Categoria
VERSÍCLES PER BENET
Pensa en la gent especial que Déu ha posat al teu camí, gent que és una benedicció, gent que aprecies. Els beneïm en el nom de Jesús. A la Bíblia trobem molts versos per agrair i beneir aquestes vides.
No només beneïm aquestes persones, sinó també la nostra família, el nostre país i els nostres germans i germanes en Crist. "Que el Senyor et beneeixi i et guardi. Que el Senyor et mostri la seva mirada i et sigui propici. Que el Senyor et miri amb bondat i et doni la pau." (Nombres 6:24-26).
També beneïm els nostres pastors, que Déu fa servir per guiar-nos. "Perquè tu, Senyor, beneeixes els justos i els protegeixes amb el teu favor com amb un escut." (Salms 5:12).
I no només hem de beneir els que ens fan bé, perquè Déu ens mana beneir també els que ens fan mal. "Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu." (Romans 12:14).
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure?¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit?¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
Feu justícia al pobre i a l’orfe, defenseu l’oprimit i l’indigent.Allibereu el desvalgut i el pobre, arranqueu-lo de les mans dels do-lents.”
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
Feliç qui es preocupa pel des-valgut! En el dia de la desgràcia el Senyor el salvarà.El Senyor el guardarà i el farà viure, i serà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics.El Senyor el sostindrà en el llit del dolor, se n’ocuparà en el curs de la seva malaltia.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.Per tant, quan facis almoina, no ho pregonis a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per tal d’ésser alabats per la gent. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
De què serviria, germans meus, si algú deia que té fe, si no té obres? ¿Po-drà la fe salvar-lo?Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?Així és també la fe: si no té obres és morta per si sola.
Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell; en veure’l, se’n compadí;s’hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
Quan enmig teu hi hagi algun pobre d’entre els teus germans, en alguna de les ciutats de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no endureixis el teu cor ni cloguis la teva mà al teu germà necessitat,sinó que li has d’obrir àmpliament la teva mà i prestar-li generosament, se-gons la necessitat que tingui.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem.Va sortir d’ells; tanmateix hi estaven obligats, perquè si els gentils han com-partit els seus béns espirituals, és just també que els corresponguin amb els béns materials.
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,el Senyor obre els ulls dels cecs, el Senyor redreça els decaiguts, el Senyor estima els justos,el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exi-giràs interessos.Si prens en penyora el mantell del teu proïsme, així que es pongui el sol l’hi tornaràs;perquè és el seu únic abric, és el que cobreix el seu cos. Amb què dormiria? Llavors, si clama a mi l’escoltaré, perquè sóc ple d’amor.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
I qui doni a beure, ni que sigui un got d’aigua fresca, a un d’aquests petits, pel sol fet de ser un deixeble, us ben asse-guro que no es quedarà pas sense la seva recompensa.”
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
Quan seguis els sembrats del teu camp, si oblides alguna garba al camp, no tornaràs enrere per recollir-la; serà per al foraster, per a l’orfe i per a la viuda; així et beneirà el Senyor, el teu Déu, en tot allò que emprenguis.Quan batollis les teves oliveres, no resseguiràs després les branques; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda,Quan veremis la teva vinya, no ani-ràs després a esgotimar; el que hi quedi serà per al foraster, l’orfe i la viuda.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
No es tracta d’alleujar els altres pas-sant vosaltres estretors, sinó que, per a mantenir un nivell,en la situació actual, la vostra abundor compensi el que els manca a ells, per tal que també la seva abundor com-pensi el que us pugui faltar a vosaltres, de manera que es mantingui la igualtat,tal i com diu l’Escriptura: “Al qui havia recollit molt, no li’n sobrava, i al qui havia recollit poc, no li’n mancava.”
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Sempre has atès l’anhel dels afli-gits, Senyor; enforteix el seu cor, escolta’ls:per a fer justícia als orfes i als afligits, que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Durant sis anys sembraràs la teva terra i en colliràs els fruits;però el setè la deixaràs estar en repòs, a fi que els pobres del teu país se n’alimentin i el que ells deixin s’ho mengin els animals del camp. Igualment faràs amb la teva vinya i el teu oliverar.
el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Qui augmenta la fortuna amb la usura i l’abús ho acumula per al qui fa almoina als pobres.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Ell aixeca de la pols l’indefens, fa alçar el pobre de la immundíciaper fer-lo seure entre els prínceps, amb els nobles del seu poble.
Quan hagis acabat de distribuir el delme de tots els teus productes, l’any tercer, l’any del delme, i n'hagis donat al levita, al foraster, a l’orfe i a la viuda perquè puguin menjar fins a atipar-se dins les teves portes,diràs en presència del Senyor, el teu Déu: He tret fora de casa tot allò que era consagrat, i també n’he donat al levita, al foraster, a l’orfe i a la viuda, d’acord amb tot el teu manament que m’has ordenat; no he traspassat cap dels teus manaments ni els he oblidat.
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
Més val ser d’esperit submís entre els humils que no pas compartir botí amb els superbs.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
Hem conegut l’amor en aquest fet: Ell ha donat la seva vida per nosaltres. Nosaltres també hem de donar la vida pels germans.Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
I tots els creients estaven units i ho tenien tot en comú;venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
Els desvalguts i els indigents bus-quen aigua i no en troben, tenen la llen-gua resseca de set, però jo, el Senyor, els escoltaré; jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.
“Per l’opressió dels afligits, pel gemec dels pobres, m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor. “Posaré en seguretat el qui ho anhela.”
Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments.Llefiscós com el greix és el seu cor, però jo trobo el meu goig en la teva llei.
Guariu els malalts, ressusciteu els morts, netegeu els leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.
Suposem que un germà o una germana no tenen roba per a cobrir-se, ni res per a menjar aquell dia,i que un de vosaltres els diu: “Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i mengeu força”, però no els doneu res del que materialment necessiten, de què serviria?
si és el qui exhorta, exhortant; si és el qui contribueix, que ho faci amb senzi-llesa; si és el qui presideix, que sigui diligent; si és el qui dóna ajuda, que ho faci amb simpatia.
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
No espoliïs el desvalgut, perquè és pobre, ni trepitgis l’humil a la porta,perquè el Senyor defensarà la seva causa i prendrà la vida als seus espo-liadors.
Ell se’l va quedar mirant i ple de ba-sarda preguntà: “Què hi ha, Senyor?” Ell li contestà: “Les teves oracions i les teves almoines han pujat com un memo-rial davant Déu.
Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa;
a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Li has de donar generosament i sense recança al cor, quan l’afavoreixis, perquè això farà que el Senyor, el teu Déu, et beneeixi en el teu treball i en tot el que emprenguis.
Ara jo sóc un pobre i un desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Tu ets el meu auxili i el meu llibertador, Déu meu, no triguis més!
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
Ho veuran els oprimits i se n’ale-graran; els qui cerqueu Déu, que revisqui el vostre cor,que el Senyor escolta els desvalguts i no menysprea els seus captius.
No oprimiràs ni maltractaràs el foraster; perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte.No afligireu cap viuda ni cap orfe.Si els afligiu i clamen a mi, no em faré el sord al seu clam,s’encendrà la meva ira i us mataré amb l’espasa, i les vostres dones queda-ran viudes i els vostres fills, orfes.
però diuen: “Com és que dejunem i tu no ho veus, que ens humiliem i tu no ho saps?” Mireu, el mateix dia que feu dejuni seguiu fent negocis, i exigiu als vostres mossos que facin més feina.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Generosament ha donat als pobres, la seva bonhomia perdurarà sempre, la seva dignitat s’alçarà amb honra.
No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”
Recorda’t de mi, Senyor, en la teva benevolència per al teu poble; visita’m amb la teva salvació,
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Que l’afecte fraternal perse-veri.No oblideu l’hospitalitat, que per ella alguns hostatjaren àngels sense saber-ho.
Perquè tu has estat refugi per al pobre, fortalesa per al desvalgut, refugi contra la tempesta, una ombra contra la calor, quan la fúria dels tirans era com la turmenta contra la paret,
Doneu lloança al Senyor perquè és benigne, perquè és etern el seu amor.Doneu lloança al Déu dels déus, perquè és etern el seu amor.Doneu lloança al Senyor dels senyors, perquè és etern el seu amor;
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;a anunciar l’any de gràcia del Senyor i el dia de revenja del nostre Déu; a consolar tots els afligits,a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
El Senyor el guardarà i el farà viure, i serà feliç a la terra; no el deixarà a mercè dels enemics.
Perquè alliberarà el pobre que su-plica i el desvalgut privat de defensor.Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà la vida dels infortunats;rescatarà la seva ànima de la injúria i la violència, la seva vida serà de gran valor als seus ulls.
que fa justícia als orfes i a les viudes, i estima el foraster, i els dóna pa i vestit.
Ell va dir: ”El qui en va tenir com-passió.” Llavors Jesús li respongué: “Vés, i fes tu el mateix.”
Els seus sentinelles són tots cecs, cap d’ells no s’adona de res; tots són gossos muts, que no poden bordar; somniadors que s’ajeuen, que els agrada endor-miscar-se.També són gossos golafres que mai no es veuen tips. Fins i tot els seus pas-tors no saben comprendre; cadascú va a la seva, busquen el benefici pel seu pro-pi cantó:
Tot el grup de creients era d’un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells.I els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús amb una gran eficàcia, i la gràcia sobreabun-dava en tots ells.Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendesi els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.
però Israel espera en el Senyor, que és en el Senyor on es troba la clemència, i en ell hi ha abundosa redempció;
que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
El Senyor és benigne i just. Sí, força compassiu és el nostre Déu.El Senyor és el custodi dels humils, jo era feble i m’ha salvat.
vas establir el teu poble en aquell lloc que en la teva bondat, oh Déu, havies disposat per al desvalgut.
L’home s’omple de béns del fruit de la seva boca, i li retorna el rendiment de les seves mans.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
De moment, però, me’n vaig a Jerusalem a dur assistència als creients.Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem.Va sortir d’ells; tanmateix hi estaven obligats, perquè si els gentils han com-partit els seus béns espirituals, és just també que els corresponguin amb els béns materials.
que em va dir: Corneli, la teva oració ha estat escoltada i les teves almoines recordades davant Déu.
Mireu que n’és de bo i agradable conviure els germans tan ben units!És com un bàlsam sobre el cap; s’escampa cap a la barba, la barba d’Aaron, i degota fins al voraviu dels seus vestits.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i tot el meu interior el seu sant nom.Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;qui satisfà de bé la teva existència i et fa rejovenir com una àguila.