Categoria
109 Versicles de la Bíblia contra la calúmnia
A la Bíblia, en diversos passatges, se'ns anima a no participar en la calúmnia i la difamació. Per exemple, a Efesis 4:291, se'ns insta a "no dir cap paraula roïna, sinó només la que sigui bona per a edificar segons la necessitat, i que faci bé als qui l'escolten".
El que Déu vol transmetre a la nostra vida a través d'aquest versicle és que les nostres paraules han de ser constructives i edificants, en lloc de destructives. Quan calumniem, no només danyem la reputació de l'altre, sinó també la nostra pròpia, ja que les nostres paraules revelen el nostre caràcter i els nostres valors.
La Bíblia també ens ensenya la importància de la justícia i la veritat. A Levític 19:162, se'ns diu: "No aniràs enraonant contra el teu proïsme, ni posaràs en perill la vida del teu proïsme. Jo sóc el Senyor".
Amb aquesta petita reflexió, vull que vegis que la Bíblia ens crida a ser curosos amb les nostres paraules i a evitar la calúmnia. En lloc de difamar i danyar la reputació dels altres, hem de ser portadors de veritat, justícia i paraules edificants.
Seguint aquests principis bíblics, contribuirem a construir una societat on la calúmnia no tingui cabuda, i on prevalguin l'honestedat i el respecte cap al proïsme.
Germans, no malparleu els uns dels altres. Qui diu mal d’un germà o judica el seu germà, diu mal de la llei i judica la llei; i si tu judiques la llei, no ets un complidor de la llei, sinó el jutge.
No malparlis d’un servent davant del seu amo, no sigui que et maleeixi i hagis de ser castigat.
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
però feu-ho amb amabilitat i respec-te, mantenint la consciència neta, a fi que en allò mateix que us calumnien s’hi vegin avergonyits els qui critiquen el vostre bon comportament en Crist.
El qui d’amagat malparla dels com-panys, el faré callar. El de mirada altiva i de cor infatuat, no el toleraré.
Hi ha gent dintre teu que calumnia per vessar sang, i n’hi ha que fan àpats sa-grats dalt de les muntanyes; dintre teu s’han comès infàmies.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;
perquè em temo que, quan vingui, no us trobaré com voldria, i que vosaltres no em trobareu com voldríeu. Temo tro-bar rivalitats, gelosies, enrabiades, intrigues, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, disturbis;
Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
perquè de dins del cor dels homes en surten mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis,adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa.Totes aquestes coses dolentes surten de dins i embruten l’home.”
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
Igualment les dones d’edat, que tinguin un comportament sant, que no siguin murmuradores, que no tinguin el vici de beure; han de ser mestres de bondat.
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Senyor, qui es podrà allotjar al teu tabernacle? Qui podrà habitar en la teva mun-tanya santa?El qui obra com cal, practica la justícia i diu la veritat tal com la sent.No escampa calúmnies amb la llen-gua, mai no fa cap greuge al seu germà, ni deixa caure injúria contra ningú.
No escampis difamació entre els teus conciutadans, ni conspiris contra la vida del teu proïsme. Jo, el Senyor.
manteniu entre els gentils un com-portament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifi-quin Déu el dia de la visitació.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
He invocat el Senyor en la meva angoixa, i ell m’ha escoltat.Senyor, allibera la meva ànima dels llavis mentiders, de la llengua enganyadora.
a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
Que cadascú es guardi del seu com-pany i no posi confiança en cap germà; perquè tot germà de segur que enganya, i tot company és un calumniador.Tothom enganya el seu germà, i ningú no diu la veritat; han avesat la seva llen-gua a dir mentides, estan cansats de fer el mal.Tu, Jeremies, habites enmig de l’en-gany; són tan falsaris que no em volen reconèixer –diu el Senyor.”
si ens difamen, responem dòcilment; ens han tingut per deixalles del món, com rebuig de tothom, fins aquest moment.
Que no ofenguin ningú, ni es fiquin en discòrdies; que siguin comprensius, testimoniant una gran tolerància per a tothom.
No faràs córrer rumors falsos, ni et concertaràs amb els do-lents per a testificar falsament.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.
Obres la boca per al mal, i la teva llengua trama l’engany;t ’asseus a malparlar del teu germà, infames el fill de la teva mare.
que l’emmudeixin els llavis menti-ders, els qui parlen contra el just amb supèrbia, plens d’orgull i menyspreu.
Senyor, allibera la meva ànima dels llavis mentiders, de la llengua enganyadora.Saps què et pagarà i et retribuirà, llengua enganyadora?
Les paraules del xafarder són com llaminadures que entren suaus al fons de les entranyes.
L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la mal-dat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.
Rumies la maldat; la teva llengua és com un ganivet esmolat, enganyador!T’estimes més el mal que el bé, més la mentida que la paraula justa. (Pausa)T’agrada tota paraula nociva, llengua enganyadora!
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
No torneu a ningú mal per mal; pro-cureu tenir bona reputació davant de tothom.Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
A més, també es tornen ocioses i roden de casa en casa, i no sols ocioses, sinó també xerraires i tafaneres, enrao-nant del que no convé.
M’havia proposat: “Vigilaré la meva conducta per no pecar amb la llengua; retindré els llavis amb una mor-dassa mentre el malvat estigui present.”
Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
que unes boques malvades i traïdo-res s’han obert contra mi, em bescanten amb un llenguatge enganyador,amb paraules d’odi em van en-cerclar, sense tenir cap motiu per a atacar-me.
En canvi, allò que surt de la boca prové del cor, i això sí que embruta l’home.Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
El parlar de la seva boca és més tou que la mantega, però els seus pensaments són de guerra; les seves paraules són més suaus que l’oli, però són punyals desembeinats.
La llengua mentidera odia els qui en són víctimes, i la boca aduladora provoca la ruïna.
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments.
En poder de la llengua hi ha la mort i la vida, i qui en sàpiga tenir cura menjarà del seu fruit.
Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies.
que esmolen la seva llengua com una espasa, llancen com fletxes la seva paraula enverinada;
Allunya’t de causes fraudulentes. No faràs morir l’innocent i el just, perquè no absoldré el culpable,
No m’ha ultratjat un enemic, que hauria pogut suportar-ho, no s’ha alçat contra mi un que m’odia, que hauria pogut amagar-me’n,sinó tu, un home del meu cercle, company i confident meu,amb qui m’unia una afectuosa inti-mitat i anàvem plegats a la casa de Déu.
Per tant, rebutjant les falsedats, par-leu sincerament cadascú amb el seu ger-mà, perquè som membres els uns dels altres.
Per tant, tot el que heu dit en la foscor serà sentit a ple dia, i el que heu parlat a cau d’orella en les recambres, serà proclamat des dels terrats.
De la boca del just brota la saviesa, però la llengua perversa serà sega-da.Els llavis del just destil·len com-plaença, la boca dels malvats només allò que fa mal.
Més val una reprensió oberta que un amor ocult.Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia.
Qui té odi, fingeix amb els llavis, però dintre seu hi cova la maldat;si la seva veu es torna amable, no te’n fiïs, perquè guarda set abominacions al cor.Encobrirà el seu odi amb fingiment, però a l’assemblea es descobrirà la seva malícia.
Ja que estimava la maledicció, que així li sobrevingui! Ja que no li plaïa la benedicció, que s’allunyi d’ell!S’ha enfundat la maledicció com si fos el seu vestit, i li ha penetrat com aigua a les entranyes, i com oli al moll dels ossos.
Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne.
Debat la causa amb el teu opositor, però no descobreixis el secret d’altri,no sigui que qui ho senti et blasmi i el teu mal nom no es pugui es-borrar.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,que aquests no són servidors de nostre Senyor, el Crist, sinó del seu propi ventre, i amb paraules suaus i falagueres sedueixen els cors dels ingenus.
Que el Senyor suprimeixi els llavis mentiders, i la llengua que parla grandeses,dels qui diuen: “Per la llengua ens imposarem; tenim els nostres llavis a favor, qui ens pot dominar?”
L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca;pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits;té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies.Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei.
De manera que cap de vosaltres no hagi de patir per homicida, lladre o malfactor, o per posar-se on no el demanen;
Té la boca plena de malediccions, d’enganys i violència, sota la llengua hi cova la malícia i la crueltat.
El cor del just medita abans de res-pondre; la boca dels malvats deixa anar infàmies.
Fer fortuna amb llengua enganya-dora és la il·lusió fugissera dels qui bus-quen la mort.
No em llencis amb els dolents, ni amb els malfactors, que parlen com amic als seus com-panys però guarden malícia en el cor.
Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; mireu que el jutge ja és a les portes.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell.
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.La collita de la justícia ha d’ésser sembrada en pau pels pacífics.
Mireu, l’injust: concebé iniquitat, engendrà malícia, infantarà desen-gany.Havia cavat una fossa profunda i ha caigut en la trampa que havia fet.La seva malifeta retorna sobre el seu cap, i sobre el seu front recau la pròpia maldat.
No deixis que la teva boca faci de tot tu un pecador, i després no diguis da-vant el sacerdot que va ser sense voler. Per què provocar que Déu s’enutgi pel que dius i destrueixi l’obra de les teves mans?
Per això Déu t’aixafarà per sempre; t’agafarà i se t’endurà de la tenda, i et desarrelarà de la terra dels vivents. (Pausa)
Com un boig que llença sagetes enceses, fletxes i mort,així és qui enganya els altres i diu: “Anava de broma.”
Tot aquell qui parli contra el Fill de l’Home, serà perdonat; però a qui blas-femi contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat.
Poca estima té als seus ulls l’home reprovable, però honora els qui temen el Senyor. Si ha jurat no es retracta, mal sigui contra seu.