Categoria
VERSICLES SOBRE LA MORT
Sé que la mort, tot i no ser ja una enemiga per a qui creu en Jesucrist, continua sent molt difícil d'afrontar, tant per a qui s'acosta al seu final com per als seus éssers estimats.
La Bíblia ens parla de dos tipus de mort: la mort física i la mort al pecat. Quan acceptem el Senyor Jesús com a salvador nostre, experimentem la mort al pecat. La mort física, en canvi, és quan marxem d'aquest món. I sí, és molt trist i dolorós quan perdem algú estimat, però tenim l'esperança en Déu que aquesta persona ha assolit la vida eterna i es troba en un lloc millor. Per això, intenta no deixar-te endur pel dolor, sinó alegrar-te perquè el teu ésser estimat ha aconseguit la salvació.
En aquests moments de tristesa, l'Esperit Sant és el teu consolador. Deixa que s'emporti el dolor i t'ompli de pau i ànim. Res no ens podrà separar de l'amor de Déu, tal com ho diu la seva paraula[1], ni tan sols la mort. És un goig saber que, encara que morim, estarem en victòria, perquè serem amb el nostre Pare Celestial i haurem guanyat la carrera.
Estic convençut, convençuda, que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els principats, ni el present, ni el futur, ni els poders, ni l'altura, ni la profunditat, ni res de creat ens podrà separar de l'amor de Déu, que és en Crist Jesús, Senyor nostre.
[1] Romans 8:38-39
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?”
Un dia, quan els fills de Déu es van presentar davant el Senyor Déu, entre ells hi anava també Satan.El Senyor li digué: “D’on véns?” Satan respongué: “De recórrer la terra i observar-la.”
Aleshores Jesús, conduït per l’Es-perit, va anar al desert perquè el diable el temptés.Després de dejunar quaranta dies i quaranta nits, a la fi va tenir fam.Aleshores el temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, mana que aquestes pedres es tornin pans.”Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”Després el diable se l’emporta a la Ciutat Santa, el posa damunt el pinacle del templei li diu: “Si ets Fill de Déu, llença’t daltabaix, perquè hi ha escrit: Donarà ordre als seus àngels que estiguin per tu, i que et duguin a les palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin amb cap pedra.”Jesús li fa: “També hi ha escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.”El diable, altre cop se l’enduu amb ell, fins al cim d’una muntanya molt alta, i li fa veure tots els reialmes del món i el seu esplendor,i li diu: “Tot això et donaré si et prosternes i m’adores.”Però Jesús li diu: “Vés-te’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”Llavors el diable el va deixar estar, i tot seguit vingueren uns àngels que es van posar a servir-lo.
Qui practica el pecat és del diable, ja que el diable peca des del començament. És per això que s’ha manifestat el Fill de Déu: per posar fi a les obres del diable.
Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol;no doneu facilitats al diable.
Vosaltres sou del vostre pare, el diable, i voleu complir els designis del vostre pare. Ell, des del principi destrueix els homes i no ha estat mai en la veritat, perquè no hi ha res d’autèntic, en ell. Quan diu la mentida, li surt de dins, perquè és un mentider i el pare de la mentida.
El lladre només ve per robar, matar i destruir; jo he vingut perquè tinguin vida i la tinguin en abundància.
I el Déu de la pau aixafarà Satanàs sota el vostres peus ben aviat. Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb vosaltres.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;resistiu-li, ferms en la fe, sabent que la mateixa classe de sofriments afecten els vostres germans que hi ha pel món.
Per això, preneu l’armadura comple-ta de Déu, perquè pugueu resistir en els moments difícils i, després de vèncer-ho tot, restar dempeus.
No us priveu l’un de l’altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedi-car-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.
Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert,on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.
I Pere digué: “Ananies, com és que Satanàs t’ha guanyat el cor perquè men-tissis a l’Esperit Sant i sostraguessis part de l’import del terreny?Si et quedaves el terreny, no era ben teu? Si te’l venies, no hi tenies dret? Com has pogut posar-te al cor una acció com aquesta? No has mentit als homes, sinó a Déu.”
Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
perquè els obris els ulls a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del domini de Satanàs a Déu, perquè ells puguin rebre el perdó dels pecats i l’herència entre els qui han estat santificats per la fe en mi.”
en els quals vivíeu abans, d’acord amb el tarannà d’aquest món, sota el dirigent de l’imperi del mal, de l’esperit que en aquest temps domina en els descreguts,
que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,
El gran drac, la serp antiga, l’anome-nat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
El diable, altre cop se l’enduu amb ell, fins al cim d’una muntanya molt alta, i li fa veure tots els reialmes del món i el seu esplendor,i li diu: “Tot això et donaré si et prosternes i m’adores.”
i el diable li digué: “Et puc donar tot aquest poder i tota aquesta glòria, perquè m’ha estat concedit a mi i ho dono a qui jo vull;
L’enemic que la sembra és el diable. La sega és la fi del món; i els segadors són els àngels.
Ja no parlaré gaire més amb vosaltres, perquè s’acosta el sobirà d’aquest món. No té res a fer amb mi,
Així, doncs, ja que els infants com-parteixen la sang i la carn, també ell n’ha participat igualment, a fi de reduir a la impotència per mitjà de la seva mort aquell qui tenia el domini de la mort, és a dir, el diable,
Parlo de Jesús de Natzaret; com Déu l’ha ungit amb l’Esperit Sant i poder, que va passar fent el bé i guarint tots els qui eren dominats pel diable, perquè Déu era amb ell.
derrotant els principats i les potestats per mitjà d’ella, i exposant-los en públic testimoni en el seu seguici triomfal.
Simó, Simó! Mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat;però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.”
Sé on vius: és un lloc on Satanàs hi té el tron, i no obstant, mantens amb fermesa el meu nom sense negar la meva fe, ni tan sols en dies d’Antipes, el meu testimoni, el meu fidel, que el van matar en aquesta ciutat vostra que és un catau de Satanàs.
Però Jesús es girà i digué a Pere: “Fuig del meu davant, Satanàs! M’ets un entrebanc, perquè no tens al pensament les coses de Déu, sinó les dels homes.”
Per això congratuleu-vos, oh cel i els qui hi feu estada. Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat el diable contra vosaltres, ple de furor, sabent que li queda poc temps!”
Va passar quaranta dies en el desert, temptat per Satanàs; i s’estava entre els animals feréstecs i els àngels el servien.
i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n’enorgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable.
No t’espantis pel que hauràs de patir. Mira, el diable en llançarà alguns de vosaltres a la presó per posar-vos a prova, i tindreu una tribulació que durarà deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida.
El Senyor digué a Satan: “Mira, tot el que ell té ho deixo a les teves mans, només que a ell no el toquis.” I Satan es va retirar de davant del Déu Etern.
Després em va fer veure Jeixua, el gran sacerdot, que estava dret da-vant l’àngel del Senyor. L’Acusador es-tava al seu costat dret per acusar-lo.I l’àngel del Senyor digué a l’Acusa-dor: “Que el Senyor et reprengui, Satanàs. Que el Senyor que ha escollit Jerusalem et reprengui. ¿No és aquest una brasa treta del foc?”
Com has caigut del cel, estel del matí, fill de l’aurora! Com has estat abatut a terra, tu que abaties les nacions!Tu que deies per dintre teu: “Pujaré més alt que els núvols, per damunt les estrelles de Déu erigiré el meu tron; i m’asseuré sobre el puig de la reunió divina, als confins del nord.Em remuntaré per damunt dels nú-vols, m’igualaré a l’Altíssim!”En canvi, has estat llençat al país dels morts, a les profundes regions de l’abisme!
“Fill d’home, entona una complanta sobre el rei de Tir. Li diràs: Això diu Déu, el Senyor: Tu eres el segell de la perfecció, ple de saviesa i d’esplèndida bellesa.Habitaves a l’Edèn, el jardí de Déu, abillat amb tota mena de pedres precio-ses: robí, topazi, diamant, crisòlit, ònix, jaspi, safir, maragda, beril·li; i d’or tre-ballat eren els teus tamborins i flautes, preparats per a tu el dia que vas ser creat.Eres el querubí protector d’ales des-plegades, i jo et vaig posar a la santa muntanya de Déu. Allí residies, i et pas-sejaves enmig de les pedres de foc.Vas ser perfecte en la teva conducta, des del dia que vas ser creat, fins que es va trobar en tu la iniquitat.La molta prosperitat del teu comerç omplí el teu interior de violència, i t’has fet culpable. Per això jo t’he destituït de la muntanya de Déu i t’expulso, oh querubí protector, d’enmig de les pedres de foc.Per la teva bellesa el cor se t’ha inflat d’orgull; per la teva esplendor, el seny se t’ha corromput. T’he precipitat a terra i et poso davant dels reis com a espectacle.
però veig en mi, en el meu cos, una llei diferent que fa la contra a les regles de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que porto dintre meu.
L’aparició de l’impiu, que és per l’acció directa de Satanàs, vindrà acompanyada d’una gran ostentació de poder, amb senyals i falsos prodigis,i amb tota mena d’enganys que la injustícia exerceix sobre els qui van ca-mí de la perdició, per no haver sabut escollir l’amor a la veritat, que els hau-ria salvat.
i adoraven el drac perquè havia cedit l’autoritat a la bèstia, i adoraven la bès-tia dient: “Qui es pot comparar a la bès-tia? Qui se li pot oposar?”
Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin.
Però els fariseus, en sentir-ho, deien: “Aquest no expulsa els dimonis si no és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.”Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: “Tot reialme dividit contra si mateix acaba desolat, i tota ciutat o família que es divideix contra si mateixa, no podrà subsistir.Així, doncs, si Satanàs expulsa Satanàs, és que s’ha dividit contra si mateix; com pot, doncs, restar dempeus el seu reialme?
Els uns són aquells d’arran del camí on és sembrada la paraula, però tot just l’han escoltada ve Satanàs i s’emporta la paraula sembrada en ells.
i recuperin el bon seny, escapant del parany del diable, que els va atrapar i els té sota la seva voluntat.
Si et comportes com cal, no podràs alçar-lo? Si no obres bé, el pecat és a l’aguait, a la teva porta, desitjant atra-par-te; però tu l’has de dominar.”
Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.
Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis.
Mira, et lliuro alguns de la sinagoga de Satanàs, els qui es fan dir jueus, però menteixen, perquè no ho són; aquests els faré venir a prosternar-se als teus peus, i que reconeguin que jo t’he estimat.
La seva fama es va estendre per tot Síria, i li portaven tots els malalts afec-tats per diverses malalties i sofrences: endimoniats, epilèptics i paralítics; i els guaria.
Deslliura’m, Senyor, de la gent dolenta; preserva’m dels homes violents,dels qui en el cor maquinen mal-dats, cada dia provoquen baralles,afuen la llengua com les serps, sota el llavi porten verí d’escurçó. (Pausa)Guarda’m, Senyor, de les urpes del malvat, preserva’m dels homes violents, dels qui es proposen fer-me la tra-veta.Els superbs m’han posat un parany i amb cordes han estès una xarxa, vora el camí m’hi han preparat trampes. (Pausa)
No permetis que el meu cor es de-canti a res de mal, a cometre actes d’impietat amb els practicants de perversitats, ni mai no tasti jo de les seves lla-minadures.
Com pot ficar-se algú a la casa de l’home valent i saquejar les seves pro-pietats, si primer no el lliga? Llavors li saquejarà la casa.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
que aquest home sigui lliurat a Satanàs per a càstig corporal, a fi que el seu esperit pugui ser salvat el dia del Senyor.
i la seva fi és la perdició. Situen el seu déu en el ventre i l’honra en les vergonyes íntimes, perquè tenen menta-litat terrenal.
sobretot prenent l’escut de la fe, amb el qual podreu apagar totes les fletxes incendiàries del Maligne.
Us asseguro que tot el que lligueu a la terra quedarà lligat al cel; i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
Per què s’avaloten les nacions, i els pobles cavil·len plans inútils?Els reis de la terra fan aliança, i els prínceps conspiren a l’hora contra el Senyor i el seu ungit:“Trenquem els seus lligams, traguem-nos del damunt el seu cor-datge.”
Així serà reverenciat el nom del Senyor des de ponent, i la seva glòria des de llevant, quan vingui com una torrentada impetuosa empesa per l’ale-nada del Senyor.
Oh Déu, no et quedis aturat! No callis, oh Déu, ni et quedis quiet!Mira com s’avaloten els teus ene-mics, com alcen el cap els qui t’odien.Tramen complots contra el teu poble, i conspiren contra els teus protegits;
Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran grans senyals i pro-digis, capaços d’enganyar, si fos possible, fins i tot els elegits.
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,
Perquè si Déu no va perdonar els àn-gels que havien pecat, sinó que els va precipitar a l’infern i els va enviar a les cavernes tenebroses, on els reserva per al judici;
i els àngels que no van guardar la deguda dignitat, sinó que abandonaren el lloc que els era propi, els té guardats en presons eternes, sota les tenebres, per al judici del gran dia.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?Qui podrà acusar els escollits de Déu? Déu és el qui justifica.Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre.Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa?Tal com diu l’Escriptura: “Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança.”Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Estimats, no confieu en qualsevol inspiració, més aviat comproveu ben bé si les inspiracions provenen de Déu, ja que pel món corren molts falsos profetes.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
que aquests no són servidors de nostre Senyor, el Crist, sinó del seu propi ventre, i amb paraules suaus i falagueres sedueixen els cors dels ingenus.
Mireu que ningú no us enganyi amb filosofies i sofismes buits, segons les tradicions humanes, basats en els elements del món i no pas d’acord amb Crist.
Per la fe, Moisès, ja gran, va refusar el títol de fill de la filla del faraó,perquè es va estimar més ser maltrac-tat junt amb el poble de Déu, ans que aprofitar el goig fugisser del pecat.
Salva’m, oh Déu, que l’aiguat m’arriba fins a l’ànima.Estic ficat en un fangar profund i no tinc on posar el peu, em trobo al fons de les aigües i m’engoleix un remolí.
Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys,el va llençar a l’abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps.
a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions.
Pobre de mi! Qui em deslliurarà d’aquest cos de mort?Serà la gràcia de Déu per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre! En resum, doncs, jo mateix, per un costat serveixo la Llei de Déu amb la raó, però per l’altre serveixo la llei del pecat amb la carn.
Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, a vosaltres, que teníeu gravada als ulls la figura de Jesucrist clavat en creu?
Però la gent malvada i enganyadora aniran de mal en pitjor, enganyant i es-sent enganyats alhora.
Així és que no els tingueu por, perquè no hi ha res d’amagat que no s’hagi de saber.El que us dic a les fosques, digueu-ho a plena llum del dia; el que escolteu a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats.
Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i amb el testimoniatge que han donat, sense apreciar tant la pròpia vida com perquè els deturés la por de morir.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Us escric, pares, perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Us escric, joves, perquè heu vençut el Ma-ligne.Us he escrit, fillets, perquè heu conegut el Pare. Us he escrit, pares, perquè heu conegut el qui existeix des del principi. Us he escrit, joves, perquè sou forts, perquè la paraula de Déu perseve-ra en vosaltres, i heu vençut el Maligne.
Així, doncs, ja que els infants com-parteixen la sang i la carn, també ell n’ha participat igualment, a fi de reduir a la impotència per mitjà de la seva mort aquell qui tenia el domini de la mort, és a dir, el diable,i alliberar tots els qui per la por de morir es mantenien esclaus tota la vida.
on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.
Aleshores el temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, mana que aquestes pedres es tornin pans.”
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
I, què hi puc afegir? No tindria prou temps si em posava a parlar de Gedeó, Barac, Samsó, Jeftè i David, com de Samuel i els altres profetes.Ells per la fe van sotmetre reis, van administrar justícia, van obtenir el com-pliment de les promeses, van tancar go-les de lleons,van apagar la violència del foc, es van escapar del tall de l’espasa, es van refer de les malalties, van ser valents en el combat, van trastornar els exèrcits estrangers.
Que caigui confusió i destrucció sobre els qui fustiguen la meva ànima, i que quedin coberts d’oprobi i des-honra els qui em busquen la desgràcia.
Sabem que tot aquell qui és nascut de Déu no segueix pecant, sinó que aquell qui va néixer de Déu el guarda, i el Maligne no el pot tocar.
Mireu, us he donat el poder de tre-pitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l’enemic, i res no us farà mal.
Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.