Categoria
108 Versicles bíblics sobre la indiferència
L'apatia és una sensació que em desconnecta emocionalment de tothom qui m'envolta, i també de les responsabilitats que puc tenir, tant en l'àmbit quotidià com en l'espiritual. Reflecteix una manca d'empatia i sensibilitat cap als altres; quan sóc apàtic, em torno insensible al sofriment aliè, ignorant les dificultats i les injustícies que pateixen els qui m'envolten.
L'apatia també m'allunya de les meves pròpies passions i anhels. Quan em torno apàtic, perdo l'impuls i la motivació per aconseguir les meves metes i somnis. Em resigno a acceptar una vida mediocre, conformant-me amb el que ja hi ha i evitant qualsevol tipus d'esforç o superació personal.
Però l'apatia no és un destí al qual estigui condemnat. Puc lluitar-hi mitjançant la força de Jesús. En ell sóc més que vencedor1. Ell em dóna la capacitat per aixecar-me i seguir caminant, fins i tot quan no vull avançar.
Per tant, t'animo a aixecar-te, a pregar a Déu i a mantenir-te ferm en el propòsit pel qual et va cridar. I recorda que tot ho pots en Crist, perquè ell et fortaleix.
1Romans 8:37
de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
Conec les teves obres, i sé que no ets ni fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent.Per això, perquè ets tebi, i no ets ni fred ni calent, et vomitaré de la meva boca.
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
“Fill d’home, tu vius enmig d’una casa rebel, que tenen ulls per a veure-hi però no hi veuen, que tenen orelles per a sentir-hi però no hi senten, perquè són una casa rebel.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
També, quan érem amb vosaltres, ja us donàvem aquesta norma: qui no vulgui treballar, que no mengi.
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Fins quan, gandul, estaràs ajagut? Quan et llevaràs del teu son?Un xic de dormir, un xic de dormi-tar, oi?, i una altra estona a tombar-se creuat de braços;la pobresa et vindrà com un va-gabund, i la misèria, com un bandoler.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de senyque sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
Per aquesta raó et recordo que has de revifar el caliu del do de Déu, que portes dintre teu transmès per la meva impo-sició de mans.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
També, quan érem amb vosaltres, ja us donàvem aquesta norma: qui no vulgui treballar, que no mengi.Perquè sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no tre-ballar, es fiquen allà on no els demanen.A tots aquests, doncs, els manem i els aconsellem en el Senyor Jesucrist que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengin.
La mà indolent provoca la pobresa, la mà dels diligents enriqueix.Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat, qui dorm durant la sega és un fill indigne.
Ell es donà a si mateix per nosaltres, a fi de redimir-nos de tota mena de maldat i depurar-se per a ell un poble escollit com a seu, apassionat en la pràctica del bé.
Mediteu, doncs, en aquell qui va su-portar un atac tan fort contra si mateix de part dels pecadors, a fi que no de-falliu ni sigueu abatuts pel desànim.
“Un xic de dormir, un xic de dor-mitar, una altra estona de tombar-s’hi creuat de braços;i la pobresa et vindrà com un va-gabund i la misèria, com un bandoler.”
Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.Perquè si teniu aquestes qualitats i van creixent en vosaltres, no us deixaran que estigueu inactius ni que sigueu inú-tils, tocant al coneixement de nostre Senyor Jesucrist.
A més d’això, sigueu conscients del temps que vivim, que ja és hora de des-vetllar-vos, perquè ara tenim l’alliberament més a prop nostre que al moment de creure.
L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.
Per tant, un cop ben faixat el vostre enteniment, amb serenitat, tingueu una esperança plena en la gràcia que us vindrà el dia de la revelació de Jesucrist.
“Estigueu amb el cos ben faixats i tingueu els llums encesos.Feu com els criats que esperen atents que el seu amo torni de les noces, a fi que, així que arribi i truqui, el puguin obrir de seguida.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.
“El regne del cel és com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital.A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge.El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més.El qui n’havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més.Però el qui n’havia rebut un se n’anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo.Al cap de molt temps va tornar l’amo d’aquells criats i els demanà comptes.Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n’he guanyat cinc més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’També va comparèixer el qui n’havia rebut dos, i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n’he guanyat dos més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu.Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
ara, però, mireu d’acabar l’obra, de manera que la realització es correspon-gui a aquell entusiasme del propòsit ini-cial; segons les vostres possibilitats.
Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
L’ànima de l’indolent desitja molt, però en va; en canvi, la del diligent serà sa-tisfeta.
Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;
Vetlleu, doncs, i pregueu tothora per aconseguir escapar de tot el que ha de venir i poder mantenir-vos ferms davant el Fill de l’Home.”
El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se.
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
¿No heu vist com a l’estadi els corre-dors corren tots, però només un s’em-porta el premi? Correu com cal per guanyar-lo.Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.Així, doncs, és com jo corro, no pas desorientat; així és com boxejo, no pas pegant a l’aire.Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.
Sigui com sigui, tant si som al cos, com si en som fora, el que desitgem és complaure el Senyor,
Si sou amatents i escolteu, menjareu el bo i millor de la terra;però si refuseu i us rebel·leu sereu devorats per l’espasa, perquè la boca del Senyor ha parlat.”
Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni savie-sa, en el sepulcre on t’encamines.
Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
predica la paraula, repeteix-la a temps i fora de temps, procura ser convincent, reprèn i exhorta pacientment i amb bon mestratge.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.
ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
Per tant, estimats meus, així com sempre m’heu fet cas, i no pas exclusi-vament quan era amb vosaltres, amb molta més raó escolteu-me ara que sóc lluny: continueu elaborant la vostra salvació amb respecte i temor,perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
“Aleshores el Regne del cel serà semblant a deu noies que prengueren les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi.Cinc eren imprudents i cinc eren as-senyades.Les imprudents, en prendre les llàn-ties, no es van proveir d’oli;però les assenyades es van endur am-polletes d’oli juntament amb les seves llànties.Com que el nuvi trigava, totes s’ana-ren endormiscant i van acabar ador-mides.A mitjanit es va sentir un clam: ‘Ja ve el nuvi; sortiu a rebre’l!’Llavors, totes aquelles noies es van desvetllar i es posaren a espavilar les llànties.Les imprudents digueren a les assenyades: ‘Doneu-nos oli del vostre, perquè les nostres llànties s’apaguen.’Però les assenyades els van dir: ‘No, perquè podria ser que no en tinguéssim prou per a vosaltres i nosaltres. Més val que aneu a comprar-ne per a vosaltres als qui en venen.’Mentre anaven a comprar-ne, va arri-bar el nuvi; i les que estaven preparades van entrar amb ell a la festa, i es va tancar la porta.Més tard van arribar també les altres noies, i deien: ‘Senyor, senyor, obre’ns.’Però ell respongué: ‘Us asseguro que no us conec de res.’Vetlleu, doncs, perquè no en sabeu ni el dia ni l’hora.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
Jo sóc el cep, vosaltres les sarments. Qui resta en mi i jo en ell, dóna fruit abundós, perquè sense mi no podeu fer res.
No desatenguis el do que posseeixes, aquell que et fou concedit per mitjà de les prediccions i amb la imposició de mans per part del presbiteri.Medita-ho i dedica-t’hi, perquè tot-hom vegi com progresses.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Mentre és de dia cal que treballem en les obres del qui m’ha enviat. S’acosta la nit, quan ningú no pot treballar.
I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
Esforcem-nos, doncs, per entrar en aquell repòs, de manera que ningú no caigui en la mateixa classe de desobe-diència.
com uns nadons, deliu-vos per la llet espiritual, pura, a fi d’anar creixent per ella en la salvació,
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,a fi que pugueu comprendre, amb tots els cristians, quina és l’amplària i la llargària, l’alçada i la profunditatde l’amor de Crist, que sobrepassa tot coneixement, per tal que sigueu plens totalment de la plenitud de Déu.
Crea en mi, oh Déu, un cor ben pur, i renova dintre meu un esperit ben ferm.No m’apartis de la teva presència, ni retiris de mi el teu esperit sant.Retorna’m el goig del teu auxili, i que un esperit benèvol m’afermi.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
“Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts inten-taran d’entrar-hi i no podran.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Però s’acosta l’hora, més exactament, és ara mateix, que els qui realment són adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; perquè aquesta mena d’adoradors és la que el Pare busca.Déu és esperit, i els qui l’adoren cal que l’adorin en esperit i en veritat.”
La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.Aquest és el manament principal i el més gran.
A tots els assedegats: veniu cap a l’aigua, i els qui no teniu diners, veniu, compreu i mengeu! Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu, vi i llet.
Tot això us ho dic pel vostre bé; no penseu que vull posar-vos restriccions, sinó que miro el que és més digne per a servir el Senyor amb una dedicació sense destorb.
Apiada’t de mi, oh Déu, segons la teva misericòrdia; segons la teva gran tendresa, esborra les meves culpes.Renta’m ben bé de la meva maldat, i purifica’m del meu pecat.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Enfortiu les mans afeblides, afermeu els genolls vacil·lants.Digueu als descoratjats: “Esforceu-vos, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.”
Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.
Des d’allà, però, quan buscaràs el Senyor, el teu Déu, el trobaràs, si el cerques amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima.
Dels dies de Joan Baptista ençà, el Regne del cel sofreix violència, i els valents se’l fan seu.
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!