Categoria
VERSICLES DE REALITAT ESPIRITUAL
Hi ha un món espiritual on hem de lluitar en oració i amb la paraula de Déu, en aquesta realitat espiritual es lliuren grans batalles. És allà on passa el sobrenatural de Déu, no només on es lluita contra els principats de la maldat, sinó on lluites per un miracle, o obtens una victòria a la teva vida. Perquè la nostra lluita no és contra éssers humans, sinó contra poders, contra autoritats, contra potències que dominen aquest món de tenebres, contra forces espirituals malignes en les regions celestials (Efesis 6:12).
En aquest passatge bíblic podem veure que Déu menciona aquesta realitat espiritual, on només ple de la seva presència podràs lluitar. Perquè, tot i que vivim al món, no lliurem batalles com ho fa el món. Les armes amb què lluitem no són del món, sinó que tenen el poder diví per enderrocar fortaleses (2 Corintis 10:3-4).
No oprimiu la viuda i l’orfe, ni tam-poc l’estranger ni els pobres; ni maqui-neu interiorment de fer-vos mal els uns als altres.
Però el Sant d’Israel diu això: “Ja que heu menyspreat aquesta paraula i confieu en la violència i la maldat, perquè us prestin suport,aquest pecat serà per a vosaltres com una esquerda ruïnosa que s’eixampla des de dalt de la muralla i la fa caure de sobte, en un instant.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
No espoliïs el desvalgut, perquè és pobre, ni trepitgis l’humil a la porta,perquè el Senyor defensarà la seva causa i prendrà la vida als seus espo-liadors.
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
Ara, doncs, que el clam dels fills d’Is-rael ha arribat fins a mi i he pogut veure el mal tracte amb què els egipcis els oprimeixen,
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig.
Ai dels qui dicten lleis injus-tes, dels qui promulguen de-crets repressiusper privar de justícia els desvalguts, per robar el dret dels pobres del meu poble. Les viudes són despulles i els orfes el seu botí.
Dintre teu s’ha deshonrat el pare i la mare, s’ha oprimit el foraster, s’ha maltractat l’orfe i la viuda.
Això diu el Senyor: “Per tres pecats d’Israel, i fins per quatre, no el dispensaré del càstig. Per haver venut l’innocent per diners, i el pobre, per un parell de san-dàlies;
Després em vaig girar a considerar les opressions que es fan en aquest món, i heus aquí les llàgrimes dels oprimits que no tenen qui els consoli. A mans dels seus opressors estava el po-der, i per a ells no hi havia consolador.
Per això, ja que heu trepitjat l’indefens i li reclameu una part del gra, encara que edifiqueu cases de pedra, no les habitareu; i de les vinyes esplèndides que planteu, no en tastareu el vi.
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?
Ai dels qui maquinen la maldat i planegen fer el mal quan són al llit per realitzar-lo a trenc d’alba, valent-se del poder que tenen a les mans!Cobegen les heretats i les roben, am-bicionen les cases i les prenen; i opri-meixen l’home i la seva família, el pro-pietari i la seva hisenda.Per això diu el Senyor: “Mireu, jo tinc pensat contra aquesta gent un mal del qual no podreu apartar el coll, i ja no anireu amb el cap tan alt, perquè serà un temps de calamitats.”
que fa justícia als orfes i a les viudes, i estima el foraster, i els dóna pa i vestit.
Però, ai de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de totes les hortalisses, i passeu per alt la justícia i l’amor de Déu! Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre.
Sempre has atès l’anhel dels afli-gits, Senyor; enforteix el seu cor, escolta’ls:per a fer justícia als orfes i als afligits, que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.
“Per l’opressió dels afligits, pel gemec dels pobres, m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor. “Posaré en seguretat el qui ho anhela.”
No oprimiràs ni maltractaràs el foraster; perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte.No afligireu cap viuda ni cap orfe.Si els afligiu i clamen a mi, no em faré el sord al seu clam,
No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat.El mateix dia li pagaràs el jornal, abans no es pongui el sol damunt seu, perquè ell és pobre i el necessita per a viure; no sigui que clami contra tu al Senyor i tu esdevinguis culpable.
Això diu el Senyor Totpoderós: “Els fills d’Israel i els fills de Judà estan oprimits; i tots els qui els van capturar els retenen i no els volen deixar anar.Però el seu redemptor és fort, el seu nom és «Senyor Totpoderós»: defensarà la seva causa fins a donar repòs al país i a esporuguir els habitants de Babilònia.
Cobegen les heretats i les roben, am-bicionen les cases i les prenen; i opri-meixen l’home i la seva família, el pro-pietari i la seva hisenda.
llavors diràs al teu fill: érem esclaus del faraó a l’Egipte, i el Senyor ens en va treure amb mà forta.
tots els meus ossos diran: “Senyor, qui és com tu, que deslliures l’oprimit del qui és més fort que ell, el pobre i desvalgut del seu espo-liador?”
“Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos, i seré un acusador definitiu contra els fetillers, els adúlters, els perjurs, els qui defrauden el sou del jornaler, els opressors de viudes i orfes, contra els qui fan injustícies al foraster, sense tenir por de mi, diu el Senyor Totpoderós.
Si veus l’opressió dels pobres i la perversió del dret i de la justícia a la regió, no et torbis per això, que sobre una autoritat vigila una altra de més ele-vada; i per damunt de totes, la suprema.
El Senyor diu això: Practiqueu el dret i la justícia, allibereu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni violenteu l’estranger, l’orfe o la viuda. No vesseu sang innocent en aquest lloc.
Quan el Senyor t’haurà concedit el descans de les teves penes i angoixes, i de la duresa de l’esclavatge amb què t’han fet servir,llavors entonaràs aquest càntic sobre el rei de Babilònia, i diràs: “Com ha acabat el tirà, com ha desaparegut la seva opressió!
Obligaré els teus opressors a devorar la seva pròpia carn i a embriagar-se de la seva pròpia sang com si fos un vi novell. I tots els homes sabran que jo, el Senyor, sóc el teu Salvador i el teu Redemptor, el Fort de Jacob.”
“Això és el que ha dit el Senyor Tot-poderós: Judiqueu d’acord amb la veritat i practiqueu la misericòrdia i la compassió els uns amb els altres.No oprimiu la viuda i l’orfe, ni tam-poc l’estranger ni els pobres; ni maqui-neu interiorment de fer-vos mal els uns als altres.
He vist el sofriment del poble a Egipte, he sentit el seu clam i he baixat per alliberar-los. Vine, doncs, que t’en-viaré a Egipte.’
Ell salva de l’espasa el desvalgut, i el pobre de les mans del violent.Així el feble reneix a l’esperança, i emmudeix la injustícia.
Els fills d’Israel van clamar al Senyor perquè Jabín tenia nou-cents carros de ferro i havia oprimit amb violència els fills d’Israel durant vint anys.
Obre la teva boca en nom del mut, per la causa de tots els abandonats;obre la teva boca i judica amb equitat, i defensa el dret del pobre i del desvalgut.
Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi, que a tu s’acull la meva ànima, i em refugio a l’ombra de les teves ales fins que hagi passat l’infortuni.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
Feu justícia al pobre i a l’orfe, defenseu l’oprimit i l’indigent.Allibereu el desvalgut i el pobre, arranqueu-lo de les mans dels do-lents.”
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,el Senyor obre els ulls dels cecs, el Senyor redreça els decaiguts, el Senyor estima els justos,el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
El qui camina en la justícia i parla rectament, el qui refusa guanys fraudu-lents, el qui aparta la mà de les ofertes de suborn, el qui es tapa les orelles per no sentir propostes sanguinàries, el qui tanca els ulls per no mirar la maldat.
De manera que, també els qui patei-xen segons la voluntat de Déu, encoma-nin les seves ànimes al fidel Creador, practicant el bé.
Els desvalguts i els indigents bus-quen aigua i no en troben, tenen la llen-gua resseca de set, però jo, el Senyor, els escoltaré; jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.
Déu, en canvi, salva l’afligit per la pròpia aflicció, i l’alliçona per mitjà de la tribulació.
Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d’ells és el Regne del Cel.Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
Canteu al Senyor, lloeu el Senyor, perquè ell ha deslliurat la vida del pobre de les mans dels malfactors.
Aclama, cel, i exulta terra! Esclateu de joia, muntanyes! Perquè el Senyor ha consolat el seu poble i es compadirà dels seus afligits!
Aixafen el teu poble, Senyor, maltracten el teu heretatge;maten la viuda i el foraster, i assassinen els orfes,
Alegra’t amb entusiasme, filla de Sió! Fes crits d’alegria, filla de Jerusalem! Heus aquí que el teu rei ve cap a tu, just i victoriós, humil i muntat sobre un ase, sobre un pollí, un fill de somera.
No oprimiràs el foraster; que vosaltres ja sabeu el que és ser foraster, perquè en vau ser a la terra d’Egipte.
Però si queden reduïts i abatuts, per l’opressió, el mal i la dissort,el qui aboca el menyspreu sobre els prínceps, i els fa vagar pel desert sense camí,també recobra els desvalguts de la misèria, i, com a ramats, fa créixer les fa-mílies.
Jo, jo sóc qui et consola. Qui ets tu perquè temis davant d’un simple mortal, del fill d’un home que no val més que l’herba?Oblides el Senyor, el teu creador, que ha desplegat el cel i ha afermat la terra. ¿Has de tremolar tot el dia, sense parar, davant la fúria de l’opressor que intenta destruir-te? Però, on és la fúria de l’opressor?
Això diu el Senyor: “Per tres pecats d’Israel, i fins per quatre, no el dispensaré del càstig. Per haver venut l’innocent per diners, i el pobre, per un parell de san-dàlies;per haver cobejat fins la pols que cobreix el cap dels desvalguts; perquè desvien el camí dels humils, i jeuen el fill i el pare amb la mateixa noia, profanant així el meu nom;
Llavors van imposar al poble d’Israel encarregats d’esclaus a fi de sotmetre’l amb càrregues feixugues. Així van edi-ficar els emplaçaments de reserves de Pitom i Ramsès per al faraó.No obstant, com més l’oprimien, més creixia i es multiplicava, fins al punt que els egipcis els temien.Els egipcis van imposar una dura servitud als israelites,i els van amargar la vida amb les feixugues càrregues de preparar el fang i fer maons, a més de tota mena de feina del camp.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’Aleshores, els justos li replicaran: ‘Senyor, ¿quan t’hem vist afamat i t’hem donat menjar, o assedegat i t’hem donat beure?¿Quan t’hem vist foraster i t’hem acollit, o nu i t’hem vestit?¿Quan t’hem vist malalt o empresonat i t’hem visitat?’El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits
Per això el dret ha reculat i la justícia es manté allunyada; per tal com la veritat ensopega al carrer i la honradesa no hi pot entrar.A més, la lleialtat està detinguda, i qui s’aparta del mal és atropellat. Però el Senyor ho ha vist i s’ha pres molt malament que no hi hagués justícia.
Perquè no ha menyspreat ni rebutjat el sofriment del desvalgut, ni li ha amagat la seva cara, ans l’ha escoltat quan l’invocava.
Així és la sort del malvat de part de Déu, l’herència que els opressors reben del Totpoderós:si té molts fills, són per a l’espasa, i els seus descendents no s’atiparan de pa;si d’ells en queda algun, són engolits per la mort, i les seves viudes no els ploraran.Si apila plata com si fos terra, i estiba els vestits com si fossin fang,ell els haurà preparat, però se’ls posarà el just, i la plata la comparteix l’home honrat.
Déu s’aixeca en la reunió di-vina per dictar sentència contra els jutges:“Fins quan fallareu injustament i afavorireu les persones malvades? (Pausa)Feu justícia al pobre i a l’orfe, defenseu l’oprimit i l’indigent.Allibereu el desvalgut i el pobre, arranqueu-lo de les mans dels do-lents.”
El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda.
El Senyor entrarà en plet contra els ancians del seu poble i contra els seus notables: “Vosaltres heu devorat la vinya i guardeu a casa vostra les des-pulles dels pobres.Amb quin dret esclafeu el meu poble i tritureu la cara dels desvalguts?”, diu el Senyor Etern, el Totpoderós.
El jou que duia al damunt, la vara de les seves espatlles i el bastó del qui l’arriava, els has trossejats com el dia de Madian.
Ai del qui edifica la seva casa sense justícia i les seves terrasses sense equi-tat; que obliga a treballar els altres de franc i no els paga el seu esforç.
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
Escolteu això, vosaltres que exploteu l’indigent i arruïneu els desvalguts de la terramentre penseu: “¿Quan s’acabarà el mes, per poder vendre el gra, i la setma-na, per poder obrir els graners? Escur-çarem la mesura i apujarem el preu, i falsejarem el pes de les balances.Podrem comprar gent pobra per pocs diners, i els desvalguts, per un parell de sandàlies; i fins el rebuig del blat po-drem vendre.”El Senyor ha jurat per la glòria de Jacob: “No oblidaré mai cap de les vostres obres!”
Feliç el qui té el Déu de Jacob per ajut i posa l’esperança en el Senyor, el seu Déu,que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
No se sentirà parlar més de violència al teu país, ni de devastació i ruïna dins el teu territori; a les teves muralles anomenaràs “Salvació”, i a les teves portes, “Lloança”.
No faràs córrer rumors falsos, ni et concertaràs amb els do-lents per a testificar falsament.No segueixis els qui són més per fer malifetes, ni testifiquis en una causa decantant-te per la majoria contra tot dret;com tampoc no has de ser parcial a favor del desvalgut.
perquè jo salvava el desvalgut que clamava i l’orfe mancat de protector.La benedicció de l’arruïnat venia damunt meu, jo omplia de goig el cor de la viuda.M’havia investit de justícia i ella em cobria, l’equitat em feia de mantell i de tiara.Jo era ulls per al cec i peu per al coix.Era un pare per als necessitats, i posava interès en el plet del des-conegut.Trencava les barres de l’injust i arrencava de les seves dents la presa,
Deixa conviure amb tu els desterrats de Moab, fes-los de refugi davant el devastador. Quan el tirà haurà desapa-regut, quan el dominador hagi passat, quan l’opressor hagi abandonat el país,
Perquè si de debò esmeneu la vostra conducta i les vostres obres, si realment administreu justícia entre els homes i els seus veïns,i no oprimiu el foraster, l’orfe i la viuda, ni vesseu sang innocent en aquest lloc, ni aneu darrere els déus estrangers, en perjudici de vosaltres mateixos,llavors us deixaré habitar en aquest lloc, en la terra que vaig donar als vos-tres avantpassats des de sempre i per sempre.
Perquè tu has estat refugi per al pobre, fortalesa per al desvalgut, refugi contra la tempesta, una ombra contra la calor, quan la fúria dels tirans era com la turmenta contra la paret,
Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exi-giràs interessos.Si prens en penyora el mantell del teu proïsme, així que es pongui el sol l’hi tornaràs;perquè és el seu únic abric, és el que cobreix el seu cos. Amb què dormiria? Llavors, si clama a mi l’escoltaré, perquè sóc ple d’amor.
No oprimiràs el teu proïsme ni el robaràs. No retindràs el jornal del tre-ballador fins l’endemà.
Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics.Feu-me atenció, poble meu! Estigueu-me atents, nació meva! Perquè de mi sortirà la llei i el meu precepte per a il·luminar tots els pobles.
‘Maleït aquell qui violi el dret del foraster, de l’orfe o de la viuda.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
Doncs el Senyor respon així: “Sí, al guerrer li prendran el presoner, i el botí serà rescatat del tirà. Jo m’enfrontaré als qui et busquen brega i salvaré els teus fills.
ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada.
Jo faré que siguis per a aquest poble com una sòlida muralla de bronze, i quan lluitin contra tu no et venceran, perquè jo sóc amb tu per salvar-te i alliberar-te –ha dit el Senyor.Jo et salvaré del poder dels malvats i et rescataré de les urpes dels depredadors.”
Per això, ja que heu trepitjat l’indefens i li reclameu una part del gra, encara que edifiqueu cases de pedra, no les habitareu; i de les vinyes esplèndides que planteu, no en tastareu el vi.Perquè jo sé que són molt nombro-ses les vostres transgressions, i molt grans els vostres pecats; sé que oprimiu el just, que exigiu suborns i que atropelleu els pobres al tribu-nal.
Mireu, la mà del Senyor no s’ha fet tan curta que no pugui salvar, ni la seva oïda s’ha endurit tant que no hi pugui sentir.Són les vostres iniquitats que han es-tablert una separació entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li han fet amagar el rostre de vosaltres, i no us vol sentir.
La gent del país practica l’extorsió, es dedica a rampinyar, a explotar el pobre i l’indigent, i oprimeixen injustament el foraster.He buscat entre ells algú que aixe-qués un mur i resistís a la bretxa davant meu per defensar el país i evitar que jo el destruís, però no he trobat ningú.Per això he abocat damunt d’ells la meva indignació, els he consumit amb el foc de la meva ira, he descarregat damunt el seu cap tot el seu mal com-portament. Paraula de Déu, el Senyor!”
per a fer justícia als orfes i als afligits, que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.
Succeí que, en aquells anys, va morir el rei d’Egipte. I els fills d’Israel, geme-gant sota l’esclavitud, clamaven; i el seu clam, des del fons de la seva opressió, va pujar a Déu.Déu va escoltar el seu clam, i es recordà del pacte que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.I Déu va mirar els fills d’Israel i comprengué la seva situació.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
a anunciar l’any de gràcia del Senyor i el dia de revenja del nostre Déu; a consolar tots els afligits,a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
també recobra els desvalguts de la misèria, i, com a ramats, fa créixer les fa-mílies.Ho veuen els homes justos i se n’a-legren, i tota dolenteria ha de cloure la boca.
Qui hagi d’enorgullir-se que ho faci d’això: d’entendre’m i de conèixer-me a mi, que sóc el Senyor, que faig mise-ricòrdia, dret i justícia sobre la terra; perquè em complac en aquestes coses –diu el Senyor.
sinó que jutjarà els desvalguts amb justícia i sentenciarà rectament els po-bres de la terra. Castigarà el país amb la paraula de la seva boca, i amb el buf dels seus llavis matarà el malvat.
llavors el tron serà restablert amb clemència, i en el tabernacle de David hi seurà amb fermesa un que jutgi i cerqui el dret, i que tingui zel per la justícia.
Després els va exposar amb una paràbola la conveniència de pregar sempre i no defallir mai:“En una determinada ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració a les persones.Hi havia també, a la mateixa ciutat, una viuda que tot sovint l’anava a trobar i li demanava: ‘Fes-me justícia davant del meu adversari.’Durant un cert temps s’hi va resistir, però més tard va pensar dintre seu: ‘En-cara que no temo Déu ni tinc gaire res-pecte per a les persones,amb tot, per la molèstia que m’està donant aquesta viuda, li faré justícia, perquè no vingui més a fer-me la guitza’.”I el Senyor afegí: “Fixeu-vos en el que diu el jutge injust.¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells?Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
No torçaràs el dret del foraster o de l’orfe, ni prendràs en penyora la roba de la viuda.
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
Buscaré les perdudes i faré tornar les esgarriades, embenaré les ferides i guariré les malaltes, però eliminaré les grasses i fortes; les pasturaré amb jus-tícia.
Digueu als descoratjats: “Esforceu-vos, no tingueu por! Aquí teniu el vostre Déu, ja arriba la venjança, la retribució de Déu vindrà, i ell mateix us redimirà.”
Jo vaig dir: “Escolteu, ara, diri-gents de Jacob i caps de la casa d’Israel: ¿No teniu l’obligació de saber el que és just?Vosaltres, que odieu el que és bo i estimeu allò que és dolent, que els preneu la pell i la carn de damunt els ossos.I després d’haver devorat la carn del meu poble heu escorxat la seva pell, heu trencat i trossejat tots els seus ossos com si fossin per a tirar al perol i com si la carn fos per a l’olla,i encara invoqueu el Senyor; però ell no us respondrà pas, ans us amagarà el rostre en aquell moment, perquè heu comès maldats.
No trencarà la canya esberlada ni apagarà el ble que fumeja. Per mitjà de la veritat, farà lluir la justícia.