Categoria
104 Versicles de la Bíblia sobre la Hipocresia
Si dic que visc en la llum, però no suporto el meu proïsme, encara estic a les fosques. T'ho dic així, de tu a tu, perquè crec que tots ens hem vist en aquesta situació alguna vegada. És fàcil, oi?, exigir als altres el que nosaltres no complim. I la Bíblia, a 1 Joan 2:9, ho deixa claríssim.
La nostra relació amb Déu es basa en viure com Jesús ens va ensenyar, en seguir el seu exemple. I sí, de vegades és un autèntic repte, sobretot en un món on sembla que tot està del revés, on es confon el bo amb el dolent. Però és fonamental que les nostres accions reflecteixin el cor de Déu.
Què tal si, en comptes de fixar-nos en els errors dels altres, mirem una mica cap endins? Tots tenim feina a fer, tots hem de polir alguna cosa. Hem de treballar per canviar aquestes actituds negatives i demanar-li a Déu que ens doni, dia rere dia, un cor sincer i transparent. Que el nostre cor estigui centrat en l'amor i l'honestedat, de veritat.
Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir:Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.
Que no hi ha sinceritat en els seus llavis, i dintre seu tot és malícia; la seva gorja és un sepulcre obert sota la llengua afalagadora.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.
Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.
“Quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada pregar drets a les sinagogues i per les cantonades de les places per tal que la gent els vegi. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recom-pensa.
Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
Quan dejuneu, no aparenteu tristesa, com fan el hipòcrites, que es desfiguren la cara a fi que tothom s’adoni que de-junen. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.
Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu?O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu?Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
Perquè el neci diu bajanades, i dintre seu trama maldats per cometre vileses i dir mentides contra el Senyor, deixant buida l’ànima de l’afamat i sense aigua l’assedegat.
Hipòcrites! Que n’és d’exacte el que va profetitzar Isaïes de vosaltres quan va dir:Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.El culte que em tributen és buit, perquè les doctrines que ensenyen són preceptes humans.”
Aleshores Jesús, adreçant-se al poble i als seus deixebles, digué:“A la càtedra de Moisès s’hi han asse-gut els mestres de la Llei i els fariseus.Per tant, feu i compliu tot el que ells us diguin, però no feu el que ells fan, perquè diuen i no fan.
Totes les obres que ells fan són per fer-se veure de la gent; per això eixam-plen els seus filacteris i s’allarguen les borles dels vestits,
Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu als homes el Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni hi deixeu entrar els qui voldrien entrar-hi!
Ell els respongué: “Que n’és d’exacte el que Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor és lluny de mi.
Ell, que coneixia la seva hipocresia, els digué: “Per què em voleu compro-metre? Porteu-me un denari, perquè la vegi.”
Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que portes en el teu propi ull?Com pots dir al teu germà: Germà, deixa que et tregui la brossa que dus a l’ull, quan tu mateix no t’adones de la biga que portes al teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
Però ell li digué: “Ai de vosaltres també, els mestres de la Llei, que afei-xugueu els homes amb càrregues insu-portables, mentre que vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!
Mentrestant es va aglomerar la gent a milers, fins al punt de trepitjar-se els uns als altres. Jesús es va dirigir en primer lloc als seus deixebles i els digué: “Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia.Perquè no hi ha res d’encobert que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber.
Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
No és pas bona aquesta suficiència vostra. ¿No sabeu que un bocí de llevat fermenta tota la pasta?Netegeu-vos del llevat del passat, per tal que sigueu una pasta nova, perquè també vosaltres sou sense llevat, atès que el Crist, la nostra pasqua, ja ha estat immolat.Per tant, celebrem la festa, no amb llevat del passat, ni amb llevat de malí-cia i dolenteria, sinó amb la sinceritat i la veritat del pa sense ferment.
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.I si tingués el do de profecia i com-prengués tots els misteris i tota la cièn-cia, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
Aquests són falsos apòstols, obrers enganyadors, disfressats d’apòstols de Crist.I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.No és, doncs, gran cosa que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Ara bé, tindran la fi que es mereixen els seus actes.
Però, quan Cefes vingué a Antioquia, m’hi vaig haver d’encarar, perquè era evidentment censurable.En efecte, abans que arribessin al-guns del grup de Jaume, menjava amb els d’origen gentil; però així que arriba-ren, es retreia d’aquells i se n’apartava, com si temés els d’origen jueu.Aleshores, també els altres jueus dis-simulaven com feia ell, de manera que fins i tot Bernabé acabà simulant com ells.
Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres.
Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels.No tingueu, doncs, res a veure amb ells.
És cert que alguns han anunciat el Crist per enveja i antagonisme a mi, però n’hi ha d’altres que ho fan amb bona voluntat.Aquests ho fan perquè m’estimen, sabent que jo he rebut l’encàrrec de defensar l’evangeli;aquells altres, en canvi, anuncien el Crist per partidisme i amb mala inten-ció, pensant fer més feixuc el meu em-presonament.Però, tant se val! El cas és que, sigui per pretext o sigui lleialment, el Crist és proclamat, i això m’alegra. I encara tindré més alegries,
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Aquestes normes poden semblar as-senyades a causa de l’afectada devoció i humilitat, i per la mortificació corporal que practiquen, però no valen res: només serveixen per a la satisfacció carnal.
No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,
Prou sabeu que mai no hem emprat paraules aduladores ni hem tingut cob-dícies encobertes, Déu n’és testimoni;
La finalitat que persegueix aquest encàrrec és l’amor que neix d’un cor pur, d’una bona consciència i d’una fe sincera.Alguns s’han desviat d’aquesta línia i han vingut a parar en discursos sense solta ni volta.
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,que, amb hipocresia de mentiders i la consciència consumida,
Les males accions d’algunes persones ja són conegudes abans que vagin a judici, però les d’altres són conegudes després.D’igual manera, les bones accions són conegudes, i les que no ho són, no poden quedar amagades.
Tot és net per als qui viuen netament; en canvi, per als qui s’han contaminat i no tenen fe, no hi ha res net. Però és perquè tenen bruta la ment i la consciència.Manifesten conèixer Déu, però amb les seves obres el neguen, ja que tenen un comportament abominable i rebel, i són incapaços de fer cap bona acció.
Perquè també nosaltres, temps enrere, érem insensats i descreguts, anàvem perduts, esclaus de tota mena de pas-sions i plaers. Ens passàvem la vida en-tre la malícia i l’enveja, érem insupor-tables i ens odiàvem els uns als altres.
Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura;
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
De la mateixa boca en surt benedicció i maledicció. Germans meus, això no pot ser.¿Que potser una font raja per un mateix forat aigua dolça i aigua amarga?Germans meus, ¿que potser la figuera pot donar olives o una parra donar figues? Així tampoc no pot un mateix brollador donar aigua salada i dolça.
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
Purificades ja les vostres ànimes amb obediència a la veritat, que implica un amor fraternal ben sincer, estimeu-vos de cor i amb ardor els uns als altres.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi;
però feu-ho amb amabilitat i respec-te, mantenint la consciència neta, a fi que en allò mateix que us calumnien s’hi vegin avergonyits els qui critiquen el vostre bon comportament en Crist.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.
Aquell qui diu: “Jo el conec”, però no observa els seus manaments, és un men-tider, i la veritat és lluny d’ell.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Perquè se’ns han infiltrat certes persones que ja d’antic han estat desig-nades per a aquesta condemnació, impius que han convertit la gràcia del nostre Déu en disbauxa i neguen l’únic Sobirà i Senyor nostre, Jesucrist.
Aquests són murmuradors malcontents que viuen segons els seus instints; per la boca els surt la presumpció i si-mulen admiració a les persones per veure què en poden treure.
Però al pervers, Déu li diu: “Com goses recitar els meus preceptes i mencionar el meu pacte,tu que detestes la disciplina i et tires a l’esquena les meves pa-raules?
El parlar de la seva boca és més tou que la mantega, però els seus pensaments són de guerra; les seves paraules són més suaus que l’oli, però són punyals desembeinats.
Però només l’adulaven amb la boca, amb la llengua li mentien;perquè el seu cor no era sincer, ni foren fidels en complir el seu pacte.
No viurà pas a casa meva el qui fa engany; cap mentider no pot estar a la meva presència.
El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
Tots els camins de l’home són nets, al seu parer, però és el Senyor qui sondeja els esperits.
El sacrifici dels impius és abominable, majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.
que ell és com allò que s’agita dintre seu: “Menja i beu”, et diu, però no és sincer amb tu.
Com un bany de plata aplicat sobre terrissa són els llavis dolços i un cor malvat.Qui té odi, fingeix amb els llavis, però dintre seu hi cova la maldat;si la seva veu es torna amable, no te’n fiïs, perquè guarda set abominacions al cor.Encobrirà el seu odi amb fingiment, però a l’assemblea es descobrirà la seva malícia.
Qui oculta els seus pecats no prospera, qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
“De què em valen tants de sacrifi-cis?” –diu el Senyor. Estic fart d’holocaustos de moltons i de sagí d’animals engreixats. No tinc complaença en la sang de toros, ni d’anyells, ni de bocs.Quan veniu a portar-los davant meu, qui us ha permès que trepitgin els meus atris?No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.Quan estengueu les vostres mans, apartaré la meva mirada de vosaltres. Quan multipliqueu les oracions, no us escoltaré. Teniu les mans plenes de sang!
El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,
Escolteu això, casa de Jacob, els qui porteu el nom d’Israel, els qui heu sortit de les aigües de Judà, els qui jureu en el nom del Senyor i invoqueu el Déu d’Israel sense fidelitat ni rectitud,
Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal i aneu darrere uns déus estrangers que no co-neixeu,i després veniu a presentar-vos da-vant meu en aquest temple on és invocat el meu nom, tot dient: ‘estem salvats!’, per seguir cometent totes aquestes abominacions.
La seva llengua és una sageta mortal, només diuen que mentides; amb la boca parlen de pau amb el proïsme, però dintre seu li preparen una trampa.
Vénen a tu com si fos una assemblea; s’asseuen davant teu com un aplec del poble meu i escolten les teves paraules, però no les posen en pràctica, perquè la seva boca manifesta entusiasme, però el seu cor va darrere el guany.Heus aquí que per a ells ets com un cantor d’amoretes, que té una veu dolça i fa una música bella. Escolten les teves paraules, però no les posen en pràctica.
“Odio i rebutjo amb menyspreu les vostres festes, i no em plauen les vostres reunions.I si m’oferiu els vostres holocaustos, amb les ofrenes vegetals, no ho acceptaré, ni miraré els sacrificis d’animals grassos.Traieu-me del davant el soroll dels vostres cants, que no vull sentir la salmòdia de les vostres arpes.Que el dret flueixi abundosament com l’aigua; i la justícia, com un torrent impetuós.
“Amb què em presentaré davant el Senyor? Com em prosternaré davant el Déu de les altures? ¿Em presentaré da-vant seu amb holocaustos, amb vedells d’un any?¿Es complaurà el Senyor amb milers de moltons o amb deu mil rius d’oli? ¿Oferiré el meu primogènit per la meva transgressió, el fruit de les meves en-tranyes pel pecat de la meva ànima?Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
“Digues a tota la gent del país i als sacerdots: Durant aquests setanta anys que heu dejunat i fet el dol el cinquè i el setè mes, ¿ha estat per mi que heu fet l’abstinència?Quan mengeu i beveu, ¿no és per vosaltres mateixos que mengeu i beveu?
El fill honra el pare, i el servent, el seu senyor. Si, doncs, jo sóc pare, on és la meva honra? Si sóc senyor, on és la reverència que se’m deu?, diu el Senyor Totpoderós a vosaltres, sacerdots que menyspreeu el meu nom. I dieu: “En què menyspreem el teu nom?”En oferir damunt el meu altar menjar immund. Encara repliqueu: “En què t’hem deshonrat?” En pensar-vos que la taula del Senyor es pot menysprear.I quan oferiu en sacrifici un animal cec, no és dolent? I quan n’oferiu un de coix o malalt, no és dolent? Presenta’l al teu governador: estarà content de tu?, t’afavorirà?, diu el Senyor Totpoderós.
A més, dieu: “Mireu que n’és de carregós!”, i ho desdenyeu, diu el Senyor Totpoderós; i m’heu portat ani-mals aprofitats, coixos o malalts, i me’ls presenteu com a ofrena; penseu que jo acceptaré el que m’oferiu?Maleït el renegat que, tenint al seu ramat un bon mascle que ha promès d’oferir, presenta en sacrifici al Senyor una víctima tarada! Jo sóc un gran Rei, diu el Senyor Totpoderós, i el meu nom és temut entre les nacions.
En un dels seus ensenyaments, els deia: “Guardeu-vos dels mestres de la Llei, que es complauen de passejar-se amb vestidures llargues i busquen les reverències a les places,els seients principals a les sinagogues i els llocs d’honor en els convits;que devoren els béns de les viudes amb l’excusa de fer llargues pregàries. Aquests seran condemnats més severament.”
També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:“Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador.El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.”
Jesús els digué: “Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat; però com que dieu: ‘Hi veiem’, el vostre pecat persisteix.
Doncs bé, tu que ensenyes els altres, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes?Tu que dius que no es cometi adul-teri, comets adulteri? Tu que detestes els ídols, t’aprofites dels temples?Tu que et glories en la Llei, desho-nores Déu violant la Llei?
La seva gola és un sepulcre obert, amb la seva llengua tramen en-ganys, sota els llavis porten verí d’escurçó.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,que aquests no són servidors de nostre Senyor, el Crist, sinó del seu propi ventre, i amb paraules suaus i falagueres sedueixen els cors dels ingenus.
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
A més, qui es gloria, que es gloriï en el Senyor.Perquè no és aprovat el qui s’alaba a si mateix, sinó el qui el Senyor alaba.
Tanmateix, aguanteu que us escla-vitzin, que us explotin, que us estafin, que us intimidin, que us bufetegin.
perquè ja no siguem més com cria-tures, remoguts i enduts per qualsevol corrent de doctrina, a mercè dels homes mestres en incitacions a l’error,
Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.Aquestes coses que provoquen el càs-tig aïrat de Déu,
els conflictes constants, propis de gent mentalment corrompuda, que és lluny de la veritat, i que pensa que pot fer negoci amb la pietat.
Perquè vindrà un temps que no supor-taran la sana doctrina, sinó que seguint els propis desigs es rodejaran de mestres a la seva mida, per ganes d’escoltar,que mentre per una banda faran el sord a la veritat per l’altra es decantaran cap a les llegendes.
Perquè n’hi ha molts que són insu-bordinats, fútils, xerraires i enganyadors, sobretot entre els d’origen jueu,i cal tapar-los la boca. Aquests tras-balsen famílies senceres ensenyant allò que no convé amb interessos tèrbols.