Categoria
110 Versets de la Bíblia sobre l'Avarícia
El cor cobdiciós és aquell que no pot apreciar tot el que Déu fa cada dia per sostenir-lo i cuidar-lo; és algú que mai se sacia i anhela excessivament els diners, ignorant la voluntat i el propòsit de Déu.
La cobdícia ha portat a molta gent a la ruïna, fent-los creure que prosperaran obtenint guanys deshonestos i mostrant indiferència cap a aquells que tenen bon cor. No oblidis que Déu no considerarà innocent al culpable, i jutjarà els teus actes; per tant, presenta't sincerament davant la presència de Déu.
Si has robat, estafat o enganyat, demana perdó a Déu i torna el que vas prendre aprofitant-te de la innocència d'altres. La cobdícia et pot emmalaltir, treure't la son i no et permetrà gaudir de res del que facis, ja que la teva consciència t'acusarà i la pau estarà lluny de tu.
Avui és un bon dia per començar a fer les coses correctament i deixar una petjada positiva en la vida d'aquells que confien en tu. Et suggereixo que avancis pas a pas, res s'aconsegueix de la nit al dia; confia en el Senyor, en la força que dóna, i creu que tot ho pots en Crist, qui et enforteix[a].
[a] Filipenses 4:13
El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició, beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.
No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Les cobejances del gandul el mor-tifiquen, perquè les seves mans no volen treballar.El dolent no para mai d’envejar, però el just no para mai de donar.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
Ai dels qui maquinen la maldat i planegen fer el mal quan són al llit per realitzar-lo a trenc d’alba, valent-se del poder que tenen a les mans!Cobegen les heretats i les roben, am-bicionen les cases i les prenen; i opri-meixen l’home i la seva família, el pro-pietari i la seva hisenda.
Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.
Però jo us dic: Tot aquell qui miri una dona amb cobejança, ja ha comès adulteri amb ella en el seu interior.
Però el pecat, prenent per base el precepte, em va despertar tota mena de co-bejances. Perquè, sense intervenció de la Llei, el pecat no existeix.
Per tant, amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, pas-sió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria.
De fet, allò de “no adulteraràs, no mataràs, no robaràs, no envejaràs”, i qualsevol altre manament, queda resu-mit en aquesta sentència: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix.”
Aquests fets van succeir perquè ens servís d’exemple a nosaltres, a fi que no siguem cobejosos de coses dolentes, com ells les van cobejar.
ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Perquè, des del més petit fins al més gran, tots busquen només el guany injust; i des del profeta fins al sacerdot, tots practiquen l’engany.
Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa, però qui avorreix el suborn viurà.
Per això donaré les seves dones als forasters, els seus camps a conqueri-dors; perquè, des del més petit fins al més gran, tots busquen només el guany injust; i, des del profeta fins al sacerdot, tots practiquen l’engany.
Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”
Perquè heu de saber que cap fornica-dor, cap immoral, cap avariciós –que és tant com ser idòlatra–, no tindrà part en el Regne de Crist i de Déu.
Per la iniquitat de la seva cobdícia, m’he indignat i l’he castigat; me n’he amagat quan estava enutjat, però ell va continuar perversament pel camí del seu cor.
Però selecciona d’entre el poble gent capacitada, homes reverents amb Déu, persones de confiança, insubornables, i posa’ls de capdavanters del poble, per caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena,
Per això he cregut necessari de recomanar als germans que vinguessin a vosaltres abans que jo i preparessin amb temps el vostre generós donatiu que havíeu ofert. D’aquesta manera tot hau-rà estat preparat com una ofrena gene-rosa, i no com una recaptació forçada.
Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
No tinguis desfici per enriquir-te, deixa de banda la teva sagacitat.Quan alces els ulls a les riqueses, ja no hi són, perquè els han sortit ales i com àguiles s’envolen cap al cel.
Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou, i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit. Això també és vanitat!
Cobegen les heretats i les roben, am-bicionen les cases i les prenen; i opri-meixen l’home i la seva família, el pro-pietari i la seva hisenda.
Però Déu li digué: ‘Insensat! Aques-ta mateixa nit et reclamaran l’ànima, i tot el que has acabalat, per a qui serà?’Així passa amb tothom qui acabala per a si mateix i no és ric de cara a Déu.”
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
L’home cobejós s’afanya per la ri-quesa, sense adonar-se que la indigència l’atraparà.
Els fariseus, que són tan amics del diner, escoltaven aquestes paraules i feien befa de Jesús.Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
Per afany de diners voldran mercade-jar amb vosaltres, valent-se d’un llen-guatge capciós. La seva condemnació ja fa temps que es va posar en marxa, i la seva perdició no dorm.
El cas d’un home que està sol, sense ningú; no té fills ni parents, però treballa sense parar i els seus ulls no en tenen mai prou, de riquesa, tot i que es pregunta: “Per què treballo tant, jo, i em nego el propi benestar?” També això és vanitat i afany inútil.
Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;i si demaneu, no rebeu, perquè dema-neu malament, per malgastar en els vostres plaers.
Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós.
Veient-ho, Jesús digué: “Amb quan-tes dificultats entren al Regne de Déu els qui tenen riqueses!És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinci sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Jo, doncs, us aviso: camineu en l’Es-perit i no satisfareu els desitjos de la carn.Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
Igualment uns soldats li pregunta-ven: “I nosaltres, què hem de fer?” I els deia: “No amenaceu ningú ni poseu de-núncies falses, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.”
Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari,no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu.
Quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer, si es perd a si mateix o en surt perjudicat?
Guehazí, el criat d’Eliseu, l’home de Déu, va pensar: “Vet aquí que el meu amo ha estat molt benèvol amb aquest sirià, Naaman, no volent acceptar-li allò que li havia portat. Per vida del Senyor, que haig d’anar darrere seu i encara en podré arreplegar alguna cosa.”Guehazí, doncs, va córrer darrere Naaman. I quan Naaman veié que venia corrents al seu encontre, va baixar del carro per rebre’l i li preguntà: “Va tot bé?”Ell va contestar: “Tot va bé. El meu amo m’ha enviat a dir-te: Mira, fa un moment que han arribat de la serralada d’Efraïm dos joves de la comunitat dels profetes. Et prego que els obsequiïs amb un talent de plata i dues mudes de vestits.”Naaman respongué: “Digna’t acceptar dos talents.” Li va insistir i va ficar dos talents de plata en dues bosses amb dues mudes de vestits, i ho va donar a dos criats seus perquè ho duguessin da-vant de Guehazí.Però quan Guehazí va arribar al turó, els ho prengué de les mans i ho va guar-dar a la casa. Després acomiadà aquells homes,i va entrar a presentar-se davant el seu amo. Eliseu li preguntà: “D’on véns, Guehazí?” Respongué: “El teu servent no ha anat enlloc.”Però Eliseu li replicà: “¿No t’ha seguit el meu pensament quan un home ha baixat del seu carro per venir-te a trobar? ¿És moment d’acceptar diners i d’aconseguir vestits, oliverars i vinyes, ovelles i bous, esclaus i esclaves?Per tant, la lepra de Naaman se t’en-ganxarà a tu i a la teva descendència per sempre.” I va sortir de la seva presència amb lepra blanca com la neu.
“El regne del cel és com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital.A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge.El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més.El qui n’havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més.Però el qui n’havia rebut un se n’anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo.Al cap de molt temps va tornar l’amo d’aquells criats i els demanà comptes.Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n’he guanyat cinc més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’També va comparèixer el qui n’havia rebut dos, i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n’he guanyat dos més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu.Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Ara toca als rics: Ploreu descon-soladament per les misèries que us sobrevindran.Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat;el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies!
Qui és amic de gatzares caurà en la misèria, i l’amic del vi i dels perfums mai no es farà ric.
Pastureu el ramat de Déu que teniu al vostre càrrec, no per força, sinó amb bona disposició, tal com Déu mana, sense intenció de treure’n profit, sinó amb un propòsit desinteressat;
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu; ni pel vostre cos, pensant amb què us vestireu. ¿No val més la vida que l’aliment, i el cos més que el vestit?
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
També, quan érem amb vosaltres, ja us donàvem aquesta norma: qui no vulgui treballar, que no mengi.
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Guariu els malalts, ressusciteu els morts, netegeu els leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.
Allò que dóna encant a l’home és la seva bondat: val més ser pobre que ser un trampós.
Però el Senyor li digué: “Mira, vosaltres, els fariseus, netegeu la copa i el plat pel defora, mentre que el vostre interior és ple de rapacitat i malícia.Insensats! Qui ha fet el defora, no ha fet també l’interior?Millor que doneu en almoina el de dins, i tot us quedarà net.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Som uns afligits que sempre estan alegres; uns arruïnats que n’enriqueixen molts; uns necessitats que són amos de tot.
Llavors els ho va exposar amb una paràbola: “Els camps d’un home ric van donar un gran rendiment,i ell reflexionava interiorment: ‘Què faré? No tinc pas prou lloc per aplegar la meva collita.’I es va dir: ‘Ja sé el que faré. Tiraré a terra els graners i en construiré uns altres de més grans; hi aplegaré tot el gra i les meves provisions.Llavors diré a la meva ànima: Àni-ma, tens aplegada una gran provisió per a molts anys; ara reposa, menja, beu i passa-t’ho bé.’Però Déu li digué: ‘Insensat! Aques-ta mateixa nit et reclamaran l’ànima, i tot el que has acabalat, per a qui serà?’
Prou sabeu que mai no hem emprat paraules aduladores ni hem tingut cob-dícies encobertes, Déu n’és testimoni;
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.
que en el negoci ningú no abusi del seu germà ni l’enganyi, perquè el Senyor castiga totes aquestes coses, com ja us hem advertit seriosament.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix.L’ànima generosa serà sadollada, i el qui sacia, al seu torn serà saciat.
Va sortir nu del ventre matern i així tornarà a marxar, tal com va venir; i del seu treball res no en podrà treure per a endur-s’ho amb ell.
Ja que el seu ventre mai no parava, res no salvarà dels seus tresors;res no s’ha escapat de la seva voracitat, per això no pot ser estable la seva prosperitat.
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
De ningú no he cobejat ni diners ni vestits.Vosaltres sabeu prou bé que aquestes mans han proveït per a les meves neces-sitats i les dels qui van amb mi.En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
Ells confien en la pròpia puixança, i fan ufana de l’abundor de la seva riquesa.Ningú no pot redimir-se ell mateix, ni pagar a Déu la pròpia redempció;
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Ells contesten: “Del Cèsar.” Llavors Jesús els digué: “Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.”
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
No confieu en l’opressió ni us envaneixi la rapinya. Si les riqueses augmentaven, no hi poseu pas el cor.
No us enganyeu: “Les males compa-nyies corrompen els bons costums.”Desensopiu-vos com cal i deixeu de pecar, perquè n’hi ha alguns que no volen saber res de Déu; us ho dic per es-peronar el vostre amor propi.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
Ai dels qui van ajuntant casa amb casa i afegint heretat amb heretat fins a aca-parar-ho tot! ¿Heu de viure vosaltres sols enmig del país?
El qui ha rebut la sembra entre els cards és aquell qui escolta la paraula, però els afanys de la vida i la seducció de la riquesa ofeguen la paraula i la deixen estèril.
Tingues present això: en els últims temps sobrevindran moments di-fícils,perquè la gent serà egoista, amb ànsia de diner, provocadors, orgullosos, difa-madors, rebels als pares, malagraïts, irreverents,
Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.