Categoria
VERSÍCLES PER A FUNERALS - VELÒRIS
Sé que és dur perdre un ésser estimat. És normal sentir-se trist i desconsolat en aquests moments. Però no et deixis endur per la tristesa massa temps. Recorda que tenim el nostre Consolador, l'Esperit Sant, que ens omplirà de força i ànims per superar-ho.
Com a creient, saps que quan deixem aquesta terra anem a un lloc millor amb el nostre Senyor Jesucrist. I encara que abans que nosaltres hi arribin altres éssers estimats, pensa que ja són en un lloc millor. Alegre't sabent que la seva ànima ha estat salvada.
Hem estat creats per a Déu. La seva paraula diu: si vivim, per al Senyor vivim; si morim, per al Senyor morim. Tant si vivim com si morim, del Senyor som. (Romans 14:8). Així que busca consol en Déu i descansa en Ell. Confia que Déu és amb tu i desitja enfortir-te i reconfortar la teva ànima. Només deixa que Déu actuï en la teva vida.
Jesús va dir: «Jo sóc la resurrecció i la vida. El qui creu en mi, encara que mori, viurà» (Joan 11:25).
No us sorprengueu d’això, perquè s’acosta l’hora en què tots els qui són als sepulcres escoltaran la seva veui en sortiran: els qui han fet el bé, per a resurrecció de vida; els qui han practicat el mal, per a resurrecció de con-demnació.
Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.
I vaig sentir una veu potent que deia des del setial: “Aquest és el tabernacle que Déu estableix entre els homes, per a sojornar amb ells; ells seran el seu poble, i el mateix Déu-amb-ells serà el seu Déu.Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
I quan aquest cos corruptible s’hagi revestit d’incorruptibilitat i aquest cos mortal s’hagi revestit d’immortalitat, aleshores es complirà la paraula escrita: “La victòria s’ha engolit la mort.On és, oh mort, la teva victòria? On és, oh mort, el teu fibló?”L’agulló de la mort és el pecat, i la potència del pecat prové de la Llei.Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Mireu, us revelaré un secret: no tots morirem, però tots serem transformats.En un instant, en un batre d’ulls, quan toqui la trompeta final; perquè sonarà la trompeta i els morts ressuscita-ran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.Perquè és necessari que aquest cos corruptible es revesteixi d’incorruptibi-litat, i que aquest cos mortal es revesteixi d’immortalitat.
Jo sé que el meu redemptor viu, i que a la fi s’alçarà per damunt de la pols;i fins després d’arrencada aquesta pell, en la meva carn he de veure Déu!
“Que el vostre cor no s’inquie-ti; confieu en Déu, confieu també en mi.A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.I el camí que duu on jo vaig, ja el coneixeu.”
Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell.Això, doncs, us ho diem en paraula del Senyor que nosaltres, els qui restem vius quan torni el Senyor, no ens avan-çarem als qui ja s’hauran mort,perquè el mateix Senyor a l’ordre de marxar, al crit d’un arcàngel i al so de la divina trompeta, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer;després, nosaltres, els vivents, els qui som deixats, serem enduts juntament amb ells en els núvols a rebre el Senyor en els aires; i així estarem sempre amb el Senyor.
Perquè Crist és la raó de la meva vida, i la mort, per tant, em resulta un guany.Però, si la meva vida en aquest món encara és de profit a l’obra, de debò que no sé què escollir.Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot,
Això, doncs, us ho diem en paraula del Senyor que nosaltres, els qui restem vius quan torni el Senyor, no ens avan-çarem als qui ja s’hauran mort,
perquè el mateix Senyor a l’ordre de marxar, al crit d’un arcàngel i al so de la divina trompeta, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer;
Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes.
Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix;si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.Ja que per això el Crist va morir i va retornar a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i els vius.
Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
No volem tampoc, germans, que des-conegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança.Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell.
després, nosaltres, els vivents, els qui som deixats, serem enduts juntament amb ells en els núvols a rebre el Senyor en els aires; i així estarem sempre amb el Senyor.
Per a tot hi ha el moment oportú, i un temps per a cada cosa en aquest món.Temps de néixer i temps de morir. Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.
Destruirà per sempre més la mort; el Senyor Etern eixugarà les llàgrimes de tots els rostres i traurà de damunt de tota la terra l’oprobi del seu poble. És el Senyor qui ho ha dit.
“Que el vostre cor no s’inquie-ti; confieu en Déu, confieu també en mi.A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
i digué: “Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!”
Les meves ovelles reconeixen la me-va veu; jo les conec i em segueixen.Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.Allò que el meu Pare m’ha confiat val més que tot, i ningú no pot arrabas-sar res de la mà del meu Pare.
Després vaig veure un cel i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desapare-gut, i el mar ja no existia.I vaig veure que davallava del cel, provenint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que ha estat engalanada per al seu espòs.I vaig sentir una veu potent que deia des del setial: “Aquest és el tabernacle que Déu estableix entre els homes, per a sojornar amb ells; ells seran el seu poble, i el mateix Déu-amb-ells serà el seu Déu.Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”I el que seia al setial va dir: “Mireu, tot ho faig nou.” Després va dir: “Es-criu-ho, perquè aquestes paraules són fidedignes i verídiques.”
És millor el bon nom que l’un-güent perfumat, i el dia de la mort que el dia del naixement.
Així, doncs, vosaltres ara teniu angú-nia, però us tornaré a veure i el vostre cor s’alegrarà, i ningú no us podrà pren-dre el vostre goig.
Però el fet és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia d’a-quells que són morts.Ja que la mort vingué per un home, també per un home ha vingut la resur-recció dels morts.Així com en Adam tots moren, tam-bé en Crist tots reviuran;cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.
No t’espantis pel que hauràs de patir. Mira, el diable en llançarà alguns de vosaltres a la presó per posar-vos a prova, i tindreu una tribulació que durarà deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida.
Llavors vaig sentir una veu del cel que deia: “Escriu: Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor. Cert, diu l’Esperit, podran reposar de les seves fatigues, ja que les seves obres els acompanyen.”
si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.
Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot,
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, he guardat la fe;pel que resta, tinc reservada la corona de justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà aquell dia; i no sols a mi, sinó també a tots els qui han anhelat la seva vinguda.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Per a tot hi ha el moment oportú, i un temps per a cada cosa en aquest món.Temps de néixer i temps de morir. Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.Temps de matar i temps de guarir. Temps d’enrunar i temps de cons-truir.Temps de plorar i temps de riure. Temps de lamentar-se i temps de ballar.
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut,tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.
On és, oh mort, la teva victòria? On és, oh mort, el teu fibló?”L’agulló de la mort és el pecat, i la potència del pecat prové de la Llei.Però, donem gràcies a Déu, que ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.
Els teus morts viuran, les seves des-pulles ressuscitaran! Desperteu i canteu, els qui jaieu a la pols! Que la teva rosada és com la rosada dels camps, i la terra retornarà les seves ombres.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?Quan s’aboquen contra mi els mal-vats, per devorar la meva carn, són ells, els enemics i els meus perseguidors, els qui ensopeguen i cauen.Ni que un exèrcit acampés contra mi, el meu cor no tindria cap temença; ni que esclati una guerra contra meu, em mantindré confiat.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Feliç l’home que en tu té la seva força, en el seu cor trobarà el camí dret.Travessant per la vall eixuta, li serà com una font plena de benediccions amb la pluja tardorenca.Aniran amb delit creixent, fins a veure Déu a Sió.
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra;
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
perquè l’Anyell que és al centre del setial els pasturarà i els conduirà a dolls d’aigües vives, i Déu eixugarà tota llà-grima dels seus ulls.”
Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.Mentrestant, en aquesta estada terre-nal, gemeguem pel desig que tenim de ser revestits del nostre habitatge del cel,encara que també en serem desvestits, no quedarem despullats en aquell moment.De fet, els qui encara som en aquesta tenda gemeguem i ens sentim afeixu-gats, perquè no voldríem ser desvestits, sinó revestits, de manera que la nostra mortalitat sigui absorbida per la vida.I és Déu mateix qui ens prepara amb aquest fi, i ens ho garanteix donant-nos l’Esperit.