Categoria
108 Versets de la Bíblia sobre la Gelosia
Si alguna cosa t'impedeix gaudir de la vida són les gelosies. Aquest sentiment, un cop s'apodera de tu, causa tanta incertesa que podries acabar patint ansietat.
Les gelosies es poden explicar com una emoció intensa desencadenada per la traïció, la desil·lusió, la insatisfacció, l'enveja, la vanitat, la baixa autoestima, la por, la falta de claredat sobre el teu propi valor i fins i tot com una necessitat de control en tots els aspectes de la vida. Clarament, aquesta actitud no és saludable i podria acabar arruïnant-te la vida, afectant el teu cos i la teva ment.
Déu pateix en veure't lluitar amb aquesta terrible sensació. La raó per la qual va enviar el Seu Fill a morir per tu és perquè siguis salvat i visquis en llibertat. Ell desitja que acceptis el valor que et va atorgar, entregant-ho tot per tu. Ell ja va fer el que cap ésser humà faria i et va donar el que ningú més et donaria.
No sé per què has passat, ni com de difícil ha estat, però en aquest moment vull mostrar-te l'amor de Déu perquè puguis buidar-te davant d'Ell, alliberar-te de tot allò que contamina la teva ànima i causa turment als teus ossos.
Decideix en aquest instant orar a Jesús, humiliar-te als seus peus i permetre que les llàgrimes flueixin mentre Ell sana el teu cor. Allibera't d'aquests traumes i sentiments que et causen malestar en veure com altres prosperen. No desitgis el que tenen els altres; desconeixes el cost. No envegis el que posseeix el teu proïsme, ja que això no complau a Déu.
Sentir gelosia per algú en l'àmbit sentimental o envejar les possessions materials dels altres és com una malaltia que et consumeix fins a deixar-te sense alè. Un cor tranquil és vida per al cos, però les passions són la podridura dels ossos (Proverbis 14:30).
En el llibre de Jaume1, Déu expressa el següent: "Però si teniu gelosies amargues i contenció en el vostre cor, no us jacteu, ni mentiu contra la veritat, perquè aquesta saviesa no és la que descendeix de dalt, sinó terrenal, animal, diabòlica. Perquè on hi ha gelosies i contenció, allí hi ha pertorbació i tota obra perversa".
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
Esaú va agafar odi contra Jacob a causa de la benedicció amb què el seu pare l’havia beneït, i dintre seu es deia: “Els dies del dol pel meu pare ja s’acosten, llavors mataré el meu germà Ja-cob.”
Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em mo-ro!”
Els seus germans s’adonaven que el seu pare tenia predilecció envers ell, més que per cap altre dels seus fills, i el van avorrir tant que es féu impossible el tracte pacífic entre ells.
Llavors el gran sacerdot va entrar en acció amb tots els seus correligionaris del partit dels saduceus, portats per l’enveja,
Però els jueus, quan van veure aquella gentada, es van engelosir de tal manera que replicaven amb insults a tot el que deia Pau.
perquè encara sou carnals. En efecte, mentre hi ha entre vosaltres enveges i dissensions, ¿no demostreu que sou car-nals amb el comportament propi de l’home natural?
perquè la gelosia esfurismarà el marit, que no perdonarà, el dia de la venjança,ni acceptarà cap compensació: no s’hi avindrà, encara que li multi-pliquis els presents.
Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;i si demaneu, no rebeu, perquè dema-neu malament, per malgastar en els vostres plaers.
He comprovat també que tot el treball i l’èxit d’una obra provoca l’enveja dels uns contra els altres, i això també és vanitat i afany inútil.
El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició, beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.
a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;
“Heu après que es va dir als avant-passats: No mataràs, i aquell qui mati serà sotmès a judici.Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.
no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.
Llavors la gelosia d’Efraïm cedirà, i els opressors de Judà seran exterminats; Efraïm ja no envejarà Judà, i Judà no serà hostil a Efraïm.
No tinguis enveja dels homes malvats ni vulguis anar amb ells,perquè el seu cor maquina violència i els seus llavis parlen d’iniquitat.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Els seus amors, els seus odis i les seves enveges, ja fa temps que s’han acabat, i mai més no tindran part en res del que s’esdevé en aquest món.
Quan meditava com podria enten-dre això, ho veia com una empresa difícil,fins que, penetrant els misteris de Déu, he comprès el seu resultat.
Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara.
Si el teu enemic té gana, dóna-li de menjar, si té set, dóna-li de beure;així apilaràs brases damunt el seu cap i el Senyor t’ho recompensarà.
Més val que cadascú examini el propi comportament, i llavors tindrà motius de satisfacció únicament en la pròpia avaluació, i no en la comparança amb ningú altre,
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
La insolència només proporciona baralles; qui es deixa aconsellar demostra tenir enteniment.
No permetis que el meu cor es de-canti a res de mal, a cometre actes d’impietat amb els practicants de perversitats, ni mai no tasti jo de les seves lla-minadures.
Els seus germans estaven dominats per l’enveja, però el seu pare reflexio-nava sobre aquest cas.
són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos?Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;
és un pretensiós que no sap res de res. De fet, té la febre de les discussions i les polèmiques, que són les que originen les enveges, les discòrdies, les maledicèn-cies, les suspicàcies malignes,
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
Qui sap estalviar paraules té ente-niment, i el d’esperit reposat té talent.Fins el neci, si calla, passa per savi; i per intel·ligent quan clou els llavis.
Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,
No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent,no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida.
Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà.”
Quan Raquel veié que ella no podia donar fills a Jacob, es va sentir gelosa de la seva germana i digué a Jacob: “Dóna’m fills; si no, em mo-ro!”Jacob es va enfurismar contra Raquel i li digué: “Que potser sóc Déu, jo, que t’ha negat la maternitat?”
El còmplice d’un lladre menysprea la pròpia vida, perquè sent el jurament i no ho confessa.
en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.
Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells.
Les ferides cruentes són remei per al mal, i els assots, per al més íntim de l’ésser.
Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat a la sofrença. Com un al qual s’amaga la cara, l’hem menys-preat i l’hem tingut per no res.
Guaita a la dreta i mira: no hi ha qui m’atengui; no tinc on escapar-me, a ningú no li preocupa la meva vida.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
Una mosca morta malmet l’un-güent del perfumista; una petita insensatesa compta més que un tresor de saviesa.
Com a escòria bandeges tots els malvats del país, per això estimo les teves prescripcions.
Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les ape-tències carnals que lluiten contra l’àni-ma;
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
El resultat de la justícia serà la pau, la rectitud donarà tranquil·litat i se-guretat perpètues.
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
Tot aquell qui odia el seu germà es fa homicida, i ja sabeu que cap homici-da no conserva dintre seu la vida eterna.
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.