Categoria
VERSÍCLES PER A PARES «PARES»
Ets una figura importantíssima en la vida dels teus fills, ets un líder a casa teva, la persona que els guia i els ensenya els valors i la paraula de Déu. Ets un exemple per a tots els que t'envolten; per això és tan important tot el que fas, perquè els teus fills segueixen el teu exemple. La Bíblia ho diu: «Molt s’alegrarà el pare del just, i el qui engendri un savi se’n gloriarà.» (Proverbis 23:24). Déu t'ha posat com a cap de família perquè siguis qui porti les regnes i marqui el destí de la teva llar. Demana-li ajuda i Ell t'ensenyarà com fer-ho. Tan compassiu és el Senyor amb els qui el temen com un pare amb els seus fills. (Salms 103:13).
Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Fills, obeïu els vostres pares en el Senyor, com és just.Honra el pare i la mare; és el primer manament que comporta una promesa:“perquè tot et vagi bé i tinguis una llarga vida a la terra.”
Escolta, fill meu, el guiatge del pare i no desatenguis les lliçons de la mare:et seran una corona de gràcia sobre el cap, i un collaret d’or envoltant el teu coll.
Guarda, fill meu, la instrucció pa-terna i no desatenguis les lliçons de la mare.Porta-les sempre lligades damunt el teu cor, enllaçades al voltant del teu coll.Et guiaran en la teva marxa; quan dormis vetllaran per tu, i t’aconsellaran quan despertis.
Honra el pare i la mare, com el Senyor, el teu Déu, t’ha manat, a fi que els teus dies siguin perllongats i tot et vagi bé damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Cadascun de vosaltres respectarà la mare i el pare i guardarà els meus dis-sabtes. Jo, el Senyor Etern, el vostre Déu.
El pare del just s’omplirà d’alegria, i qui engendra un savi en tindrà goig.Que el pare i la mare s’alegrin per la teva causa, i exulti la qui et va infantar.
L’ull que escarneix el pare i defuig l’acatament a la mare, que els corbs feréstecs l’arrapin i els voltors el devorin.
Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.
‘Maleït aquell qui tracti indignament el seu pare o la seva mare.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
Proverbis de Salomó. Un fill savi és l’alegria del pare, però un de neci és l’aflicció de la mare.
Perquè Moisès va dir: ‘Honra el teu pare i la teva mare’; i també: ‘El qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.’
però si una viuda té fills o néts, que aprenguin en primer lloc a complir piadosament amb la pròpia família, i a correspondre amb els pares i els avis, perquè això és el que plau a Déu.
Mireu, els fills són l’herència del Senyor, és una recompensa el fruit de les entranyes.Com sagetes en mans del lluitador, així són els fills que heu tingut quan éreu joves.Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
I els pares, no sigueu massa exigents amb els vostres fills, pugeu-los amb aquella mena d’instrucció i correcció que és pròpia del Senyor.
Després baixà amb ells a Natzaret i els estigué submís. I la seva mare guardava dins el cor el record de tot allò.
Endemés, hem tingut els nostres pares naturals que ens corregien i els hem res-pectat; ¿no ens subjectarem amb més raó al Pare de la vida espiritual per a tenir vida?
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
Qui maltracta el pare i treu fora la mare és un fill que fa avergonyir i porta l’oprobi.
Mireu de no menysprear cap d’a-quests petits, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
El bastó i la reprensió proporcionen saviesa, però el noi consentit és la vergonya de la mare.
El fill savi aprecia la correcció del pare, però el petulant no escolta la re-prensió.
Feliç tu, fidel del Senyor, que segueixes els seus ca-mins.Quan mengis del treball de les teves mans seràs feliç i tot t’anirà bé.La teva muller serà com una parra fèrtil, íntimament unida a la teva casa, els teus fills seran com plançons d’olivera al voltant de la teva taula.És així com serà beneït l’home devot del Senyor.
Fill meu, no oblidis la meva ins-trucció, guarda dintre teu els meus preceptes,que t’allargaran els dies i els anys de la vida i augmentaran el teu benestar.
I aquestes paraules que avui et mano estaran en el teu cor;les inculcaràs als teus fills, les expli-caràs a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis.
Escolteu, fills, la instrucció pa-terna, i estigueu-hi atents a fi d’adquirir coneixement;perquè us dono una bona doctrina: no deixeu el meu ensenyament.També jo vaig ser un fill per al meu pare, tendre i únic als ulls de la mare;i ell m’ensenyava i em deia: “Que el teu cor retingui les meves paraules; observa els meus preceptes i viuràs.
De fet, jo m’he fixat en ell perquè mani als seus fills i als seus descendents que guardin el camí del Senyor, practicant la justícia i el dret, a fi que el Senyor faci venir sobre Abraham allò que li ha promès.”
Castiga el teu fill, perquè hi ha es-perança; però no et deixis portar a l’extrem de destruir-lo.
Jesús, en veure la seva mare i al seu costat el deixeble estimat, digué a la seva mare: “Dona, aquí tens el teu fill.”I després digué al deixeble: “Mira, aquí tens la teva mare.” I des d’aquell moment el deixeble l’acollí a casa seva.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments.
No planyis la correcció al noi, que no morirà perquè el castiguis amb el bastó.El castigaràs amb la vara, però alliberaràs la seva ànima de la mort.
Escolta, fill meu, i accepta el que et dic, i seran molts els anys de la teva vida.T’he mostrat el camí de la saviesa, t’he encaminat per vies de rectitud;
Els nostres fills són com els plan-çons que creixen amb vigor jove; les nostres filles, com pilastres ben polides, com l’ornament d’un palau.
El temor del Senyor és el principi de la saviesa; els ximples menyspreen el conei-xement i la instrucció.
Fill meu, si aculls les meves pa-raules i guardes dintre teu els meus preceptes,si escoltes amatent la saviesa, si acostes el teu cor a la comprensió,si invoques l’enteniment i fas un crit a la intel·ligència,si la busques com buscaries l’argent i la recerques com un tresor amagat,llavors comprendràs el temor del Senyor i trobaràs el coneixement de Déu,
Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint.
Para compte i guarda’t molt, no sigui que t’oblidis de tot el que has vist amb els teus propis ulls, ni deixis que s’es-vaeixin del teu cor en tots els dies de la teva vida; ans els faràs conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.
Qui plany el bastó no vol el bé del seu fill; qui l’estima, no s’està de corregir-lo.
Qui estima la saviesa alegra el seu pare; qui freqüenta les rameres dissipa la seva herència.
a fi que reverenciïs el Senyor, el teu Déu, observant tots els seus estatuts i els seus manaments que jo t’ordeno, tu, el teu fill i el fill del teu fill, tots els dies de la teva vida, i així allarguis els teus dies.
Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem.
El fill insensat és un turment per al pare; les querelles de la dona, gotera que no para mai.
Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
i que des de ben jovenet coneixes les Sagrades Escriptures, que poden donar-te la saviesa que duu a la salvació mitjançant la fe que és en Crist Jesús.
no ho amagarem pas als nostres fills, ho explicarem a la futura generació les glòries del Senyor i el seu poder, i els prodigis que ha fet.Ell establí un testimoni amb Jacob i donà una llei a Israel, i ordenà als nostres pares que ho ensenyessin als seus fillsper tal que ho coneguin les generacions futures; i perquè els fills que en naixeran, al seu torn, ho contin als seus fillsa fi que posin en Déu la seva con-fiança i no oblidin les obres seves, ans guardin els seus preceptes.
Ja saps els manaments: no adulteris, no matis, no robis, no donis fals testimo-niatge, honra el teu pare i la teva mare.”
Que Déu doni prosperitat a Jàfet, que habiti a les tendes de Sem, que Canaan sigui l’esclau d’ambdós!”
I les ensenyareu als vostres fills, les explicaràs assegut a casa teva, anant pel camí, quan vagis a dormir i quan et llevis;
Així mateix, els més joves, deixeu-vos guiar pels més grans; i tots, els uns en-vers els altres, enfaixeu-vos d’humilitat, perquè: “Déu s’oposa als arrogants, i concedeix gràcia als humils.”
És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.
Quan algun dia el teu fill et pregunti: Què són els preceptes, els estatuts i les lleis que us va ordenar el Senyor, el nostre Déu?,llavors diràs al teu fill: érem esclaus del faraó a l’Egipte, i el Senyor ens en va treure amb mà forta.El Senyor va obrar senyals i prodigis grans i terribles contra l’Egipte, contra el faraó i contra tota la seva casa, davant dels nostres ulls,però a nosaltres ens va treure d’allí per conduir-nos i donar-nos la terra que va prometre sota jurament als nostres avantpassats.El Senyor ens va manar que complís-sim tots aquests estatuts, de reverenciar el Senyor, el nostre Déu, pel bé nostre, tots els dies, a fi que ell ens doni vida, com fins avui.I assolirem justícia mentre procurem complir tots aquests manaments davant el Senyor, el nostre Déu, com ell ens ho té manat.”
Qui recull a l’estiu és un fill as-senyat, qui dorm durant la sega és un fill indigne.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Feliç l’home que venera el Senyor i es complau de tot cor en els seus manaments.El seu llinatge serà ennoblit en el país, la descendència dels justos serà beneïda.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Que instaura en família la que era estèril, la fa mare amb el goig dels fills. Al·leluia!
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Escolteu, fills, la instrucció pa-terna, i estigueu-hi atents a fi d’adquirir coneixement;
no s’alegra de la injustícia, sinó que es complau en la veritat;tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,
El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen
Feliç l’home que en té ple el buirac: no farà pas mal paper quan a el porta hagi de discutir amb els contraris.
Recorda els temps antics, repassa els anys, generació per ge-neració. Pregunta al teu pare, que ell t’ho dirà, als teus ancians, que t’ho expliquin.
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor.
Aprèn, que la saviesa és igual per a la teva ànima: si la trobes tens assegurat un futur, i la teva esperança no serà fallida.
Doneu a cadascú allò que li correspon: a qui l’impost, l’impost; a qui la con-tribució, la contribució; a qui el respec-te, el respecte; a qui l’honor, l’honor.
Si algú esgarriava un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una roda de molí i l’enfonsessin al mig del mar.
L’home de bé deixa herència per als seus descendents, la hisenda del pecador és destinada al just.
Llavors Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li féu aquesta ad-vertència: “No prenguis muller d’entre les filles de Canaan.
Finalment, germans, estigueu ale-gres, refermeu-vos, animeu-vos, aneu d’acord i procureu la pau, i el Déu de l’amor i la pau serà amb vosaltres.
Fill meu, si el teu cor és assenyat, s’alegrarà conjuntament amb el meu;i exultaran les meves entranyes quan els teus llavis parlin rectament.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Perquè Déu digué: Honra el pare i la mare, i el qui maleeixi el pare o la mare, que mori irremissiblement.En canvi, vosaltres dieu: Si algú diu al pare o a la mare: Qualsevol cosa amb la qual et pugui servir la declaro dona-ció sagrada,ja no cal que honri el pare o la mare; i així invalideu la paraula de Déu en nom de la vostra tradició.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Els seus fills es lleven i la feliciten; també el seu marit li fa elogis:“Moltes filles han realitzat prodigis, però tu les superes totes!”
I afegí: “Qui li havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills? Doncs bé, li ha donat un fill a les seves velleses.”
El qui observa la llei és un fill as-senyat, el qui es fa amb els llibertins des-honra el seu pare.
Perquè estimar Déu pressuposa com-plir els seus manaments. A més, els seus manaments no són cap càrrega,
El principi de la saviesa és el res-pecte al Senyor, demostren bon seny tots els qui ho practiquen. La seva lloança subsisteix per sempre més.
Manteniu-vos d’acord els uns amb els altres; no aspireu a grandeses, sinó condescendiu amb els senzills; no us vulgueu fer els savis.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.Perquè tota la Llei es compleix en un sol precepte, que és: “Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.”
Honra el pare i la mare; és el primer manament que comporta una promesa:“perquè tot et vagi bé i tinguis una llarga vida a la terra.”
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Tan bon punt Esaú va sentir les pa-raules del seu pare, tot esfereït, va dei-xar anar un crit fort i li digué: “Beneeix-me a mi també, pare meu!”Però ell li respongué: “El teu germà ha vingut amb engany i t’ha pres la benedicció.”
Amb la saviesa es construeix una casa, amb la intel·ligència s’aferma,i amb la ciència s’omple el celler de tot bé preciós i agradable.
Es revesteix de força i dignitat, i, somrient, espera el dia de demà.Obre la boca amb saviesa, i la seva llengua té lliçons bondadoses.
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.Aquest és el manament principal i el més gran.El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.
Escolta, doncs, el que et dic; vull donar-te un consell i que Déu sigui amb tu. Dedica’t personalment al poble davant Déu per a presentar les seves causes a Déu.Explica’ls els preceptes i les lleis, i orienta’ls en el camí que han de seguir i les obres que han de practicar.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.
Ara, doncs, fills meus, escolteu-me: Són benaurats els qui guarden els meus camins.Escolteu la correcció i sigueu as-senyats, no la menyspreeu.
Tu, fill meu, escolta i sigues assenyat, i encamina per la via recta el teu cor.No vagis amb els qui s’embriaguen de vi ni amb els qui s’afarten de carn,perquè bevedor i golafre s’empo-briran, i l’ensopiment porta a vestir parracs.
Josep va respondre al seu pare: “Són els meus fills, els que Déu m’ha donat en aquest lloc.” Li digué: “Acosta-me’ls, que els beneiré.”
Oh Déu, m’has instruït des de la infantesa, i encara avui proclamo les teves meravelles.Ara, doncs, que m’arriba la vellesa i tinc els cabells blancs, oh Déu, no m’abandonis fins que hagi anunciat la força del teu braç a la meva generació, a tots els qui han de venir, la teva potència;
El qui viu, el qui viu, ell et lloarà, com jo en aquest dia; el pare farà conèixer la teva fidelitat als fills.
Per ara subsisteixen aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor; però la més gran és l’amor.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
¿Que hi ha un home temorós del Senyor? Ell l’instruirà sobre el camí que ha de seguir;tindrà una vida benestant, i els seus descendents posseiran la terra.
Que l’afecte fraternal perse-veri.No oblideu l’hospitalitat, que per ella alguns hostatjaren àngels sense saber-ho.
Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”
Però la misericòrdia del Senyor és de sempre i per sempre, per als qui el temen, i la seva justícia, per als fills dels fills,per als qui guarden la seva aliança i tenen present complir els seus preceptes.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
la meva descendència el servirà. Parlaran del Senyor a la generació venidora,anunciaran la seva justícia al poble que ha de néixer, i diran: “Això és obra del Senyor.”
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.