Categoria
112 Versicles sobre els desitjos carnals
Des del principi, ens diuen que, com a éssers humans, tendim cap a les coses placenteres i mundanes. Però, com a cristians, estem cridats a resistir aquests desitjos i a viure d'acord amb el que Déu ha establert a la seva Paraula.
La Bíblia ens adverteix dels perills de cedir als impulsos de la carn. A Gàlates 5:171, l'apòstol Pau ens recorda que "els desitjos de la naturalesa humana s'oposen als de l'Esperit, i els de l'Esperit als de la naturalesa humana; tots dos s'oposen mútuament, de manera que no feu el que voldríeu".
Aquesta lluita entre la carn i l'Esperit és una cosa amb què lidiem diàriament. Estem cridats a viure una vida d'obediència a Déu, allunyant-nos dels desitjos de la carn i buscant el que l'Esperit vol.
Això implica negar-nos a nosaltres mateixos, carregar la nostra creu i seguir a Crist. Reflexionar sobre els desitjos de la carn ens porta a la introspecció i a la transformació. Com a cristians, hem de resistir les temptacions i viure d'acord amb els estatuts i principis de Déu.
Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
Tot m’és permès, però no tot és convenient. Tot m’és permès, però jo no em deixaré dominar per res.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les ape-tències carnals que lluiten contra l’àni-ma;
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Així, portant aquestes borles, quan les veureu, us recordareu de tots els preceptes del Senyor i els complireu, i no us deixareu emportar pel vostre cor i els vostres ulls darrere les coses que acos-tumeu a buscar, prostituint-vos.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
“Sabeu que es va dir: No cometis adulteri.Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
Fugiu de les passions sexuals. Qual-sevol altre pecat que l’home cometi es queda fora del cos, però el qui fornica peca contra el propi cos.¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.
Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
La voluntat de Déu és que mantingueu la vostra santificació, que us aparteu de la fornicació;que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos,i no pas en passions de mal desig, com fa la gent que no coneix Déu;
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.Aquestes coses que provoquen el càs-tig aïrat de Déu,
Defuig les passions jovenívoles, però busca amb afany la justícia, la fe, l’a-mor, la pau, amb tots els qui invoquen el Senyor amb cor sincer.
Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.
Sé per experiència que el bé no ha-bita en mi, és a dir, en la meva condició humana, perquè, estant al meu abast el voler actuar correctament, se’m fa im-possible de dur-ho a terme,
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.
Per tant, que el pecat no domini el vostre ésser mortal, de forma que us deixeu portar per les seves passions,ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu.
això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig,i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment,i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
i ens instrueix perquè, renunciant a la vida impia i als desigs mundans, por-tem una vida assenyada, justa i pietosa, en aquest temps,
Jo, doncs, us aviso: camineu en l’Es-perit i no satisfareu els desitjos de la carn.Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
entre els quals també tots nosaltres abans ens comptàvem, vivint en les pas-sions de la nostra carn, satisfent els de-sigs i les inclinacions carnals, i érem per naturalesa mereixedors del càstig, igual que els altres.
Ja que tenim aquestes promeses, estimats germans, netegem-nos de tota brutícia corporal i espiritual, i com-pletem la nostra consagració en el temor de Déu.
D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos?Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;
per a no viure ja més en cobejances humanes, sinó en la voluntat de Déu, el temps que li resta en la carn.Ja és prou el temps que heu perdut vivint a la manera dels pagans, darrere el llibertinatge, les apetències, la dis-bauxa, les orgies, les borratxeres i les idolatries abominables.
Perquè, proferint discursos arrogants sense sentit, sedueixen amb les passions desenfrenades de la carn els qui tot just acaben d’escapar dels qui viuen en l’error.Els prometen la llibertat, ells, que són esclaus de la corrupció! Perquè, quan un home es deixa vèncer, esdevé esclau de qui l’ha vençut.
Perdut tot sentit moral, s’han donat al vici, lliurant-se sense recança a tota mena d’immoralitats.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.Perquè allò que ells fan d’amagat, fa vergonya només de dir-ho;
Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.
Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Tingueu present això: l’home vell que hi ha en nosaltres ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat sigui eliminat, i així ja no siguem més esclaus del pecat,
Que tothom honori el matrimoni i mantingui una vida conjugal irreprot-xable, perquè Déu ha de jutjar els for-nicadors i els adúlters.
Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
Tingues present això: en els últims temps sobrevindran moments di-fícils,perquè la gent serà egoista, amb ànsia de diner, provocadors, orgullosos, difa-madors, rebels als pares, malagraïts, irreverents,despietats, implacables, calumnia-dors, violents, indomables i enemics del bé,traïdors, agosarats, ensuperbits, amics del plaer més que no pas amics de Déu,amb aparença de pietat, però negant la seva eficàcia; d’aquesta gent, allunya-te’n.
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de senyque sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,i us heu revestit del nou, que es va renovant vers el ple coneixement, se-gons la imatge d’aquell qui el va crear;
que el teu cor no es desviï vers els camins d’ella, ni et deixis perdre per les seves roderes;són moltes les víctimes que ha fet caure, i nombrosos tots els qui ha matat.La seva casa és una via al sepulcre que davalla a les cambres de la mort.
Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos.Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
Perquè en corren molts, com ja us he dit força vegades, i ara us ho repeteixo amb llàgrimes als ulls, que no volen saber res de la creu de Crist,i la seva fi és la perdició. Situen el seu déu en el ventre i l’honra en les vergonyes íntimes, perquè tenen menta-litat terrenal.
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
Com a fills obedients, no us emmot-lleu més a les apetències que teníeu abans, en temps de la vostra ignorància,sinó que, així com és sant aquell qui us va cridar, també vosaltres aconseguiu de ser sants en tota la vostra conducta,atès que l’Escriptura diu: “Sigueu sants, perquè jo sóc sant.”
El cert és que, tot i que hem de fer les coses com humans que som, no militem amb mires humanes,perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·là-ciesi totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist,
Com mantindrà el jove la integritat de conducta? Vivint segons la teva paraula.Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments.Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu.
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.
Així, doncs, germans, estem endeu-tats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions.
Perquè també nosaltres, temps enrere, érem insensats i descreguts, anàvem perduts, esclaus de tota mena de pas-sions i plaers. Ens passàvem la vida en-tre la malícia i l’enveja, érem insupor-tables i ens odiàvem els uns als altres.Però ara s’ha manifestat la bondat i l’amor que el nostre Déu i Salvador té a la humanitat.Ell ens ha salvat, no en virtut de les bones obres que hàgim pogut fer nos-altres, sinó per pura compassió; i ho ha fet per mitjà del bany de la regeneració i la renovació de l’Esperit Sant,
No us enganyeu: “Les males compa-nyies corrompen els bons costums.”Desensopiu-vos com cal i deixeu de pecar, perquè n’hi ha alguns que no volen saber res de Déu; us ho dic per es-peronar el vostre amor propi.
Ara bé, jo us advertia que no tingués-siu tractes amb ningú, tot i que tingui el tractament de germà, si és llibertí, usu-rer, idòlatra, difamador, embriac o lla-dre; amb homes d’aquesta mena no heu de compartir-hi ni la taula.
Per aquestes ens ha regalat els precio-sos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu parti-cipants de la naturalesa divina i pugueu escapar de la corrupció que hi ha al món, a causa de la concupiscència.
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
Aquestes normes poden semblar as-senyades a causa de l’afectada devoció i humilitat, i per la mortificació corporal que practiquen, però no valen res: només serveixen per a la satisfacció carnal.
Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat,distingint bé tot el que és agradable al Senyor,
Ai del món, per causa dels escàndols! Perquè els escàndols són inevitables, però ai de l’home que provoca l’es-càndol!Si la teva mà o el teu peu t’ha de fer caure, talla-te’l i llença’l ben lluny; més et val entrar manc o coix a la vida que, conservant les dues mans o els dos peus, ser llençat al foc etern.I si el teu ull t’ha de fer caure, arrenca-te’l i llença’l ben lluny; més et val entrar borni a la vida que, conservant els dos ulls, ser llençat al foc de l’infern.
Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
Que el teu cor no tingui enveja dels pecadors, sinó que reverenciï sempre el Senyor,perquè és segur que hi ha un futur, i la teva esperança no serà fallida.
No posaré la mira en cap propòsit pervers. Detesto la conducta dels deslleials; no hi penso tenir tractes.El cor pervers s’allunyarà de mi; no vull conèixer el dolent.
Vosaltres, doncs, estimats, previnguts com esteu, vigileu, no fos cas que fóssiu arrossegats per l’error dels mal-vats i decaiguéssiu de la vostra fermesa.Tot al contrari, creixeu en la gràcia i el coneixement de nostre Senyor i Sal-vador Jesucrist. A ell la glòria, ara i fins al dia de l’eternitat. Amén.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.Aquest és el manament principal i el més gran.El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
¿No sabeu que sou santuari de Déu, i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?Si algú destrueix el santuari de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i aquest temple sou vosaltres.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
Per això, preneu l’armadura comple-ta de Déu, perquè pugueu resistir en els moments difícils i, després de vèncer-ho tot, restar dempeus.
però si no poden guardar continència, que es casin, perquè és millor casar-se que cremar-se.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
Tot aquell qui està en ell no peca; tot aquell qui peca, és que no l’ha vist ni l’ha conegut.
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.No és pas aquesta la saviesa que baixa de dalt, ans és de la terra, irracio-nal, demoníaca.Perquè on hi ha gelosia i rivalitat hi ha desordre i tota mena d’accions perverses.
Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,
Tot seguit, Jesús digué als seus dei-xebles: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.
que cadascun de vosaltres sàpiga con-trolar en santedat i respecte el propi cos,