Categoria
VERSÍCLES PER A VISITANTS
Espero que la teva visita m'hagi omplert de benediccions, i ara, en acomiadar-nos, vull compartir amb tu un versicle que t'acompanyi i et protegeixi. Desitjo de tot cor que prosperis en tots els aspectes de la teva vida, tant físicament com espiritualment, tal com diu 3 Joan 1:21: "Estimat, desitjo que prosperis en tot i que tinguis bona salut, així com prospera la teva ànima". Que aquestes paraules et donin força i esperança en el teu camí. Sé que a la Bíblia trobaràs moltes més promeses que Déu té per a tu.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
El Senyor s’aparegué a Abraham en les Alzines de Mam-bré, mentre estava assegut a l’entrada de la tenda, a l’hora més calorosa del dia.Alçà els ulls i heus aquí que tres homes s’havien aturat al seu davant. Així que els veié, va anar corrents al seu encontre, des de l’entrada de la tenda, i es prosternà;i digué: “Senyor meu, si he trobat gràcia als teus ulls, et prego que no passis de llarg del teu servent.
Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Estimat, jo prego perquè totes les coses et vagin bé i tinguis bona salut, talment com n’és de pròspera la teva espiritualitat.
Heu de considerar el foraster que conviu amb vosaltres com un de la vostra nació, i l’estimaràs com a tu mateix, perquè també vosaltres vau ser forasters al país d’Egipte. Jo, el Senyor, el vostre Déu.
i digueu-li això: “Salut! Que la pau sigui amb tu, amb la teva casa i amb tot el que és teu!
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
David li digué: “No tinguis por, que et prometo tractar-te amb benevolència per amor a Jonatan, el teu pare. Et res-tituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a la meva taula.”
Que el Déu de la pau, que ha fet tornar d’entre els morts al Pastor su-prem de les ovelles, el Senyor nostre Jesús, en virtut de la sang d’una aliança eterna,us capaciti amb tota mena de dons per a complir la seva voluntat; que ell realitzi en nosaltres allò que li plau, per mitjà de Jesucrist, a qui sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
El rei va contestar: “Quimham pas-sarà endavant amb mi, i jo faré per ell el que millor et sembli a tu, i tot el que em demanis t’ho concediré.”
I es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però un àngel el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja.”Va mirar i veié al seu capçal una coca cuita sobre les brases i una gerra d’ai-gua. Després de menjar i beure, va tor-nar a ajeure’s.L’àngel del Senyor va tornar altra volta, el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, perquè el viatge serà molt llarg per a tu.”
Que el Senyor et beneeixi i et guardi.Que el Senyor faci resplendir el seu rostre damunt teu i et sigui propici.Que el Senyor es digni mirar-te i et concedeixi la pau.
Feliç qui es preocupa pel des-valgut! En el dia de la desgràcia el Senyor el salvarà.El Senyor el guardarà i el farà viure, i serà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics.El Senyor el sostindrà en el llit del dolor, se n’ocuparà en el curs de la seva malaltia.
Déu, qui allotja els desemparats, qui obre als captius la porta del be-nestar; només els rebels resten al desert ardent.
Feu justícia al pobre i a l’orfe, defenseu l’oprimit i l’indigent.Allibereu el desvalgut i el pobre, arranqueu-lo de les mans dels do-lents.”
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi.
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Ell defensava el dret del pobre i del miseriós, i tot anava bé. ¿No és això tenir coneixement de mi? –diu el Senyor.
Buscaré les perdudes i faré tornar les esgarriades, embenaré les ferides i guariré les malaltes, però eliminaré les grasses i fortes; les pasturaré amb jus-tícia.
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
El segon és aquest: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix. No hi ha cap altre manament més gran que aquests.”
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler, i li digué: ‘Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.’
Deia també al qui l’havia convidat: “Quan facis un dinar o un sopar, no invitis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni els veïns rics, no sigui que també ells et convidin a canvi i et serveixi de recompensa.Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
Ara bé, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres;jo us he donat exemple perquè vosaltres feu el mateix que jo us he fet.
Vivia a Cesarea un tal Corneli, centurió de la companyia dita Itàlica,home devot i temorós de Déu, com tota la seva família, gran benefactor del poble i que pregava Déu constantment.
I un cop fou batejada, juntament amb la seva família, ens pregà: “Ja que em considereu fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.” I ens veiérem obligats a acceptar.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
per tal que no hi hagi desacord en el cos, sinó que tots els membres tinguin igual cura els uns dels altres.Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell.
Perquè la prestació d’aquest servei no sols contribueix a solucionar àmpliament les necessitats dels creients, sinó que és una font abundosa d’accions de gràcies a Déu.Davant la prova d’aquest servei, lloaran Déu per la dedicació que demos-treu a l’evangeli de Crist, i per la gene-rosa solidaritat que teniu envers ells i amb tothom.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.I, com a culminació de tot això, ce-nyiu-vos d’amor, que és el vincle de la perfecció.
Us prego també, germans, que corre-giu els desordenats, que encoratgeu els abatuts, que ajudeu els febles i que si-gueu soferts amb tothom.
amb testimoni de bones obres: si ha pujat bé els fills, si ha practicat l’hospi-talitat, si ha rentat els peus als creients, si ha ajudat els necessitats; és a dir, si ha practicat el bé en totes les ocasions.
I que aprenguin també els nostres a ser els primers en bones accions, ate-nent les necessitats urgents, a fi que no es quedin sense fruit.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Que l’afecte fraternal perse-veri.No oblideu l’hospitalitat, que per ella alguns hostatjaren àngels sense saber-ho.
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
Practiqueu l’hospitalitat entre vosaltres sense murmuracions.Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
El Senyor tot ho completarà per mi. Senyor, el teu amor és etern! No deixis de la mà la teva obra.
No neguis a ningú un favor, sempre que ho puguis fer.No diguis al proïsme: “Vés-te’n i torna, que demà t’ho donaré”, si li ho pots donar al moment.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
Veient la gran gentada, va sentir compassió d’ells perquè estaven cansats i abatuts com ovelles sense pastor.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
No trencarà la canya que s’esberla, ni apagarà el ble que fumeja, fins que faci triomfar la justícia.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.Si no t’escolta, fes-te acompanyar per un o dos germans més, a fi que per la declaració de dos o tres testimonis s’estableixi la causa.Si no vol avenir-se a raons, posa-ho en coneixement de la congregació; i si tampoc no fa cas de la congregació, considera’l com si fos un pagà o un recaptador.
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits
El meu manament és que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he es-timat.Ningú no pot tenir un amor més gran que aquell qui dóna la vida pels seus amics.
I tots els creients estaven units i ho tenien tot en comú;venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
Us recomano la nostra germana Febe, diaconessa de l’esglé-sia de Cèncrees,a fi que l’acolliu en el Senyor, com és propi de creients, i l’assistiu en qualse-vol cosa que necessiti de vosaltres, ja que ella ha estat protectora de molts, fins i tot de mi mateix.
demanant-nos amb molta insistència que els permetéssim participar en el servei a favor del poble sant.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres,i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Vosaltres, els filipencs, sabeu també que als inicis de l’evangelització, quan vaig sortir de la Macedònia, cap altra església, llevat de la vostra, no va voler participar en l’ajut amb donatius;perquè, fins a Tessalònica, més d’una vegada m’heu fet arribar ajuda per a les meves necessitats.
Donem sempre gràcies a Déu per tots vosaltres fent memòria de vosaltres en les nostres oracions,recordant constantment davant del nostre Déu i Pare l’efectivitat de la vostra fe, el treball d’amor i la tenacitat de l’esperança en Jesucrist, nostre Senyor,
Hem de donar sempre gràcies a Déu, com és just, per tots vosaltres, germans, perquè la vostra fe va creixent molt i l’amor que us teniu mútuament va en augment,
al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat;
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
Saludeu-vos mútuament amb una besada fraternal. Pau a tots vosaltres, els qui esteu en Crist.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Quin d’aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?”Ell va dir: ”El qui en va tenir com-passió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.”
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.Si ho feu així, si us teniu amor els uns els altres, tothom s’adonarà que sou deixebles meus.”
A Jafa vivia una dona creient que es deia Tabita, (en grec Dorques, que vol dir «gasela»); aquesta era una dona carregada de bones accions i d’actes de caritat.
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,
Ell es donà a si mateix per nosaltres, a fi de redimir-nos de tota mena de maldat i depurar-se per a ell un poble escollit com a seu, apassionat en la pràctica del bé.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.