El matrimoni és molt especial, un dia ple de sentiments preciosos, el moment en què t'uneixes a la teva parella per ser una sola carn. Amb amor i il·lusió celebres a lo grande aquest moment tan emotiu, ple d'alegries i agraïment a Déu per posar aquesta persona al teu costat.
Déu dona molta importància a la teva unió matrimonial, ja que no és bo anar per ahí en adulteri ni fornicació. Trobem molts versicles sobre els deures del marit i la muller, però també de com ha de ser aquest amor que es declaren i es brindaran al llarg de les seves vides.
Tingueu tots en alta estima el matrimoni i la fidelitat conjugal, perquè Déu jutjarà els adúlters i tots els que cometen immoralitats sexuals (Hebreus 13:4). Hem de recordar que l'amor ha de ser fort, perquè pugui suportar qualsevol moment difícil. Sobretot, heu de tenir sempre a Déu amb vosaltres perquè us ajudi i us doni la victòria en cada situació.
L'amor no ha de ser egoista, no ha de buscar el seu, mai s'envaneix, mai deixa de ser. Sotmeteu-vos els uns als altres, per reverència a Crist. Mulle, sotmeteu-vos als vostres marits com al Senyor (Efesis 5:21-22).
Que tothom honori el matrimoni i mantingui una vida conjugal irreprot-xable, perquè Déu ha de jutjar els for-nicadors i els adúlters.
Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella,a fi de santificar-la, purificant-la amb el bany d’aigua, alhora que amb la Paraula,
Si un home és casat de poc, no sortirà al combat ni se li encarregarà cap res-ponsabilitat; en quedarà exempt a casa seva durant un any, perquè faci feliç la dona que ha pres.
També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Dones, sigueu dòcils als vostres marits, com convé en el Senyor.Marits, estimeu les vostres mullers i no les tracteu amb aspresa.
Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.La muller no pot disposar del propi cos, sinó el marit, com tampoc el marit no pot disposar del propi cos, sinó la muller.
Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’ajuntarà a la dona, i els dos esdevindran un sol cos.
Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.”
Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella,
Perquè el marit és el cap de la dona, com Crist és el cap de l’Església, i al mateix temps, salvador del cos.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
Així, doncs, tal com heu rebut Crist Jesús, el Senyor, avanceu en ell,arrelats i sobreedificats en ell i fonamentats en la fe, com fóreu ensenyats, desbordant en acció de gràcies.Mireu que ningú no us enganyi amb filosofies i sofismes buits, segons les tradicions humanes, basats en els elements del món i no pas d’acord amb Crist.Perquè en ell habita tota la plenitud de la divinitat corporalment,i vosaltres heu arribat a la plenitud en ell, que és el cap de tot principat i tota potestat.
Després, el Déu Etern digué: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient.”
però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
L’amor mai no decau; però les pro-fecies s’acabaran i les llengües cessa-ran, i la ciència finirà.
En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats.
No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Igualment, vosaltres, les dones, sigueu respectuoses amb els vos-tres marits, de manera que, si alguns no volen escoltar la Paraula, siguin guanyats sense paraules pel comportament de les dones,quan vegin la vostra conducta casta i respectuosa.Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos,sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima.Així era com s’abillaven en altre temps les santes dones que esperaven en Déu, submises als seus marits;així Sara obeïa Abraham, tractant-lo de senyor, i d’ella n’heu esdevingut filles, amb el vostre bon comportament i enfrontant qualsevol intimidació.Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.
Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu exis-tència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món.
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
El meu estimat és meu, i jo sóc seva; ell pastura el ramat entre els lliris.
“Sabeu que es va dir: No cometis adulteri.Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.La immensitat de les aigües no pot apagar l’amor; ni les riuades no podrien ofegar-lo. Si algú volgués oferir tots els béns de casa seva a canvi de l’amor, només rebria menyspreu.
I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
La dona exemplar, qui la trobarà? És molt més valuosa que les mateixes perles.En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit.Ella li proporcionarà el bé, sense cap mal, tots els dies de la seva vida.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Davant d’això, prefereixo que les viudes joves es tornin a casar, que tinguin fills i siguin bones mestresses de casa seva, i que no donin cap ocasió als adversaris per a criticar-nos;
Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.
Als casats els dono aquest manament, que no és meu, sinó del Senyor: que la muller no se separi del marit,i si se’n separa, que no es torni a casar, o que faci les paus amb el marit; i el marit, que tampoc no deixi la muller.
“També es va dir: Qui repudia la seva muller, que li doni acta de divorci.Però jo us dic: Tot aquell qui repudia la seva muller, fora del cas de fornicació, la indueix a cometre adulteri; i si algú es casa amb la repudiada, comet adulteri.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
La casa i la fortuna són l’heretat dels pares, però una dona sensata és un do del Senyor.
M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.
Siguin ben acollides les paraules de la meva boca, i els sentiments del meu cor davant teu, Senyor, defensor meu i redemptor meu!