Categoria
VERSÍCLES SOBRE ETAPES DE LA VIDA
Al llarg de la vida, passem per moltes etapes, oi? Hi ha temporades de bona salut i moments en què patim malalties. De joves, tenim temps, energia i sentim que podem amb tot, però a vegades ens frena la falta de diners. Quan ja som adults i aconseguim una bona feina, guanyem diners, però gairebé no tenim temps per gaudir de la família i els amics, i els somnis que volíem complir els veiem lluny. I després, quan ja ens anem fent grans i hem aconseguit estalviar una mica i el temps ens sobra, ens adonem que ja no tenim les mateixes energies. Per això, pensa que hem d'aprofitar cada moment i cada instant sense desitjar més enllà del que Déu ens ha donat. Com diu la Bíblia[cita requerida], "A cada dia li n'hi ha prou amb el seu mal". No ens preocupem pel demà, confiem que Ell proveirà.
Recorda’t, Senyor, del que ens ha passat; mira i adona’t del nostre oprobi.El nostre heretatge ha passat als enemics, i les nostres llars, als estrangers.Som orfes, no tenim pare, les nostres mares són viudes.
que fa justícia als orfes i a les viudes, i estima el foraster, i els dóna pa i vestit.
Tu ho has vist, ja que mires la pena i la tristesa per posar-les a les teves mans. A tu s’abandona el desvalgut, ets tu l’ajut dels orfes.
el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
No oprimiu la viuda i l’orfe, ni tam-poc l’estranger ni els pobres; ni maqui-neu interiorment de fer-vos mal els uns als altres.
No torçaràs el dret del foraster o de l’orfe, ni prendràs en penyora la roba de la viuda.
El Senyor diu això: Practiqueu el dret i la justícia, allibereu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni violenteu l’estranger, l’orfe o la viuda. No vesseu sang innocent en aquest lloc.
Quan seguis els sembrats del teu camp, si oblides alguna garba al camp, no tornaràs enrere per recollir-la; serà per al foraster, per a l’orfe i per a la viuda; així et beneirà el Senyor, el teu Déu, en tot allò que emprenguis.
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Aixafen el teu poble, Senyor, maltracten el teu heretatge;maten la viuda i el foraster, i assassinen els orfes,
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
Els teus prínceps són rebels i com-panys de bandolers. Tots són amants del suborn i persegueixen les recompenses. No fan justícia a l’orfe ni els arriba la causa de la viuda.
s’engreixen i estan lluents. Han sobrepassat els límits de la maldat; no fan justícia a l’orfe, perquè prosperi el seu dret, ni sostenen la causa dels des-valguts.
Dintre teu s’ha deshonrat el pare i la mare, s’ha oprimit el foraster, s’ha maltractat l’orfe i la viuda.
Déu, qui allotja els desemparats, qui obre als captius la porta del be-nestar; només els rebels resten al desert ardent.
‘Maleït aquell qui violi el dret del foraster, de l’orfe o de la viuda.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
No temis pas, que no seràs avergo-nyida; no et ruboritzis, que no quedaràs confosa. T’oblidaràs de l’oprobi de la teva jovenesa, i l’afront de la teva viduïtat no el recordaràs més.
No canviïs de lloc la fita antiga ni envaeixis la propietat dels orfes,que el seu protector és poderós i defensarà la seva causa contra tu.
Però, quan es complí el termini, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, sotmès per naixement al règim de la Llei,a fi de rescatar els qui estaven sotme-sos a la Llei, per tal que rebéssim l’a-dopció filial.
a fi de rescatar els qui estaven sotme-sos a la Llei, per tal que rebéssim l’a-dopció filial.
No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada.
Obre la teva boca en nom del mut, per la causa de tots els abandonats;obre la teva boca i judica amb equitat, i defensa el dret del pobre i del desvalgut.
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,el Senyor obre els ulls dels cecs, el Senyor redreça els decaiguts, el Senyor estima els justos,el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
per privar de justícia els desvalguts, per robar el dret dels pobres del meu poble. Les viudes són despulles i els orfes el seu botí.
perquè quan vinguin els levites, que no tenen part ni herència amb tu, els forasters, els orfes i les viudes que tens dintre de les teves portes, puguin men-jar-ne i atipar-se, i així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot el treball que la teva mà emprengui.”
Que l’afecte fraternal perse-veri.No oblideu l’hospitalitat, que per ella alguns hostatjaren àngels sense saber-ho.
El pobre no quedarà oblidat per sempre, ni l’esperança dels afligits serà del tot fallida.
Sempre has atès l’anhel dels afli-gits, Senyor; enforteix el seu cor, escolta’ls:per a fer justícia als orfes i als afligits, que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.
Que instaura en família la que era estèril, la fa mare amb el goig dels fills. Al·leluia!
Només hi quedaran les espigolalles, com quan es cullen les olives: dues o tres en queden a les puntes, quatre o cinc a les branques més carregades –diu el Senyor, Déu d’Israel!
Després em vaig girar a considerar les opressions que es fan en aquest món, i heus aquí les llàgrimes dels oprimits que no tenen qui els consoli. A mans dels seus opressors estava el po-der, i per a ells no hi havia consolador.
Els qui venereu el Senyor, doneu-li lloança; posteritat de Jacob, glorifiqueu-lo i reverencieu-lo, nissaga tota d’Is-rael!
Feliç el qui té el Déu de Jacob per ajut i posa l’esperança en el Senyor, el seu Déu,que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Criden i parlen amb arrogància, es gloriegen tots els malfactors.Aixafen el teu poble, Senyor, maltracten el teu heretatge;maten la viuda i el foraster, i assassinen els orfes,
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
que un dia serà també alliberada la creació, de l’esclavatge de la corrupció per a participar en la llibertat gloriosa dels fills de Déu.
Déu meu, escolta el meu clam, atén la meva súplica;des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,tu que ets el meu refugi, castell fort contra l’enemic.
Però jo, que sóc net de culpa, contemplaré el teu rostre; quan em desperti, quedaré satisfet de la teva imatge.
i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort.Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és.
no oprimeix ningú, no reté la penyo-ra, no rampinya res, reparteix el seu pa amb qui té gana i dóna roba al qui va nu,
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
Ell establí un testimoni amb Jacob i donà una llei a Israel, i ordenà als nostres pares que ho ensenyessin als seus fillsper tal que ho coneguin les generacions futures; i perquè els fills que en naixeran, al seu torn, ho contin als seus fills
Jo sóc el Senyor, el teu Déu, el qui t’ha fet pujar des de la terra d’Egipte: obre bé la teva boca i jo te l’ompliré.”
No torçaràs el dret del foraster o de l’orfe, ni prendràs en penyora la roba de la viuda.Recordaràs que tu vas ser esclau a Egipte i que el Senyor, el teu Déu, et va rescatar d’allí; per tant, et mano que compleixis això.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
Procura el sosteniment de les viudes que ho són de debò;però si una viuda té fills o néts, que aprenguin en primer lloc a complir piadosament amb la pròpia família, i a correspondre amb els pares i els avis, perquè això és el que plau a Déu.
Recorda’t, Senyor, de la teva amo-rositat, i de la teva bondat, que has tingut sempre.Dels meus pecats de joventut, de les meves rebel·lions, no te’n recordis; d’acord amb la teva pietat, recor-da’t de mi, per la teva bondat, Senyor.
Déu, el Senyor, diu això: “Mireu, seré jo mateix que aniré a buscar les meves ovelles i vetllaré per elles.Igual que el pastor cerca el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dis-perses, així aplegaré jo les meves ove-lles; les recolliré de tots els llocs on van ser dispersades en dia de nuvolada i foscúria.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Vaig esgarriat com una ovella perduda; vine a buscar el teu servidor, que no he abandonat els teus manaments.
Mireu el meu servent, que jo he escollit; el meu estimat, en qui m’he complagut íntimament. Damunt seu posaré el meu esperit i anunciarà el dret a les nacions.
En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme, perquè se m’endurà amb ell. (Pausa)
vosaltres abans no éreu poble, però ara sou poble de Déu; no éreu dels com-padits, però ara sou compadits.
Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem.Va sortir d’ells; tanmateix hi estaven obligats, perquè si els gentils han com-partit els seus béns espirituals, és just també que els corresponguin amb els béns materials.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.
vas establir el teu poble en aquell lloc que en la teva bondat, oh Déu, havies disposat per al desvalgut.El Senyor sentencia: “Ve una munió d’anunciadores de victòria.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
Perquè alliberarà el pobre que su-plica i el desvalgut privat de defensor.Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà la vida dels infortunats;rescatarà la seva ànima de la injúria i la violència, la seva vida serà de gran valor als seus ulls.
Si veus l’opressió dels pobres i la perversió del dret i de la justícia a la regió, no et torbis per això, que sobre una autoritat vigila una altra de més ele-vada; i per damunt de totes, la suprema.
que pugui veure el benestar dels teus elegits, que m’alegri amb el goig de la teva nació i m’enorgulleixi amb la teva heretat.
Perquè el teu creador serà el teu espòs, el qui té per nom “Senyor Totpoderós”, i el teu redemptor és el Sant d’Israel, que s’anomena “Déu de tota la terra”.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!
No espoliïs el desvalgut, perquè és pobre, ni trepitgis l’humil a la porta,perquè el Senyor defensarà la seva causa i prendrà la vida als seus espo-liadors.
Els meus ulls es consumeixen espe-rant la teva promesa, i em dic: “Quan vindràs a consolar-me?”
Fins l’ocell hi troba casa, i l’oreneta el niu on posar la seva pollada, prop dels teus altars, Senyor de l’univers, Rei meu i Déu meu.
El Senyor és benigne i just. Sí, força compassiu és el nostre Déu.El Senyor és el custodi dels humils, jo era feble i m’ha salvat.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
Déu meu, escolta el meu clam, atén la meva súplica;des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,