Versicles Sobre la Idolatria

No hi ha d’haver entre els teus ningú que faci passar el seu fill o la seva filla pel foc, ningú que practiqui l’endevina-ció, o els presagis, o els auguris, o els encantaments,o els sortilegis; ningú que consulti un esperit, ni un ocultista, ni que evoqui els morts;perquè tothom qui practica aquestes coses és abominable al Senyor, el teu Déu, i per causa d’aquestes abominacions el Senyor, el teu Déu, els expulsa de davant teu.

No recorrereu als nigromants ni als endevinaires; no acudiu a ells, que us contaminaríeu per causa seva. Jo, el Senyor, el vostre Déu.

Si una persona s’adreça als nigromants o als endevinaires per prostituir-se rere d’ells, jo plantaré cara a aquella persona i l’extirparé d’entre el seu poble.

Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha re-butjat a tu com a rei.”

No deixaràs que cap fetillera visqui.

També t’arrabassaré de les mans les fetilleries, i mai més no tindràs ende-vinaires.

I quan us diguin: “Consulteu els es-perits i els endevins, que xiuxiuegen i murmuren. ¿És que un poble no ha de consultar els seus déus, i els morts per als vius?”

Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.

Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”

També va fer passar els seus fills pel foc, a la Vall de Benhinnom, observava els presagis, es dedicà a la màgia, practi-cava encanteris, va instituir nigromants i endevinadors; va prodigar la maldat als ulls del Senyor, provocant-li l’enuig.

Per tant, no escolteu els vostres pro-fetes, endevins, visionaris, mags i feti-llers que us diuen: No haureu de servir el rei de Babilònia,

N’hi hagué bastants dels qui havien practicat la màgia que van recollir els llibres i els van cremar a la vista de tot-hom. Van calcular el seu valor, i en total arribava a les cinquanta mil peces de plata.

Continua, doncs, amb els teus encan-teris i amb els teus nombrosos sortile-gis, tal com et véns esforçant des de jove: potser et seran útils, potser et faràs temible.T’has fatigat en nombroses consul-tes; que vinguin, doncs, i et salvin aquells qui descriuen el cel, aquells qui observen les estrelles, aquells qui en lluna nova fan prediccions sobre el que et pot succeir.

I quan contemplis el cel i admiris el sol, la lluna i les estrelles, amb tota l’es-telada celeste, no et deixis endur per adorar-los ni donar-los culte, perquè és el Senyor, el teu Déu, qui els ha repartit per tots els pobles que hi ha sota el cel,

Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.

És cert que hi ha hagut també fal-sos profetes entre el poble, com també entre vosaltres hi haurà falsos mestres que propagaran doctrines perni-cioses i, refusant l’Amo que els va com-prar, atrauran d’improvís damunt d’ells un desastre.

Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran grans senyals i pro-digis, capaços d’enganyar, si fos possible, fins i tot els elegits.

Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen.

Van fer passar els seus fills i les seves filles pel foc, van practicar l’en-devinació, van fer servir la màgia, i es van lliurar a fer allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant el seu enuig.

qui desbarata les prediccions dels impostors i torna folls els endevins, qui fa rectificar els savis i canvia en follia la seva ciència.

Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,

Perquè aquestes nacions que expul-saràs acostumen a escoltar els fetillers i endevins, però a tu, el Senyor, el teu Déu, no t’ha permès de fer això.

No adoraràs els seus déus ni els ser-viràs, ni imitaràs la seva conducta; sinó que els destruiràs per complet i esmico-laràs les seves esteles.

ja que després d’haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s’han abandonat als seus fútils raonaments i se’ls ha ofuscat l’enteniment.Pretenien ser savis, però s’han fet necis;han substituït la glòria de Déu im-mortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.

Això diu el Senyor: “No aprengueu els costums dels pagans i no us atemoriu pels senyals del cel, encara que els pa-gans els temin.

Mireu que ningú no us enganyi amb filosofies i sofismes buits, segons les tradicions humanes, basats en els elements del món i no pas d’acord amb Crist.

Estimats, no confieu en qualsevol inspiració, més aviat comproveu ben bé si les inspiracions provenen de Déu, ja que pel món corren molts falsos profetes.

Tu, Senyor, has repudiat el teu poble, la casa de Jacob, perquè els envaeix l’Orient, amb fetillers com els filisteus, i pacten amb els estrangers.

Per afany de diners voldran mercade-jar amb vosaltres, valent-se d’un llen-guatge capciós. La seva condemnació ja fa temps que es va posar en marxa, i la seva perdició no dorm.

Un tal Simó, temps enrere, havia exercit la màgia en aquella ciutat i havia deixat atònita la gent de Samaria, fent-se passar per una persona excepcional iguanyant-se l’interès de tots, des del més petit al més gran, perquè deien: “Aquest home és la potència divina, l’a-nomenada Grandiosa.”I li feien cas perquè durant bastant de temps els havia embadalit amb les arts màgiques.

Així va morir Saül a causa de la prevaricació que havia comès contra el Senyor, ja que no va observar el manament del Senyor i, a més, va consultar una nigromanten comptes de consultar el Senyor. Per això, ell el va fer morir i va traspas-sar la reialesa a David, fill de Jessè.

“Vosaltres, veniu aquí, fills de la brui-xa, raça d’adúlters i de prostitutes.

Se sent el crit d’angoixa de la filla del meu poble des d’una terra molt llunyana: “El Senyor, ja no és a Sió? El seu rei, ja no hi habita?” “Per què m’han irritat amb les seves imatges, amb les seves vanitats estran-geres?”

es van emparentar amb els gentils i adoptaren els seus costums;fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:immolaren els fills i les filles als dimonis.

i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.

No us decanteu cap als ídols ni us feu déus de fosa. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.

La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen.

I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.

Perquè el Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, diu això: Que no us enganyin els profetes que hi ha entre vosaltres, ni els vostres endevins, i no feu cas dels somnis que acostumen a tenir,

Avorreixo els qui adoren ídols inú-tils; jo confio en el Senyor.

Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.

Bel es tomba, Nebó es desplo-ma, les seves imatges van sobre animals i bèsties de càrrega; les es-tàtues que vosaltres passejàveu són carregades com un pesat fardell sobre les bèsties cansades.

T’has fatigat en nombroses consul-tes; que vinguin, doncs, i et salvin aquells qui descriuen el cel, aquells qui observen les estrelles, aquells qui en lluna nova fan prediccions sobre el que et pot succeir.

Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.

El meu poble consulta el seu ídol de fusta, i un tros de pal li dóna respostes; un esperit de prostitució l’esgarria, i s’han prostituït abandonant el seu Déu.

¿Hi ha hagut mai cap nació que hagi canviat els seus déus? Si bé aquests no ho són, de déus. Però el meu poble ha canviat la seva glòria per allò que no serveix per a res.

Vosaltres, que us enardiu de luxúria entre els terebints, sota qualsevol arbre frondós, que immoleu els vostres na-dons als torrents i sota les escletxes de les roques.

Tingueu compte que el vostre cor no es deixi seduir i us desvieu per servir i adorar altres déus;

Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé.

Però vosaltres no sou res, i les vos-tres obres, fatuïtat; escollir-vos a vosaltres és una abominació.

Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no tenen vida.

El Senyor ha decretat contra tu, rei de Nínive: No hi haurà més descendents que portin el teu nom; eliminaré de la casa dels teus déus, les estàtues i les imatges de fosa, i hi prepararé la teva sepultura, perquè ets menyspreable.

Josies va eliminar també els nigro-màntics, els endevins, els ídols domès-tics i els altres ídols, totes les abominacions presents al país de Judà i a Jerusalem, a fi d’acomplir les paraules de la Llei escrites en el llibre que havia trobat el sacerdot Hilquià en el temple del Senyor.

Llavors us faran vergonya les alzines que tant us complagueren, i us ruborit-zareu dels jardins que us encisaven.

Que són compatibles el temple de Déu i els ídols? Doncs, nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir: “Habitaré enmig d’ells i m’hi pas-sejaré, seré el seu Déu i ells seran el meu poble.”I segueix: “Sortiu d’enmig d’aquesta gent i separeu-vos-en, diu el Senyor, i no toqueu res d’impur; i jo us acolliré

Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.

L’indignaren amb els altars elevats, i el provocaren amb les seves es-cultures.

Tornaran enrere i seran avergonyits els qui confien en els ídols, els qui diuen a les estàtues: Vosaltres sou els nostres déus!”

perquè els déus de tots els pobles són ficció; el Senyor, en canvi, ha fet el cel.

Em provoqueu a ira amb l’obra de les vostres mans, cremant encens als déus estrangers en aquest país d’Egipte on heu vingut com a refugiats, per acabar destruïts i ser motiu d’execració i oprobi entre totes les nacions de la terra.

Va suprimir els altars dels cultes es-trangers i els llocs alts, i va destruir les columnes sagrades i va tallar els troncs sagrats.

Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu: a uns déus que no coneixien, nouvinguts, arribats de poc, a qui no havien servit els seus avantpassats.

Els vostres supervivents es recordaran de mi enmig de les nacions on hauran estat deportats, quan jo hauré trencat el seu cor adúlter, que es va apartar de mi, i els seus ulls, que es prostituïren rere els ídols. Sentiran horror d’ells mateixos per les maldats que han comès amb totes les seves abominacions.

Amb això no vull pas dir que les víctimes sacrificades tinguin res d’espe-cial, ni que el mateix ídol sigui realitat.

Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.

¿Podrà l’home fabricar-se els seus déus? Si bé aquests no en són, de déus.

per això t’ho vaig anunciar per enda-vant, abans que s’esdevingués t’ho vaig fer saber, a fi que no diguessis: “Ho ha fet el meu ídol! Ho ha disposat la meva estàtua i la meva imatge!”

Fillets, guardeu-vos dels ídols.

Perquè els rituals dels pagans són va-nitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell,el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli.Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé.

Compliu tot el que us he manat i no invoqueu el nom d’altres déus; ni tan sols no els esmenteu.

Aplegueu-vos i veniu, acosteu-vos tots alhora, els supervivents de les nacions! No tenen seny els qui passegen els ídols de fusta i preguen a déus que no poden salvar.

El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,

i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.

Però els ídols d’ells són de plata i d’or, de fabricació humana,que tenen boca i no parlen, tenen ulls, però no hi veuen,tenen orelles, però no hi senten, tenen nas, però no oloren;les seves mans no palpen, els seus peus no poden cami-nar, i de la seva gorja no en surt ni el més petit so.

“Anuncieu-ho entre les nacions, feu-ho saber, alceu un estendard, feu-ho públic i no amagueu res. Digueu: ‘Babilònia és presa i el déu Bel avergonyit! Marduc és aterrat! Les seves imatges són escarnides, els seus ídols s’han desplomat!’

fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:

i adoraven el drac perquè havia cedit l’autoritat a la bèstia, i adoraven la bès-tia dient: “Qui es pot comparar a la bès-tia? Qui se li pot oposar?”

Tot el país és ple d’ídols, s’han age-nollat davant l’obra de les seves mans, davant el que han fet els seus dits.

No us deixeu desqualificar per cap dels qui es fan passar per humils i de-vots dels àngels, que pretenen tenir visions, vanament infatuats per l’estima del propi sentit carnal,

Llavors Samuel va dir a tota la casa d’Israel: “Si us convertiu al Senyor amb tot el vostre cor, si aparteu d’entre vosaltres els déus estrangers i les astartes, i dirigiu els vostres cors vers ell i només serviu el Senyor, ell us salvarà de la mà dels filisteus.”

Van construir els altars de Baal que són a la vall de Banhinnom per sacrifi-car-hi els seus fills i les seves filles en el foc de Moloc, cosa que jo no els havia manat, ni tampoc m’havia passat pel cap que s’arribessin a fer tals abominacions, induint Judà al pecat.

Tot al contrari: enderrocaràs els seus altars, esmicolaràs les seves estàtues i tallaràs els seus troncs sagrats;

Efraïm s’ha afeccionat als ídols; deixa’ls estar!

Arrasareu enterament tots els llocs on els pobles que aneu a expulsar han estat donant culte als seus déus, a les altes muntanyes, als turons i sota els arbres frondosos.Enderrocareu els seus altars, esmico-lareu les seves estàtues, cremareu els seus troncs sagrats i trencareu les imatges dels seus déus i fareu desaparèixer els seus noms d’aquell lloc.

i els escamparan sota el sol i la lluna, i sota tot l’estol de cossos celestials que ells havien estimat i adorat, aquells que ells seguien i consultaven, als quals do-naven culte; i no seran recollits ni en-terrats, sinó que quedaran com a fems sobre la superfície de la terra.

I els vaig dir: Que cadascun llenci lluny les abominacions que els fascinen els ulls, i no us contamineu amb els ídols d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.

I quan hagué enderrocat els altars i les imatges de les columnes sagrades, i trencat i esmicolat les escultures, fins a fer-ho tot pols, i hagué destruït tots els ídols arreu del país d’Israel, llavors va tornar a Jerusalem.

se’l carreguen a l’espatlla, el transpor-ten, el situen on ha d’anar i allà es queda, del seu lloc no es pot moure; a més, se l’invoca, però ell no respon; no els pot alliberar de la seva angoixa.

a causa de la maldat que van cometre per provocar-me a ira anant a cremar encens i donant culte als déus estrangers que ells no havien conegut, ni tampoc vosaltres ni els vostres avantpassats.

Quan demanis auxili, que et salvi la teva munió d’ídols! A tots se’ls empor-tarà el vent, seran escampats per la ventada; però el qui confia en mi posseirà la terra i heretarà la meva muntanya santa.”

No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;

Hi ha qui sacrifica un bou, i també mata un home; qui degolla una ovella, i també desnuca un gos; qui fa una ofre-na vegetal, i també de sang de porc; qui crema encens, i també beneeix un ídol; doncs, si ells s’han escollit els propis camins, i la seva ànima es complau en les seves abominacions,

Van menysprear els seus estatuts i el pacte que havia fet amb els seus avant-passats i les advertències que els havia dirigit, i van anar darrere la vanitat i es van tornar vans, seguint les nacions del seu voltant, tot i que el Senyor els havia manat que no les imitessin.

Qui hi haurà que esculpeixi un déu o fongui una escultura que no fa cap servei?

No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.

Això diu el Senyor: Què van trobar d’injust en mi els vostres avantpassats perquè se n’allunyessin per anar darrere la vanitat i es convertissin en fatuïtat?

Quan Asà va sentir aquestes paraules i la profecia del profeta Azariahu, fill d’Oded, es va decidir a eliminar totes les abominacions de tot el país de Judà i de Benjamí i de les ciutats que havia ocupat a la serralada d’Efraïm. També va restaurar l’altar del Senyor que hi havia davant el pòrtic del Senyor.

Per tant, diràs a la casa d’Israel: Això diu Déu, el Senyor: Convertiu-vos i abandoneu la vostra idolatria; aparteu la mirada de totes les vostres abominacions!