Categoria
VERSÍCLES PROFÈTICS
A la Paraula de Déu hi trobem versos que ens parlen del que ha de passar. El profeta és el ministeri que Déu ens dóna per parlar-nos, però a la Bíblia ja hi ha escrites moltes de les coses que succeiran. A la seva Paraula, trobem aquest preciós vers: "Perquè cap profecia va ser mai produïda per voluntat humana, sinó que els homes sants de Déu van parlar moguts per l'Esperit Sant" (2 Pere 1:21).
La paraula profètica és la clau per tancar i obrir el cel segons els designis de Déu. Cal comparar els missatges profètics que s'han complert cronològicament i predir de forma ordenada i clara el que ha de passar. Així podrem proclamar-ho i advertir els qui van pel mal camí, per fer-los tornar al camí de la vida eterna.
I a vosaltres, que esteu a punt per rebre Crist i ser elevats al cel, continueu perseverant fins al final per ser salvats.
el sol es canviarà en tenebra i la lluna en sang, abans no arribi aquell dia gran i terrible del Senyor.
Llavors digué: Mira, jo et faré co-nèixer el que esdevindrà quan acabi el temps de la indignació, perquè la visió es refereix a la fi d’aquest temps:
Però el final de tot és a prop. Així, doncs, sigueu assenyats i austers, per a dedicar-vos a l’oració.
I aquest evangeli del Regne serà predicat arreu del món com a testimoniatge per a tots els pobles; i llavors vindrà la fi.
Però, el dia del Senyor vindrà com un lladre, i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran, i la terra, amb tot el que conté, serà consu-mida.
Però, confiant en la seva promesa, esperem un cel nou i una terra nova, on habiti la justícia.
Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,
Heus aquí que el Senyor de-vasta la terra i la buida, trastor-na la superfície i dispersa els seus ha-bitants.Tal com amb el poble, així serà amb el sacerdot; amb l’esclau i amb l’amo; amb l’esclava i amb la mestressa; amb el comprador i amb el venedor; amb el prestador i amb el qui manlleva; amb el creditor i amb el deutor.La terra serà totalment devastada i completament saquejada, perquè el Senyor ha pronunciat aquesta sentència.
Feliç el qui llegeix aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i guarden tot el que hi ha escrit, perquè el moment de complir-se és a prop.
Mentre estava assegut a la muntanya de les Oliveres, se li van acostar els seus deixebles i li van dir a part: “Digues-nos, quan tindrà lloc això i quin senyal indicarà la teva vinguda i la fi del món?”
De la mateixa manera com la zitzània és recollida i cremada al foc, així serà també la fi del món.
Tota l’estelada es fondrà, el cel s’en-rotllarà com un llibre. Tots els seus exèrcits es marciran com es marceixen els pàmpols del cep, com les fulles pansides de la figuera.
Sentireu parlar de guerres i de rumor de guerres; ara bé, no us alarmeu, perquè cal que això succeeixi, però no és encara la fi.
I si el Senyor no escurcés aquells temps, no se salvaria ningú; però per amor als elegits que ell va triar, ha escurçat aquells temps.
Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder.
Alceu els ulls cap al cel i mireu a baix, a la terra: el cel s’esvairà com el fum, la terra es desfilarà com una roba vella i els seus habitants moriran com mos-ques. Però la meva salvació serà perpètua, i la meva deslliurança no tindrà fi.
“Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recor-daran mai més ni tornaran a la me-mòria.
Això diu Déu, el Senyor: “Una gran desgràcia! Ve una desgràcia insòlita!Ve la fi! La fi ja s’acosta! S’ha des-pertat contra tu, ja arriba!T’ha arribat el torn, habitant d’aquest país! S’acosta el moment, és a prop el dia. Consternació, i no pas crits de joia a les muntanyes.
Perquè ja s’acosta el dia; sí, és a prop el dia del Senyor. Serà un dia de nuvo-lada, el temps de les nacions.
En temps d’aquests reis, el Déu del cel aixecarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no serà deixat a un altre poble. Esmicolarà i farà desa-parèixer tots aquells regnes, i ell subsis-tirà per sempre més,
“Jo continuava mirant, les visions nocturnes, i heus aquí que amb les nuvolades del cel venia algú semblant a un fill d’home. Va arribar fins a l’ancià venerable i el van presentar davant seu.I li van donar el domini, la glòria i el regne, a fi que tots els pobles, nacions i llengües el servissin. El seu domini és un domini etern, que no serà mai destruït.
Però tindrà lloc el judici i li serà pres el domini perquè sigui destruït i anor-reat totalment.I el regne, el domini i la grandesa dels reialmes de sota el cel seran donats al poble dels sants de l’Altíssim. El seu regne és un regne etern, i tots els imperis el serviran i l’obeiran.
“En aquell temps s’aixecarà Miquel, el gran àngel que pro-tegeix els fills del teu poble, i serà un temps d’angoixa com no n’hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins en aquell moment. Però en aquell temps el teu poble serà salvat: tots els qui es trobin inscrits en el llibre.I molts dels qui dormen a la pols de la terra seran despertats: els uns, per a la vida eterna, i els altres, per a l’oprobi, per a la reprovació eterna.Llavors els savis brillaran com l’es-plendor del firmament, i els qui n’hauran guiat molts pel camí recte brillaran com les estrelles, per sempre, eternament.
Toqueu el corn des de Sió, i que soni l’alarma des de la meva mun-tanya santa! Que tremolin tots els ha-bitants del país, perquè ja ve el dia del Senyor, ja és a prop.Dia de tenebres i foscor, dia de tene-brosa nuvolada. Com l’aurora s’expan-deix sobre les muntanyes, així s’expan-deix un poble nombrós i fort; mai no n’hi ha hagut un altre com aquest, i, després d’ell, no n’hi haurà cap més en tots els anys, per moltes generacions.
Davant d’ells, la terra tremola i el cel trontolla, el sol i la lluna s’enfosquei-xen, i les estrelles perden l’esclat.El Senyor fa ressonar la seva veu davant del seu exèrcit, ja que el seu campament és immens, i molt nombrós el que ha d’executar la seva voluntat. El dia del Senyor és gran i molt terrible! Qui el podrà deturar?
Faré aparèixer prodigis als cels i a la terra; sang i foc i columnes de fum:el sol es canviarà en tenebra i la lluna en sang, abans no arribi aquell dia gran i terrible del Senyor.
Ai dels qui desitgen el dia del Senyor! De què us servirà aquest dia del Senyor? Serà de tenebres, i no pas de llum!Com aquell qui, fugint d’un lleó, topa amb un os; o com aquell qui, entrant a casa, quan recolza la mà a la paret, el pica una serp.¿No serà, doncs, de tenebres, el dia del Senyor, i no pas de llum, de foscor, mancat de tota claror?
Per tant, espereu-me –diu el Senyor– fins al dia que m’alci per acusar; tinc pensat reunir les nacions, aplegar els reialmes, per abocar damunt d’ells la meva indignació, tot l’ardor de la meva ira: tota la terra ha de ser devorada pel foc de la meva gelosia.”
Heus aquí que ve el dia del Senyor en què seran repartides les teves despulles enmig teu, com un botí.Perquè jo reuniré totes les nacions cap a Jerusalem per al combat, i la ciutat serà presa; les cases seran saquejades, les dones, violades, i la meitat de la pobla-ció serà portada al captiveri, però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat.
“Ja ve aquell dia abrusador com una fornal! Tots els orgullosos i tots els obradors d’iniquitat seran com la fullaraca: aquell dia que ve els cremarà, diu el Senyor Totpoderós, fins que no en quedi ni l’arrel ni una branca.
Heus aquí que jo us enviaré el profeta Elies abans de venir el dia gran i terrible del Senyor.Ell farà acostar el cor dels pares amb els fills, i els cors dels fills amb els pares, perquè jo no hagi de venir a cas-tigar la terra amb l’extermini.”
De la mateixa manera com la zitzània és recollida i cremada al foc, així serà també la fi del món.El Fill de l’Home enviarà els seus àngels i recolliran fora del seu Regne tots els inductors al pecat i tots els qui fan el mal,i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti!”
Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Sentireu parlar de guerres i de rumor de guerres; ara bé, no us alarmeu, perquè cal que això succeeixi, però no és encara la fi.S’alçarà nació contra nació i regne contra regne; hi haurà fam i terratrèmols en diversos llocs;però tot això només serà el començament dels dolors de part.
perquè llavors hi haurà una gran tribulació, tanta com no n’hi ha haguda des del començ del món fins ara; ni n’hi haurà cap més.I si aquells temps no fossin escurçats, no se salvaria ningú; però per amor als elegits, seran escurçats.
El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.“Però pel que fa al dia i a l’hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel, ni el Fill; només el Pare.
Per tant, vosaltres estigueu igualment preparats, perquè el Fill de l’Home vindrà a l’hora menys pensada.
“Quan el Fill de l’Home vingui en la seva glòria acompanyat de tots els àn-gels, s’asseurà al seu tron gloriós,i tots els pobles seran aplegats davant seu. Llavors destriarà els uns dels altres, igual com el pastor destria les ovelles dels cabrits,
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Però vosaltres, quan sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres, no us alarmeu; això ha de succeir, però no és encara la fi.Perquè s’alçarà nació contra nació i regne contra regne. Hi haurà terratrè-mols en diversos llocs, i la fam s’esten-drà. Això serà el començament dels dolors de part.
Però, pel que fa al dia i a l’hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel, ni el Fill; només el Pare.Vigileu, doncs, i vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment.
Hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles, i a la terra la gent viurà angoixada, espantada pel bramul de la mar i del temporal.Els homes quedaran esmaperduts de por i d’angúnia per les coses que sobrevindran al món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà.Llavors veuran el Fill de l’Home venir en un núvol, amb plenitud de po-der i majestat.
No us sorprengueu d’això, perquè s’acosta l’hora en què tots els qui són als sepulcres escoltaran la seva veui en sortiran: els qui han fet el bé, per a resurrecció de vida; els qui han practicat el mal, per a resurrecció de con-demnació.
I aquesta és la voluntat del qui m’ha enviat: que no perdi res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressusciti el dia darrer.Aquesta, doncs, és la voluntat del meu Pare: que tothom qui veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna; i jo el ressuscitaré el darrer dia.”
Qui em rebutja i no accepta les me-ves paraules, ja té qui el condemnarà: la paraula que he parlat el sentenciarà el darrer dia.
que els digueren: “Homes de Galilea, què feu parats mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l’heu vist que pujava cap al cel.”
Faré prodigis dalt del cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i nuvolades de fum.El sol s’enfosquirà i la lluna es te-nyirà de sang, abans que arribi el dia del Senyor, magnífic i manifest.
Per tant, penediu-vos i convertiu-vos, a fi que els vostres pecats us siguin esborrats,a fi i efecte que vinguin de part del Senyor els temps de repòs i faci venir el qui us ha estat destinat, el Crist Jesús,si bé és necessari que el cel el re-tingui fins que arribi el temps de la res-tauració universal que Déu va anunciar d’antic per boca dels seus sants Pro-fetes.
Ara bé, Déu, passant per alt les èpo-ques d’ignorància, exhorta ara tots els homes d’arreu del món a convertir-se,ja que ha fixat un dia en què ha de jutjar el món amb justícia per mitjà de l’home que ha designat i acreditat da-vant de tothom, ressuscitant-lo d’entre els morts.”
Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu,
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.De fet, la creació entera anhela im-pacient la revelació dels fills de Déu.
que un dia serà també alliberada la creació, de l’esclavatge de la corrupció per a participar en la llibertat gloriosa dels fills de Déu.Sabem prou bé que fins ara tota la creació gemega i pateix dolors de part.I això no és tot: també nosaltres, que tenim les primícies de l’Esperit, geme-guem interiorment tot esperant amb ànsia l’afillament, que és el rescat del nostre cos,
El que vull dir, germans, és que el temps s’escurça; d’ara endavant cal que els qui tenen muller visquin com si no en tinguessin;els qui estan de dol, com si res no els entristís; el qui estan contents, com si res no els alegrés; els qui compren, com si no tinguessin res;els qui gaudeixen de la vida, com si no en gaudissin; perquè aquest món que veiem ara s’està desfent.
Així com en Adam tots moren, tam-bé en Crist tots reviuran;cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder.
Mireu, us revelaré un secret: no tots morirem, però tots serem transformats.En un instant, en un batre d’ulls, quan toqui la trompeta final; perquè sonarà la trompeta i els morts ressuscita-ran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.
perquè cal que tots nosaltres ens presentem tal com som davant del tribunal de Crist, per tal que cadascú rebi el que li pertoqui segons el que hagi fet de bo o de menys bo, mentre era al cos.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Sal-vador el Senyor Jesucrist;ell transformarà la baixesa del nostre cos configurant-lo al seu cos glorificat, amb aquella energia que li permetrà fins de sotmetre tot l’univers a si mateix.
Quan Crist, que és la vostra vida, es manifesti, llavors també vosaltres sereu manifestats amb ell en glòria.
Perquè Déu no ens ha posat per al càstig, sinó per a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist,
i llavors es manifestarà el malvat, a qui el Senyor Jesús abatrà d’una sola bufada i destruirà amb l’esclat de la seva vinguda.
que observis el que t’he manat, sense falta ni retret, fins a la plena manifestació de nostre Senyor Jesucrist,la qual farà aparèixer, quan sigui l’hora, el benaurat i únic Sobirà, el Rei de reis i el Senyor de senyors,
Et commino davant de Déu i del Crist Jesús, que ha de venir a ju-dicar els vius i els morts, en nom de la seva manifestació i del seu regnat:
mentre esperem el feliç acompliment del nostre anhel, que és la manifestació gloriosa del gran Déu i Salvador nostre, Jesucrist.
I afegeix: “Al principi tu, Senyor, vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans.Ells passaran, però tu perdures; tots com un vestit s’envelliran,i com un mantell els enrotllaràs, com un vestit també seran reem-plaçats; en canvi tu ets immutable i els teus anys no tenen fi. ”
Ja que: “D’aquí a un moment, un moment només, i el qui ha de venir arribarà sense tardança.
En aquell moment la seva veu va fer tremolar la terra, però ara ha fet aquesta promesa: “La propera vegada faré tre-molar no solament la terra, sinó el cel i tot.”L’expressió “la propera vegada” indica la mudança de les coses que tron-tollen, en tant que creació temporal, a fi que subsisteixin les incommovibles.
Per tant, tingueu paciència, germans, fins a la vinguda del Senyor. Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra prenent paciència fins que s’assao-na amb la pluja primerenca i la tardana.Espereu, doncs, amb paciència, també vosaltres; refermeu l’ànim, que la vinguda del Senyor s’atansa.
Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; mireu que el jutge ja és a les portes.
els qui esteu protegits per la força de Déu gràcies a la fe per a la salvació, que està disposada per a ser manifestada a l’últim temps.
Perquè ha arribat el moment d’obrir el judici començant pels de la casa de Déu; i si comença per nosaltres, quina serà la fi dels rebels a l’evangeli de Déu?
Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insí-dies, gent que es deixa portar per les pròpies passions,que us diran: On és aquella seva vinguda que va prometre? Perquè, d’ençà que els pares van morir, tot segueix igual que al començament del món.
però el cel i la terra d’ara són guardats per la mateixa paraula, són reservats per al foc del dia del judici i de l’extermini dels malvats.
mentre espereu i accelereu la vingu-da del dia del Senyor, en el qual el cel, encès, es desintegrarà, i els elements, amb una flamarada, es fondran.Però, confiant en la seva promesa, esperem un cel nou i una terra nova, on habiti la justícia.
I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
I, ara, fillets, persevereu en ell a fi que quan es manifesti puguem estar confiats, i no siguem avergonyits a l’hora de la seva vinguda.
D’ells ja en profetitzà Henoc, el setè després d’Adam, quan deia: Vet aquí que el Senyor ve amb les seves santes miríadesa fer judici contra tothom, i a con-demnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests peca-dors impenitents han proferit contra ell.
Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins i tot els qui el van traspassar, i, per causa d’ell, totes les races de la terra s’afligiran. Sí! Amén!
Ja que has guardat la meva exhor-tació a la constància, també jo et guar-daré a l’hora de la prova que és a punt de venir sobre tot el món, per posar a prova els habitants de la terra.
I quan va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrè-mol, el sol s’enfosquí com un sac negre, i la lluna va agafar tota ella color de sang.Les estrelles del cel van caure a terra, com cauen els fruits d’una figuera sac-sejada per la ventada;el cel va desaparèixer com un pergamí que s’enrotlla, i totes les munta-nyes i les illes es van desplaçar del seu lloc.
El setè àngel va tocar la trompeta, i el cel s’omplí d’aclamacions que deien: “El regne del món ha passat a ser del Senyor nostre i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles!”
“Mira, jo vinc com un lladre. Afor-tunat aquell qui vetlla sense treure’s la roba, així no haurà de sortir nu, ensenyant les seves vergonyes.”
Després vaig veure un cel i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desapare-gut, i el mar ja no existia.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Vinc de seguida, i la meva recom-pensa ve amb mi, per pagar a cadascú el que mereixen les seves obres.Jo sóc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi.