Categoria
VERSICLES SOBRE LA NATURA
Mira, Déu és el creador de la natura. Tot això, la terra, el cel, el món i tot el que hi ha, és obra seva. Com diu Èxode 20:11, en sis dies va fer el Senyor el cel i la terra, el mar i tot el que hi ha, i va descansar el setè dia; per això el Senyor va beneir el dia de repòs i el va santificar. Ho va crear tot perfecte, i realment mereix tota la nostra lloança per les meravelles que ha fet.
Hem de tenir temor de Déu i donar-li glòria, perquè l'hora del seu judici ja és aquí. Adorem qui va fer el cel i la terra, el mar i les fonts de les aigües. Donem-li tota la glòria a Déu. Quan gaudeixes de la natura, de les platges, dels arbres, de les muntanyes... recorda que el teu creador ho va fer bonic i perfecte. No deixis mai de donar-li glòria.
El just es preocupa d’alimentar el seu bestiar; el cor del descregut no té sentiments.
Déu digué: “Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que tingui domini sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel, sobre els animals domèstics i salvatges i sobre tots els ani-mals que s’arrosseguen damunt la terra.”
Fas créixer l’herbei per al bestiar i les plantes per a les necessitats de l’home, a fi que de la terra en tregui el pa
Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin! I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin, i que t’ho contin els peixos de la mar!¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers, que la mà del Senyor ha fet tot això?Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura, i l’esperit de tota carn humana.
Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
Si veus caigut sota el pes de la càrrega l’ase d’aquell qui t’odia, no el desem-paris, ajuda l’amo a aixecar-lo.
La teva justícia és com les munta-nyes majestuoses, les teves decisions, com les profun-ditats abismals. Tu, Senyor, preserves els homes i les bèsties.
però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster re-sident als teus dominis.
“Mireu, jo estableixo la meva aliança amb vosaltres i amb els vostres des-cendents,i amb tota ànima vivent que és amb vosaltres: amb les aus, amb les bèsties i amb tot animal feréstec; amb tot allò que ha sortit de l’arca, amb totes les criatures de la terra.
El llop i l’anyell pasturaran junts, el lleó menjarà palla com el bou, i la pols servirà d’aliment a la serp. No faran res de dolent ni de destructiu en tota la me-va muntanya santa”, diu el Senyor!
Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.
¿No es venen cinc pardals per dos cèntims? Tot i així, ni un de sol passa desapercebut als ulls de Déu.
Que en són de grans, Senyor, les teves obres! Totes les has fetes amb saviesa; la terra és plena de les teves cria-tures.
En aquell temps jo clouré a favor d’ells un pacte amb les bèsties del camp i amb les aus del cel, i amb els rèptils de la terra. Eliminaré els arcs, les espases i les guerres, i faré que tinguin tranquil·litat i repòs.
¿i jo no he de doldre’m per Nínive, aquesta gran ciutat, on hi ha més de cent vint mil persones que no saben distingir el bé del mal, a més d’un gran nombre d’animals?”
Si trobes en el camí un niu d’ocells, damunt d’un arbre o a terra, amb els pollets o els ous i amb la mare ajocada damunt els pollets o els ous, no agafaràs la mare juntament amb les cries;hauràs de deixar anar la mare, però podràs quedar-te amb les cries, a fi que et vagi bé i allarguis els teus dies.
Durant sis dies faràs la teva feina i el setè descansaràs, a fi que el teu bou i el teu ase puguin reposar, i perquè el fill de la teva serventa i el foraster tinguin un respir.
El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura.
El llop conviurà amb l’anyell i el lleopard jaurà amb el cabrit. El vedell i el cadell de lleó pasturaran junts, i un infant els menarà.
Igualment, tot el que ella produeixi servirà d’aliment per al teu bestiar i els animals que hi hagi a la teva terra.
¿Qui procura al corb el seu menjar quan els pollets, xisclant, demanen a Déu, esverats per la manca d’aliment?
però el setè la deixaràs estar en repòs, a fi que els pobres del teu país se n’alimentin i el que ells deixin s’ho mengin els animals del camp. Igualment faràs amb la teva vinya i el teu oliverar.
No menjareu cap bèstia que hagi mort. La podràs donar al foraster que visqui dintre les teves portes perquè se la mengi, o podràs vendre-la a un foraster. Ja que tu ets un poble consagrat al Senyor, el teu Déu. No couràs el cabrit amb la llet de la seva mare.
quan són ben meus tots els animals boscans i els milers de bèsties de les serralades.Conec tots els ocells de les mun-tanyes, i tinc a mà tot el que es belluga pels camps.
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
L’has fet amo de les obres de les teves mans, tot ho has posat sota els seus peus:ramats d’ovelles i de bous, i fins i tot els animals feréstecs,els ocells del cel i els peixos de la mar; tot el que segueix els camins de l’oceà.
Però si és una vaca o una ovella, no serà immolada juntament amb el seu fill el mateix dia.
I a ells els digué: “Qui de vosaltres, si té un fill o un bou que li cau en un pou, no l’en traurà de seguida, encara que sigui dissabte?
¿Que s’avindrà el toro salvatge a servir-te, o passarà la nit al costat de la teva menjadora?¿El mantindràs en el solc per mitjà de les regnes, o llaurarà el tros darrere teu?¿Et refies d’ell perquè té molta força i deixes que et faci la teva feina?¿Confies en ell perquè tragini el gra i te’l dugui a l’era?
Els animals feréstecs, xacals i estru-ços, m’exalçaran en veure que omplo d’aigua el desert i de rierols l’estepa a fi d’abeurar el meu poble, el meu es-collit,
s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
Perquè en la Llei de Moisès llegim: “No posaràs morrió al bou quan bat.” ¿És que Déu s’interessava pels bous?
No et reprenc pels teus sacrificis ni pels teus holocaustos, que estan sempre davant meu.No em cal prendre cap vedell de casa teva, ni cap dels bocs de les teves pletes,
El destí de l’home és el mateix destí dels animals; i és igual per a tots dos; que així com moren aquells, així moren els altres, tot i que tenen el mateix es-perit vital. En res és superior l’home a l’animal, perquè tot és vanitat!
La serp hi niarà, hi pondrà els seus ous, els covarà i reunirà les cries a la seva ombra; també s’hi reuniran els voltors, els uns amb els altres.
Ell va respondre: “¿Qui de vosaltres, si un dissabte li cau en un clot la seva única ovella, no l’agafa i la treu?Doncs bé, quant més valuós no és un home que no pas una ovella! De manera que és permès de fer el bé en dissabte.”
Ell cobreix el cel de nuvolades, disposa la pluja a la terra i fa germinar l’herba a les mun-tanyes.
La vaca i l’óssa seran amigues, les seves cries jauran plegades; i el lleó menjarà palla, com el bou.
Si algú deixa obert un pou, o bé en cava un i no el tapa, i hi cau un bou o un ase,el propietari del pou pagarà a l’amo dels animals el seu preu en diner, i la bèstia morta serà seva.
Les conduiré per bons pasturatges, i tindran la pleta en les altes muntanyes d’Israel. Allí reposaran en una bona pleta i tindran un pasturatge abundós, dalt les serralades d’Israel.
El Déu Etern va formar de la terra tots els animals feréstecs i totes les aus del cel, i els emmenà davant l’home per veure com els anomenaria, perquè tal com l’home anomenés cada animal, aquell fóra el seu nom.
Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. Vosaltres sou de molta més vàlua que no pas els ocells!
I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
Et llençaré al desert amb els peixos dels teus rius. Cauràs sobre el camp obert i no et recolliran ni et sepultaran: t’he deixat com a menjar per a les feres de la terra i per als ocells del cel.
Ningú no farà mal ni danyarà en tota la meva muntanya santa, perquè el país serà ple del coneixement del Senyor, com les aigües cobreixen la mar.
Que n’és, de preciosa, la teva bon-dat, oh Déu! Per això la humanitat s’acull a l’ombra de les teves ales.
que ens fa més instruïts que el bestiar de la terra i més intel·ligents que les aus del cel?”
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Fins l’ocell hi troba casa, i l’oreneta el niu on posar la seva pollada, prop dels teus altars, Senyor de l’univers, Rei meu i Déu meu.
Després Déu va pensar en Noè i en tots els animals domèstics i sal-vatges que estaven amb ell a l’arca, i va fer passar un vent sobre la terra i les aigües començaren a baixar.
L’àngel del Senyor li digué: “Per què has pegat la teva somera tres vegades? Sóc jo que he vingut a aturar-te, perquè el teu viatge és malintencionat envers mi.La somera m’ha vist i s’ha apartat del meu davant tres vegades. Si ella no s’hagués apartat del meu davant, tingues per segur que jo t’hauria matat, i a ella l’hauria deixat viure.”
I de tots els éssers vivents, de tota carn, en faràs entrar a l’arca una parella perquè sobrevisquin amb tu. Hauran de ser mascle i femella.De cada espècie d’aus, de cada espè-cie de bèsties, de cada espècie de rèptils de la terra, en faràs entrar dos de cada espècie perquè sobrevisquin amb tu.
Si veiessis l’ase o el bou del teu germà caiguts en el camí, no te’n desinteressis, ajuda’l a aixecar-los.
Igualment faràs amb el teu bestiar i amb les teves ovelles: set dies restarà amb la seva mare, i el vuitè dia me l’oferiràs.
Ell cobreix el cel de nuvolades, disposa la pluja a la terra i fa germinar l’herba a les mun-tanyes.Ell proveeix d’aliment el bestiar i els pollets dels corbs quan criden.
“Parleu als fills d’Israel i digueu-los: Aquests són els animals que podreu menjar d’entre tots els que hi ha sobre la terra:d’entre els animals terrestres podreu menjar tots els que tenen peülla partida, dividida en dos unglots, i que siguin remugants.
“Si veiessis extraviat el bou o l’ovella del teu germà, no te’n desinteressaràs, sinó que els tornaràs sens falta al teu germà.
Hi ha quatre éssers molt petits sobre la terra, que són els més savis d’entre els savis:les formigues, tropa no gens forta, però que s’assegura l’aliment a l’estiu;
De tots els animals purs, en prendràs set parelles, el mascle amb la seva fe-mella; i dues de cada animal que no és pur, el mascle amb la seva femella.Igualment, de les aus del cel, set pa-relles; el mascle amb la seva femella, a fi que l’espècie pugui sobreviure da-munt la terra.
llavors dedicaràs al Senyor tot el primer que obre el si matern. També tot el primer nascut de part de les teves bèsties, si és mascle, pertany al Senyor.
però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu bou, ni el teu ase, ni cap dels teus animals, ni el foraster resident als teus dominis, perquè puguin reposar el teu servent i la teva criada com tu mateix.
i va infantar el seu fill primogènit. L’embolcallà i l’ajagué en una menja-dora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala d’hostes.
jo dic: “Què és l’home perquè te’n recordis, o el fill de l’home perquè te’n preo-cupis?”Tot just l’has fet inferior als àn-gels, i l’has coronat de glòria i esplendor.L’has fet amo de les obres de les teves mans, tot ho has posat sota els seus peus:ramats d’ovelles i de bous, i fins i tot els animals feréstecs,els ocells del cel i els peixos de la mar; tot el que segueix els camins de l’oceà.
Tot allò que es mou i té vida us servirà d’aliment; tot us ho dono, com us vaig donar els vegetals.Però la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang, no la menjareu.
¿Ets tu qui dóna al cavall la bravesa? ¿Revesteixes tu el seu coll amb la crinera?¿Has fet tu que pugui saltar com una llagosta, amb el seu potent renillar que es-parvera?Piafa ufanós en la planura, i es llença a l’encontre de les armes;es riu de la por i res no l’espanta, i no recula davant l’espasa.Contra el seu flanc ressona el buirac, i hi flamegen la llança i la sageta.Neguitós d’impaciència, vol devo-rar el camp, i quan sona la trompeta ja no es pot contenir.Al toc de trompeta fa un renill, i de lluny estant sent la flaire del combat, la cridòria i la veu potent dels capitans.
Guardareu els meus estatuts. No apa-rellaràs dues bèsties d’espècie diferent, no sembraràs el teu camp barrejant dues classes de llavors, ni et posaràs un vestit de dues menes de teixit.
Tres coses hi ha que tenen un pas elegant, i la quarta d’airós caminar:el lleó, el més fort dels animals, que no recula per res;el gall, que es passeja tot tibat entre gallines; el boc, quan condueix un ramat, i el rei quan dirigeix el seu poble.
Qui pot assegurar que l’esperit vital dels homes s’enlaira cap amunt, i que l’esperit vital dels animals davalla cap a sota de la terra?
Déu digué: “Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva espècie: animals domèstics, rèptils i animals sal-vatges, segons cada espècies.” I fou així.
Perquè la força vital de tota carn és la seva sang, en tant que és la seva vida. Per això he dit als fills d’Israel: No men-jareu la sang de cap animal, perquè la vida de tota carn és la seva sang; tothom qui en mengi serà exterminat.
Hi ha qui sacrifica un bou, i també mata un home; qui degolla una ovella, i també desnuca un gos; qui fa una ofre-na vegetal, i també de sang de porc; qui crema encens, i també beneeix un ídol; doncs, si ells s’han escollit els propis camins, i la seva ànima es complau en les seves abominacions,
Fas créixer l’herbei per al bestiar i les plantes per a les necessitats de l’home, a fi que de la terra en tregui el pai el vi que alegra el cor de l’home, l’oli que li fa lluir la cara, el pa que hi enforteix la vida.
“Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recor-daran mai més ni tornaran a la me-mòria.
L’ala de l’estruç bat àgilment, té plomes fortes, com les cigonyes,però abandona els seus ous a terra i deixa que la sorra els covi,sense pensar que un peu els pot trepitjar o una bèstia salvatge els pot es-clafar.És cruel amb els fills, com si no fossin seus, i tant se li’n dóna que el seu esforç esdevingui inútil;perquè Déu l’ha privat de raciocini i no li ha concedit l’enteniment;però quan es llença a córrer es riu del cavall i de qui el munta.
els ocells del cel fan el niu a les seves ribes, fan sentir la seva cantadissa dins la fronda.
Com el bestiar que baixa a la plana, l’esperit del Senyor els dugué a reposar; així has conduït el teu poble per fer-te un nom gloriós.