Pensa-hi, cap pecat que cometem queda amagat als ulls de Déu. Potser podem amagar les nostres accions davant dels altres, però el Senyor coneix tot el que hi ha al nostre cor.
La Bíblia ensenya que els pecats ocults poden tenir conseqüències devastadores a les nostres vides. Recorda la història d'Acán a Josuè1, que va desobeir el mandat de Déu i va prendre objectes consagrats. Encara que ho va amagar, el seu pecat va ser descobert i les conseqüències van ser terribles per a ell i la seva família.
A Proverbis 28:132 llegim: "El qui amaga els seus pecats no prosperarà, però el qui els confessa i s'aparta, alcançarà misericòrdia". I Jesús mateix, a Lluc 8:173, declara: "Perquè no hi ha res amagat que no hagi de ser manifestat, ni res ocult que no hagi de ser conegut i sortir a la llum".
Encara que els nostres pecats semblin estar amagats, tard o d'hora seran revelats. Tot surt a la llum, i haurem d'afrontar les conseqüències de les nostres accions. Avui, és important que examinem la nostra consciència i reconeguem els pecats que hem mantingut en secret.
Hem de tenir present que, encara que els altres no puguin veure aquests pecats, Déu sí que els veu. Ell coneix cada pensament i cada acció que hem amagat. És temps de rendir les nostres vides davant la seva presència, confessar el nostre pecat, demanar-li perdó amb un cor humil i penedit.
El salmista ho expressa perfectament: "Et vaig confessar el meu pecat, i no vaig amagar la meva culpa. Vaig dir: «Confessaré les meves transgressions al Senyor», i tu vas perdonar la meva iniquitat"4. Quan reconeixem els nostres pecats davant Déu i ens apartem d'ells, trobem el perdó i l'alliberament que només Ell pot donar.
Qui oculta els seus pecats no prospera, qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
Has exposat davant teu les nostres culpes, els nostres secrets a la llum de la teva mirada.
Tot aquell qui practica el mal avor-reix la llum, i no s’acosta a la llum de por que les seves obres siguin reprovades.
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
Llavors Josuè digué a Acan: “Fill meu, glorifica el Senyor, Déu d’Israel, i dóna-li lloança. Et prego que m’expli-quis què has fet, no m’ho amaguis.”
Els meus ulls observen tots els seus camins; no es poden amagar davant meu, ni la seva maldat no pot ocultar-se de la meva mirada.
Ai dels qui s’amaguen del Senyor per ocultar els seus propòsits! Que tramen les seves intrigues a l’ombra i diuen: “Qui ens veu? Qui ens coneix?”
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
I no hi ha cap criatura encoberta davant d’ell, sinó que tot es presenta nu i destapat als ulls d’aquell a qui n’hau-rem de donar compte.
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.
Mentre callava se’m consumien els ossos de tan continu gemegar.Perquè nit i dia sentia damunt meu el pes de la teva mà, sentia la meva ufanor tornar-se en sequera d’estiu. (Pausa)Però he reconegut el meu pecat, i no he encobert la meva culpa. Vaig dir: “Confessaré al Senyor, en contra meu, les meves faltes”, i tu has perdonat la culpa del meu pecat. (Pausa)
L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la mal-dat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
Doncs, què? ¿Hem de pecar sense mirament perquè ja no estem sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia? De cap manera!
Si diem que no tenim cap pecat, ens enganyem nosaltres mateixos, i la veritat no està en nosaltres.Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.Si diem que no hem pecat mai, el deixem per mentider, i demostrem que no tenim la seva paraula dins nostre.
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i fer conèixer.
Per tant, tot el que heu dit en la foscor serà sentit a ple dia, i el que heu parlat a cau d’orella en les recambres, serà proclamat des dels terrats.
Perquè Déu portarà a judici totes les obres, ni que siguin amagades, tant si foren bones com si foren dolentes.
Perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir; ni res de secret que no s’hagi de manifestar.
Així serà el dia que Déu jutjarà per Jesucrist, segons l’evangeli que anun-cio, les obres ocultes dels homes.
Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
Perquè no hi ha res d’encobert que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber.
El qui d’amagat malparla dels com-panys, el faré callar. El de mirada altiva i de cor infatuat, no el toleraré.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Tanmateix, tu vols la sinceritat al fons del cor, i en la interioritat m’has fet penetrar la saviesa.
Ben cert, el malvat no restarà sense càstig, però la descendència del just se n’escaparà.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel –diu Déu el Senyor–. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.
Tots anàvem esgarriats com ovelles, cadascú tirava pel seu camí, mentre el Senyor feia recaure en ell la iniquitat de tots nosaltres.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
perquè cal que tots nosaltres ens presentem tal com som davant del tribunal de Crist, per tal que cadascú rebi el que li pertoqui segons el que hagi fet de bo o de menys bo, mentre era al cos.
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
Les males accions d’algunes persones ja són conegudes abans que vagin a judici, però les d’altres són conegudes després.D’igual manera, les bones accions són conegudes, i les que no ho són, no poden quedar amagades.
Disposa el meu comportament segons la teva paraula, i no deixis que em domini cap perversió.
Mireu, la mà del Senyor no s’ha fet tan curta que no pugui salvar, ni la seva oïda s’ha endurit tant que no hi pugui sentir.Són les vostres iniquitats que han es-tablert una separació entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li han fet amagar el rostre de vosaltres, i no us vol sentir.
“No jutgeu i no sereu jutjats;perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats.
Feliç aquell qui té la culpa es-borrada i el seu pecat ben tapat.Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa i dintre seu ja no manté cap do-lenteria.
si d’alguna cosa ens acusa, perquè Déu està per damunt de la nostra cons-ciència, i ho discerneix tot.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l.I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.”
La maldat és un oracle per al descregut, en el fons del seu cor no té present el temor de Déu.
Tots els camins de l’home són nets, al seu parer, però és el Senyor qui sondeja els esperits.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.Si no t’escolta, fes-te acompanyar per un o dos germans més, a fi que per la declaració de dos o tres testimonis s’estableixi la causa.Si no vol avenir-se a raons, posa-ho en coneixement de la congregació; i si tampoc no fa cas de la congregació, considera’l com si fos un pagà o un recaptador.
Tal com diu l’Escriptura: “No hi ha cap home just, ni un de sol.No n’hi ha cap d’assenyat, no n’hi ha cap que busqui Déu.Tots s’han desviat, s’han pervertit tots plegat. Ningú no fa el bé, ni un de sol.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
“Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
Però jo he estat a punt d’ensopegar, ha faltat ben poc que no rellisqués,perquè sentia enveja dels insensats, veient la prosperitat dels des-creguts.
Tots nosaltres som com immundícia, i com un drap brut totes les nostre bones obres. Tots nosaltres ens hem marcit com una fulla, i les nostres iniquitats ens arrosseguen com el vent.
Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura;
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
Mentrestant es va aglomerar la gent a milers, fins al punt de trepitjar-se els uns als altres. Jesús es va dirigir en primer lloc als seus deixebles i els digué: “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia.Perquè no hi ha res d’encobert que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber.Per tant, tot el que heu dit en la foscor serà sentit a ple dia, i el que heu parlat a cau d’orella en les recambres, serà proclamat des dels terrats.
I si el teu ull dret t’és causa de pecat, arrenca-te’l i llença’l lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern.
i preserva’m també de la supèrbia; que no em domini!, llavors seré irreprensible i net d’una greu culpa.
Dintre meu vaig pensar: “Tant el just com el dolent els jutjarà Déu, perquè allà hi ha un temps per a tot el que passa i per a tot el que es fa.”
Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell.És sabut que Déu condemna amb raó els qui fan aquestes coses.¿I et penses que un home com tu, que condemnes els qui cometen aquelles faltes que tu mateix comets, podràs de-fugir el judici de Déu?
Feliç l’home que es manté sempre reverent, però qui endureix el cor cau en des-gràcia.
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Per tant, que el pecat no domini el vostre ésser mortal, de forma que us deixeu portar per les seves passions,
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
tampoc la foscor no m’ocultaria de tu, i la nit et seria tan clara com el dia: foscor i claror són iguals per a tu!
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
Perquè ha arribat el moment d’obrir el judici començant pels de la casa de Déu; i si comença per nosaltres, quina serà la fi dels rebels a l’evangeli de Déu?
Al neci li sembla prou dret el camí que segueix, però és savi qui escolta els consells.
Jove, alegra’t en la teva joventut, i complau el teu cor en els dies de la teva jovenesa. Deixa’t portar pel teu cor i els desigs dels teus ulls; però tenint present que, de tot això, Déu te’n demanarà compte.
No viurà pas a casa meva el qui fa engany; cap mentider no pot estar a la meva presència.
Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos.Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
Confesseu-vos les ofenses mútuament i pregueu els uns pels altres, a fi que sigueu guarits. L’oració fervent del just és molt poderosa:
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
Fillets meus, us escric això perquè no pequeu, però, si algú pecava, tenim un intercessor davant el Pare: Jesucrist, el Just.
Però Déu m’escoltarà i els humiliarà, ell que regeix des de sempre, perquè no s’esmenen ni tenen temor de Déu. (Pausa)
A Sió, els pecadors estan espaordits, els impius han agafat tremolor: Qui de nosaltres podrà restar viu en un foc de-vorador? Qui de nosaltres podrà habitar entre les flames eternes?
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.I no hi ha cap criatura encoberta davant d’ell, sinó que tot es presenta nu i destapat als ulls d’aquell a qui n’hau-rem de donar compte.
És ben certa i digna de crèdit aquesta afirmació: que Crist Jesús va venir al món per salvar els pecadors, i entre ells jo sóc el primer;
Quan es va introduir la Llei, les faltes van sovintejar, però on abundà el pecat sobreabundà la gràcia,
Si diem que no tenim cap pecat, ens enganyem nosaltres mateixos, i la veritat no està en nosaltres.Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies.
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
si l’obra d’algú es consumeix, es quedarà sense; amb tot, ell se salvarà, però com qui escapa de les flames.
Dels meus pecats de joventut, de les meves rebel·lions, no te’n recordis; d’acord amb la teva pietat, recor-da’t de mi, per la teva bondat, Senyor.
Crea en mi, oh Déu, un cor ben pur, i renova dintre meu un esperit ben ferm.No m’apartis de la teva presència, ni retiris de mi el teu esperit sant.Retorna’m el goig del teu auxili, i que un esperit benèvol m’afermi.
Són les vostres iniquitats que han es-tablert una separació entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li han fet amagar el rostre de vosaltres, i no us vol sentir.
M’havia proposat: “Vigilaré la meva conducta per no pecar amb la llengua; retindré els llavis amb una mor-dassa mentre el malvat estigui present.”He restat mut, en complet silenci, he callat completament, però el meu dolor s’exacerbava.
“ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.”
Vaig esgarriat com una ovella perduda; vine a buscar el teu servidor, que no he abandonat els teus manaments.
Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu?O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu?Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
Mireu que qui és injust rebrà per la injustícia que hagi comès, perquè no hi ha privilegis per a ningú.
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
perquè set vegades cau el just, però s’aixeca, en canvi, els impius s’enfonsen en la dissort.
Altres, insensats, pel seu compor-tament rebel eren afligits per les pròpies maldats.Qualsevol mena de menjar els feia fàstic, i estigueren a un pas de la mort.Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:envià la seva paraula i els guarí, i els alliberà del sepulcre.
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
Guarda’m, per la teva justícia, treu-me de perill, gira cap a mi la teva atenció i salva’m.
Tot aquell qui està en ell no peca; tot aquell qui peca, és que no l’ha vist ni l’ha conegut.