Categoria
VERSÍCLES SOBRE TEMES SEXUALS
La sexualitat és un tema que, quan en parlem, sentim molt tabú, envoltat de silenci i negació. Com a cristians, ens hem de preguntar: "Quin és el pla de Déu per a la sexualitat humana?" La Bíblia no es queda callada sobre el tema del sexe, sinó que en destaca alguns aspectes importants.
Hebreus 13:4¹ diu: "Honorable sigui en tots el matrimoni, i el llit sense taca; però als fornicaris i als adúlters els jutjarà Déu". El matrimoni és una institució honorable i tots li hem de donar l'honor que li correspon. Fugiu de la fornicació. Aborriu, detesteu i escapeu de tota impuresa.
Tenir activitat sexual fora del matrimoni és el que aborreceix Déu. Tot i que les actituds envers el sexe varien molt, hem d'entendre que Déu es dedica a fer les coses boniques i no ens hem d'avergonyir de res del que Déu ha fet. Com que Déu va crear el sexe, l'única cosa que és legítima pel que fa a la satisfacció del desig sexual està emmarcada dins d'un compromís de pacte; el segell d'un compromís de pacte es troba en el matrimoni i això pertany a la lògica de Déu.
El principi diví demostra que Déu va crear el sexe per al matrimoni, no fora del matrimoni. Una parella fidel mai tindrà problemes de malalties venèries per tenir molt sexe entre ells. No obstant això, si un dels dos surt del pacte i té sexe fora del matrimoni, correrà el risc de malalties i altres conseqüències a causa d'aquest pecat.
Fugiu de les passions sexuals. Qual-sevol altre pecat que l’home cometi es queda fora del cos, però el qui fornica peca contra el propi cos.
Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
A propòsit de les coses que m’heu consultat per escrit. Pot ser positiu per a l’home prescindir del matrimoni,però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
No us priveu l’un de l’altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedi-car-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.
Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.
Que tothom honori el matrimoni i mantingui una vida conjugal irreprot-xable, perquè Déu ha de jutjar els for-nicadors i els adúlters.
Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.”
Que la teva font sigui beneïda! Alegra’t amb la muller de la teva joventut,cérvola amable, graciosa daina: que t’embriaguin les seves carícies i el seu amor et tingui sempre em-badalit.
L’ home es va unir amb Eva, la seva dona, la qual concebé i infantà Caín i digué: “Per voluntat del Senyor, he obtingut un home.”
i van començar a cridar Lot i li deien: “On són els homes que aquest vespre han vingut a casa teva? Treu-nos-els, que volem jeure amb ells.”
Que ningú de vosaltres no s’acosti a la seva parenta pròxima per descobrir-ne la nuesa. Jo, el Senyor.No descobriràs la nuesa del teu pare ni la de la teva mare; és la teva mare, no descobriràs la seva nuesa.
No tindràs unió carnal amb cap bèstia, perquè et contaminaries amb ella; ni cap dona no s’oferirà a cap bèstia per aparellar-s’hi; és una perversió.
Si un home comet adulteri amb la dona d’un altre, hauran de morir irremissiblement, tant l’adúlter com l’adúltera.
Si un home jau amb un altre home com es jau amb una dona, tots dos han comès una abominació; ambdós mori-ran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells.
Si un home copula amb una bèstia, morirà irremissiblement; i matareu la bèstia.Si una dona s’acosta a una bèstia qualsevol per aparellar-s’hi, mataràs la dona i la bèstia. Moriran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells.
Si un home fos sorprès jaient amb una dona casada, tots dos han de morir igualment, l’home que jeia amb la dona i la dona mateixa. Així exterminaràs el mal d’enmig d’Israel.
Si una noia verge és promesa a un home i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella,treureu tot dos a la porta d’aquella ciutat i els apedregareu fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a la ciutat, i l’home per haver infamat la dona del seu proïsme. Així exterminaràs el mal d’enmig teu.
Si un home troba una noia verge que no està promesa, l’agafa i jeu amb ella, i són descoberts,l’home que ha jagut amb ella donarà al pare de la noia cinquanta cicles de plata, i ella esdevindrà la seva muller, per haver-la humiliat, i no podrà repudiar-la mai de la vida.
En una visita que Samsó va fer a Gaza, li va agradar una prostituta d’allà, i va anar amb ella.
Una tarda, quan David es va llevar de la migdiada i passejava pel terrat del palau reial, veié, del terrat estant, una dona que es banyava. La dona era be-llíssima.David es va informar sobre aquella dona, i li digueren: “És Betsabé, filla d’Eliam i la muller d’Uries, l’hitita”David va enviar uns emissaris perquè la fessin venir, i ella vingué a la seva presència. Ell va jeure amb ella, tot just quan ella s’havia purificat de la regla, i després ella va tornar a casa seva.
i les va posar davant seu perquè en mengés. Però ell la va agafar i li digué: “Vine, jeu amb mi, germaneta.”Però ella li digué: “No, germà meu, no em violentis, que això no es fa a Israel! No cometis aquesta vilesa!On aniria jo amb la meva deshonra? I tu series tingut per un infame a Israel. Et prego que parlis amb el rei, que no refusarà de donar-me a tu.”Però ell no es va avenir a raons, i, com que era més fort que ella, la va violentar i va jeure amb ella.
Beu l’aigua de la teva cisterna, la que brolla del fons del teu pou.¿Els teus dolls han de vessar a fora, i els teus rierols, pels carrers?Que siguin només per a tu, sense compartir-los amb estranys.Que la teva font sigui beneïda! Alegra’t amb la muller de la teva joventut,cérvola amable, graciosa daina: que t’embriaguin les seves carícies i el seu amor et tingui sempre em-badalit.
El sedueix amb la seva facilitat de paraula, l’encisa amb la falagueria dels seus llavis.Ell la segueix a l’acte, com un bou que va a l’escorxador, com un estúpid a engrillonar-se,fins que una llança li travessi el cor, com es precipita l’ocell al filat sense adonar-se que li costarà la vida.
“Les aigües robades són més dol-ces, i el pa d’amagat és més gustós.”Però ell no sap que allà habiten les ombres, i els seus convidats jeuen al fons del país dels morts.
La boca de la forastera és un pou profund; hi caurà aquell contra qui el Senyor s’irriti.
Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu exis-tència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món.
Que em besi amb els besos de la seva boca! Perquè les teves carícies són més dolces que el vi;és una delícia aspirar els teus perfums, el teu nom és un ungüent que es vessa; per això t’estimen les donzelles.Atrau-me darrere teu! Correm-hi! El rei m’ha introduït a les seves cambres. En tu tindrem alegria i goig; evocarem les teves carícies, millors que el vi. Amb tota raó ets estimat!
La seva esquerra sosté el meu cap, mentre amb la dreta m’abraça.Jo us conjuro, filles de Jerusalem, per les gaseles i les cérvoles del camp, que no desperteu ni desvetlleu l’amor fins que ella ho vulgui.
Que en són, de delicioses, les teves carícies, germaneta meva, esposa meva! Les teves carícies són molt més agradables que no pas el vi! I la fragància dels teus perfums supera la de tots els bàlsams!Els teus llavis regalimen gotes de mel, esposa meva, tens mel i llet sota la llengua; i l’aroma dels teus vestits és com la fragància del Líban.Ets un jardí tancat, germaneta, esposa meva, una font reclosa, una deu segellada.
Que n’ets de bella, que n’ets de dolça, amor meu delitós!Ets esvelta com una palmera, i els teus pits en són els raïms.M’ho he proposat: pujaré a la pal-mera i agafaré els seus raïms. Llavors, els teus pits seran per a mi com raïms de vinya, i l’aroma del teu alè, com el de les pomes;el teu parlar, com el bon vi, que suaument penetra l’amor meu i s’esmuny entre els llavis endor-miscats.
“Vosaltres, veniu aquí, fills de la brui-xa, raça d’adúlters i de prostitutes.De qui us burleu? A qui feu ganyotes i traieu la llengua? ¿No sou fills del pecat, vosaltres, nissaga bastarda?Vosaltres, que us enardiu de luxúria entre els terebints, sota qualsevol arbre frondós, que immoleu els vostres na-dons als torrents i sota les escletxes de les roques.
També t’has prostituït amb els egip-cis, els teus veïns de robusta virilitat, i has multiplicat les teves fornicacions per tal d’irritar-me.
Perquè han estat adúlteres, tenen les mans tacades de sang, han comès adul-teri amb els seus ídols, i fins els matei-xos fills que havien infantat per a mi han fet passar pel foc com a pastura per a ells.I a més m’han fet això: el mateix dia van contaminar el meu santuari i van profanar els meus dies de repòs.I, el mateix dia, després d’haver immolat els propis fills als seus ídols, van entrar al meu santuari per contami-nar-lo; això és el que han fet dins la meva pròpia casa.
El naixement de Jesucrist fou així: La seva mare, Maria, era promesa amb Josep, però abans de viure junts es va trobar encinta pel poder de l’Esperit Sant.
“Sabeu que es va dir: No cometis adulteri.Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
Els va respondre: “¿No heu llegit que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?I digué: Per això l’home deixarà el pare i la mare per ajuntar-se amb la seva muller, i la parella esdevindrà una sola carn.De manera que ja no són dues carns, sinó una de sola. Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”
perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis,adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa.Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l’home.”
però, des del primer moment de la creació, els va fer home i dona;per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare,i la parella esdevindrà una sola carn; de manera que ja no són dues carns, sinó una de sola.Per tant, el que Déu va unir, que no ho separi l’home.”
Jesús els digué: “Els fills del món actual prenen muller o marit,però els qui són considerats dignes de participar d’aquell món i de la resur-recció dels morts no es casen,
Per tant, que el pecat no domini el vostre ésser mortal, de forma que us deixeu portar per les seves passions,ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
Per tot arreu se sent parlar d’un cas d’immoralitat que hi ha en la vostra comunitat, d’una tal immoralitat que no es troba ni entre els pagans; fins al punt que un fa vida amb la muller del seu pare.
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
El menjar és per al ventre, i el ventre per al menjar, però tant l’un com l’altre han de ser extingits per Déu. I el cos no és per a la passió sexual, sinó per al Senyor, i el Senyor per al cos.
Fugiu de les passions sexuals. Qual-sevol altre pecat que l’home cometi es queda fora del cos, però el qui fornica peca contra el propi cos.¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.
Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.La muller no pot disposar del propi cos, sinó el marit, com tampoc el marit no pot disposar del propi cos, sinó la muller.No us priveu l’un de l’altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedi-car-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.
però si no poden guardar continència, que es casin, perquè és millor casar-se que cremar-se.
Si algú creu que no es comporta com cal amb la seva promesa, perquè se li passa l’edat en què convé casar-se, que faci el que vulgui, no peca: que es casin.Però, aquell qui ha meditat profun-dament la seva decisió sense que res no l’obligui en contra, ans és amo de fer la seva voluntat, si ha decidit quedar-se solter, farà ben fet.En tot cas, qui es casa amb la pro-mesa fa bé, i qui no es casa fa millor.
No us poseu en aliança amb els no creients, perquè, què tenen en comú la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i les tenebres?Que poden estar d’acord Crist i el diable? ¿És que un creient pot associar-se amb un descregut?
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Perdut tot sentit moral, s’han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d’immoralitats.
Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.
Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’ajuntarà a la dona, i els dos esdevindran un sol cos.Aquest símbol és grandiós, tanma-teix jo l’aplico a Crist en relació a l’Església.En conclusió: vosaltres també, que cadascú estimi la seva esposa com a si mateix; i l’esposa que tingui respecte al marit.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santificació, que us aparteu de la fornicació;que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos,i no pas en passions de mal desig, com fa la gent que no coneix Déu;
tenint present això: que la Llei no s’ha instituït per als homes complidors, sinó per als criminals i els rebels, els impius i els pecadors, els sacrílegs i els profa-nadors, els parricides i els matricides, i els assassins;per als llibertins, els invertits, els segrestadors, els enganyadors, els perjurs, i per a qualsevol altra cosa que s’oposi a la sana doctrina,
Defuig les passions jovenívoles, però busca amb afany la justícia, la fe, l’a-mor, la pau, amb tots els qui invoquen el Senyor amb cor sincer.
Així podran aconsellar les joves a estimar el marit i els fills,a ser prudents, castes, bones mestres-ses de casa seva, bondadoses, obedients al seu marit, per tal que la paraula de Déu no sigui desacreditada.
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les ape-tències carnals que lluiten contra l’àni-ma;
Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.
Ja és prou el temps que heu perdut vivint a la manera dels pagans, darrere el llibertinatge, les apetències, la dis-bauxa, les orgies, les borratxeres i les idolatries abominables.
Molts els seguiran en les seves dis-bauxes, i per culpa seva es parlarà malament del camí de la veritat.
sobretot aquells qui van darrere els desigs carnals, seduïts per una concu-piscència impura, i menyspreen el seu Senyoriu. Temeraris, arrogants, no te-nen cap temor d’infamar l’autoritat,
Només tenen ulls per a l’adulteri i no paren mai de pecar; sedueixen les àni-mes febles; tenen un cor acostumat a la cobdícia; una raça de maleïts!
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
Igual que Sodoma i Gomorra i les ciutats de l’entorn que, d’idèntica mane-ra que ells, es van lliurar a la luxúria, llançant-se darrere el vici carnal contra natura, s’han convertit en una lliçó, sofrint la pena del foc etern.
Però tinc alguna cosa contra tu: que tens aquí uns que defensen la doctrina de Balaam, aquell qui aconsellava Balac perquè incités els israelites a caure en l’escàndol de menjar carn sacrificada als ídols i a fornicar.
Però tinc contra tu que ets tolerant amb Jezabel, aquesta dona que es fa passar per profetessa, que esgarria els meus servidors ensenyant-los a fornicar i a menjar carn immolada als ídols.Li he donat temps perquè se’n pene-deixi, però no vol esmenar-se de la seva fornicació.Mira, la postraré al llit, i els qui adulteren amb ella els postraré en una gran tribulació, si no deixen d’actuar com ella.
Tampoc no es van penedir dels seus homicidis i maleficis, ni de la seva fornicació, ni dels seus robatoris.
Aquests són els qui no han tingut con-tacte amb cap dona: per tant són verges. Aquests són els qui acompanyen l’A-nyell arreu on va. Aquests van ser rescatats d’entre els homes com una pri-mícia per a Déu i per a l’Anyell.
Llavors un dels set àngels que duien les set copes es va acostar i em va parlar així: “Vine, et mostra-ré el càstig de la gran prostituta que seu sobre aigües abundoses,amb la que han fornicat els reis de la terra, la que ha embriagat els habitants del món amb el vi de la seva prostitució.”
Sobre el front duia una inscripció enig-màtica: Babilònia, la gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.
perquè ha embriagat totes les nacions amb el vi ardent de la seva fornicació; tots els reis de la terra havien fornicat amb ella, i els traficants de tot el món s’havien aprofitat de la riquesa que ge-nerava la seva vida fastuosa.”
Quan veuran la fumarada del seu incendi, els reis de la terra que havien fornicat amb ella i s’havien lliurat a la disbauxa, ploraran i es lamentaran,
Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”
Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen.
La dona exemplar, qui la trobarà? És molt més valuosa que les mateixes perles.En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit.Ella li proporcionarà el bé, sense cap mal, tots els dies de la seva vida.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
perquè l’adúltera és un clot pro-fund, i un pou angost, la forastera.També ella es posa a l’aguait, com un saltejador, i destruirà l’incaut.
Que el mateix Déu de pau us santi-fiqui plenament en tot, a fi que tot el vostre ésser, l’esperit, l’ànima i el cos, es conservin irreprensibles per a la vinguda de nostre Senyor Jesucrist.
Fora d’això, que cadascú visqui en la condició que el Senyor li té assig-nada, en l’estat que Déu l’ha cridat. Aquesta és la norma que dono a totes les comunitats.
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos,