Categoria
VERSÍCLES PER A LES OFRENES
L'ofrena és l'acció de donar, i és agradable als ulls de Déu. Quan prepares la teva ofrena, pensa que ha de ser el millor que tinguis i, sobretot, fer-ho amb la millor intenció de cor. Ha de ser un acte gojós i alegre, perquè Déu ens ha donat moltíssim més i, fins i tot quan no ho mereixem, ens ha beneït en abundància.
Si dones només el que et sobra, ja saps que la vida serà igual de generosa amb tu. Hem de donar com si fos per a nosaltres mateixos, no per obligació ni tampoc perquè ens sigui retornat. Hem de donar sense presumir, no buscant que ens lloïn per fer-ho. Que no sàpiga la mà esquerra el que fa la dreta.
El nostre Senyor estima qui dóna amb alegria, perquè Ell coneix els nostres cors. Cadascú que doni com ha proposat en el seu cor: no amb tristesa, ni per necessitat, perquè Déu estima el donador alegre (2 Corintis 9:7). Ofrenar és donar com a senyal d'adoració una part del que Déu ens va donar primer. Quan Déu dóna, ho fa de forma abundant i generosa.
Així doncs, quan ofrenes de cor, obres les portes perquè Déu et doni de forma sobreabundant. Com més dones, més reps.
Poso el meu arc als núvols perquè serveixi de senyal de l’aliança entre jo i la terra.Quan jo cobreixi de núvols la terra, i l’arc aparegui entre els núvols,tindré present l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tota criatura vivent, i no hi haurà mai més un diluvi per a exterminar totes les criatures.
Aquell dia, el Senyor va concloure una aliança amb Abram, i li digué: “A la teva descendència he donat aquesta terra, des del riu d’Egipte fins al gran riu, l’Eufrates;
Confirmaré la meva aliança entre jo i tu, i els teus descendents, en les suc-cessives generacions. Una aliança eter-na: jo seré el teu Déu i el de la teva descendència.Jo et donaré, a tu i a la teva posteritat, la terra que trepitges com a pelegrí. Tot el país de Canaan, en propietat perpè-tua; i seré el vostre Déu.”
Ara, doncs, si obeïu atentament la meva veu i guardeu la meva aliança, sereu per a mi la meva propietat preuada entre totes els pobles, ja que tota la terra és meva.Sereu per a mi un reialme de sacerdots i una nació santa. Aquestes són les pa-raules que trametràs als fills d’Israel.”
Prengué el Llibre de l’Aliança, el va llegir al poble i ells digueren: “Tot el que ha dit el Senyor ho complirem, i obeirem.”Llavors Moisès prengué la sang, la va espargir sobre el poble i digué: “Heus aquí la sang de l’Aliança que el Senyor ha fet amb vosaltres, per mitjà de totes aquestes paraules.”
Em giraré a favor vostre i us faré prolífics, us multiplicaré i establiré el meu pacte amb vosaltres.Us alimentareu de les passades colli-tes, de temps enrere, i fins haureu de retirar les velles per causa de les noves.Faré la meva estada enmig vostre, i dintre meu no hi haurà aversió a vosaltres.Jo caminaré enmig vostre i seré el vostre Déu, i vosaltres sereu el meu poble.
Reconeix, doncs, que el Senyor, el teu Déu, és el Déu veritable, el Déu fidel, que manté el pacte i la misericòr-dia, fins a mil generacions, amb aquells qui l’estimen i guarden els seus manaments,
No és pas per la teva integritat ni per la rectitud del teu cor que entres a pos-seir la seva terra; és per les perversitats d’aquestes nacions que el Senyor, el teu Déu, les desposseeix davant teu, i per complir la promesa que el Senyor va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob.
Guardeu, doncs, les paraules d’aquest pacte i poseu-les en pràctica, a fi que pugueu reeixir en tot el que emprengueu.
Mira, avui et poso davant teu la vida i el bé, la mort i el mal,perquè avui et mano que estimis el Senyor, el teu Déu, seguint els seus ca-mins i guardant els seus manaments, els seus estatuts i les seves lleis, a fi que visquis i et multipliquis, i perquè el Senyor, el teu Déu, et beneeixi a la terra on vas per prendre’n possessió.
Té present el seu pacte perpètuament, la paraula compromesa per a mil generacions,la que contragué amb Abraham i el seu jurament a Isaac,que deixà establerta com un estatut per a Jacob, una aliança sempiterna per a Israel,
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
Perquè jo, el Senyor, estimo la justícia i avorreixo el robatori i l’engany; per això els donaré fidelment la seva re-compensa i pactaré amb ells una aliança eterna.
“Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor– en què faré un nou pacte amb la casa d’Israel i amb la casa de Judà.No com el pacte que vaig fer amb els seus avantpassats el dia que vaig pren-dre’ls per la mà per treure’ls de la terra d’Egipte, pacte que van trencar tot i que jo m’havia compromès amb ells –diu el Senyor–,sinó que aquest serà el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies –diu el Senyor–: Posaré la meva llei dintre d’ells i l’escriuré en el seu cor; i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.I ja no caldrà que s’instrueixin els uns als altres dient: «Coneixeu el Senyor!», perquè tots ells em coneixeran, des del més petit fins al més gran –diu el Senyor–; jo perdonaré la seva ini-quitat i no em recordaré més dels seus pecats.”
Establiré amb elles una aliança de pau, i exterminaré de la terra els animals ferotges; i habitaran en seguretat en el desert i dormiran en els boscos.
Us donaré un cor nou i posaré un esperit renovat dins de vosaltres; trauré del vostre cos aquest cor de pedra i us donaré un cor de carn.Infondré el meu Esperit en vosaltres i faré que camineu en els meus manaments, que guardeu les meves lleis, i que les poseu en pràctica.
El meu pacte amb ell fou de vida i de pau, i li ho vaig concedí perquè em reve-renciés. Ell em va reverenciar i davant del meu nom es mantingué amb res-pecte.
perquè això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de molts homes per al perdó dels pecats.
Havent sopat va fer el mateix amb la copa, tot dient: “Aquesta és la nova aliança en la meva sang, que es vessa per vosaltres.
D’aquí que a ell li hagi correspost un ministeri més excels, perquè és mit-jancer d’una aliança molt millor, fonamentada sobre promeses de més valor.Si aquella primera aliança no hagués tingut cap falla, no s’hauria buscat lloc per a una segona.
Per això és mitjancer d’una aliança nova, de manera que, havent mort en rescat dels delictes comesos sota la pri-mera aliança, els cridats puguin rebre l’herència eterna que els era promesa.
“Aquesta és l’aliança que consuma-ré amb ells després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors i les gravaré en el seu enteniment,i no em recordaré mai més dels seus pecats ni de les seves iniquitats.”
El Senyor digué a Abram: “Vés-te’n de la teva terra, de la teva família i de la casa del teu pare cap al lloc que et mostraré.De tu en faré un gran poble, et beneiré, engrandiré el teu nom i esdevindràs una benedicció.Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin; i en tu seran be-neïdes totes les nacions de la terra.”
Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li va aparèixer el Senyor i li digué: “Jo sóc el Déu Totpode-rós, camina tenint-me present i sigues irreprotxable.Jo establiré el meu pacte entre jo i tu, i et multiplicaré abundosament.”
i li digué: “Ja que has fet això i no m’has refusat el teu únic fill, juro per mi mateix, promesa del Senyor,que t’ompliré de benediccions i mul-tiplicaré la teva descendència com les estrelles del cel i com la sorra de la platja. La teva descendència conquerirà la porta dels seus enemics;i per ella seran beneïdes totes les nacions de la terra, perquè has escoltat la meva veu.”
El Senyor digué encara a Moisès: “Escriu-te aquestes paraules, perquè se-gons elles faig el pacte amb tu i amb Israel.”I s’estigué allá, amb el Senyor, qua-ranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure. I va escriure damunt les taules les paraules del pacte, els Deu Manaments.
El Senyor, el nostre Déu, va fer un pacte amb nosaltres a l’Horeb.Aquest pacte no el va fer amb els nostres avantpassats, sinó amb nosaltres; tots els qui estem aquí presents i en vida.
la que contragué amb Abraham i el seu jurament a Isaac,que deixà establerta com un estatut per a Jacob, una aliança sempiterna per a Israel,
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
I establiré amb ells una aliança de pau; serà una aliança eterna. Els establiré, els multiplicaré, i posaré el meu santuari enmig d’ells per sempre.
“No us penseu pas que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a completar.Perquè us asseguro que, mentre perdurin el cel i la terra, no passarà ni una «i» ni tan sols un punt de la Llei, que tot no s’hagi complert.
La promesa feta a Abraham i als seus descendents, d’obtenir per herència el món, no va ser feta sota l’observança de la Llei, sinó en virtut de la justícia que prové de la fe.
Germans, humanament parlant, un pacte acceptat formalment, malgrat ser cosa humana, ningú no l’anul·la ni el modifica.Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: “I a les descendències”, com si parlés de moltes, sinó referint-se a una sola: “I a la teva descendència”; és a dir, el Crist.
Però la misericòrdia del Senyor és de sempre i per sempre, per als qui el temen, i la seva justícia, per als fills dels fills,
Perquè el Senyor diu això: “Als eu-nucs que observen els meus dissabtes, que escullen allò que em complau i que es mantenen en el meu pacte,jo els concediré un lloc a la meva casa, i, dintre les meves muralles, un memo-rial i un nom millor que el de tenir fills i filles; els donaré un nom etern que mai no serà esborrat.
Aquest serà un dia memorable per a vosaltres, i el celebrareu com una festa del Senyor durant les successives gene-racions; el celebrareu com una insti-tució perpètua.”
El Senyor va respondre: “Mira, jo faig un pacte davant de tot el poble. Obraré meravelles com mai no han estat fetes enlloc de la terra, en cap de les nacions, i tot el poble que t’envolta veurà l’obra del Senyor Etern, perquè el que faré amb tu són coses esfereï-dores.
Tingueu compte de no trencar l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va pactar amb vosaltres; no us feu cap escul-tura que representi qualsevol de les coses que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit.Perquè el Senyor, el teu Déu, és un foc devorador, un Déu gelós.
I serà que, per haver atès aquestes lleis, haver-les guardat i posat en pràctica, el Senyor, el teu Déu, mantindrà amb tu el pacte i la misericòrdia que va prometre sota jurament als teus avantpassats.T’estimarà, et beneirà i et multipli-carà, beneirà el fruit de les teves en-tranyes, el producte de la teva terra, el teu blat, el teu vi, el teu oli, les cries de les teves vaques i les cries dels teus ramats, a la terra que va jurar als teus avantpassats que et donaria.
El Senyor farà de tu el poble consagrat a ell, tal com t’ho ha promès, quan guar-dis els manaments del Senyor, el teu Déu, i segueixis els seus camins.I tots els pobles de la terra veuran que tu portes el nom del Senyor Etern, i et respectaran.
Tots els camins del Senyor són amor i veritat per als qui guarden el seu pacte i els seus preceptes.
Això diu el Senyor: “En el temps oportú t’he escoltat, i en el dia de sal-vació t’he ajudat; et guardaré i et posaré per mitjancer del poble, perquè aixequis el país i reparteixis les heretats devas-tades,
sinó que aquest serà el pacte que faré amb la casa d’Israel després d’aquells dies –diu el Senyor–: Posaré la meva llei dintre d’ells i l’escriuré en el seu cor; i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
Però jo em recordaré del pacte que vaig fer amb tu en els dies de la teva joventut, i establiré amb tu un pacte etern.
¿És que Déu ha rebutjat el seu poble? De cap manera! També jo sóc israelita, del llinatge d’Abraham per la tribu de Benjamí.Déu no ha rebutjat el seu poble, que ja coneixia per endavant. ¿No recordeu allò que explica l’Escriptura sobre Elies, com apel·lava a Déu queixant-se d’Israel?
Però, de fet, hi ha una recriminació quan diu: “Mireu, vénen dies, diu el Senyor, en què consumaré sobre la casa d’Israel i sobre la casa de Judà una aliança nova;no serà com l’aliança que vaig fer amb els seus pares, el dia que els vaig agafar de la mà per treure’ls de la terra d’Egipte, atès que no van restar fidels a la meva aliança, i jo em vaig haver de desentendre d’ells, diu el Senyor.Aquesta, doncs, serà l’aliança que consumaré amb la casa d’Israel després d’aquells dies, diu el Senyor: Inculcaré les meves lleis al seu enteniment i les gravaré sobre el seu cor; jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.
Genealogia de Jesús, el Crist, fill de David, fill d’Abraham:Abraham engendrà Isaac; Isaac en-gendrà Jacob; Jacob engendrà Judà i els seus germans;Judà engendrà, de Tamar, Fares i Zara; Fares engendrà Hesron, Hesron en-gendrà Aram;Aram engendrà Amminadab; Ammi-nadab engendrà Naasson; Naasson en-gendrà Salmon;Salmon engendrà, de Rahab, Booz; Booz engendrà, de Rut, Obed; Obed en-gendrà Jessè;Jessè engendrà el rei David; David engendrà, de la qui fou muller d’Uries, Salomó;Salomó engendrà Roboam; Roboam engendrà Abies; Abies engendrà Asà;Asà engendrà Josafat; Josafat engen-drà Joram; Joram engendrà Ozies;Ozies engendrà Jotam; Jotam engen-drà Acaz; Acaz engendrà Ezequies;Ezequies engendrà Manassès; Ma-nassès engendrà Amon; Amon engen-drà Josies;Josies engendrà Jeconies i els seus germans, en temps de la deportació a Babilònia.Després de la deportació a Babilònia, Jeconies engendrà Salatiel; Salatiel en-gendrà Zorobabel;Zorobabel engendrà Abihud; Abihud en-gendrà Eliaquim; Eliaquim engendrà Azor;Azor engendrà Sadoc; Sadoc engen-drà Aquim; Aquim engendrà Eliüd;Eliüd engendrà Eleazar; Eleazar en-gendrà Matan; Matan engendrà Jacob,i Jacob engendrà Josep, l’espòs de Maria, de la qual va néixer Jesús, anomenat el Crist.Per tant, foren en total catorze gene-racions des d’Abraham fins a David; catorze més des de David fins a la de-portació a Babilònia; i, des de la de-portació a Babilònia fins al Crist, també catorze generacions.
per compassió als nostres pares, i recordant la seva aliança santa,el jurament fet al nostre pare Abraham de concedir-nos que,
Vosaltres sou els hereus dels profetes i de l’aliança que Déu establí a Abraham: en la seva descendència seran be-neïdes totes les races de la terra.
Ells són israelites; a ells pertany l’adopció de fills, la presència divina, les aliances, la promulgació de la Llei, el culte, les promeses.Són d’ells els patriarques, i d’ells humanament descendeix el Crist, que és per damunt totes les coses, Déu beneït pels segles. Amén.
puix que en ell totes les promeses de Déu han esdevingut un “Sí”. Per això, quan lloem Déu diem l’Amén per mitjà d’ell.
En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l’Escriptura: “Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei.”I que per la Llei ningú no és reha-bilitat davant Déu és evident, vist que “el just viurà per la fe”;la Llei, però, no es basa en la fe, ans “el qui compleix els preceptes viurà per ells”.El Crist ens ha rescatat de la male-dicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l’Escriptura: “Maleït tot aquell qui penja d’un patíbul”,a fi que la benedicció d’Abraham abastés els gentils per mitjà de Crist Jesús, i per la fe rebéssim l’Esperit promès.
Certament, la primera aliança te-nia les seves prescripcions relati-ves al culte, i un santuari terrenal.
Amb això l’Esperit Sant donava a en-tendre que, mentre subsistia el primer tabernacle, el camí vers el santuari en-cara no era ben obert.Tot això és una imatge que simbolitza el temps present, segons la qual s’ofe-reixen dons i víctimes que no són capa-ços de canviar per a bé la consciència d’aquell qui tributa aquest culte,
I avui, el Senyor t’ha fet prometre que seràs el seu poble predilecte, tal com t’havia promès, a fi que guardis tots els seus manaments,
Ell ha fet conèixer les seves parau-les a Jacob, les seves lleis i decrets a Israel.No ha obrat així amb cap altra gent ni els ha fet conèixer els seus preceptes. Al·leluia!
Déu, el Senyor, estava dret al seu cim i li deia: “Jo sóc el Senyor, el Déu del teu pare Abraham, i el Déu d’Isaac. La terra on dorms te la donaré a tu i a la teva descendència.La teva descendència serà nombrosa com la pols de la terra; i t’estendràs cap a ponent i cap a llevant, cap al nord i cap al migdia; i en tu i en la teva descen-dència seran beneïts tots els llinatges de la terra.Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”
Déu respongué: “Sí, però Sara, la teva muller, et donarà un fill, i l’anome-naràs Isaac. Jo establiré la meva aliança amb ell, una aliança eterna, i amb la seva descendència després d’ell.
Avui crido com a testimonis contra vosaltres el cel i la terra, que us he pro-posat la vida i la mort, la benedicció i la maledicció. Escull, doncs, la vida, a fi que visquis tu i la teva descendència,estimant el Senyor, el teu Déu, escoltant la seva veu i mantenint-t'hi fidel, perquè ell és la teva vida i l’allargament dels teus dies mentre habitis a la terra que el Senyor va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob, que els donaria.”
sinó que escollí la tribu de Judà, la muntanya de Sió, que ell estimava.Edificà el seu santuari de forma eminent, l’afermà per sempre com la terra.
Quant a mi, aquest serà el meu pacte amb ells, diu el Senyor: “El meu esperit, que és damunt teu, i les meves paraules, que he posat als teus llavis, no s’apar-taran de la teva boca, ni de la boca dels teus fills, ni de la dels fills dels teus fills –diu el Senyor–, des d’ara i per sempre més!”
I jo, el Senyor, seré el seu Déu, i el meu servent David serà el seu príncep. Jo, el Senyor, he parlat!
Us asseguro que no tornaré a beure d’aquest fruit de la vinya fins al dia que el begui novell, amb vosaltres, en el Regne del meu Pare.”
“Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael! Ha visitat el seu poble i l’ha redimit.Ha fet alçar, a favor nostre, una força salvadora a la casa de David, el seu servent,
Perquè la promesa és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els qui són lluny, tants com en cridi el Senyor, el nostre Déu.”
No hi ha cap diferència entre jueu o grec, ja que un mateix és el Senyor de tots, magnànim amb tots els qui l’invo-quen;perquè “tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat.”
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Amb tots vosaltres estableixo la me-va aliança: mai més no tornaran a ser exterminades les criatures per les aigües del diluvi, ni hi haurà mai més un diluvi per a destruir la terra.”
“Aquesta és la meva aliança amb tu: seràs pare d’una munió de pobles.Ja no t’anomenaràs més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, perquè t’he constituït pare d’una multitud de pobles.
Aquesta disposició la guardareu a perpetuïtat, com un precepte per a tu i per als teus fills.
que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,
Per això li dono part entre els grans, i amb els forts es repartirà el botí. Per tal com va lliurar la seva vida a la mort i fou comptat entre els pecadors, ell, que portava els pecats de molts i pregava pels infidels.
“Això diu el Senyor: Si poguéssiu anul·lar el meu pacte amb el dia i la nit, de manera que no es succeeixin el dia i la nit en el seu cicle,també seria anul·lat el meu pacte amb el meu servent David, de manera que no tingui cap successor que regni sobre el seu tron, i amb els levites sa-cerdots que em serveixen.
I els donaré un cor unànime i els posaré un esperit nou a dins, i arrancaré del seu cos el cor de pedra i els donaré un cor de carn
És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres,
Germans, humanament parlant, un pacte acceptat formalment, malgrat ser cosa humana, ningú no l’anul·la ni el modifica.
Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,a fi de rescatar els qui estaven sotme-sos a la Llei, per tal que rebéssim l’a-dopció filial.
“No us penseu pas que he vingut a abolir la Llei o els Profetes; no he vingut a abolir, sinó a completar.
“Aquesta és l’aliança que consuma-ré amb ells després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors i les gravaré en el seu enteniment,
El Senyor digué encara a Moisès: “Escriu-te aquestes paraules, perquè se-gons elles faig el pacte amb tu i amb Israel.”
Perquè va estimar els teus avant-passats i va elegir la seva descendència que vindrà després d’ells, et va treure d’Egipte personalment, amb gran poder,i ha desposseït davant teu nacions més grans i poderoses que tu, per fer-t’hi entrar i donar-te en propietat la seva terra, com ho és avui.
Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien els meus preceptes,si violaven els meus estatuts i no guardaven els meus manaments,castigaré amb la verga la seva re-bel·lió, i amb assots la seva indignitat;
Recorda’t, Senyor, de la teva amo-rositat, i de la teva bondat, que has tingut sempre.Dels meus pecats de joventut, de les meves rebel·lions, no te’n recordis; d’acord amb la teva pietat, recor-da’t de mi, per la teva bondat, Senyor.
i llavors, tot Israel se salvarà, tal com diu l’Escriptura: “Vindrà de Sió l’alliberador, apar-tarà la impietat de Jacob.I aquest serà el pacte que faré amb ells, quan trauré els seus pecats.”
Al qui ferí els primogènits d’Egipte, perquè és etern el seu amor;i tragué Israel d’enmig d’ells, perquè és etern el seu amor;amb mà forta i braç estès, perquè és etern el seu amor;
Mireu el meu servent, que jo he escollit; el meu estimat, en qui m’he complagut íntimament. Damunt seu posaré el meu esperit i anunciarà el dret a les nacions.
sabent que no ha estat pas amb coses corruptibles, com l’or o la plata, que heu estat rescatats de la vostra manera banal de viure, heretada dels vostres pares,sinó que ha estat amb la sang precio-sa de Crist, com la d’un anyell sense defecte i sense taca,
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Disposà redempció per al seu poble, establí per sempre el seu pacte. El seu nom és sant i venerable.
Però el Senyor ha volgut aclaparar-lo amb la sofrença. Quan ofereixi la seva vida en expiació, veurà una nissa-ga, allargarà els dies, i el designi del Senyor reeixirà a les seves mans.Per les proves de la seva ànima veurà la llum i en serà saciat; amb el seu co-neixement, el meu servent, que és just, en justificarà molts, i portarà les seves culpes.
Aneu i acabeu d’aprendre què vol dir: El que vull és compassió i no pas sacrificis. Perquè no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.”
Ho recordaran i tornaran al Senyor de tots els confins de la terra, i es postraran davant teu gent de tots els pobles;
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.
No deixis mai la bondat i la fidelitat: lliga-te-les al coll i grava-te-les al cor,i trobaràs gràcia i comprensió als ulls de Déu i dels homes.
Això diu el Senyor: “En el temps oportú t’he escoltat, i en el dia de sal-vació t’he ajudat; et guardaré i et posaré per mitjancer del poble, perquè aixequis el país i reparteixis les heretats devas-tades,perquè diguis als captius: Sortiu!, i als qui estan a les tenebres: Mostreu-vos! Pasturaran a la vora dels camins, i dalt dels rasos tindran pasturatge.
Habitareu la terra que vaig donar als vostres pares; sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
Perquè és bo el Senyor, és etern el seu amor, i la seva fidelitat, fins a la fi dels temps.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
perquè vessaré aigües sobre el secà i torrents sobre la terra eixuta. Vessaré el meu Esperit sobre la teva nissaga, i la meva benedicció sobre la teva descen-dència.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran.Perquè tot aquell qui demana, obté: qui busca, troba; i, a qui truca, li obren.
Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
La llei del Senyor és perfecta, re-conforta l’ànima; el testimoni del Senyor és ferm, fa savi el senzill.Els manaments del Senyor són rectes, alegren el cor; el precepte del Senyor és clar, il·lu-mina els ulls.El temor del Senyor és pur, és perpetu; els decrets del Senyor són veritat, tots ells són justos;són més desitjables que l’or, més que l’or fi en abundor; i més dolços que la mel i que el regalim de la bresca.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Que el Déu de la pau, que ha fet tornar d’entre els morts al Pastor su-prem de les ovelles, el Senyor nostre Jesús, en virtut de la sang d’una aliança eterna,us capaciti amb tota mena de dons per a complir la seva voluntat; que ell realitzi en nosaltres allò que li plau, per mitjà de Jesucrist, a qui sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
Posaré el meu deler en els teus preceptes, que em són molt estimats.Alçaré les mans als teus ordenaments i meditaré els teus estatuts.
Em prostraré vers el teu santuari, i exalçaré el teu nom, pel teu amor i la teva fidelitat. Has posat el teu nom i la teva promesa per damunt de totes les coses.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Tot marxant d’allí, Jesús va veure un home, anomenat Mateu, que estava assegut a la taula dels tributs, i li digué: “Segueix-me.” Ell s’aixecà i el va seguir.S’esdevingué que, mentre estava Jesús assegut a taula, es van presentar a la casa un bon grup de recaptadors i de pecadors, que es van entaular amb Jesús i els seus deixebles.
No violaré el meu pacte, i el que ha sortit dels meus llavis no ho retractaré.Un cop he jurat per la meva san-tedat: No mentiré a David!
No és pas que la paraula de Déu hagi fallat, és que no tots els descendents d’Israel són realment Israel.
Vosaltres sou els meus testimonis –diu el Senyor–, i el meu servent que jo he escollit perquè comprengueu i con-fieu en mi i entengueu que jo sóc. Abans de mi no hi ha hagut cap Déu, i no n’hi haurà cap més.
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
El Senyor tot ho completarà per mi. Senyor, el teu amor és etern! No deixis de la mà la teva obra.
Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat,cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal,has dreçat per damunt les aigües els teus estatges superiors. Prens els núvols per carrossa, et mous sobre les ales dels vents;els vents et fan de missatgers, i els focs abrusadors de ministres teus.Vas assentar la terra sobre els seus suports, incommovible per sempre més.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.