Categoria
110 Versicles de la Bíblia sobre la Blasfèmia
La blasfèmia és un tema que apareix diverses vegades a la Bíblia. Profanar o menysprear el nom de Déu no es pren a la lleugera en les Escriptures. Al llibre de l'Èxode, per exemple, s'estableix clarament el manament: «No prendràs el nom del Senyor, el teu Déu, en va, perquè el Senyor no deixarà sense càstig aquell qui prengui el seu nom en va» (Èxode 20:7).
La blasfèmia ataca directament la santedat de Déu i mostra una manca de respecte cap al seu nom. Jesús també va ensenyar sobre la importància de vigilar les nostres paraules, fent-nos conscients que «de tota paraula inútil que diguin els homes, hauran de donar compte en el dia del judici» (Mateu 12:36). Per tant, hem de considerar amb cura les nostres expressions i evitar qualsevol forma de blasfèmia.
És un acte ofensiu cap a la santedat de Déu i s'ha d'evitar si es vol viure d'acord amb els principis bíblics. Aquesta reflexió bíblica sobre la blasfèmia t'ha de fer pensar i vigilar molt les teves paraules, i buscar la gràcia i el favor de Déu en tot el que dius. De tots els pecats, el de blasfemar contra els homes serà perdonat, però qui blasfemi contra l'Esperit Sant no serà perdonat mai.
Per aquesta raó, mai qüestionis el fluir de l'Esperit Sant, perquè no ens correspon a nosaltres pesar els cors ni discernir la profunditat de les intencions. Només hi ha un jutge, i es diu Jesús. Per això, vés amb compte, no sigui que perdis la teva ànima a l'infern. Que cadascú de nosaltres sigui conscient de les seves expressions i treballi per honorar Déu en tot el que fem o diem.
Per això us dic: als homes se’ls podrà perdonar tota mena de pecats i d’injú-ries, però la blasfèmia contra l’Esperit no els serà perdonada.
i va obrir la seva boca proferint blas-fèmies contra Déu, injuriant el seu nom i el seu tabernacle, i contra els qui ha-biten al cel.
Qui blasfemi contra el nom del Senyor serà mort sense remei; la congre-gació entera l’apedregarà, tant si és foraster com si és nadiu. Si blasfema el nom del Senyor, morirà.
Aleshores vaig veure que sor-tia del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre cada cap un títol blasfem.
Per això us dic: als homes se’ls podrà perdonar tota mena de pecats i d’injú-ries, però la blasfèmia contra l’Esperit no els serà perdonada.I si algú parla contra el Fill de l’Home, li serà perdonat; però si parla contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat, ni en aquest món ni en el vinent.
Llavors em va transportar en èxtasi en un desert, i vaig veure una dona que cavalcava en una bèstia de color escar-lata, plena de títols blasfems, que tenia set caps i deu banyes.
No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals.
“Per tant, parla a la casa d’Israel, fill d’home, i digues-los: Això diu Déu, el Senyor: Fins i tot en això m’han ultratjat els vostres avantpassats prevaricant contra mi:
En veritat us dic que tot serà perdo-nat als homes: els pecats i les injúries, per molt insultants que siguin,però el qui blasfemi contra l’Esperit Sant no podrà ser mai perdonat; és culpable d’un pecat etern.”
Per tant, decreto que qualsevol poble, nació o llengua que parli sense res-pecte del Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui destrossat, i que les seves cases siguin convertides en femer, perquè no hi ha cap altre Déu que pugui salvar d’aquesta manera.”
I com que se li oposaven amb insults, tot espolsant-se els vestits els digué: “La vostra culpa recaigui sobre el vostre cap; jo no en sóc responsable. Des d’ara em dirigiré als gentils.”
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Aquests homes que heu portat no són lladres, sacrílegs ni blasfems contra la nostra deessa.
Perquè per culpa vostra els altres pobles maleeixen el nom de Déu, tal com diu l’Escriptura.
I ara, què em trobo aquí?, diu el Senyor. Que s’han endut el meu poble de franc, i els qui el dominen criden triom-fants –diu el Senyor–, i el meu nom és blasfemat constantment, tot el dia.
I li van donar una boca que proferia altiveses i blasfèmies, i el permís d’actuar durant quaranta-dos mesos,
En canvi, aquests injurien allò que desconeixen; són com animals irracio-nals que la natura cria per a ser presa i carronya, i sucumbiran de la mateixa manera,
I els homes, però, tot i que es crema-ven per la gran xardor, maleïen el nom de Déu, que té poder sobre aquestes pla-gues, però no es van penedir ni recone-gueren la seva grandesa.
i aquest els respongué: “Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi.
i maleïa el Déu del cel pel dolor que sentien i per les seves úlceres, però no es van penedir de les seves obres.
No prendràs en va el nom del Senyor Etern, el teu Déu, perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en va.
Llavors van subornar uns homes que testifiquessin: “L’hem sentit pronunciar blasfèmies contra Moisès i contra Déu.”
En veritat us dic que tot serà perdo-nat als homes: els pecats i les injúries, per molt insultants que siguin,
Compliu tot el que us he manat i no invoqueu el nom d’altres déus; ni tan sols no els esmenteu.
I si algú parla contra el Fill de l’Home, li serà perdonat; però si parla contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat, ni en aquest món ni en el vinent.
Tot aquell qui parli contra el Fill de l’Home, serà perdonat; però a qui blas-femi contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat.
i feu que dos homes malvats s’en-frontin amb ell i testifiquin contra ell dient: ‘Tu has maleït Déu i el rei.’ Des-prés traieu-lo a fora i apedregueu-lo fins que mori.”
però el qui blasfemi contra l’Esperit Sant no podrà ser mai perdonat; és culpable d’un pecat etern.”
i aquest els respongué: “Direu això al vostre amo: Això diu el Senyor: Que no et facin por les paraules que has sentit, perquè els servents del rei d’Assíria han blasfemat contra mi.
Sovint, anant per totes les sinagogues, els maltractava per obligar-los a renegar i, enfurismat de mala manera contra ells, els perseguia fins i tot per les poblacions de l’estranger.
Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà les vestidures tot dient: “Ha blasfe-mat! Quina necessitat tenim de més testimonis? Ja heu sentit la blasfèmia.
tot i que abans jo era un blasfem, un perseguidor i un calumniador. No obstant, es va compadir de mi, perquè no sabia el que feia quan encara no era convertit,
Recorda això: l’enemic ha ultratjat el Senyor, i un poble insensat ha blasfemat el teu nom.
¿I per què no adduir allò que alguns, per calumniar-nos, diuen que ensenyem: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé? És ben justa la seva condemna.
Els qui estan lligats a servitud, que considerin els seus amos dignes de tot respecte, per tal que el nom de Déu i la doctrina no siguin denigrats.
perquè la gent serà egoista, amb ànsia de diner, provocadors, orgullosos, difa-madors, rebels als pares, malagraïts, irreverents,
Han de ser sants per al seu Déu, i no profanaran el seu nom; perquè ells són els qui presenten les ofrenes enceses al Senyor, el pa del seu Déu; per això cal que siguin sants.
Però els jueus, quan van veure aquella gentada, es van engelosir de tal manera que replicaven amb insults a tot el que deia Pau.
No oblidis la cridòria dels teus adversaris, l’avalot sempre creixent dels qui s’alcen contra tu!
de les seves iniquitats i la dels seus avantpassats conjuntament, diu el Senyor. Aquests cremaven encens a dalt de les muntanyes i m’ultratjaven sobre els turons: per això faré el compte de les seves accions passades i l’abocaré al seu pit.”
entre ells Himeneu i Alexandre, els quals vaig deixar en mans de Satanàs per tal que aprenguin a no ofendre Déu.
El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició, beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.
sobretot aquells qui van darrere els desigs carnals, seduïts per una concu-piscència impura, i menyspreen el seu Senyoriu. Temeraris, arrogants, no te-nen cap temor d’infamar l’autoritat,
Llavors van fer entrar dos homes malvats que es van enfrontar amb ell i que van testificar així contra Nabot, davant del poble: “Nabot ha maleït Déu i el rei.” Llavors el van treure a fora i el van apedregar fins que va morir.
Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
A més, el Senyor digué a Moisès: “M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou.Deixa’m ara que la meva còlera s’en-cengui contra ells i els extermini. Però de tu en faré una gran nació.”
El teu primer pare va pecar, i els teus mestres s’han revoltat contra mi;per això jo he tret l’honor als prín-ceps del santuari, i he abandonat Jacob a l’anatema i Israel al vituperi.
Llavors la seva dona li digué: “Encara t’entossudeixes en la teva integritat? Maleeix Déu i more’t d’una vegada!”Però ell li replicà: “Parles com una ximpleta qualsevol. Si vam acceptar el bé que Déu ens enviava, per què no hem d’acceptar el mal?” En tot això, Job no va pecar de paraula.
Llavors t’adonaràs que jo, el Senyor, he sentit totes les injúries que has pro-ferit contra les muntanyes d’Israel, quan deies: Estan abandonades, ens les han lliurat com a presa!
per haver estat rebels a les ordres de Déu i haver menyspreat els designis de l’Altíssim,
I li van donar una boca que proferia altiveses i blasfèmies, i el permís d’actuar durant quaranta-dos mesos,i va obrir la seva boca proferint blas-fèmies contra Déu, injuriant el seu nom i el seu tabernacle, i contra els qui ha-biten al cel.
a fer judici contra tothom, i a con-demnar tots els malvats per les accions impies que han comès irreverentment, i per totes les injúries que aquests peca-dors impenitents han proferit contra ell.
Això diu el Senyor Totpoderós: “No escolteu les paraules dels profetes que us profetitzen vanament; us enganyen, us anuncien fantasies del seu propi cor, no pas inspirades pel vostre Senyor.
D’entre tots els déus d’aquests paï-sos, ¿quin ha pogut salvar el seu país de les meves mans, perquè ara el Senyor pugui salvar de les meves mans Jerusalem?”
són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
Per vida meva, us diu Déu, el Senyor, que així com el meu santuari ha estat contaminat amb tots els teus ídols i totes les teves pràctiques abominables, també jo t’arrasaré, sense una mirada de pietat i sense gens de compassió.
No donaràs ningú de la teva des-cendència com a sacrifici a Moloc; no has de profanar el nom del teu Déu. Jo, el Senyor.
Però aquell qui peca deliberadament, tant si és del vostre poble com si és un foraster, ultratja el Senyor; i la tal persona serà extirpada d’enmig del seu poble.
A qui has injuriat i blasfemat, o contra qui has alçat la veu i has mirat altivament? Contra el Sant d’Israel!
Llavors Pere va començar a maleir i a jurar: “No conec aquest home.” Tot d’una un gall va cantar,i Pere es va recordar del que li havia dit Jesús: “Abans que el gall canti, tu m’hauràs negat tres vegades.” I, sortint a fora, plorà amargament.
De qui us burleu? A qui feu ganyotes i traieu la llengua? ¿No sou fills del pecat, vosaltres, nissaga bastarda?
Però com que amb això que has fet has provocat que els enemics del Senyor blasfemin, el fill que t’ha nascut morirà sense remei.”
Però jo us dic: No jureu de cap manera: ni pel cel, perquè és el setial de Déu,ni per la terra, perquè és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei.No juris tampoc pel teu cap, perquè no en pots fer tornar blanc o negre ni un sol cabell.Expresseu-vos únicament amb un sí, quan sigui sí, i amb un no, quan sigui no, perquè tot el que es diu de més prové del Maligne.
I quan van arribar als països on ana-ven, van profanar el meu sant nom fent que es digués d’ells: Aquests són el poble del Senyor, que han hagut de sor-tir de la seva terra!
Els fills de Judà han fet allò que és dolent als meus ulls –diu el Senyor–. Han instal·lat les seves abominacions al temple on s’invoca el meu nom per infamar-lo.
adulteris, cobdícies, maldats, en-gany, indecència, enveja, maledicència, orgull, insensatesa.
Com ultratgen els teus enemics, Senyor, com ultratgen la conducta del teu ungit!Beneït sigui el Senyor per sempre! Amén. Amén.
Un poble que descaradament em pro-voca sense parar; que ofereix sacrificis pagans en els jardins i crema encens sobre rajoles;
aquell qui s’oposa i exalça sobre tot allò que s’anomena Déu, o que és objec-te de culte, fins al punt d’asseure’s en el temple de Déu i proclamar-se a si mateix Déu.
Però al pervers, Déu li diu: “Com goses recitar els meus preceptes i mencionar el meu pacte,tu que detestes la disciplina i et tires a l’esquena les meves pa-raules?
Tant el profeta com el sacerdot són uns profanadors; fins a casa meva he trobat la seva maldat –ha dit el Senyor.
Igual com la llengua del foc crema el rostoll, i com la flama engoleix la palla, la seva arrel es podrirà i la seva florada s’escamparà com la pols, perquè han rebutjat la llei del Senyor Totpode-rós i han menyspreat la paraula del Sant d’Israel.
Els jueus li respongueren: “No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, ja que tu, essent un home, et fas Déu.”
A més, va redactar un escrit per insultar i vituperar el Senyor, el Déu d’Is– rael, en aquests termes: “De la mateixa manera que els déus de les nacions de la terra no van poder salvar el seu poble de les meves mans, tampoc el Déu d’Ezequies no podrà salvar el seu poble.”
¿Pot vanagloriar-se la destral de ser més que qui la fa servir? ¿S’enorgulleix la serra sobre el qui la fa anar? Com si la vara pogués moure els qui la branden! Com si el bastó elevés el qui no és de fusta!
Hi ha qui sacrifica un bou, i també mata un home; qui degolla una ovella, i també desnuca un gos; qui fa una ofre-na vegetal, i també de sang de porc; qui crema encens, i també beneeix un ídol; doncs, si ells s’han escollit els propis camins, i la seva ànima es complau en les seves abominacions,
que l’emmudeixin els llavis menti-ders, els qui parlen contra el just amb supèrbia, plens d’orgull i menyspreu.
¿S’han avergonyit, quan han comès abominacions? Ben cert que no s’aver-gonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran igual que els altres; quan jo els visiti seran abatuts –ha dit el Senyor.”
Tu que et glories en la Llei, desho-nores Déu violant la Llei?Perquè per culpa vostra els altres pobles maleeixen el nom de Déu, tal com diu l’Escriptura.
Entre les pedres polides del torrent tens la teva heretat; elles, elles són la teva parcel·la. Sí, a elles has ofert libacions i has presentat ofrenes vegetals. ¿És que em poden plaure, aquestes co-ses?
Conec la teva tribulació i la teva po-bresa, encara que de fet ets ric; sé com et calumnien aquests que es fan dir jueus sense ser-ho, ja que són una sinagoga de Satanàs.
Si sou ultratjats pel nom de Crist, feliços de vosaltres, perquè l’Esperit de glòria i de Déu reposa damunt vostre.
Tossuts i tancats de cor i oïda! Vosaltres sempre resistiu l’Esperit Sant; feu el mateix que els vostres pares.
Però el profeta que tingui la presumpció de transmetre en nom meu un missatge que jo no li hagi ordenat que digués, o que parli en nom d’altres déus, aquest profeta morirà.I si et preguntes dintre teu: Com podré distingir el missatge que no prové del Senyor?Quan un profeta parli en nom del Senyor, i no es compleixi ni es realitzi el que ha dit, vol dir que allò no ho ha dit el Senyor: el profeta ha parlat per presumpció; no li tinguis por.”
Però l’expressió “càrrega del Senyor” no l’heu d’emprar més, ja que aquesta paraula serà una càrrega per a qui la pronunciï. Perquè pervertiu les paraules del Déu vivent, del Senyor Totpoderós, el nostre Déu.
i caient per terra va sentir una veu que li deia: “Saule, Saule, per què em perse-gueixes?”
Vet aquí que tots ells no són res, i les seves obres no són més que una ficció; vent i buidor són les seves estàtues de fosa!
ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
Llavors em digué: “¿Has vist, fill d’home, això que fan en la foscor els ancians de la casa d’Israel, cadascun dins les cambres de les imatges? Perquè diuen: El Senyor no ens veu, el Senyor ha abandonat aquest país.”I va afegir: “Encara veuràs que estan cometent unes altres abominacions pitjors.”
Però el Senyor em respongué: “Aquests profetes prediquen mentides en nom meu; jo no els he enviat ni els he donat ordres, ni tan sols els he parlat. Són visions enganyoses, prediccions falses, fantasies nascudes del seu mateix cor, això que us profetitzen.”Per això, el Senyor ha dit: “Referent als profetes que profetitzen en nom meu sense que jo els hagi enviat, i que diuen que no hi haurà espasa ni fam en aquest país, seran precisament aquests profetes els que moriran per l’espasa i la fam.
El zel m’està consumint, perquè els enemics han oblidat les teves paraules.Ben comprovada és la teva paraula, i el teu servidor se l’estima.
Tenen visions falses i presagis enganyosos els qui diuen: Oracle del Senyor!, quan, de fet, el Senyor no els ha enviat; i encara esperen que s’acompleixi el que han pronosticat.¿No han de ser falses les vostres visions i mentideres les prediccions que heu anunciat, ja que dieu: Oracle del Senyor!, quan, de fet, jo no he dit res?Per això, Déu, el Senyor, ha dit: Per tal com heu parlat en fals i heu vist visions falses, aquí em teniu contra vosaltres. Paraula de Déu, el Senyor!Alçaré la meva mà contra els profetes de la visió falsa i la predicció mentidera: no seran admesos en l’assemblea del meu poble, ni seran inscrits en el regis-tre de la casa d’Israel, ni tornaran a la terra d’Israel. Llavors sabran que jo sóc el Senyor, el Déu Etern!
Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
Jesús va contestar: “No estic trastocat, sinó que honro el meu Pare; en can-vi, vosaltres em deshonreu a mi.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.