui el seguin, tot lloant el Senyor; i els qui el veremin el beuran en els atris del meu santuari.”
No els ha vingut al cor de pensar: ‘Reverenciem el Senyor, el nostre Déu, que és qui ens dóna, al seu temps, la pluja primerenca i la tardana i ens ha assignat les setmanes reservades per a la sega.’
L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.
però l’any setè serà de repòs absolut per a la terra, un dissabte per al Senyor: no sembraràs el teu camp ni podaràs la teva vinya.El que bonament neixi de la teva sega anterior, no ho segaràs, ni veremaràs els raïms dels teus ceps no podats; serà un any de repòs per a la terra.
Feu-vos una sembrada de justícia i tingueu una sega de bondat; desbrosseu-vos un camp novell, perquè és temps de buscar el Senyor, fins que arribi i aboqui damunt vostre la salvació.
Les millors parts de l’oli, la millor part del vi i del blat, les primícies que ells ofereixen al Senyor, jo te les dono a tu.Els primers fruits de les collites de les seves terres que ofereixen al Senyor, seran per a tu; tots aquells de casa teva que estiguin purs en podran menjar.
D’igual manera la festa de la Sega, de les primícies del teu treball, del que hauràs sembrat al camp. Igualment com la festa de la Collita, en acabar l’any, quan recullis del camp els fruits del teu treball.
Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.
Quan seguis els sembrats del teu camp, si oblides alguna garba al camp, no tornaràs enrere per recollir-la; serà per al foraster, per a l’orfe i per a la viuda; així et beneirà el Senyor, el teu Déu, en tot allò que emprenguis.
Has multiplicat la gent i augmentat el seu goig; s’alegren davant teu com en els alegrois de la sega, com els homes festegen el repartiment del botí.
Feu-hi passar la falç, que el sembrat és madur; entreu, trepitgeu, que el cub és ple, les tines sobreïxen; tan gran és la seva maldat!
Com frescor de neu en temps de sega és el missatger fidel per al qui l’ha enviat, perquè reconforta l’ànima del seu amo.
Mentre duri la terra no cessaran mai la sembra i la sega, el fred i la calor, l’estiu i l’hivern.”
També per a tu, Judà, hi ha prepa-rada una collita, per a quan faci tornar del captiveri el meu poble.
I quan feu la collita a la vostra terra, no arribaràs a segar fins al límit del teu camp ni espigolaràs la teva sega.Tampoc no esgotimaràs la teva vinya ni aplegaràs els grans que hagin caigut al teu vinyar; ho deixaràs per al pobre i el foraster. Jo, el Senyor Etern, el teu Déu.
Deixeu-los créixer junts fins a la se-ga, i quan arribi el temps de segar diré als segadors: Colliu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; però el blat aplegueu-lo al meu graner.”
Un altre àngel va sortir del santuari cridant amb veu potent al qui estava as-segut sobre el núvol: “Fes anar la teva falç i sega, que ja ha arribat l’hora de segar. La collita de la terra ja és a punt.”
Sis dies treballaràs, però el setè dia reposaràs; tant a la llaurada com a la sega.Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.
Ha passat la collita, s’ha acabat l’es-tiu, i no hi ha hagut salvació per a nos-altres.
i veure’ls créixer el dia que són plantats i que al matí ja floreixin, que la teva collita desapareixerà el dia de la malura i del mal incurable!
Però altres llavors van caure en terra bona i van donar fruit: una, cent; una altra, seixanta; una altra, trenta.
No sou vosaltres els qui m’heu es-collit, sinó que jo us he escollit a vosaltres i us he encarregat que aneu i do-neu fruit, i que el vostre fruit sigui durador a fi que tot el que demaneu al Pare, en el meu nom, us ho concedeixi.
Durant set dies celebraràs la festa solemne al Senyor, el teu Déu, en el lloc que el Senyor hagi triat; perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà en totes les teves collites i en tot allò que emprengui la teva mà, i seràs plenament feliç.
Per tant, tingueu paciència, germans, fins a la vinguda del Senyor. Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra prenent paciència fins que s’assao-na amb la pluja primerenca i la tardana.
Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però Déu ha donat la creixença.Per tant, no compten ni el qui planta ni el qui rega, sinó Déu, que fa créixer.El qui planta i el qui rega són iguals, però cadascú rebrà la recompensa ajus-tada al treball que hagi fet.
El qui ha rebut la sembra en bona terra és aquell qui escolta la paraula i la comprèn; aquest sí que dóna fruit i pro-dueix el cent, el seixanta o el trenta per u.”
I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància.
Isaac va fer la sembra en aquella terra i la collita aquell any va ser del cent per u. El Senyor el beneïa,
Tal com la pluja i la neu baixen del cel i no hi tornen, sinó que reguen la terra i la fecunden perquè doni llavor al sembrador i aliment a qui el necessita,així és la paraula que surt de la meva boca: no tornarà a mi de buit, sinó que farà el que jo vull i acomplirà allò que li he encomanat.
De nou plantaràs vinyes dalt els turons de Samaria; en plantaran i fruiran de la collita.
Vénen dies –diu el Senyor– en què el llaurador es tocarà amb el segador, i el trepitjador de raïm amb el sembrador. Les muntanyes destil·laran most, i en regalimaran tots els pujols.
T’estimarà, et beneirà i et multipli-carà, beneirà el fruit de les teves en-tranyes, el producte de la teva terra, el teu blat, el teu vi, el teu oli, les cries de les teves vaques i les cries dels teus ramats, a la terra que va jurar als teus avantpassats que et donaria.
Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. Vosaltres sou de molta més vàlua que no pas els ocells!
Unes altres llavors van caure en terra bona, i van anar pujant i creixent fins que van granar; van arribar a donar el trenta, el seixanta i fins el cent per u.
Els proposà una altra paràbola: “El Regne del cel es pot comparar amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp.Mentre tothom dormia hi va anar el seu enemic, va sembrar zitzània enmig del blat i se n’anà.I quan el bri va créixer i va granar, hi va aparèixer també la zitzània.Llavors els mossos van anar a veure l’amo i li van dir: Senyor, ¿no vas sem-brar bona llavor en el teu camp? Com és, doncs, que hi neix la zitzània?Ell respongué: Això és obra d’un enemic. Els mossos li digueren: ¿Vols que anem a arrencar-la?Els contestà: No, no fos cas que tot collint la zitzània arrenquéssiu alhora el blat.Deixeu-los créixer junts fins a la se-ga, i quan arribi el temps de segar diré als segadors: Colliu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; però el blat aplegueu-lo al meu graner.”
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Feliços vosaltres, els qui sembreu a les vores de tots els recs i deixeu lliure el bou i l’ase!
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Sembraràs i no colliràs; xafaràs les olives, però no t’ungiràs d’oli; faràs el most, però no tastaràs el vi.
Alegreu-vos, doncs, fills de Sió, i exulteu en el Senyor, el vostre Déu, perquè ell us dóna la pluja al seu temps, fa davallar damunt vostre les ruixades de primavera i de tardor, com abans.Les eres s’ompliran de blat, i els cups vessaran de most i d’oli.
Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.Aleshores digué als deixebles: “Hi ha bona collita, però hi han pocs se-gadors;pregueu, doncs, a l’amo dels sem-brats que faci venir més segadors als seus sembrats.”
qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
Ja té a les mans la pala de ventar per netejar la seva era i aplegar el blat al graner, mentre que la palla, la cremarà a la foguera que no s’apaga mai.”
Aquell dia, el Senyor farà la batuda des del curs del riu Eufrates fins al torrent d’Egipte, i sereu recollits un a un, fills d’Israel.
Us ho asseguro: si el gra de blat cau a terra i no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit.
Durant sis anys sembraràs la teva terra i en colliràs els fruits;però el setè la deixaràs estar en repòs, a fi que els pobres del teu país se n’alimentin i el que ells deixin s’ho mengin els animals del camp. Igualment faràs amb la teva vinya i el teu oliverar.
Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,
perquè l’Escriptura diu: “No posis morrió al bou que trilla.” I també: “L’o-brer és digne del seu jornal.”
I els exposà aquesta paràbola: “Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya, i anà a buscar-hi fruit, però no n’hi va trobar.Llavors va dir al vinyater: ‘Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit en a-questa figuera, i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar inútilment la terra?’Però aquell home li va contestar: ‘Senyor, deixa-la encara aquest any, en l’endemig jo cavaré al seu voltant i l’adobaré amb fems,a veure si dóna fruit més endavant. Si no, la podràs tallar’.”
Ara vull cantar per al meu estimat un càntic del meu amic sobre la seva vinya: El meu estimat tenia una vinya en un fèrtil tossal.La va cavar, la va netejar de pedres i va plantar-hi ceps escollits. Enmig hi va construir una torre, i també va fer-hi un cub. Esperava que produís bon raïm, però va donar raïm agre.
Tens cura de la terra i la regues, l’enriqueixes abundosament amb el rierol diví ple d’aigua. Prepares el blat quan així la dis-poses:regant els seus solcs, ablanint els terrossos, assaonant amb ruixats i beneint la seva brotada.Corones l’anyada amb els teus be-neficis, en els teus rodals vessa l’abundància.Regalimen les pastures del desert, i els turons es guarneixen de gala;les prades es vesteixen de ramats, i les valls es cobreixen d’espigues granades; ressonen els crits de joia i els cants!
Igualment, he estat jo qui us ha atu-rat les pluges quan encara faltaven tres mesos per a la sega; mentre feia ploure sobre una ciutat, en deixava una altra sense pluja; una part dels camps tingué pluja, i la part dels camps on no va ploure es va assecar.
Digué a la figuera: “Que mai més ningú no mengi fruit de tu.” I els dei-xebles ho van sentir.
Van sembrar blat i han collit espines, s’han afanyat sense treure’n cap profit; quedareu decebuts de les vostres colli-tes per causa de la ira ardent del Senyor.”
Quedeu-vos en la mateixa casa, men-jant i bevent del que us puguin oferir, que l’obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa.
Ai de mi!, que em trobo com quan ja han collit els fruits de l’estiu, com quan ja han espigolat després de la verema, i no tinc ni un raïm per a men-jar, ni una figa primerenca que tant de-sitja la meva ànima.
No diferiràs l’ofrena de les teves co-llites ni del teu cup. El primogènit dels teus fills me l’oferiràs a mi.
Comptaràs set setmanes. Des que la falç inicia la sega, començaràs a comp-tar set setmanes,
Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.
a penes són plantats, a penes són sembrats, a penes el seu tronc ha arrelat a la terra, que bufa sobre ells i s’asse-quen, i la ventada se’ls emporta com fullaraca.
El segador rep el jornal i el fruit que recull és per a la vida eterna, a fi que s’alegrin tant el sembrador com el sega-dor.En això sí que és certa la dita: Un és el qui sembra i un altre el qui sega.Jo us he enviat a segar el que no havíeu treballat; van ser uns altres els qui van treballar, però vosaltres heu recollit el fruit del seu treball.”
¿O diu això per a nosaltres? Sí, cer-tament que és per a nosaltres que fou escrit. Tant el qui llaura com el qui bat han de treballar amb l’esperança de par-ticipar de la collita.
Això diu el Senyor Totpoderós: “Es-gotimeu a fons la resta d’Israel, com si fos una vinya; feu una altra passada per sobre els sarments, com fa el vere-mador!”
“Parla als fills d’Israel i els diràs: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us vaig a donar, i hàgiu fet la sega, dureu al sacerdot una garba com a primícies de la vostra sega.
perquè tenia por, ja que tu ets un home exigent: prens el que no has deixat i culls el que no has sembrat.’Li replicà: ‘Per la teva boca et con-demno, mal servent. Sabies que sóc un home exigent, que prenc el que no he deixat i cullo el que no he sembrat.Per què, doncs, no has dipositat el meu capital al banc? En tornar, jo l’hau-ria cobrat amb el rèdit.’
Heus aquí que heu escatimat el jornal dels obrers que han segat els vostres camps, i ara clama, i els crits dels segadors han arribat a les orelles del Senyor dels exèrcits.
Per tant, el Senyor Etern ha dit això: Mireu, la meva còlera i el meu furor s’abocaran sobre aquest lloc, sobre els homes i els animals, sobre els arbres dels camps i els fruits de la terra; cre-marà i no s’apagarà!”
I això, Ezequies, et servirà de senyal: aquest any es menjarà del que reneix, i l’any vinent, del que rebroti: però el tercer any sembrareu i segareu, plantareu vinyes i en menjareu els fruits.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Qui us doni a beure un got d’aigua pel fet de ser del Crist, us asseguro que no es quedarà sense la seva recompensa.
“El Regne del cel ve a ser com aquell tresor amagat en un camp, que un home el descobreix i el torna a tapar. Tot content se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
Hi haurà abundor de blat al país, i al cim de les muntanyes onejarà el seu fruit com al Líban; els ciutadans floriran com l’herba de la terra.
Els digué: “Doncs ara, el qui tingui bossa que la prengui, i també el sarró; i el qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa.
El Senyor enviarà al costat teu la benedicció, als teus graners i a tot el que les teves mans emprenguin, i et beneirà a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Al matí sembra la teva llavor, i a la tarda que la teva mà no reposi, perquè no saps quina reeixirà, si aquesta o l’altra, o si totes dues seran igual de bones.
“El Regne del cel és semblant a un propietari que de bon matí anà a contractar jornalers per a la seva vinya.Després d’acordar amb els jornalers el sou d’un dia, els envià a la vinya.Cap a les nou del matí va sortir un altre cop i en va veure d’altres que es-taven a la plaça, sense feina,i els va dir: “Aneu-hi també vosaltres, a la vinya, i us pagaré el que sigui just”;i ells se n’hi van anar. Sortí de nou cap al migdia i també a mitja tarda i va fer el mateix.Encara va sortir cap a les cinc i en trobà d’altres, parats, i els digué: “Per què esteu aquí desvagats tot el dia?”Li van contestar: “Perquè ningú no ens ha llogat.” Els digué: “Aneu també vosaltres a la vinya.”Al capvespre, l’amo de la vinya va dir al seu capatàs: “Crida els jornalers i pa-ga’ls el jornal, començant pels darrers i acabant pels primers.”Vingueren, doncs, els qui havien començat a les cinc de la tarda i cada un va cobrar un denari.Quan arribà el torn als primers, aquests es pensaven que en cobrarien més, però també ells van cobrar un de-nari cadascun.I en rebre’l, rondinaven contra el propietarii deien: “Aquests darrers han treba-llat només una hora i els has posat al mateix nivell que nosaltres, que hem aguantat el pes i la calor de la jornada.”Però ell replicà a un d’aquests: “Amic, no et faig cap injustícia. ¿No et vas llogar per un denari?Doncs, pren el que et pertoca i vés-te’n. Jo vull donar a aquests darrers el mateix que a tu.¿És que no tinc dret a fer el que vulgui amb allò que és meu? ¿O tens enveja perquè sóc generós?”Així els darrers seran primers, i els primers, darrers.”
¿És que el pagès, quan vol sembrar, llaura tot el dia, removent la terra i fent-hi solcs?¿No és veritat que, quan ha aplanat la terra, hi escampa el fonoll i hi sembra el comí, posa el blat a les rengleres, l’ordi al seu tros i l’espelta a les vores?
Tres vegades l’any em celebraràs una festa.Guardaràs la festa dels Àzims: du-rant set dies menjaràs pa àzim, com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte, i que ningú no vingui davant meu amb les mans buides.D’igual manera la festa de la Sega, de les primícies del teu treball, del que hauràs sembrat al camp. Igualment com la festa de la Collita, en acabar l’any, quan recullis del camp els fruits del teu treball.
Quan haureu entrat a la terra i haureu plantat diversitat d’arbres fruiters, tindreu els seus fruits com a incircumcisos. Durant tres anys seran per a vosaltres com a incircumcisos, i no en menjareu.El quart any, tot el seu fruit serà consagrat per acció de gràcies al Senyor.Però el cinquè any podreu menjar del seu fruit, perquè us sigui abundós. Jo, el Senyor.
Sembren camps i planten vinyes que donen una collita abundosa.Els beneeix i es reprodueixen a desdir, i no escatima el seu bestiar.