Categoria
103 Versicles de la Bíblia sobre l'Odi
El sentiment d'odi és realment perillós, i per això la paraula de Déu ens avisa de les seves conseqüències. A les Escriptures trobem versos que parlen d'això.
Al Sermó de la Muntanya, el Senyor parla de l'odi així: "Però jo us dic que tot aquell que s'enfadi contra el seu germà serà culpable de judici; i tot aquell que digui al seu germà: "Necio!", serà culpable davant el consell; i tot aquell que li digui: "Boig!", quedarà exposat a l'infern de foc" (Mateu 5:22).
Com més a prop estem del Senyor i cultivem una comunió més profunda amb Ell, més conscients ens tornem del pecat, tant dins com fora nostre. Hem de renunciar a la hipocresia i al rancor, ja que podríem estar albergant sentiments d'odi mentre fem veure als altres que no és així.
Hem d'allunyar-nos d'aquest esperit i buscar el perdó de Déu, alliberant-nos-en en nom de Jesús, ja que l'odi pot fer malbé no només el nostre cor, sinó també la nostra ment i el nostre cos.
No guardaràs al cor rancúnia contra el teu germà, sinó que reptaràs el teu proïsme per tal de no carregar-te un pecat per culpa seva.
Però el qui odia el seu germà està en la fosca i camina en tenebres sense saber on va, perquè les tenebres li han encegat els ulls.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
Tot aquell qui odia el seu germà es fa homicida, i ja sabeu que cap homici-da no conserva dintre seu la vida eterna.
”Però a vosaltres que m’escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu el bé als qui us odien,beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
El Senyor apartarà de tu tota malaltia; no deixarà que caigui damunt teu cap d’aquelles plagues malignes d’Egip-te que tu ja coneixes, sinó que les des-carregarà sobre els teus enemics.
I sereu odiats de tothom a causa del meu nom, però el qui hagi resistit fins a la fi se salvarà.
que quan esmoli la meva espasa ful-gurant, i la meva mà emprengui el judici, prendré venjança dels meus ad-versaris, i als qui m’odien pagaré el que es mereixen.
Tot aquell qui practica el mal avor-reix la llum, i no s’acosta a la llum de por que les seves obres siguin reprovades.
tu estimes la justícia i avorreixes la maldat. Per això t’ha ungit Déu, el teu Déu, amb oli d’alegria, d’entremig dels teus companys.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
No m’ha ultratjat un enemic, que hauria pogut suportar-ho, no s’ha alçat contra mi un que m’odia, que hauria pogut amagar-me’n,sinó tu, un home del meu cercle, company i confident meu,amb qui m’unia una afectuosa inti-mitat i anàvem plegats a la casa de Déu.
Són més que cabells tinc al cap els qui m’odien perquè sí; són poderosos els qui em volen perdre, els qui volen destruir-me sense motiu. ¿És que hauré de restituir el que no he robat?
Els qui estimeu el Senyor, detesteu la maldat! Ell guarda les ànimes dels seus fidels i els allibera del poder dels infidels.
No posaré la mira en cap propòsit pervers. Detesto la conducta dels deslleials; no hi penso tenir tractes.
amb paraules d’odi em van en-cerclar, sense tenir cap motiu per a atacar-me.En paga del meu afecte em fan la contra, i jo que només pregava.Em tornen mal per bé, i odi a canvi de la meva estimació,
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
El temor del Senyor és l’aversió a la maldat: orgull, altivesa, mal comportament, i la boca perversa, són coses que detesto.
Qui té odi, fingeix amb els llavis, però dintre seu hi cova la maldat;si la seva veu es torna amable, no te’n fiïs, perquè guarda set abominacions al cor.Encobrirà el seu odi amb fingiment, però a l’assemblea es descobrirà la seva malícia.
La llengua mentidera odia els qui en són víctimes, i la boca aduladora provoca la ruïna.
La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.
Perquè jo, el Senyor, estimo la justícia i avorreixo el robatori i l’engany; per això els donaré fidelment la seva re-compensa i pactaré amb ells una aliança eterna.
Escolteu la paraula del Senyor, els qui la reverencieu: “Aquells germans vostres que us odien, que us rebutgen per causa del meu nom, diuen: Que es glorifiqui, el Senyor, i així us veurem contents! Aquests, però, quedaran avergonyits!
La meva heretat ha estat per a mi com un lleó en la selva; ha llançat el seu rugit contra mi: per això l’he avorrida.
Tot i que jo us he enviat constantment tots els meus servents, els profetes, per dir-vos: No cometeu aquesta acció abominable que jo detesto.
“Tota la seva maldat aparegué a Guilgal, allà va ser on vaig començar a avor-rir-los per la perversitat de les seves obres. Els expulsaré del meu temple i no tornaré a estimar-los: tots els seus prínceps són deslleials.
Odieu el mal i estimeu el bé, i restabliu la justícia al tribunal; potser llavors el Senyor, el Déu Totpoderós, es compadirà del romanent de Josep.
Vosaltres, que odieu el que és bo i estimeu allò que és dolent, que els preneu la pell i la carn de damunt els ossos.
que ningú guardi mals pensaments al cor contra el seu proïsme; i no cobegeu jurar en fals, perquè jo avorreixo totes aquestes coses –diu el Senyor.”
Jo us he estimat, diu el Senyor, però vosaltres pregunteu: “En què ens has estimat?” El Senyor respon: “¿No era Esaú germà de Jacob? Doncs, jo he preferit Jacobi he rebutjat Esaú. He lliurat les seves muntanyes a la desolació, i la seva he-retat als xacals del desert.”
“Sabeu que es va dir: Estimaràs el teu proïsme i avorriràs el teu enemic.Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics i pregueu pels qui us persegueixen,
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Llavors us lliuraran al martiri i us mataran, i per causa del meu nom sereu odiats per tots els pobles.N’hi haurà molts que es rendiran i es delataran els uns als altres i s’odiaran mútuament.
I sereu odiats de tothom a causa del meu nom; però el qui hagi resistit fins a la fi se salvarà.
Feliços sereu quan els homes us odiïn, us rebutgin, us insultin i sigui el vostre nom proscrit com infame per causa del Fill de l’Home.
El món no us pot odiar, però a mi sí que m’odia, perquè jo els denuncio la seva conducta perversa.
Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
“Si el món us odia, sapigueu que m’ha odiat a mi abans que a vosaltres.Si fóssiu del món, el món us esti-maria com a cosa seva, però, com que no sou del món, perquè jo us he escollit d’entre el món, per això el món us odia.
Qui m’odia a mi, també odia el meu Pare.Si jo no hagués fet entre ells obres tals com ningú no ha fet, no tindrien culpa; però malgrat haver-les vist, m’han odiat a mi i al meu Pare.Però així es compleix la dita escrita en la seva Llei: M’han odiat sense cap motiu.
Jo els he transmès la teva paraula i el món els ha odiat, perquè no són del món, com tampoc jo no sóc del món.
són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
Atès que els impulsos de la carn obli-guen a enemistar-se amb Déu, ja que no se sotmeten a la Llei de Déu, ni tan sols ho poden fer,
No torneu a ningú mal per mal; pro-cureu tenir bona reputació davant de tothom.Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol;no doneu facilitats al diable.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
És cert que alguns han anunciat el Crist per enveja i antagonisme a mi, però n’hi ha d’altres que ho fan amb bona voluntat.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó seguiu sempre el bé, tant entre vosaltres com amb tothom.
atès que és de justícia als ulls de Déu pagar amb afliccions els qui us afligeixen,i, a vosaltres, els afligits, consol, jun-tament amb nosaltres, a l’hora de la revelació del Senyor Jesús, quan vindrà des del cel rodejat del seu exèrcit d’àngels,enmig d’un foc flamejant, per castigar els qui no coneixen Déu i els qui no volen saber res de l’evangeli de nostre Senyor Jesús.
Perquè també nosaltres, temps enrere, érem insensats i descreguts, anàvem perduts, esclaus de tota mena de pas-sions i plaers. Ens passàvem la vida en-tre la malícia i l’enveja, érem insupor-tables i ens odiàvem els uns als altres.
Has estimat la justícia i avorreixes la maldat; per això Déu, el teu Déu, t’ha ungit amb oli d’alegria, preferint-te als teus companys.”
Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos?Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
Perquè estimar Déu pressuposa com-plir els seus manaments. A més, els seus manaments no són cap càrrega,
I estimar, vol dir viure segons els seus manaments. El manament és que visquem en ell, tal com ho heu sentit des del principi,
Aquests, però, infamen allò que des-coneixen, i en aquelles coses que conei-xen per instint natural, es perverteixen com a bèsties irracionals.
Però vosaltres, estimats, recordeu-vos de les coses que us van predir els apòstols de nostre Senyor Jesucristquan us deien: Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d’impietat.Aquests són provocadors de divi-sions, mundanals, sense l’Esperit.
Però tens això de bo, que detestes les pràctiques dels nicolaïtes, que jo també detesto.
Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir.
Aleshores, el drac, ple de ràbia con-tra la dona, se n’anà a fer la guerra con-tra la resta dels seus descendents, els qui guarden els manaments de Déu i mantenen el testimoniatge de Jesús,
Les deu banyes i la bèstia que has vist acabaran avorrint la prostituta i la deixaran sola i nua, li devoraran la carn i la devastaran amb foc,
Llavors va cridar amb totes les seves forces: “Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en refugi de dimonis i antre de tota mena d’esperits malignes i de tota mena d’ocells impurs i repugnants,
Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen.