Categoria
VERSICLES TOT TÉ EL SEU TEMPS
Una de les coses que has d'entendre i acceptar és que el temps de Déu és perfecte, i tot allò que li has demanat succeirà al seu moment. Moltes vegades anem per la vida afanats, plens de càrregues i preocupacions perquè les coses passin ràpid, però Déu ha deixat clar a la seva paraula que tot té el seu temps, així que respira fondo i descansa a les mans del teu Pare Celestial. Tot arriba quan ha d'arribar, al lloc i moment correcte.
Hem d'entendre que el nostre temps no és el mateix que el temps de Déu. El temps de Déu es mesura amb el terme kairós, que es refereix al temps oportú, és el temps favorable, assenyalat i precís. El kairós fa referència al temps plasmat al cel que es revela al món per beneir-nos.
Déu mai no arriba tard, confia en Déu i espera que succeeixi allò que tant anheles. Quan descanses en Déu manifestes la teva fe i la confiança que tens en la seva paraula.
i sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt.
Som uns afligits que sempre estan alegres; uns arruïnats que n’enriqueixen molts; uns necessitats que són amos de tot.
Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa?
El pobre no quedarà oblidat per sempre, ni l’esperança dels afligits serà del tot fallida.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Aleshores ell, alçant la mirada cap als deixebles, deia: “Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre!
Tal com diu l’Escriptura: “Ha repartit i ha donat dons als pobres; la seva bondat no té fi.”
Estimats germans meus, escolteu: ¿No ha escollit Déu els pobres segons el món perquè siguin rics en la fe i hereus del Regne que ha promès als qui l’estimen?
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, esguerrats, coixos i cecs,i seràs feliç, perquè no poden pagar-te, i rebràs la recompensa en la resurrec-ció dels justos.”
“Per què no s’ha venut aquest perfum per tres-cents denaris i s’ha donat als pobres?”Però això ho deia no pas perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era lladre i, com que guardava la bossa dels diners, del que hi posaven en sostreia.
Allò que dóna encant a l’home és la seva bondat: val més ser pobre que ser un trampós.
No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat.
I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits
Ni de jove, ni ara que sóc vell, no he vist mai el just abandonat, ni la seva descendència mendicant el pa;
Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
tota vegada que no es recordà de fer el bé, ans ha perseguit l’home pobre i des-valgut, i l’abatut de cor, mal que això el dugués a la mort.
Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exi-giràs interessos.
La fortuna del ric és la seva fortalesa; la indigència dels pobres, la seva debilitat.
Perquè alliberarà el pobre que su-plica i el desvalgut privat de defensor.Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà la vida dels infortunats;
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;
allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari,no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu.
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix.L’ànima generosa serà sadollada, i el qui sacia, al seu torn serà saciat.
els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sords hi senten, els morts ressusciten i els pobres són evangelitzats;
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig.
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem.
Si veus l’opressió dels pobres i la perversió del dret i de la justícia a la regió, no et torbis per això, que sobre una autoritat vigila una altra de més ele-vada; i per damunt de totes, la suprema.
Perquè tu has estat refugi per al pobre, fortalesa per al desvalgut, refugi contra la tempesta, una ombra contra la calor, quan la fúria dels tirans era com la turmenta contra la paret,
El pobre resulta desagradable fins i tot als companys; en canvi, el ric té molts amics.
“Hi havia un home ric que vestia de porpra i de lli molt fi i que cada dia feia banquets esplèndids,mentre que un captaire, anomenat Llàtzer, jeia al seu portal, tot cobert de nafres,desitjant d’atipar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.Heus aquí que el pobre va morir i els àngels el van portar al si d’Abraham. També va morir el ric, i el van enterrar.En la regió dels morts, enmig de turments, alçant la mirada, va veure Abraham, d’un tros lluny, i Llàtzer re-clinat al seu si.Llavors va cridar: ‘Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.’Abraham va respondre: ‘Fill, recorda que durant la teva vida ja vas rebre els teus béns, en canvi, Llàtzer, els seus mals; ara, però, ell aquí és consolat, i tu, en canvi, ets turmentat.A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres.’Aleshores digué: ‘Et prego, doncs, pare, que l’enviïs a casa del meu pare,on tinc cinc germans, a fi que els previngui, no sigui que vinguin a parar també ells en aquest lloc de turment.’Però Abraham li digué: ‘Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.’Ell va insistir: ‘No, pare Abraham, que si algú d’entre els morts anés a ells es convertirien.’Però Abraham digué: ‘Si no fan cas de Moisès i dels profetes, tampoc no es convenceran si algú ressuscitava d’entre els morts’.”
És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint.
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
Vaig esgarriat com una ovella perduda; vine a buscar el teu servidor, que no he abandonat els teus manaments.
Quan enmig teu hi hagi algun pobre d’entre els teus germans, en alguna de les ciutats de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no endureixis el teu cor ni cloguis la teva mà al teu germà necessitat,sinó que li has d’obrir àmpliament la teva mà i prestar-li generosament, se-gons la necessitat que tingui.
però el setè la deixaràs estar en repòs, a fi que els pobres del teu país se n’alimentin i el que ells deixin s’ho mengin els animals del camp. Igualment faràs amb la teva vinya i el teu oliverar.
Ara toca als rics: Ploreu descon-soladament per les misèries que us sobrevindran.Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat;el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies!Heus aquí que heu escatimat el jornal dels obrers que han segat els vostres camps, i ara clama, i els crits dels segadors han arribat a les orelles del Senyor dels exèrcits.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Dues coses et demano, Senyor; no me les neguis abans no mori:allunya de mi falsedat i mentida, i no em donis pobresa ni riquesa. Dóna’m l’aliment necessari,no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu.
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor.Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Sempre has atès l’anhel dels afli-gits, Senyor; enforteix el seu cor, escolta’ls:per a fer justícia als orfes i als afligits, que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat.El mateix dia li pagaràs el jornal, abans no es pongui el sol damunt seu, perquè ell és pobre i el necessita per a viure; no sigui que clami contra tu al Senyor i tu esdevinguis culpable.
vas establir el teu poble en aquell lloc que en la teva bondat, oh Déu, havies disposat per al desvalgut.
mentre que un captaire, anomenat Llàtzer, jeia al seu portal, tot cobert de nafres,desitjant d’atipar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.
Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó.
Feliç el qui té el Déu de Jacob per ajut i posa l’esperança en el Senyor, el seu Déu,que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,
Jesús va dir als seus deixebles: “En veritat us dic que és molt difícil que un ric entri en el Regne del cel.Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
La ciència dóna protecció i també en dóna el diner, però l’avantatge de la saviesa és que dóna vida a qui la pos-seeix.
Des de petit, estic afligit i sempre feble, vinc suportant els teus terrors i de-falleixo.
Afanya’t per arribar a un acord amb el teu adversari mentre feu camí, no sigui cas que l’adversari et lliuri al jutge, i el jutge a l’agutzil, i et tanquin a la presó.
Que la llengua se m’encasti al paladar, si no em recordés de tu, si no poso Jerusalem per motiu ben alt de la meva joia.
Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós.
Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
Procura el sosteniment de les viudes que ho són de debò;però si una viuda té fills o néts, que aprenguin en primer lloc a complir piadosament amb la pròpia família, i a correspondre amb els pares i els avis, perquè això és el que plau a Déu.Aquella que de debò és vídua i sola, espera en Déu i és constant en les súpli-ques i les oracions, nit i dia;
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
Escollí David per servidor seu, l’agafà d’entre les pletes d’ovelles,el tragué d’anar darrere les cries per pasturar Jacob, el seu heretatge.Els ha pasturat amb cor voluntariós, i els ha guiat amb la seva mà as-senyada.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
La seva fama es va estendre per tot Síria, i li portaven tots els malalts afec-tats per diverses malalties i sofrences: endimoniats, epilèptics i paralítics; i els guaria.
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?
Emparats per la teva presència, contra les conspiracions dels homes, els encobreixes sota la tenda contra l’atac de les llengües insidioses.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou, i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit. Això també és vanitat!
De fet, qui et fa superior? Què tens que no hagis rebut? I, si ho has rebut, per què presumeixes com si no t’ho haguessin donat?
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
no fos cas que, anant fart, et negui i digui: “Qui és el Senyor?”, o que en la pobresa em doni per robar i blasfemi el nom del meu Déu.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
Germans meus, que la vostra fe en nostre Senyor gloriós, Jesucrist, estigui lliure de favoritismes.
tots els meus ossos diran: “Senyor, qui és com tu, que deslliures l’oprimit del qui és més fort que ell, el pobre i desvalgut del seu espo-liador?”
Generosament ha donat als pobres, la seva bonhomia perdurarà sempre, la seva dignitat s’alçarà amb honra.
Igualment uns soldats li pregunta-ven: “I nosaltres, què hem de fer?” I els deia: “No amenaceu ningú ni poseu de-núncies falses, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.”
Els desvalguts i els indigents bus-quen aigua i no en troben, tenen la llen-gua resseca de set, però jo, el Senyor, els escoltaré; jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.
però després d’ells sobrevindran set anys de fam, tanta que els set anys d’abundor al regne d’Egipte seran obli-dats, perquè la fam consumirà el país.
Perquè no ha menyspreat ni rebutjat el sofriment del desvalgut, ni li ha amagat la seva cara, ans l’ha escoltat quan l’invocava.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
tota vegada que no es recordà de fer el bé, ans ha perseguit l’home pobre i des-valgut, i l’abatut de cor, mal que això el dugués a la mort.Ja que estimava la maledicció, que així li sobrevingui! Ja que no li plaïa la benedicció, que s’allunyi d’ell!
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
I el Déu de tota gràcia que us ha cridat en el Crist a la seva eterna glòria, passada l’aflicció temporal, ell mateix us restablirà, us afermarà, us enfortirà i us estabilitzarà.
No confieu en l’opressió ni us envaneixi la rapinya. Si les riqueses augmentaven, no hi poseu pas el cor.
El tros que conrea el pobre dóna abundor de pa, però n’hi ha que moren per manca de rectitud.
i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom;perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
El Senyor duu a terme tot el que es proposa, al cel i a la terra, en el mar i en tots els abismes.
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, ¿no us farà molt més a vosaltres, gent descreguda?
Feliç el qui té el Déu de Jacob per ajut i posa l’esperança en el Senyor, el seu Déu,que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
Però jo us dic: No us oposeu al do-lent. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra;
Més val el pobre que camina en integritat que no pas el de camins tortuosos, ni que sigui ric.
Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.
No ha de ser pas així entre vosaltres, al contrari, el qui de vosaltres pretengui ser important serà el vostre servidor,i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, que sigui esclau de tots.De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”