Categoria
VERSICLES PER A DONES
Ets una joia preciosa a les mans de Déu, ets valent, esforçat, ets capaç i tot un guerrer. Déu t'estima i t'ha dissenyat amb un propòsit preciós. Dóna cada dia el millor de tu i desenvolupa un caràcter que honri sempre a Déu.
Sé que hi ha tribulacions i situacions difícils, però recorda que de tot això et lliurarà el Senyor. Lluita cada dia les teves batalles, però de genolls davant Déu, i Ell et guiarà i et donarà la victòria.
Centra't més en la bellesa interna, no en la de l'exterior. Déu veu la interna, la tranquil·la, la incorruptible, la que consisteix en un esperit suau davant d'Ell; aquesta és la que té molt valor davant Déu.
Parla sempre amb la saviesa de Déu, instrueix amb amor. Sigues una persona sàvia en edificar la teva vida, no facis com la persona insensata que amb la seva mà la destrueix.
Avança cada dia. Déu està amb tu, no ho dubtis mai. Amb l'ajuda del teu Pare Celestial podràs ser sempre un exemple allà on vagis. Busca sempre el teu creador i medita en la seva bondat cada dia.
Enganyós és l'encant i passatgera la bellesa; la persona que tem al Senyor és digna de lloança (Proverbis 31:30).
Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos,sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima.
La gràcia és enganyosa, i la bellesa, una il·lusió; la dona que tem el Senyor mereix de ser lloada.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Respecte de les dones, que es vesteixin decorosament i s’arreglin amb dig-nitat i discreció, sense exagerar el penti-nat, ni amb lluïment d’or o perles, ni amb vestits sumptuosos,sinó més aviat que s’adornin de bo-nes obres, com escau a dones que pro-fessen reverència a Déu.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Ja que som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.
Però el Senyor digué a Samuel: “No miris el seu aspecte ni la seva gran al-çada, perquè l’he descartat. La mirada de Déu no és com la mirada de l’home, ja que l’home mira el que té davant dels ulls, però el Senyor mira el cor.”
I Déu va crear l’home a la seva imatge, a la semblança de Déu el va crear; creà l’home i la dona.
Que n’ets, de bella, companya me-va, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms!
Que n’ets, de bella, companya meva, que n’ets, de bella! Els teus ulls són com dues colomes darrere el teu vel; la teva cabellera, com un ramat de cabres quan davallen de bon matí de les muntanyes de Galaad;
I seràs una corona esplèndida a la mà del Senyor, i una diadema reial a la pal-ma del nostre Déu.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
Quan ja eren a punt d’entrar a l’Egip-te, digué a Sarai, la seva muller: “Vet aquí que tu ets una dona de molt bon veure,
En tots aquells indrets no hi havia unes donzelles tan belles com les filles de Job; i el seu pare les féu participar de l’herència dels seus germans.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Aquell home es deia Nabal, i la seva dona, Abigaïl. Era una dona assenyada i de bona presència; en canvi, ell era aspre i de mals costums. Pertanyia a la nissaga de Caleb.
La noia era de molt bona presència, donzella, que no havia conegut encara cap home. Va baixar a la font, va omplir la gerra i va tornar a pujar.
A cada noia li tocava el torn de presentar-se davant del rei Assuer al cap de dotze mesos, segons l’estatut de les dones. Els dies de preparació els dedi-caven a l’embelliment: durant sis mesos amb oli i mirra, i els altres sis mesos amb ungüents i perfums dels que usen les dones.
El meu estimat parla i em diu: “Aixeca’t, companya meva, bonica meva, i vine.
¿Qui és aquesta que s’alça com l’aurora, bella com la lluna, esplendent com el sol, imponent com una formació d’es-quadrons?
Fas créixer l’herbei per al bestiar i les plantes per a les necessitats de l’home, a fi que de la terra en tregui el pai el vi que alegra el cor de l’home, l’oli que li fa lluir la cara, el pa que hi enforteix la vida.
Desperta, tramuntana; vine, migjorn; venteja el meu jardí i escampa el seu perfum. Que el meu estimat entri al seu jardí per menjar els fruits exquisits.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
Si no ho saps, tu, la més bella entre les dones, segueix les petjades del ramat, i fes pasturar els teus cabrits al costat de les tendes dels pastors.
Que en són, de bonics, els teus peus amb les sandàlies, filla de príncep! Els contorns dels teus malucs són com joiells, treball de mans d’artista.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
mentre que a la dona la cabellera llarga la dignifica? Perquè se li ha donat la cabellera com a vel natural.
Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Tota esplèndida entra la filla del rei, revestida amb brocats d’or.Vestida amb brodats és presentada al rei, seguida de donzelles, amigues seves, que et són presentades a tu.
Igualment, vosaltres, les dones, sigueu respectuoses amb els vos-tres marits, de manera que, si alguns no volen escoltar la Paraula, siguin guanyats sense paraules pel comportament de les dones,quan vegin la vostra conducta casta i respectuosa.
M’has robat el cor, germaneta, esposa meva, m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls, amb una sola anella del teu coll.
Coloma meva, que ets dins les es-cletxes de la roca, en els amagatalls dels singles: mostra’m el teu rostre, deixa’m sentir la teva veu; perquè la teva veu és dolça, i el teu rostre, formós.”
Porta’m gravada sobre el teu cor, com un segell en el teu braç; perquè l’amor és tan fort com la mort, la gelosia, inflexible com el sepulcre, les seves sagetes, com sagetes de foc, una autèntica flama divina.
Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat,cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal,
L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre.
Ets bella, companya meva, com Tirsà, encisadora com Jerusalem, imponent com una formació d’es-quadrons.
El cos humà, que és u, encara que és format per molts membres, tots ells constitueixen un sol cos; així és també el Crist.
Senyor, no ha estat orgu-llós el meu cor, ni són altius els meus ulls; no m’he decantat per les grandeses o les proeses superiors a mi.Jo procuro la pau i la tranquil·litat d’esperit; com un infant a la falda de la mare, com un infant se sent la meva ànima.
“Ja que posa en mi el seu afecte, jo el salvaré, el protegiré perquè reconeix el meu nom.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Com que Jacob estava enamorat de Raquel, va contestar: “Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita.”
Com un rostre reflectit a l’aigua correspon a un rostre, així el cor d’un home al d’un altre home.
Pel que fa al vestit, per què passeu ànsia? Fixeu-vos en els lliris del camp, com creixen; no treballen ni filen;però us ben asseguro que ni Salomó, amb tota la seva sumptuositat, no es va poder vestir com un d’ells.
Amb la meva euga, junyida als carros del faraó, jo t’he comparat, companya meva.
El teu coll és com la torre de David, alçada per a trofeus; mil escuts hi ha penjats, tots són rodelles d’herois.
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
Es lleva quan encara és fosc i reparteix el menjar a la família, i endega la feina dels criats.
El teu coll és una torre de marfil; els teus ulls, com els estanys d’Heixbon, prop de la porta de Bat-Rabim. El teu nas, com la talaia del Líban, que guaita cara a Damasc.
Ple de goig exulto en el Senyor, la meva ànima s’alegrarà en el meu Déu, perquè m’ha posat vestidures de victòria, m’ha cobert amb el mantell de la justícia, com s’engalana el nuvi, com es guarneix la núvia amb les seves joies.
També, la dona sense marit i la noia soltera tenen cura de les coses del Senyor, i s’hi consagren de cos i ànima; però la casada pensa en les coses del món, de com acontentar el marit.
t’abriga amb les seves plomes i et cobreixes sota les seves ales: la seva fidelitat t’és per escut i de-fensa.
Jo us conjuro, filles de Jerusalem, que no desperteu ni desvetlleu el meu amor fins que ella ho vulgui!
És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.
D’aquesta manera confiava tota la seva hisenda en mans de Josep, i, amb ell al davant, ja no es va ocupar personalment de res més, llevat dels aliments que prenia. Josep era de molt bon veure i de bona presència.
D’improvís, Jesús els sortí a l’encon-tre tot dient: “Salut.” Elles se li van acostar, es van abraçar als seus peus i el van adorar.
tu estimes la justícia i avorreixes la maldat. Per això t’ha ungit Déu, el teu Déu, amb oli d’alegria, d’entremig dels teus companys.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
El seu parlar és pura dolcesa, i tot ell és una delícia. Així és el meu estimat, així és el meu company, filles de Jerusalem!
la figuera dóna els primers fruits i les vinyes florides escampen el seu aroma. Alça’t, companya meva, bonica meva, i vine!
Llavors Jacob va dir a Laban: “Dó-na’m la meva dona, que m’ajuntaré amb ella; perquè el meu termini ja s’ha com-plert.”
Els teus dos pits són com cries bessones de gasela que pasturen entre lliris.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Sal-vador el Senyor Jesucrist;
Millor és l’home senzill, que es bas-ta amb el que té, que no pas el presumptuós a qui li falta el pa.
Aparta de mi els teus ulls, perquè ells m’han vençut! La teva cabellera és com un ramat de cabres quan davallen de bon matí de la muntanya de Galaad;
Ha crescut davant d’ell com un rebrot, i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem.
Els marits, igualment, porteu una con-vivència assenyada, considerant que la dona és un vas més fràgil, tractant-la amb deferència, com a cohereves que també són de la gràcia de vida, i així no hi haurà res que destorbi les vostres oracions.
el gall, que es passeja tot tibat entre gallines; el boc, quan condueix un ramat, i el rei quan dirigeix el seu poble.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Baixarà com la pluja sobre l’herbei, com el plugim assaonarà la terra.Als seus dies florirà la justícia, i llarga pau fins que no hi hagi lluna.
En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit.Ella li proporcionarà el bé, sense cap mal, tots els dies de la seva vida.
Vine cap a mi des del Líban, esposa meva, baixa des del Líban! Avança dels cims de l’Amanà, de les muntanyes del Senir i de l’Hermon, dels refugis dels lleons, de les muntanyes de les panteres.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
El teu melic és una copa tornejada on mai no manca el vi mixturat. El teu ventre és un munt de blat envoltat de lliris.
Isaac va fer entrar Rebeca a la tenda de la seva mare Sara, la prengué i ella esdevingué la seva muller, i la va esti-mar molt. Així es va consolar de la pèrdua de la seva mare.
Que en són, de delicioses, les teves carícies, germaneta meva, esposa meva! Les teves carícies són molt més agradables que no pas el vi! I la fragància dels teus perfums supera la de tots els bàlsams!
Mira, et tinc gravada als palmells de les mans, les teves muralles són sempre davant meu.
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda?
“Ja que posa en mi el seu afecte, jo el salvaré, el protegiré perquè reconeix el meu nom.Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
L’estimat passa la mà pel forat de la porta, i les entranyes se’m commouen per ell.
I així va ser. Quan Abram va entrar a l’Egipte, els egipcis s’adonaren que la dona era molt bonica.Uns oficials del faraó la van veure i en feren grans elogis davant d’ell, de manera que la dona fou conduïda a la casa del faraó.
i el vi que alegra el cor de l’home, l’oli que li fa lluir la cara, el pa que hi enforteix la vida.
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra.El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.
El meu estimat és semblant a una gasela, o a un cervatell. Mireu-lo!, ja és darrere la nostra paret, guaitant per les finestres, espiant per les gelosies.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Com un fil d’escarlata són els teus llavis; i la teva boca, de parla graciosa; les teves galtes són com dos talls de magrana, darrere el teu vel.
Escolta, fill meu, el guiatge del pare i no desatenguis les lliçons de la mare:et seran una corona de gràcia sobre el cap, i un collaret d’or envoltant el teu coll.
En el meu llit, durant la nit, he buscat el qui estima la meva ànima; l’he cercat i no l’he trobat.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Que en són d’agradables els teus estatges, Senyor de l’univers!Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.
Ets un jardí tancat, germaneta, esposa meva, una font reclosa, una deu segellada.
No malparlis d’un servent davant del seu amo, no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat.
El teu cap s’alça com el Carmel, i la teva cabellera és com la porpra; un rei hi és pres entre els seus rínxols.
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Beneït sigui el Senyor, que amb el seu amor ha fet coses grans per a mi, com si estigués en ciutat fortificada.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
El meu estimat ha baixat al seu jardí, als bancals dels bàlsams, per recrear-se entre els horts i aplegar-hi lliris.