Categoria
VERSICLES SOBRE NENS
Des de ben petits, cal que aprenguem la paraula de Déu. Els nostres pares ens l'han d'ensenyar, juntament amb el temor de Déu i les seves promeses. La Bíblia ens diu que hem d'instruir el nen en el camí correcte, i que, fins i tot en la seva vellesa, no l'abandonarà.
Jesús ens va dir que per entrar al cel hem de ser com els nens. Els nens no guarden rancor, oblidan les ofenses amb facilitat, i tenen puresa, senzillesa i gratitud. Jesús va dir: «Deixeu que els nens vinguin a mi, i no els ho impediu, perquè el Regne del Cel és per a aquells que són com ells» (Mateu 19,14). Per tant, la missió és que els nostres fills, néts, germans petits, o qualsevol nen, siguin guiats per la paraula de Déu i puguin aprendre aquests bonics versos des de petits.
Déu estima els nens des que són al ventre de les seves mares. Déu ja ha dissenyat un pla meravellós per a cada nen i desitja que es compleixi en les seves vides. Els fills són l'herència que ens dóna el Senyor; el fruit del ventre és la recompensa que ve de Déu. «Els meus ossos no t'eren amagats quan, en secret, era format, teixit a les profunditats de la terra. Els teus ulls em veien abans que jo existís; en el teu llibre estaven escrits tots els meus dies, abans que cap d'ells existís» (Salms 139,16).
“Abans que et formés en el ventre de la teva mare et vaig escollir, i abans que naixessis et vaig consagrar; t’he posat per profeta de les nacions.”
“Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m’acull; i qui m’acull a mi, no és a mi que acull, sinó aquell qui m’ha enviat.”
Mireu, els fills són l’herència del Senyor, és una recompensa el fruit de les entranyes.Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
Tu ets qui ha format les meves en-tranyes, qui m’ha teixit en el ventre de la mare.Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
perquè vessaré aigües sobre el secà i torrents sobre la terra eixuta. Vessaré el meu Esperit sobre la teva nissaga, i la meva benedicció sobre la teva descen-dència.
Així parla el Senyor, el teu Redemp-tor, el qui t’ha format des del si matern: Jo sóc el Senyor Etern, creador de totes les coses, que desplega el cel tot sol i aferma la terra sense ajut de ningú;
He estat adreçat vers tu des de les entranyes, des del si de la meva mare tu ets el meu Déu.
Quan va alçar els ulls i veié les dones i els nens, va preguntar: “Qui són aquests que vénen amb tu?” Jacob va contestar: “Són els fills que Déu ha con-cedit al teu servent.”
Que instaura en família la que era estèril, la fa mare amb el goig dels fills. Al·leluia!
Però l’àngel els digué: “No tingueu por. Us porto una nova de gran goig, que ho serà per a tot el poble:avui, a la ciutat de David, us ha nas-cut un Salvador, que és el Crist, el Senyor.
La teva muller serà com una parra fèrtil, íntimament unida a la teva casa, els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la teva taula.
i no hi haurà a la teva terra cap dona que avorti ni que sigui estèril, i deixaré que el nombre dels teus dies es com-pleixi.
¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Mireu de no menysprear cap d’a-quests petits, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
I Déu els beneí i els digué: “Creixeu i reproduïu-vos; ompliu la terra i sot-meteu-la; domineu sobre els peixos del mar, sobre les aus del cel i sobre tots els animals que es mouen damunt la terra.”
Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.
Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
Feliç tu, fidel del Senyor, que segueixes els seus ca-mins.Quan mengis del treball de les teves mans seràs feliç i tot t’anirà bé.
Ple de goig exulto en el Senyor, la meva ànima s’alegrarà en el meu Déu, perquè m’ha posat vestidures de victòria, m’ha cobert amb el mantell de la justícia, com s’engalana el nuvi, com es guarneix la núvia amb les seves joies.
Però Jesús els va cridar i digué: “Deixeu que els infants s’acostin a mi i no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”
I quan pugis tres vegades l’any a presentar-te davant el Senyor, el teu Déu, i jo expulsi les nacions davant teu i eixampli el teu territori, ningú no am-bicionarà la teva terra.
perquè has deslliurat la meva ànima de la mort, i el meu peu d’ensopegar, per tal que jo camini davant Déu a la llum dels vivents.
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Per tant, no passeu ànsia pensant: què menjarem? o, què beurem? o, amb què ens vestirem?Perquè afanyar-se a buscar totes aquestes coses és propi dels pagans. El vostre Pare celestial ja sap prou bé que en teniu necessitat.Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.”
Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.
¿És que una mare es pot oblidar del seu infantó, o deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Encara que alguna se n’oblidés, jo mai no m’oblidaria de tu!Mira, et tinc gravada als palmells de les mans, les teves muralles són sempre davant meu.
Serà com un arbre arrelat entre recs d’aigua, que dóna fruit quan n’és el temps i el seu fullatge mai no s’em-musteeix: tot el que emprengui anirà per bé.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Llavors el Déu Etern va formar l’home amb la pols del terreny i li insuflà a les narius un alè de vida, i l’home esdevingué un ésser vivent.
Escolteu-me a mi, casa de Jacob, tots els qui han quedat de la casa d’Israel, els qui heu estat conduïts des del naixement, els qui heu estat guiats des del si matern:Fins que sigueu vells, jo seré el mateix; fins que tingueu cabells blancs, jo us sostindré. Jo us vaig fer i jo seguiré portant-vos; jo us sostindré i us salvaré.
¿Que no es venen dos pardals per uns pocs cèntims? Tot i així, ni un de sol no cau a terra sense que el vostre Pare ho permeti.Pel que fa a vosaltres, fins els cabells del cap teniu comptats.Per tant, no tingueu por, que vosaltres valeu més que no pas els pardals.
Que et beneeixi el Senyor des de Sió, i que puguis veure el benestar de Jerusalem tots els dies de la teva vida!Que puguis veure els fills dels teus fills! Pau a Israel!
Tota gràcia excel·lent i tot do perfec-ta prové de dalt, i davalla del Pare de les llums, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.
Pels llavis dels infants i dels no-drissons has afermat el teu poder contra els adversaris, per reprimir l’enemic i el venjatiu.
L’ home es va unir amb Eva, la seva dona, la qual concebé i infantà Caín i digué: “Per voluntat del Senyor, he obtingut un home.”
Però la misericòrdia del Senyor és de sempre i per sempre, per als qui el temen, i la seva justícia, per als fills dels fills,per als qui guarden la seva aliança i tenen present complir els seus preceptes.
El Senyor va jurar a David, amb una fidelitat de la qual no es desdirà: “Un de la teva progenitura asseuré al teu setial.Si els teus fills guarden el meu pacte, i els preceptes que jo els ensenyaré, també els seus fills, per sempre més, s’asseuran en el teu tron.”
Reconeixeu que el Senyor és Déu, ell ens ha creat i no pas nosaltres mateixos; som el seu poble i les ovelles de la seva pastura.
Ets preciós als meus ulls, molt preuat i estimat. Fins i tot donaré homes a canvi teu, i nacions a canvi de la teva vida.
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
Perquè alliberarà el pobre que su-plica i el desvalgut privat de defensor.Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà la vida dels infortunats;rescatarà la seva ànima de la injúria i la violència, la seva vida serà de gran valor als seus ulls.
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Tot just anar-me’n al llit em vaig quedar adormit, i m’he despertat tranquil, perquè el Senyor em sosté.
no ho amagarem pas als nostres fills, ho explicarem a la futura generació les glòries del Senyor i el seu poder, i els prodigis que ha fet.
Seran beneïts els fruits de les teves entranyes, les collites de la teva terra, l’increment del teu bestiar, els vedells de les teves vaques i els moltons dels teus ramats.
El Senyor ens fa de regidor, el Senyor és el nostre legislador, el Senyor és el nostre sobirà: és ell qui ens salvarà.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Qui ha cregut el nostre anunci? I el braç del Senyor, a qui s’ha revelat?Ha crescut davant d’ell com un rebrot, i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem.
M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: la plenitud de goig a la teva presència, per sempre delícies al teu costat.
El Senyor tot ho completarà per mi. Senyor, el teu amor és etern! No deixis de la mà la teva obra.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda.
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
En canvi jo, com olivera ufana, m’estic a la casa de Déu; confio en la seva bondat per sempre, perpètuament.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Fas créixer l’herbei per al bestiar i les plantes per a les necessitats de l’home, a fi que de la terra en tregui el pai el vi que alegra el cor de l’home, l’oli que li fa lluir la cara, el pa que hi enforteix la vida.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
Que la benignitat del Senyor, el nostre Déu, sigui damunt nostre! Referma sobre nosaltres el treball de les nostres mans; referma, sí, el treball de les nostres mans!
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Mireu quina prova d’amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l’ha reconegut a ell.
¿Que hi ha un home temorós del Senyor? Ell l’instruirà sobre el camí que ha de seguir;tindrà una vida benestant, i els seus descendents posseiran la terra.
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
En tu he estat sostingut des del ventre matern, tu em portes des del si de la meva mare; a tu sigui incessantment la meva lloança.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Fills, obeïu els vostres pares en el Senyor, com és just.Honra el pare i la mare; és el primer manament que comporta una promesa:“perquè tot et vagi bé i tinguis una llarga vida a la terra.”
Perquè tot el que Déu ha creat és bo, i no s’ha de rebutjar res de tot allò que es pot prendre amb agraïment,
Per mitjà del baptisme, doncs, hem estat sepultats amb ell en la mort, per tal que, així com el Crist va ser ressuscitat d’entre els morts pel poder gloriós del Pare, també nosaltres iniciem una vida nova.
Ens has prodigat tantes meravelles, Senyor, Déu meu! Tants propòsits a favor nostre com has acomplert! Ningú no se’t pot comparar. Si ho volgués referir públicament, sobrepassa tot el que es pugui comptar.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Tot i així ell, compassiu, perdonava la maldat i no els destruïa; tot sovint refrenava la seva ira i no deixava esclatar tot el seu enuig,
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
¿No es venen cinc pardals per dos cèntims? Tot i així, ni un de sol passa desapercebut als ulls de Déu.Fins i tot els cabells del vostre cap són tots comptats. No tingueu por: sou més valuosos que no pas tots els pardals.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
A ells, Déu ha volgut manifestar-los la riquesa gloriosa que hi ha en aquest misteri per als no jueus: que Crist és entre vosaltres l’esperança de la glòria.
Que n’és, de gran, la teva benig-nitat, que reserves per als qui et veneren! La concedeixes als qui confien en tu, a la vista de tots els humans.
Perquè sol i escut és el Senyor Déu; ens dóna la gràcia i la glòria, el Senyor. No nega cap bé als qui viuen amb rectitud.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?Mireu els ocells del cel: no sembren ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu molt més vosaltres que no pas ells?
Guarda’m, bon Déu, que en tu em refugio.Dic al Senyor: “Tu ets el meu sobirà; no hi ha fora de tu cap altra benau-rança per a mi.”
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.