Categoria
VERSICLES SOBRE EL PECAT
El significat original (etimològic) de la paraula pecat és "errar la diana". Vol dir que quan pequem no encertem o ens desviem del que hauria estat correcte fer. El pecat ens separa de Déu, però comptem amb la seva preciosa sang que ens neteja de tot pecat, mitjançant el penediment.
El concepte de pecat a la Bíblia es refereix a trencar o transgredir la llei de Déu. El veritable cristià no vol pecar, si ho fa, és contra el seu fur intern (home interior), a causa de la naturalesa pecaminosa que tots arrosseguem.
Tots els pecats són perdonats, per la gràcia de Déu, pels mèrits de Crist. En canvi, els falsos practicants, viuen amb pecat ocult, perquè segueixen com quan eren impius, només que coberts d'un vernís de santedat, purament externa; de fet, segueixen sent impius.
"Si diem que no tenim pecat, ens enganyem a nosaltres mateixos, i la veritat no és en nosaltres. Si confessem els nostres pecats, ell és fidel i just per perdonar els nostres pecats, i netejar-nos de tota maldat. Si diem que no hem pecat, el fem a ell mentider, i la seva paraula no és en nosaltres" (1 Joan 1,8-10).
Tenir pecat, no significa practicar pecat o viure conforme al pecat. Aquí l'Escriptura ens està declarant una cosa que tots sabem, que encara arrosseguem els efectes d'una naturalesa caiguda, i que cometem pecats. Ningú està lliure d'això.
El do o regal de Déu per a nosaltres és la seva gràcia. I aquesta, revelada a través de Jesús, és molt més gran i té molt més poder que el pecat. Jesús, Déu encarnat, va venir al món perquè tots puguem tenir l'oportunitat de rebre el perdó pels nostres pecats. Ell va estar disposat a morir a la creu i portar les nostres culpes perquè a través del seu sacrifici nosaltres puguem tenir vida eterna.
No tindràs altres déus davant meu.No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
És al Senyor, el vostre Déu, que heu de seguir, i és a ell que heu de reveren-ciar, són els seus manaments que heu de guardar, és la seva veu que heu d’es-coltar, és a ell que heu de servir i és a ell que heu de ser fidels.
No tindràs altres déus davant meu.No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.No t’inclinaràs davant seu ni els donaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i la quarta generació d’aquells que m’odien;
Reconeix doncs, avui, i pensa dintre teu, que el Senyor Etern és l’únic Déu, allà dalt del cel com aquí baix a la terra; no n’hi ha cap més.
No vagis darrere altres déus, les di-vinitats dels pobles veïns teus;perquè el Senyor, el teu Déu, que habita enmig teu, és un Déu gelós; no sigui que la seva ira s’encengui contra tu i et faci desaparèixer de sobre la su-perfície de la terra.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
Però els ídols d’ells són de plata i d’or, de fabricació humana,que tenen boca i no parlen, tenen ulls, però no hi veuen,tenen orelles, però no hi senten, tenen nas, però no oloren;les seves mans no palpen, els seus peus no poden cami-nar, i de la seva gorja no en surt ni el més petit so.Igual que ells són els qui els fabri-quen, i tots els qui hi posen confiança.
Però jo sóc el Senyor, el teu Déu, des de la terra d’Egipte; i tu no reconeixeràs cap altre Déu fora de mi, perquè només jo sóc el salvador.
Els ídols dels pagans són plata i or, de fabricació humana;tenen boca i no parlen, tenen ulls, però no hi veuen,tenen orelles, però no hi senten, tampoc no hi ha alè a la seva boca.Iguals que ells són els qui els fa-briquen, i tots els qui hi posen confiança.
I si us desagrada servir el Senyor, trieu-vos avui qui voleu servir, si els déus que els vostres avantpassats van servir més enllà de l’Eufrates o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu ara, perquè jo i la meva casa servirem el Senyor.”
Amb qui, doncs, voleu comparar Déu i amb quina imatge el representa-ríeu?Un artesà fon l’estàtua, i un joier la recobreix d’or i li solda unes cadenes de plata.El qui vol tenir una talla tria una fusta que no es podreixi, i busca un artesà expert que li faci una estàtua que no trontolli.
Els fabricants d’ídols, tots plegats, no són res; i les seves precioses imatges són inútils; elles mateixes ho testimo-nien: no hi veuen ni comprenen res, per a vergonya de tots ells.Qui hi haurà que esculpeixi un déu o fongui una escultura que no fa cap servei?Però, mireu, tots els seus partidaris quedaran decebuts, i també els artesans, perquè només són homes. Que s’aple-guin tots, que es presentin: tremolaran i quedaran avergonyits tots plegats.El mestre ferrer fa una destral, la forja a la fornal i li dóna forma amb el mall, la treballa amb la força del seu braç; després té gana i li manquen les forces; no beu aigua i queda exhaust.L’escultor tallista estén un regle, di-buixa el disseny amb mangra, desbasta el tronc amb la gúbia i el torneja amb el compàs; li dóna una forma humana, a semblança d’un home formós, perquè s’estigui en una casa.Talla un cedre, pren un roure o una alzina que escull d’entre els arbres del bosc, i planta un pi que la pluja farà créixer;li serveixen de llenya: n’agafa per a escalfar-se, n’encén per a coure el pa; a més, en fa una escultura i l’adora.En crema una part al foc i cou la carn sobre les brases; se la menja fins que en té prou i després s’escalfa i diu: “Que n’és de bo escalfar-se i contemplar el foc!”I del restant en fa un déu, el seu ídol; s’inclina davant d’ell, l’adora i li prega: “Salva’m, tu que ets el meu déu!”No saben què fan ni entenen res; els ha tancant els ulls perquè no hi vegin, i el cor perquè no entenguin.I ningú no reflexiona, ni pensa, ni comprèn per a dir-se: “Una meitat l’he cremada al foc; a més, he cuit pa sobre les brases, hi he rostit carn i me l’he menjada; i ara, amb el que queda m’he de fer un ídol? ¿Davant d’un tros de fusta, m’he de prostrar?”Qui s’alimenta de cendra, un cor en-ganyat l’extravia; i no podrà salvar la seva ànima ni tampoc pensarà: “¿No serà una mentida, el que tinc a la mà?”
Josuè digué: “Ara, doncs, aparteu els l’edat de cent deu anys. déus estranys que encara teniu entre vosaltres i decanteu el vostre cor vers el Senyor, el Déu d’Israel.”
Perquè els rituals dels pagans són va-nitat: tallen un tronc del bosc, el treballen les mans d’un artesà amb el cisell,el decoren amb or i plata i el fixen amb claus i martell perquè no trontolli.Són com un espantall en un hort de cogombres: no parlen i han de transpor-tar-los, perquè no caminen. No els tingueu por, perquè no poden fer cap mal ni tampoc cap bé.
Uns confien en els carros, altres en els cavalls; nosaltres confiem en el nom del Senyor, Deu nostre.
“Fill d’home, aquesta gent porta els seus ídols arrelats al cor, i tenen sempre al davant allò que els fa caure en el pecat, ¿i jo he de permetre que aquests em consultin?Per tant, parla amb ells i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Qualsevol home de la casa d’Israel que dugui els seus ídols arrelats al cor i tingui al davant allò que el fa caure en el pecat, si des-prés ve a consultar el profeta, jo, el Senyor, li donaré la resposta que mereix la seva múltiple idolatria.Així captaré la casa d’Israel en el seu propi cor, ja que tots ells s’han apartat de mi darrere els seus ídols.
ells mateixos conten de nosaltres com vam arribar entre vosaltres i com us convertíreu dels ídols a Déu, per servir el Déu viu i veritable,
“No us fabricareu ídols, ni imatges de talla, ni us erigireu està-tues, ni col·locareu pilars gravats a la vostra terra, per prosternar-vos davant d’ells; perquè jo sóc el Senyor, el vostre Déu.
En altre temps, quan no teníeu conei-xement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans?
Quan l’ànima defallia dintre meu, m’he recordat del Senyor, i la meva pregària ha entrat a la teva presència, al teu sant temple.
Criden la desgràcia els qui es con-sagren a altres déus; no els portaré ofrena de sang, ni posaré el seu nom als meus llavis.
No us decanteu cap als ídols ni us feu déus de fosa. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.
El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va reunir al voltant d’Aaron i li digué: “Vinga, fes-nos un déu que vagi davant nostre, que d’aquest Moisès, l’home que ens va fer pujar del país d’Egipte, no sabem què se n’ha fet.”Aaron els va respondre: “Recolliu les arracades d’or que duen a les orelles les vostres dones, els vostres fills i les vostres filles, i porteu-me-les.”Llavors, tot el poble es va treure les arracades d’or de les orelles i les dugue-ren a Aaron.Ell va acceptar el que li donaven i va emmotllar un vedell de fosa i li donà forma amb el cisell. Llavors ells digue-ren: “Aquest és el teu déu, Israel, que t’ha fet pujar de la terra d’Egipte.”
Les ciutats de Judà i els ciutadans de Jerusalem aniran a invocar els déus als quals cremaven encens, però no podran pas salvar-los quan els arribi la des-gràcia.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”
Aplegueu-vos i veniu, acosteu-vos tots alhora, els supervivents de les nacions! No tenen seny els qui passegen els ídols de fusta i preguen a déus que no poden salvar.
ja que després d’haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s’han abandonat als seus fútils raonaments i se’ls ha ofuscat l’enteniment.Pretenien ser savis, però s’han fet necis;han substituït la glòria de Déu im-mortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.
La resta dels homes, els qui no van morir d’aquestes plagues, no van voler penedir-se del que havien fet amb les seves mans, ni van deixar d’adorar els dimonis i els ídols d’or i de plata, de bronze, pedra i fusta, que no hi veuen ni hi senten ni caminen.
Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols.De manera que, a la sinagoga dis-cutia amb els jueus i els conversos, i a la plaça, tot el dia amb els qui trobava.Fins i tot alguns filòsofs epicuris i estoics discutien amb ell, i alguns deien: “Què deu voler dir aquest xerraire?” I altres: “Sembla que és propagandista de divinitats forasteres.” Perquè anunciava Jesús i la resurrecció.Llavors, se’l van endur a l’Areòpag i li digueren: “¿Es pot saber quina és aquesta nova doctrina que prediques?Perquè ens fas sentir coses estranyes i volem saber de què es tracta.”I és que a tots els atenesos i als residents estrangers res no els entretenia més que dialogar i escoltar sobre coses noves.Llavors Pau, dret al mig de l’Areò-pag, digué: “Atenesos, en tots els aspec-tes veig que sou extremadament reli-giosos,ja que, quan passejava i contemplava els vostres monuments sagrats, he trobat un altar amb aquesta inscripció: AL DÉU DESCONEGUT. Doncs bé, això que venereu sense conèixer és el que jo us anuncio.El Déu que va fer el món i tot el que hi ha, per tal com és Senyor del cel i de la terra, no habita en temples fets a mà,ni és servit per mans humanes, com si necessités res; ell dóna a tots vida i alè i totes les coses.D’un de sol ha fet totes les races d’homes perquè habitessin sobre tota la superfície de la terra, determinant les èpoques concretes i els límits dels seus llocs d’habitatge,a fi que busquin Déu i el puguin trobar, ni que sigui a les palpentes, tot i que no és pas lluny de cadascun de nosaltres.De fet, en ell vivim i ens movem i som, tal com han dit alguns dels vostres poetes: «Perquè som també del seu llinatge.»Per tant, si som llinatge de Déu, no podem pas pensar que la divinitat s’as-sembli a l’or, la plata o la pedra, esculpits artísticament per la imaginació humana.Ara bé, Déu, passant per alt les èpo-ques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se,ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat da-vant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.”
i es dirigí a Efron, en presència de tota la població, i li digué: “Fes el favor d’escoltar-me. Et pago el que val el camp; accepta-m’ho i enterraré el meu mort.”
Però com més els cridava, més s’apartaven de mi: feien sacrificis als Baals i cremaven encens als ídols.
Tot el país és ple d’ídols, s’han age-nollat davant l’obra de les seves mans, davant el que han fet els seus dits.
han substituït la glòria de Déu im-mortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.
Extirparé d’enmig teu les teves està-tues i les teves imatges, i no adoraràs mai més l’obra de les teves mans.
fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:immolaren els fills i les filles als dimonis.Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.Així es contaminaren amb les seves obres i es prostituïren amb les seves accions.
De què serveix l’estàtua que ha es-culpit l’escultor? ¿I la imatge de fosa del mestre de mentides? Per què, fabricant ídols muts, l’artista confia en allò que és la seva pròpia obra?
Aleshores Elies, dirigint-se a tot el poble, digué: “Fins quan anireu coixejant entre dues crosses? Si el Senyor Etern és Déu, seguiu-lo; però si ho és Baal, llavors, seguiu-lo a ell.” Però el poble no li respongué ni una paraula.
Mentre Pau els esperava, a Atenes, s’exasperava interiorment veient la ciutat plena d’ídols.
Van menysprear els seus estatuts i el pacte que havia fet amb els seus avant-passats i les advertències que els havia dirigit, i van anar darrere la vanitat i es van tornar vans, seguint les nacions del seu voltant, tot i que el Senyor els havia manat que no les imitessin.Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fabricar per al seu ús unes imatges de dos vedells de fosa. A més, es van fer aixeràs, van adorar tota l’estelada i van donar culte a Baal.Van fer passar els seus fills i les seves filles pel foc, van practicar l’en-devinació, van fer servir la màgia, i es van lliurar a fer allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant el seu enuig.
Quan demanis auxili, que et salvi la teva munió d’ídols! A tots se’ls empor-tarà el vent, seran escampats per la ventada; però el qui confia en mi posseirà la terra i heretarà la meva muntanya santa.”
Ell em digué: “Fill d’home, aixeca els ulls cap el nord.” Vaig alçar-los, i vaig veure que a l’entrada mateix del nord de la porta de l’altar hi havia aquella imatge de la gelosia.Llavors em digué: “Fill d’home, ¿has vist el que fan aquests, les grans abominacions que la casa d’Israel comet aquí per allunyar-me del meu santuari? Doncs encara veuràs abominacions pitjors.”
Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no tenen vida.Són vanitat, un treball inútil, desapa-reixeran al temps de la visita del Senyor.
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.No fiquis a casa teva cap cosa abominable, perquè et faries anatema igual que ella. Detesta-les en absolut i abomina-les totalment, perquè són ana-tema.”
Vet aquí que tots ells no són res, i les seves obres no són més que una ficció; vent i buidor són les seves estàtues de fosa!
Així parla el Senyor, el Rei d’Israel, el seu Redemptor, el Senyor Totpode-rós: “Jo sóc el primer i el darrer; i fora de mi no existeix cap altre Déu.”Qui és com jo? Que es presenti i alci la veu, que s’expliqui i ho demostri com jo he fet des que vaig fundar el poble antic, que he revelat el futur i els fets que vindran.
Tots els mortals són necis, mancats d’enteniment; tot escultor se sent de-fraudat dels seus ídols, perquè les seves imatges de fosa són enganyoses, no te-nen vida.
Tornant als aliments sacrificats als ídols, ja sabem que l’ídol no és res en el món, i que no hi ha més que un sol Déu;perquè, encara que es parla d’alguns déus, siguin del cel o de la terra, on els déus i senyors són nombrosos,per a nosaltres, però, només hi ha un sol Déu, el Pare, de qui prové tot l’uni-vers, i a qui som destinats; i un sol Senyor, Jesucrist, per qui existeix l’uni-vers i per mitjà del qual nosaltres anem a ell.
Bel es tomba, Nebó es desplo-ma, les seves imatges van sobre animals i bèsties de càrrega; les es-tàtues que vosaltres passejàveu són carregades com un pesat fardell sobre les bèsties cansades.Tombats i caiguts alhora, no han po-gut evitar de ser carregats; ells també van camí del captiveri.
Demana, i et daré les nacions per heretatge, i per possessió els extrems de la terra.Podràs regir-los amb un ceptre de ferro, esmicolar-los com estri de terrissa.”
Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
Llavors van fabricar un vedell i van oferir un sacrifici a l’ídol, i feien festes honorant l’obra de les seves mans.Però Déu se’ls girà d’esquena i els va deixar que reverenciessin l’estelada, tal com diu el llibre dels profetes: ¿Que potser m’heu ofert víctimes i sacrificis durant els quaranta anys al desert, casa d’Israel?Ans us vau emportar el tabernacle de Moloc i l’estrella del déu Re-fam, les imatges que heu fet per adorar-les; doncs ara jo us deportaré més enllà de Babilònia.
Fins i tot arribà a posar l’estàtua de l’ídol que havia fet dins el temple de Déu, del qual Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: “En aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel, posaré el meu nom per sempre;i no tornaré a permetre que el peu d’Israel es mogui de la terra que he des-tinat als vostres pares, mentre tinguin cura de complir tot el que els he manat per mitjà de Moisès referent a la llei, els estatuts i els preceptes.”Manassès va desencaminar Judà i els habitants de Jerusalem, fent que actues-sin pitjor que les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel.
Que s’avergonyeixin tots els adora-dors d’imatges, els qui s’enorgulleixen en falses divinitats; que tots els déus es postrin davant d’ell.
Després vaig agafar el vostre objecte pecaminós, el vedell que havíeu fabricat, i el vaig tirar al foc, el vaig esmi-colar i el vaig moldre fins a fer-lo pols, i vaig llençar la seva pols al torrent que baixa de la muntanya.
I tindràs per impura la plata que recobreix els teus ídols i per impur el revestiment d’or de les teves estàtues de fosa, i ho rebutjaràs com una cosa fas-tigosa: “Fora d’aquí”, els diràs.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Perquè qualsevol de la casa d’Israel o dels forasters que hi viuen que deixi de seguir-me a mi, permetent que els ídols arrelin en el seu cor, i posi al davant allò que el fa caure en el pecat, si després ve al profeta perquè em consulti, jo, el Senyor, li respondré per mi mateix.
No adoraràs els seus déus ni els ser-viràs, ni imitaràs la seva conducta; sinó que els destruiràs per complet i esmico-laràs les seves esteles.
para compte de no caure en un pa-rany seguint el seu exemple, després d’exterminades del teu davant, i no vulguis esbrinar res dels seus déus, pen-sant: Quina mena de culte donaven als seus déus aquestes nacions? Jo vull fer el mateix.No facis el mateix amb el Senyor, el teu Déu, perquè elles han practicat amb els seus déus tota mena d’abominacions avorribles al Senyor, fins i tot els seus mateixos fills i filles cremaven al foc en honor dels seus déus.
Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.
Però Jesús li diu: “Vés-te’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
I ningú no reflexiona, ni pensa, ni comprèn per a dir-se: “Una meitat l’he cremada al foc; a més, he cuit pa sobre les brases, hi he rostit carn i me l’he menjada; i ara, amb el que queda m’he de fer un ídol? ¿Davant d’un tros de fusta, m’he de prostrar?”
digueren: “Homes, per què feu això? També nosaltres som de condició humana, igual que vosaltres. Nosaltres us venim a predicar que us convertiu d’aquestes banalitats al Déu viu, que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi troba.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
A més, Josies va fer desaparèixer totes les abominacions de tots els terri-toris pertanyents als fills d’Israel, i va sotmetre tothom qui es trobés a Jerusalem a servir el Senyor, el seu Déu. Mentre ell visqué, no es van apartar del Senyor, el Déu dels seus avantpassats.
Jo ho he anunciat i us he salvat, jo ho he fet saber; i no hi havia pas un déu estrany. Els meus testimonis sou vosaltres –diu el Senyor–, i jo sóc Déu.
I per causa de tota la seva maldat pronunciaré la meva sentència contra ells, perquè m’han deixat a mi i cremen encens a uns déus estranys i adoren l’obra que han fet les seves pròpies mans.”
Jo, el Senyor, aquest és el meu nom; no cediré a cap altre la glòria que és meva, ni cediré als ídols la lloança que se’m deu.
És cert que hi ha hagut també fal-sos profetes entre el poble, com també entre vosaltres hi haurà falsos mestres que propagaran doctrines perni-cioses i, refusant l’Amo que els va com-prar, atrauran d’improvís damunt d’ells un desastre.
Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.¿És que volem provocar la gelosia del Senyor? ¿És que som més forts que ell?
Recordeu-vos dels fets anteriors, des dels temps remots; perquè jo sóc Déu, i no hi ha cap més Déu, no hi ha ningú com jo,
¿No sabeu que quan us poseu com esclaus al servei d’algú per obeir-lo, us feu esclaus del qui obeïu, tant si és del pecat per a la mort com si és de l’obe-diència per a la justícia?
Compliu tot el que us he manat i no invoqueu el nom d’altres déus; ni tan sols no els esmenteu.
No confieu en l’opressió ni us envaneixi la rapinya. Si les riqueses augmentaven, no hi poseu pas el cor.
No tingueu por, no us alarmeu; ¿no t’ho he fet saber i t’ho he predit per endavant? Vosaltres en sou testimonis: ¿Existeix algun Déu fora de mi? No hi ha cap altra Roca, que jo sàpiga!
El nostre Déu és al cel, i tot el que s’ha proposat ho ha fet.Però els ídols d’ells són de plata i d’or, de fabricació humana,
En altre temps, quan no teníeu conei-xement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus;
Del Senyor és la terra i tot el que conté, el món i els qui l’habiten.Perquè dins els mars ell la va as-sentar, i damunt els rius la sosté ferma.
I quan us preguntareu: ‘Per quina causa el Senyor, el nostre Déu, ha fet tot això amb nosaltres?’, els diràs: Perquè m’heu abandonat i us heu posat a servir els déus estranys dins el vostre mateix país, ara servireu als estranys en un país que no és el vostre.”
Perquè, com si fos poc continuar amb els pecats de Jeroboam, fill de Ne-bat, va prendre per muller Jezabel, filla d’Etbaal, rei dels sidonis, i va anar a servir Baal, adorant-lo.Va dedicar un altar a Baal al santuari que ell havia edificat a Samaria.Acab també va fer la columna sagra-da, i va provocar l’enuig del Senyor, el Déu d’Israel, més que tots els reis d’Israel antecessors seus.
al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança.Però des que hem deixat d’oferir en-cens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam.I si nosaltres, les dones, oferim en-cens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el con-sentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?”
Acaz tenia vint anys quan començà a regnar, i va regnar setze anys a Jerusalem. No es va com-portar rectament als ulls del Senyor, com el seu avantpassat David,sinó que va seguir la conducta dels reis d’Israel; i, a més, va fer imatges de fosa per als Baals.Va cremar encens a la Vall de Benhinnom i va sacrificar els seus propis fills en el foc, seguint les abominacions dels pobles que el Senyor havia expulsat de davant dels fills d’Israel.
Com que no els interessa tenir un coneixement correcte de Déu, Déu els ha deixat a mercè de sentiments depra-vats que els duen a ser immorals,a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;sense seny, sense paraula, sense cor i sense pietat.Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
No m’amaguis la teva mirada, no rebutgis aïrat el teu servent! Tu has estat el meu auxili, no em desemparis, ni em deixis, oh Déu de la meva salvació!
Que no hi hagi en tu cap déu es-tranger ni adoris cap déu foraster.Jo sóc el Senyor, el teu Déu, el qui t’ha fet pujar des de la terra d’Egipte: obre bé la teva boca i jo te l’ompliré.”
no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.
Procura obeir tot el que et mano, a fi que et vagi bé a tu i als teus fills desprès de tu, per sempre, quan com-pleixis amb el que és bo i just als ulls del Senyor, el teu Déu.
Els seus sentinelles són tots cecs, cap d’ells no s’adona de res; tots són gossos muts, que no poden bordar; somniadors que s’ajeuen, que els agrada endor-miscar-se.També són gossos golafres que mai no es veuen tips. Fins i tot els seus pas-tors no saben comprendre; cadascú va a la seva, busquen el benefici pel seu pro-pi cantó:
Però tu, refiada de la teva bellesa i valent-te del teu renom, et vas prostituir, i vas prodigar les teves fornicacions a tothom qui passava; t’hi donaves!A més, de les teves boniques teles, en vas agafar per fer vistoses tendes als llocs alts, i allà et vas prostituir. Això no havia passat mai ni passarà més.Vas agafar les teves joies precioses d’or i de plata, les que jo t’havia regalat, per fer-te’n imatges d’homes, amb les quals has fornicat.Vas agafar els teus vestits brodats per cobrir les imatges, i al seu davant has ofert el meu oli i el meu encens.El mateix vas fer amb l’aliment que jo t’havia donat, amb la flor de la farina, l’oli i la mel, amb els quals jo t’alimen-tava, i ho vas presentar al seu davant com a ofrena d’olor agradable. Això vas fer –diu Déu, el Senyor!
Com a fills obedients, no us emmot-lleu més a les apetències que teníeu abans, en temps de la vostra ignorància,
No es fixarà en els altars, obra de les seves mans, ni mirarà el que van fer els seus dits: els altars i les imatges del sol.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;