Categoria
104 Versicles sobre Àngels Caiguts: La seva Història i Significat
Imagineu-vos éssers celestials, creats amb un poder i una autoritat inimaginables per complir els designis de Déu. Doncs bé, la Bíblia ens parla d'aquests éssers, els àngels. Però també ens revela una història fosca, la d'àngels que es van rebel·lar contra Déu i van ser expulsats del cel.
Aquesta caiguda, descrita com un acte de pura rebel·lió, va transformar aquests àngels en el que coneixem com a dimonis o éssers malignes. Representa la cara fosca de la realitat espiritual, oi? El seu desig d'autonomia, de ser com Déu, els va allunyar de la puresa i la perfecció originals. En la seva rebel·lia, es van convertir en enemics de Déu, intentant influir negativament en les nostres vides.
Des d'una perspectiva bíblica, la història d'aquests àngels caiguts ens ensenya molt sobre la importància de l'obediència i la humilitat. Penseu-hi: si fins i tot els éssers més poderosos poden caure quan s'allunyen de la voluntat de Déu, què no ens pot passar a nosaltres? És un toc d'atenció, una crida a ser cautelosos i vigilants davant les temptacions i les males influències que ens volen apartar del bon camí. Com diu a Lluc 10:181: "Jo veia Satanàs caure del cel com un llamp".
Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!Tu que deies per dintre teu: “Pujaré més alt que els núvols, per damunt les estrelles de Déu erigiré el meu tron; i m’asseuré sobre el puig de la reunió divina, als confins del nord.Em remuntaré per damunt dels nú-vols, m’igualaré a l’Altíssim!”En canvi, has estat llençat al país dels morts, a les profundes regions de l’abisme!
Perquè si Déu no va perdonar els àn-gels que havien pecat, sinó que els va precipitar a l’infern i els va enviar a les cavernes tenebroses, on els reserva per al judici;
“Fill d’home, entona una complanta sobre el rei de Tir. Li diràs: Això diu Déu, el Senyor: Tu eres el segell de la perfecció, ple de saviesa i d’esplèndida bellesa.Habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, abillat amb tota mena de pedres precio-ses: robí, topazi, diamant, crisòlit, ònix, jaspi, safir, maragda, beril·li; i d’or tre-ballat eren els teus tamborins i flautes, preparats per a tu el dia que vas ser creat.Eres el querubí protector d’ales des-plegades, i jo et vaig posar a la santa muntanya de Déu. Allí residies, i et pas-sejaves enmig de les pedres de foc.Vas ser perfecte en la teva conducta, des del dia que vas ser creat, fins que es va trobar en tu la iniquitat.La molta prosperitat del teu comerç omplí el teu interior de violència, i t’has fet culpable. Per això jo t’he destituït de la muntanya de Déu i t’expulso, oh querubí protector, d’enmig de les pedres de foc.Per la teva bellesa el cor se t’ha inflat d’orgull; per la teva esplendor, el seny se t’ha corromput. T’he precipitat a terra i et poso davant dels reis com a espectacle.
Llavors al cel va esclatar una guerra: Miquel i els seus àngels anaven a combatre contra el drac. El drac va llui-tar amb els seus àngels,però no va poder resistir i van perdre el lloc que tenien al cel.El gran drac, la serp antiga, l’anome-nat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels.
Quan arribà el torn als primers, aquests es pensaven que en cobrarien més, però també ells van cobrar un de-nari cadascun.
La molta prosperitat del teu comerç omplí el teu interior de violència, i t’has fet culpable. Per això jo t’he destituït de la muntanya de Déu i t’expulso, oh querubí protector, d’enmig de les pedres de foc.
derrotant els principats i les potestats per mitjà d’ella, i exposant-los en públic testimoni en el seu seguici triomfal.
i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
i els àngels que no van guardar la deguda dignitat, sinó que abandonaren el lloc que els era propi, els té guardats en presons eternes, sota les tenebres, per al judici del gran dia.
Succeí que, quan els homes es van anar multiplicant sobre la terra i els van néixer filles,els fills de Déu, veient que les filles dels homes eren agradables, van triar les que van voler i les prengueren per mu-llers.I el Senyor digué: “El meu esperit no restarà indefinidament en els humans, perquè són carn; que la seva vida sigui de cent vint anys.”En aquella època, i també després, hi havia gegants a la terra, perquè quan els fills de Déu es van unir amb les filles dels homes van engendrar fills, que van ser els herois de l’antiguitat, homes ben famosos.
Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!
Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan.El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.”
S’esdevingué que un altre dia que els fills de Déu anaren a presentar-se davant el Senyor, també hi anà Satan entre ells.El Senyor Etern li digué: “D’on véns?” Satan respongué al Senyor: “De recórrer la terra i observar-la.”
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
Qui practica el pecat és del diable, ja que el diable peca des del començament. És per això que s’ha manifestat el Fill de Déu: per posar fi a les obres del diable.
I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.No és, doncs, gran cosa que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Ara bé, tindran la fi que es mereixen els seus actes.
en els quals vivíeu abans, d’acord amb el tarannà d’aquest món, sota el dirigent de l’imperi del mal, de l’esperit que en aquest temps domina en els descreguts,
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,
Estimats, no confieu en qualsevol inspiració, més aviat comproveu ben bé si les inspiracions provenen de Déu, ja que pel món corren molts falsos profetes.En això podeu comprovar si la inspi-ració és de Déu: tota inspiració que re-coneix que Jesucrist ha vingut com a home, prové de Déu,i tota inspiració que no reconeix Jesús, no prové de Déu; i això és distintiu de l’Anticrist. Vau sentir a dir que era a punt de venir. Doncs ara ja és al món.
L’àngel protector de l’imperi persa se m’ha oposat durant vint-i-un dies, fins que Miquel, un dels primers àngels, m’ha vingut a ajudar. Jo he estat retingut allà, al costat dels reis de Pèrsia,
Ell em digué: Saps per què he vingut? Ara, però, me n’he de tornar a lluitar contra l’àngel protector de Pèrsia, i quan hagi marxat vindrà l’àngel de Grècia.Però jo et revelaré el que hi ha escrit en el llibre de la veritat. Ningú no m’a-juda en la lluita contra aquells, llevat de Miquel, el vostre àngel protector.
Llavors es va avançar un esperit, es va aturar davant del Senyor i digué: ‘Jo l’enganyaré.’ I el Senyor li digué: ‘De quina manera?’I respongué: ‘Hi aniré i faré d’esperit de mentida en boca de tots els seus pro-fetes.’ I el Senyor li digué: ‘Tu aconseguiràs enganyar-lo. Vés i fes-ho així.’Ara, doncs, el Senyor ha posat espe-rit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè el Senyor ha de-cretat la teva ruïna.”
El cinquè àngel va tocar la trom-peta, i vaig veure una estrella del cel que havia caigut a la terra. Li van donar la clau del pou de l’abisme,va obrir el pou abismal i en va pujar una fumarada com la que fa una gran fornal; fins i tot el sol i l’aire es van enfosquir de la fumera del pou.Aleshores, del fum van sortir unes llagostes que es van escampar per la terra; van rebre una potència semblant a la que tenen els escorpins de la terra,
Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels sequerals buscant repòs i, no trobant-ne,diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” Arribat allà, la troba desocu-pada, escombrada i endreçada.Llavors pren amb ell altres set es-perits pitjors que ell, hi entren i s’hi estableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer. Això mateix és el que succeirà a aquesta generació dolenta.”
Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.Per això, preneu l’armadura comple-ta de Déu, perquè pugueu resistir en els moments difícils i, després de vèncer-ho tot, restar dempeus.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Aleshores Jesús, conduït per l’Es-perit, va anar al desert perquè el diable el temptés.Després de dejunar quaranta dies i quaranta nits, a la fi va tenir fam.Aleshores el temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, mana que aquestes pedres es tornin pans.”Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”Després el diable se l’emporta a la Ciutat Santa, el posa damunt el pinacle del templei li diu: “Si ets Fill de Déu, llença’t daltabaix, perquè hi ha escrit: Donarà ordre als seus àngels que estiguin per tu, i que et duguin a les palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin amb cap pedra.”Jesús li fa: “També hi ha escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.”El diable, altre cop se l’enduu amb ell, fins al cim d’una muntanya molt alta, i li fa veure tots els reialmes del món i el seu esplendor,i li diu: “Tot això et donaré si et prosternes i m’adores.”Però Jesús li diu: “Vés-te’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”Llavors el diable el va deixar estar, i tot seguit vingueren uns àngels que es van posar a servir-lo.
Què són tots ells, sinó esperits co-missionats, enviats per al servei dels qui van a heretar la salvació?
Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Ell contestà: “Legió.” Perquè eren molts els dimonis que havien entrat en ell.I li pregaven que no els obligués a anar a l’Abisme.
El seu rei és l’àngel de l’abisme, que en hebreu s’anomena Abadon, i en grec, Apol·lion.
¿No sabeu que haurem de jutjat fins i tot els àngels? Amb més raó les qües-tions de la vida temporal.
Llavors va cridar amb totes les seves forces: “Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en refugi de dimonis i antre de tota mena d’esperits malignes i de tota mena d’ocells impurs i repugnants,
Però la bèstia fou capturada, i també el fals profeta que havia obrat prodigis sota la seva autoritat, i amb els quals havia enganyat els qui acceptaven la marca de la bèstia i els qui adoraven la seva imatge; tots dos foren llançats de viu en viu al llac de foc atiat amb sofre.
Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n’enorgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable.
Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.
Però Jesús es girà i digué a Pere: “Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.”
Ja no parlaré gaire més amb vosaltres, perquè s’acosta el sobirà d’aquest món. No té res a fer amb mi,
els descreguts, a qui el déu d’aquest món manté encegat l’enteniment a fi que no distingeixin la claror de l’Evangeli gloriós de Crist, que és la imatge de Déu.
I el Déu de la pau aixafarà Satanàs sota el vostres peus ben aviat. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.
molt per damunt de tot principat, autoritat, poder i domini, i de qualsevol altra dignitat que es pugui constituir, no sols en el món actual, sinó també en el món que vindrà.
perquè en ell foren creades totes les coses, les del cel i les de la terra, les visibles i les invisibles, ja siguin trons o sobiranies, principats o potestats; tot fou creat per ell i envers ell;
Per aquesta causa, i a fi que no me n’orgulleixi massa, m’han ficat una es-pina al cos, un enviat de Satanàs, que em va bufetejant perquè no me n’or-gulleixi massa.
A la sinagoga hi havia un home pos-seït per l’esperit d’un dimoni impur, i va cridar amb veu forta:“Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut ha des-truir-nos? Sé qui ets tu: el Sant de Déu.”Però Jesús el reprengué: “Calla i surt d’ell!” Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal.L’estupor es va apoderar de tothom, i es preguntaven entre ells: “Quina me-na de paraula és aquesta que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits im-purs, i surten?”
Es donà la circumstància que, quan nosaltres anàvem cap al lloc d’oració, ens sortí a l’encontre una criada que tenia esperit de predicció i que proporcionava força guanys als seus amos fent d’endevinaire.Aquesta es posava prop de Pau i de nosaltres i cridava: “Aquests homes són servidors del Déu Altíssim, i us anun-cien un camí de salvació.”Això ho va repetir bastants dies, fins que Pau, ja fastiguejat, s’encarà amb l’esperit i digué: “En nom de Jesucrist, t’ordeno que surtis d’ella”, i a l’instant en va sortir.
Després van arribar a l’altra banda del llac, a la regió dels gerasens.Així que va desembarcar, li va sortir a l’encontre, des del cementiri, un home posseït per un esperit impurque feia vida entre les coves sepul-crals. Ningú no el podia lligar ni amb una cadena.Ja l’havien lligat amb grillons i cade-nes moltes vegades, però ell havia trencat les cadenes i fet trossos els grillons. Ningú no tenia prou força per a domi-nar-lo.Tothora, de nit i de dia, vagava entre les tombes i per les muntanyes, xisclant i ferint-se a cops de pedra.En veure Jesús, de lluny estant, va córrer i es prosternà davant d’elli, cridant molt fort, li digué: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill del Déu Al-tíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis.”Perquè Jesús deia: “Surt d’aquest home, esperit impur!”Llavors Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Li respongué: “Porto el nom de Legió, perquè som molts.”I li demanava insistentment que no els expulsés lluny d’aquella regió.Hi havia allí, a prop de la muntanya, un gran ramat de porcs furgant.Llavors li pregaren: “Envia’ns als porcs i ens ficarem dins d’ells.”I ell els ho permeté. Els esperits im-purs van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat, com-post d’uns dos mil porcs, es va precipi-tar des de dalt del penyal al llac, i es van ofegar.Els porquers van fugir corrents i van escampar la notícia pel poble i pels camps; i la gent anà a veure què havia passat.Quan arribaren on era Jesús veieren l’endimoniat, aquell que havia tingut la legió, assegut, vestit i amb tot el seu seny, i van agafar por.I els qui ho havien vist els explicaven el que li havia passat, a l’endimoniat, i el cas dels porcs.Llavors es van posar a demanar-li que se n’anés de la seva contrada.Quan s’embarcava, l’exendimoniat li demanava que el deixés anar amb ell,però no li ho permeté, sinó que li digué: “Vés a casa teva, amb els teus, i explica’ls això que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.”L’home se n’anà i es posà a pregonar per la Decàpolis el que Jesús havia fet per ell, i tothom se’n meravellava.
Tot d’una es van posar a cridar: “Per què et fiques amb nosaltres, Fill de Déu? ¿Has vingut aquí abans d’hora per turmentar-nos?”
Però els fariseus, en sentir-ho, deien: “Aquest no expulsa els dimonis si no és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.”
Aleshores vaig veure que sor-tia del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre cada cap un títol blasfem.
La bèstia que has vist era i no és, i és a punt de pujar de l’abisme, però se’n va a la perdició. Els pobladors de la te-rra que des de la creació del món no tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida, quedaran meravellats en veure la bèstia, perquè abans era i ara no és, i torna a ser aquí.
Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran grans senyals i pro-digis, capaços d’enganyar, si fos possible, fins i tot els elegits.
L’aparició de l’impiu, que és per l’acció directa de Satanàs, vindrà acompanyada d’una gran ostentació de poder, amb senyals i falsos prodigis,
sinó que serà el resguard dels animals feréstecs, i les seves cases s’ompliran de mussols. Hi habitaran els estruços, i els bocs demoníacs hi dansaran.Els llops udolaran en les seves torres, i els xacals, als temples del plaer. Ja és a punt d’arribar la seva hora, i els seus dies estan comptats!
I digué als seus servidors: “Busqueu-me una dona que tingui poders nigro-màntics, que l’aniré a trobar per con-sultar-la.” Els seus servidor li digueren: “Aquí mateix, a Endor, hi ha una pito-nissa.”Saül es va disfressar, posant-se uns altres vestits, i, acompanyat de dos homes, va anar a trobar aquella dona de nit. Llavors Saül li digué: “Et prego que em prediguis el futur per mitjà de l’esperit i que em facis venir aquell que jo et diré.”
Han fet sacrificis als dimonis, i no a Déu: a uns déus que no coneixien, nouvinguts, arribats de poc, a qui no havien servit els seus avantpassats.
Així deixaran d’oferir els seus sacri-ficis als dimonis, darrere els quals s’han prostituït. Això serà per a ells un estatut perpetu durant totes les generacions.
Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder.Perquè caldrà que ell regeixi fins que tots els enemics siguin posats sota els seus peus.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
Per tal que ara, les nombroses mani-festacions de la saviesa de Déu puguin ser conegudes dels principats i de les po-testats dalt del cel per mitjà de l’Església,
L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.
i la seva cua arrossegà el terç dels estels del cel i els llançà a la terra. Lla-vors el drac es va aturar davant la dona que era a punt d’infantar per devorar el seu fill, tan bon punt naixés.
També els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem anaven dient que estava posseït per Beelzebul, i que expulsava els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.Aleshores els féu venir i els refutava amb paràboles: “Com pot Satanàs ex-pulsar Satanàs?Si un reialme està dividit contra si mateix, aquest reialme no pot restar dempeus.Si una família es divideix contra si mateixa, aquesta família no podrà durar.Si, doncs, Satanàs s’ha alçat contra si mateix, i s’ha dividit, no pot subsistir, ha arribat a la seva fi.Ningú no pot ficar-se dins la casa de l’home valent i saquejar-li les pro-pietats, si primer no el lliga; llavors sí que saquejarà la seva casa.
Però ell, que sabia el que pensaven, els digué: “Tota nació dividida contra si mateixa acaba desolada i s’enfronta casa contra casa.Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis.
Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?”La dona va contestar a la serp: “Del fruit dels arbres del jardí, sí que en mengem;però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè morireu.”La serp va contestar a la dona: “I ca! No morireu pas!Prou sap Déu que el dia que en men-geu se us obriran els ulls i sereu com déus, coneixedors del bé i el mal.”
Per aquest motiu també jo, que no em podia contenir més, el vaig enviar per assabentar-me de com estava la vostra fe, no fos cas que us hagués provat el temptador i els nostre treball s’hagués perdut.
que aquest home sigui lliurat a Satanàs per a càstig corporal, a fi que el seu esperit pugui ser salvat el dia del Senyor.
¿No sabeu que quan us poseu com esclaus al servei d’algú per obeir-lo, us feu esclaus del qui obeïu, tant si és del pecat per a la mort com si és de l’obe-diència per a la justícia?
Però temo que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, els vos-tres enteniments no es corrompin apartant-se de la simplicitat i la puresa en Crist.
No us deixeu desorientar de cap manera. Perquè primer s’ha de manifestar l’apostasia i l’home d’impietat, el fill de perdició,aquell qui s’oposa i exalça sobre tot allò que s’anomena Déu, o que és objec-te de culte, fins al punt d’asseure’s en el temple de Déu i proclamar-se a si mateix Déu.
Fillets, ha arribat la darrera hora. Heu sentit a dir que vindria un anticrist, i ara molts s’han tornat anticrists; d’això intuïm que ja som a la darrera hora.
ja que han sortit al món una colla d’enganyadors, que no volen acceptar que Jesucrist hagi vingut en la carn. Això distingeix l’enganyador i l’Anti-crist.
Després vaig veure un àngel que baixava del cel i duia a la mà la clau de l’abisme i una gran ca-dena.Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys,el va llençar a l’abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps.
I vaig veure que sortien de la boca del drac, de la boca de la bèstia i de la boca del fals profeta, tres esperits im-munds, com unes granotes.Són uns esperits demoníacs que fan prodigis, i es dirigien a trobar els reis de tot el món amb el propòsit de reunir-los per a la batalla del gran dia del Déu Totpoderós.
Aleshores vaig veure la bèstia i el reis de la terra amb les seves tropes aplegats per fer la guerra contra el qui muntava dalt de cavall i contra el seu exèrcit.Però la bèstia fou capturada, i també el fals profeta que havia obrat prodigis sota la seva autoritat, i amb els quals havia enganyat els qui acceptaven la marca de la bèstia i els qui adoraven la seva imatge; tots dos foren llançats de viu en viu al llac de foc atiat amb sofre.
que ordenava al sisè àngel, el que tenia la trompeta: “Deixa anar els quatre àngels retinguts vora el gra riu, l’Eu-frates.”Llavors van deslligar els quatre àn-gels que estaven reservats per a aquella hora, dia, mes i any, per a exterminar un terç de la humanitat.
Així, doncs, ja que els infants com-parteixen la sang i la carn, també ell n’ha participat igualment, a fi de reduir a la impotència per mitjà de la seva mort aquell qui tenia el domini de la mort, és a dir, el diable,
“Però pel que fa al dia i a l’hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel, ni el Fill; només el Pare.Perquè allò que va passar en temps de Noè, també passarà en la vinguda del Fill de l’Home.Igual com dies abans del diluvi men-javen, bevien i prenien marit o muller, fins que Noè va entrar a l’arca,i no es van adonar de res fins que vingué el diluvi i se’ls emportà tots, així mateix serà la vinguda del Fill de l’Home.
Però, el dia del Senyor vindrà com un lladre, i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran, i la terra, amb tot el que conté, serà consu-mida.
Aleshores Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze.
Durant el sopar, quan el diable ja ha-via posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la determinació de trair-lo,
No pas com Caín, que estant dominat pel Maligne va matar el seu germà. I per quina raó el va matar? Perquè el seu comportament era dolent, mentre que el seu germà es comportava justament.
És cert que hi ha hagut també fal-sos profetes entre el poble, com també entre vosaltres hi haurà falsos mestres que propagaran doctrines perni-cioses i, refusant l’Amo que els va com-prar, atrauran d’improvís damunt d’ells un desastre.
Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu vivent, la Jerusalem celestial; a miríades d’àngels en aplec festiu;
Els animals feréstecs es trobaran amb les hienes, i el sàtir cridarà el seu company. També hi descansarà el di-moni Lilit, serà el seu lloc de repòs.
perquè ha manat als seus àngels que et guardin en tots els teus ca-mins;et portaran damunt els palmells perquè el teu peu no ensopegui en les pedres;
Mireu de no menysprear cap d’a-quests petits, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
Aquella que cap dels dirigents d’a-quest món no ha conegut, ja que, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria.
mitjançant l’oració i la súplica, pregant constantment en l’Esperit, i, si cal, vetllant amb constància, pregant per tots els creients,
Després em va fer veure Jeixua, el gran sacerdot, que estava dret da-vant l’àngel del Senyor. L’Acusador es-tava al seu costat dret per acusar-lo.I l’àngel del Senyor digué a l’Acusa-dor: “Que el Senyor et reprengui, Satanàs. Que el Senyor que ha escollit Jerusalem et reprengui. ¿No és aquest una brasa treta del foc?”
Darrere aquells àngels en venia un ter-cer que anava dient amb veu potent: “Si algú venera la bèstia o la seva imatge o accepta la marca al front o a la mà,el tal haurà de beure el vi del furor de Déu, abocat a la copa de la seva indignació sense aigualir, i serà turmen-tat amb foc atiat amb sofre, davant els sants àngels i a la presència de l’Anyell.El fum del seu turment puja pels segles dels segles, i els qui adoren la bèstia i la seva imatge, o els qui accepten la marca amb el seu nom, no tenen repòs ni de nit ni de dia.
També vaig veure uns setials, i als qui s’hi van asseure els fou confiada la fa-cultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys.La resta dels morts no van reviure fins que s’hagueren complert els mil anys. Aquesta és la primera resurrecció.Feliços i sants aquells qui tenen part en la primera resurrecció. La segona mort no té cap poder sobre ells, al con-trari, seran sacerdots consagrats a Déu i al Crist, i regnaran amb ell durant els mil anys.
Tanmateix, quan l’arcàngel Miquel pledejava amb el diable, discutint sobre el cos de Moisès, no va gosar llançar-li una maledicció; només va dir: Que el Senyor et reprengui.