Dono glòria a Déu per cada esticla o dia especial que visc. Són dies d'alegria i celebració. Déu s'alegra quan camino en pau i alegria. Beneeix el Senyor en aquests dies i no oblidis que és Ell qui et fa viure moments especials.
Salm 30, 11-12: Has transformat el meu plany en dansa, m'has tret la roba de dol i m'has vestit de festa, perquè el meu cor et canti sense callar. Senyor, Déu meu, et donaré gràcies eternament. A la Bíblia, pots trobar molts versos sobre moments especials, i aquí te'n deixo alguns.
No oferiràs la sang del meu sacrifici amb pa fermentat ni guardaràs el greix de la meva festa fins a l’endemà.
I Moisès els donà aquesta ordre: “L’últim de cada set anys, al temps fixat per a l’any de la remissió, durant la festa dels Tabernacles,quan tot Israel vingui a presentar-se davant el Senyor, el teu Déu, al lloc que ell haurà escollit, davant d’ells llegiràs aquesta llei perquè tot Israel ho senti.
Després, tota la comunitat va decidir d’allargar la festa set dies més, i la van celebrar aquests altres set dies amb mol-ta alegria.
i presenteu ofrena encesa al Senyor, de les vaques o del ramat, en holocaust o sacrifici, en compliment d’un vot o com a ofrena voluntària, o, en les vos-tres festivitats, per oferir una fragància agradable al Senyor,
Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any,i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més.
Canviaré les vostres festes en dol i tots els vostres càntics en lamen-tacions; faré posar cilici entorn de tots els lloms i que siguin rapats tots els caps. Causaré un dol com el d’un fill únic, i la seva fi serà com un dia d’a-margor.
Comptaràs set setmanes d’anys, set vegades set anys, i el còmput de set setmanes d’anys et donarà quaranta-nou anys.Llavors, el mes setè, el dia deu del mes, faràs que ressoni el clam de les trompetes. En el dia de l’Expiació fareu que el so de la trompeta recorri tot el vostre país.
Tots els homes vindran de lluna nova en lluna nova, de dissabte en dissabte, per adorar-me, diu el Senyor.
Veient això, Aaron, va construir un altar davant seu i va proclamar: “Demà farem festa en honor del Senyor Etern.”
No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.
Posaré fi a tot allò que la fa feliç: les festes, els novilunis, els dis-sabtes i totes les festes solemnes.
Van trobar escrit en la Llei que el Senyor havia donat per mitjà de Moisès, que els fills d’Israel havien d’habitar en cabanes durant la festa del mes setè,i que havien de fer-ho saber fent un pregó per totes les poblacions, i a Jerusalem, que digués: “Sortiu a la muntanya i porteu rams d’olivera, de murtra, d’ullastre, de palmera i d’altres arbres frondosos, per fer cabanes, tal com és escrit.”
Ells fills d’Israel observaran el des-cans del dissabte durant totes les seves generacions, com a pacte perpetu.
Guardaràs la festa dels Àzims: du-rant set dies menjaràs pa àzim, com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte, i que ningú no vingui davant meu amb les mans buides.
Guardaràs la festa dels Àzims: du-rant set dies menjaràs pa àzim, tal com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte.
Aquest serà un dia memorable per a vosaltres, i el celebrareu com una festa del Senyor durant les successives gene-racions; el celebrareu com una insti-tució perpètua.”
Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills.Així, quan us haureu instal·lat a la terra que el Senyor us donarà, tal com ha promès, també observareu aquest precepte.I quan els vostres fills us preguntin: Quin significat té per a vosaltres aquesta cerimònia?,respondreu: Aquest és el sacrifici de la Pasqua del Senyor, que va passar de llarg per les cases dels fills d’Israel, a l’Egipte, quan anava ferint els egipcis i en va excloure les nostres cases.” En acabar, el poble es prosternà i va adorar.
“Parla als fills d’Israel i els diràs: Quant a les festes que heu de convocar com a assemblees santes, són aquestes solemnitats:
Aquestes són les festes del Senyor, les santes reunions que heu de convocar al seu temps.
i el dia quinze del mateix mes, la festa dels Àzims per al Senyor. Durant set dies menjareu pans sense llevat.
“Parla als fills d’Israel i els diràs: Quan hàgiu entrat a la terra que jo us vaig a donar, i hàgiu fet la sega, dureu al sacerdot una garba com a primícies de la vostra sega.Ell presentarà la garba davant el Senyor per tal que sigui acceptada a favor vostre; l’endemà del dissabte, la gron-xarà el sacerdot.
Comptareu set setmanes senceres des de l’endemà del dissabte, del dia que haureu ofert la garba de l’ofrena bressolada,fins a l’endemà del setè dissabte; comptareu cinquanta dies i presentareu una nova ofrena vegetal al Senyor.
“Digues als fills d’Israel: Al setè mes, el dia primer del mes serà per a vosaltres un descans solemne, comme-moració al so de trompeta de la santa assemblea;
“A més, el dia deu d’aquest setè mes serà el dia de l’expiació; fareu una con-vocació santa, dejunareu i presentareu ofrenes enceses al Senyor.
“Parla als fills d’Israel, i els diràs: El dia quinze d’aquest mes setè és la festa dels Tabernacles, que durarà set dies en honor al Senyor.
El dia quinze d’aquest mes setè, quan hàgiu recollit els productes de la terra, celebrareu set dies de festa al Senyor. El primer dia, descans solemne, i el dia vuitè també descans solemne.
”Que els fills d’Israel celebrin la Pas-qua al temps que correspon.La celebraran el dia catorze d’aquest mes, al capvespre, al temps indicat i d’acord amb tots els seus reglaments; la celebrareu seguint totes les prescripcions.”
El dia quinzè d’aquest mes serà festa. Durant set dies menjareu pans àzims.El dia primer tindreu reunió santa i no fareu cap treball servil.
“El setè mes, el primer dia del mes, tindreu una reunió santa i no fareu cap treball servil. Anunciareu el dia amb toc de trompetes,
“Fes atenció al mes d’abib per celebrar la Pasqua del Senyor, el teu Déu. Perquè en el mes d’abib, el Senyor, el teu Déu, et va fer sortir d’Egipte, de nit.
i llavors celebraràs la festa de les Setmanes al Senyor, el teu Déu, amb generoses ofrenes voluntàries de part teva, que has de donar segons com t’hagi beneït el Senyor, el teu Déu.
Celebraràs la festa dels Tabernacles durant set dies, quan hagis acabat la collita de la teva era i dels teus cups.Celebra amb alegria la teva festa, tu, el teu fill, la teva filla, el teu servent i la teva criada, amb els levites, el foraster, la viuda i l’orfe que visquin dintre de les teves portes.
Tres vegades l’any em celebraràs una festa.Guardaràs la festa dels Àzims: du-rant set dies menjaràs pa àzim, com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte, i que ningú no vingui davant meu amb les mans buides.D’igual manera la festa de la Sega, de les primícies del teu treball, del que hauràs sembrat al camp. Igualment com la festa de la Collita, en acabar l’any, quan recullis del camp els fruits del teu treball.
Celebraràs la festa de les Setmanes: la de les primícies de la sega del blat, i la festa de la Collita a fi d’any.
Tres vegades l’any, tots els homes es presentaran davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell hagi triat: per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles; i no es presentaran davant el Senyor amb les mans buides,
segons el ritu diari que havia instituït Moisès, fent les ofrenes els dissabtes, els novilunis i les festes solemnes tres vegades a l’any: la festa dels Àzims, la festa de les Setmanes i la festa dels Tabernacles.
Els fills d’Israel que es trobaven a Jerusalem van celebrar la festa dels Àzims durant set dies amb gran alegria, i els levites i els sacerdots cantaven lloances al Senyor cada dia amb els potents instruments dedicats al Senyor.
Van celebrar també la festa dels Tabernacles, tal com és prescrit, i els holocaustos diaris en el nombre establert en el ritual per a cada dia.
Pel que fa a la festa del dia quinze del mes setè, farà el mateix que aquells set dies, i oferirà igualment el sacrifici pel pecat, l’holocaust, l’ofrena vegetal i l’oli.”
Succeirà que tots els supervivents de les nacions que hauran atacat Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, Senyor Totpoderós, i per celebrar la festa dels Tabernacles.
En complir-se la diada de la Pen-tecosta, estaven tots reunits al mateix lloc,
i veient que això agradava als jueus, hi va afegir la detenció de Pere, coincidint amb els dies dels àzims.Després d’agafar-lo el va tancar a la presó, sota la guàrdia de quatre esqua-dres soldats, amb el propòsit de fer-lo comparèixer en públic després de la Pasqua.
Tingues present que has de santificar el dia del dissabte.Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina,però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster re-sident als teus dominis.
Declarareu sant l’any cinquanta i proclamareu l’emancipació de tots els habitants del país. Aquest serà el vostre jubileu: cada un de vosaltres tornarà a la seva propietat, i cadascú tornarà a la seva família.
Contempla Sió, la ciutat de les nostres celebracions solemnes! Els teus ulls veuran Jerusalem com una residència estable, una tenda que no es desplaça; mai no li arrencaran les estaques ni deslligaran cap de les seves cordes.
Aquest serà per a vosaltres un dissab-te de repòs solemne en què dejunareu. El dia nou del mes a la tarda, de vespre a vespre, guardareu el vostre descans.”
Durant sis dies treballareu, però el dia setè serà sant per a vosaltres, de repòs absolut en honor al Senyor. Qui faci cap treball en aquell dia morirà.
El dia deu d’aquest mes setè tindreu una reunió santa, dejunareu i no fareu cap mena de treball.
En les vostres diades d’alegria, de festes solemnes i de novilunis, tocareu les trompetes sobre els vostres holocaustos i sobre els sacrificis de les vos-tres ofrenes de reconciliació, perquè us faci de rememoració davant el vostre Déu. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”
I el dia vuitè van celebrar l’assemblea solemne, perquè havien celebrat la de-dicació de l’altar durant set dies, i la festa va durar set dies més.El dia vint-i-tres del mes setè, Salo-mó va enviar el poble a les seves cases contents i amb el cor alegre per tots els beneficis que el Senyor havia fet a David, el seu servent, a Salomó i a Is-rael, el seu poble.
El dia quinze d’aquest mes setè tindreu una reunió santa i no fareu cap treball servil. Guardareu una festa solemne al Senyor durant set dies.
I van celebrar la festa dels Àzims amb alegria durant set dies, perquè el Senyor els havia omplert d’alegria i havia decantat el cor del rei d’Assíria a favor d’ells, a fi de refermar el seu esforç en l’obra de reconstrucció del temple de Déu, el Déu d’Israel.
S’acostava la Pasqua dels jueus, i molta gent de la contrada va pujar a Jerusalem per purificar-se abans de la Pasqua.
com els dies que els jueus van aconseguir descans dels seus enemics, i com el mes en què la tristesa i el plany es va canviar en alegria i festa, i el dol, en joia. Havien de celebrar-se amb convits i alegria, amb obsequis dels uns als al-tres i amb donatius als pobres.
Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble: “Celebreu la Pasqua en honor al Senyor, el vostre Déu, d’acord amb el que és prescrit en aquest Llibre del Pacte.”
Nosaltres ens vam embarcar després dels dies dels Àzims a Filips, i al cap de cinc dies els vam aconseguir a Troas, on vam quedar-nos set dies.
Guardareu, doncs, la festa dels Àzims, perquè en aquest dia concret vaig fer sortir els vostres esquadrons de la terra d’Egipte; i observareu aquest dia, durant les successives generacions, com una institució perpètua.
Però quan la gent del poble es presenti davant del Senyor durant les festes solemnes, els qui entrin pel pòrtic del nord per adorar sortiran pel pòrtic del sud, i els qui entrin pel pòrtic del sud sortiran pel pòrtic del nord. Ningú no tornarà a sortir pel mateix pòrtic per on ha entrat, sinó que sortirà pel que hi ha enfront.
Aquestes són les festes del Senyor, en les quals heu de convocar reunions santes per a presentar al Senyor ofrenes enceses, holocaustos i ofrenes vegetals, sacrificis i libacions, cada cosa al seu dia,
I Esdres va llegir el Llibre de la Llei de Déu cada dia, des del dia primer fins a l’últim. La festa va durar set dies, i al vuitè hi hagué una assemblea solemne, tal com està prescrit.
els jueus van establir i van acceptar per a ells, per a la seva posteritat i per a tots els qui s’hi incorporessin, que mai no deixarien de celebrar aquests dos dies d’acord amb el que s’havia establert, en la data indicada de cada any.Que fossin recordats i observats de generació en generació, en cada família, en cada província i en cada ciutat; i que aquests dies del «Purim» mai no dei-xessin de ser celebrats entre els jueus i la seva memòria no deixés de ser recor-dada entre la seva descendència.
Aquest any cinquantè serà per a vosaltres de jubileu: no sembrareu ni segareu el rebrots, ni veremareu la vostra vinya en repòs;
“Fabrica’t dues trompetes: les faràs de plata batuda i et serviran per a convocar la congregació i per a ordenar alçar el campament.
Jeroboam també va instituir una festa solemne al mes vuitè, el dia quinze del mes, semblant a la festa solemne que es feia a Judà, i ell mateix va oferir sacri-ficis sobre l’altar. Així ho va fer a Betel, oferint sacrificis als vedells que havia fabricat, i establint a Betel els sacerdots dels llocs alts que ell havia construït.
Però a càrrec del príncep seran els holocaustos, l’ofrena vegetal i les libacions en les festivitats, els novilunis i els dissabtes, en totes les solemnitats de la casa d’Israel. Ell proveirà per a l’ofrena pel pecat, per a l’ofrena vegetal, per als holocaustos i els sacrificis pacífics, a fi d’acomplir l’expiació per la casa d’Is-rael.”
però deien: “Que no sigui durant les festes, no fos cas que es produís un ava-lot entre la gent del poble.”
“Això diu el Senyor Totpoderós: Els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè i desè es convertiran en joia, alegria i festivitats solemnes per a la casa de Ju-dà. Estimeu, doncs, la veritat i la pau!
El darrer dia de les festes, el més solemne, Jesús es posà dret i digué en veu alta: “Si algú té set, que vingui a mi i begui.
Però l’home que estigui net, i no vagi de camí, si deixa de celebrar la Pasqua, aquella persona serà extirpada d’entre el seu poble, perquè no ha presentat l’ofrena del Senyor al seu temps. Aquella persona carregarà amb el seu pecat.
Els fills d’Israel que es trobaven allí també van celebrar en aquella ocasió la Pasqua i la festa dels Àzims durant set dies.
Dalt d’aquesta muntanya, el Senyor Totpoderós prepararà, per a totes les nacions, un banquet de carns fresques, un convit de bons vins: menjars sucosos i tendres, vins purs i escollits.
Però vosaltres tindreu cançons, com en la nit de la festa solemne, i tindreu alegria al cor, com la del qui camina al so de la flauta quan puja a la muntanya del Senyor, la Roca d’Israel.
L’alegria que hi hagué a Jerusalem va ser molt gran, perquè, des dels temps de Salomó, fill de David, rei d’Israel, no hi havia hagut res de semblant a Jerusalem.
Jo recordo bé, i hi esplaio l’esperit dintre meu, quan anava amb la colla d’amics cap a la casa de Déu, entre l’aplec festiu, amb crits de joia i de lloança.
Com que havia passat massa temps i la navegació ja es feia perillosa –fins i tot el dejuni de setembre ja havia pas-sat–, Pau els advertí
El primer dia dels Àzims, quan s’im-molava la Pasqua, els seus deixebles li diuen: “On vols que t’anem a preparar el sopar pasqual?”
El primer dia de la festa dels Àzims, els deixebles es van acostar a Jesús i li van preguntar: “On vols que et prepa-rem l’àpat de Pasqua?”
perquè és l’any del jubileu, que serà sagrat per a vosaltres. Menjareu el que el camp doni bonament.
Llavors, Nehemies, el governador, amb Esdres, el sacerdot escriba, i els levites que instruïen el poble, digueren a tota la gent: “Aquest és un dia consa-grat al Senyor, el vostre Déu; no esti-gueu tristos ni ploreu”, perquè tothom plorava en sentir les paraules de la Llei.Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”