Categoria
107 Versicles de la Bíblia sobre les Abominacions
Pensa en tot allò que no encaixa amb els principis i les normes que trobem a la paraula de Déu. A l'Antic Testament, sovint es relaciona l'abominació amb pràctiques idòlatres, com ara l'adoració de falsos déus o la participació en rituals pagans. Déu va advertir repetidament al seu poble que s'allunyés d'aquestes pràctiques, ja que anaven en contra de la seva voluntat i el seu propòsit.
Per exemple, a Deuteronomi 18:9-121, es mencionen diverses formes de bruixeria i ocultisme com a abominació davant de Déu. Al Nou Testament, Jesús també va ensenyar sobre la importància de la puresa i la santedat, i com algunes accions poden ser considerades abominables davant d'ell.
Per exemple, a Mateu 15:18-202, Jesús parla de com allò que surt de la boca d'una persona pot contaminar-la, ja que prové del cor. Aquí, Jesús assenyala que la maldat que hi ha al cor, com ara la mentida, la blasfèmia o la immoralitat, són considerades abominables.
Déu desitja que visquem en santedat i obediència a la seva paraula, evitant allò que ell considera abominable. És important estudiar la Bíblia, perquè així pots comprendre com viure d'acord amb la voluntat de Déu i evitar caure en allò que és abominable als seus ulls.
Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
No portaràs a la casa del Senyor, el teu Déu, el salari de prostituta ni la paga d’un gos, d’un sodomita, en concepte d’ofrena, perquè tant l’una com l’altre són abominació al Senyor, el teu Déu.
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
perquè tothom qui practica aquestes coses és abominable al Senyor, el teu Déu, i per causa d’aquestes abominacions el Senyor, el teu Déu, els expulsa de davant teu.
Si un home jau amb un altre home com es jau amb una dona, tots dos han comès una abominació; ambdós mori-ran irremissiblement; que la seva sang caigui damunt d’ells.
Cremaràs al foc les imatges dels seus déus, i no cobejaràs la plata i l’or que les cobreix ni t’ho apropiaràs, perquè no et siguin un parany, ja que això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.No fiquis a casa teva cap cosa abominable, perquè et faries anatema igual que ella. Detesta-les en absolut i abomina-les totalment, perquè són ana-tema.”
Enviarà tropes que profanaran el santuari i la fortalesa, faran cessar el sacrifici perpetu i establiran l’abominació devastadora.
Però res d’immund no hi podrà en-trar, ni els idòlatres, ni els falsaris, sinó que només hi entraran els qui estan inscrits al llibre de la vida que té l’Anyell.
No oferiràs al Senyor, el teu Déu, cap vedell ni cap moltó que tingui una tara o algun altre defecte greu, perquè això és una abominació per al Senyor, el teu Déu.
No hi ha d’haver entre els teus ningú que faci passar el seu fill o la seva filla pel foc, ningú que practiqui l’endevina-ció, o els presagis, o els auguris, o els encantaments,o els sortilegis; ningú que consulti un esperit, ni un ocultista, ni que evoqui els morts;perquè tothom qui practica aquestes coses és abominable al Senyor, el teu Déu, i per causa d’aquestes abominacions el Senyor, el teu Déu, els expulsa de davant teu.
Des del moment que facin cessar el sacrifici perpetu fins a l’abominació de-vastadora, passaran mil dos-cents no-ranta dies.
Que la dona no porti vestits d’home i que l’home no porti vestits de dona, perquè tot aquell que fa això és abominable al Senyor, el teu Déu.
No em porteu més ofrenes vegetals inútils; l’encens m’és avorrible. Ni el noviluni ni el dissabte, ni l’aplec multi-tudinari: no puc sofrir maldat i festa.La meva ànima avorreix les vostres festes de lluna nova i altres festes solemnes; em són una càrrega, estic cansat de suportar-les.
Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”
Tot al contrari, el que heu de fer amb ells és això: enderrocareu els seus altars, esmicolareu les seves estàtues, tallareu els seus troncs sagrats i cremareu les seves escultures.
perquè és una abominació per al Senyor, el teu Déu, tot aquell qui fa aquestes coses, tothom qui cometi injus-tícies.
No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra.No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien;
Fins i tot hi hagué per tot el país prostitució sagrada masculina. Van cometre totes les abominacions dels pobles que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel.
Van construir els altars de Baal que són a la vall de Banhinnom per sacrifi-car-hi els seus fills i les seves filles en el foc de Moloc, cosa que jo no els havia manat, ni tampoc m’havia passat pel cap que s’arribessin a fer tals abominacions, induint Judà al pecat.
Quan veureu situat al lloc sant l’ob-jecte abominable de la devastació que anuncià el profeta Daniel (que el lector ho entengui),
però tots els que es mouen a les aigües, siguin de mar o de riu, com qual-sevol altre vivent de les aigües que no tinguin aletes ni escates, els tindreu per immunds.No menjareu la seva carn i tindreu per detestables els seus cadàvers.Tot animal de les aigües que no tingui aletes i escates serà abominable per vosaltres.D’entre les aus, les que tindreu per detestables i no les menjareu, perquè són abominació, són aquestes: l’aligot, el trencalòs, l’àguila d’estany,
‘Maleït l’home que faci una escultu-ra o una imatge de fosa, abominació per al Senyor, obra de les mans d’un artesà, i la guardi amagada.’ I tot el poble res-pondrà: ‘Amén!’
Hi ha qui sacrifica un bou, i també mata un home; qui degolla una ovella, i també desnuca un gos; qui fa una ofre-na vegetal, i també de sang de porc; qui crema encens, i també beneeix un ídol; doncs, si ells s’han escollit els propis camins, i la seva ànima es complau en les seves abominacions,
El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
que el pervers és abominat pel Senyor, mentre que els rectes frueixen de la seva intimitat.
No facis el mateix amb el Senyor, el teu Déu, perquè elles han practicat amb els seus déus tota mena d’abominacions avorribles al Senyor, fins i tot els seus mateixos fills i filles cremaven al foc en honor dels seus déus.
El qui absol el culpable i el qui con-demna l’innocent, tots dos per igual, són reprovats pel Senyor.
Judà ha estat infidel, i s’han comès abominacions a Jerusalem i a dins d’Is-rael; han profanat el santuari del Senyor, que ell tant estima, i s’han casat amb filles que adoren un déu estranger.
El temor del Senyor és l’aversió a la maldat: orgull, altivesa, mal comportament, i la boca perversa, són coses que detesto.
A més, es van ensuperbir i van cometre abominacions davant meu, per això les vaig fer desaparèixer, com has vist.
Llavors em digué: “Fill d’home, ¿has vist el que fan aquests, les grans abominacions que la casa d’Israel comet aquí per allunyar-me del meu santuari? Doncs encara veuràs abominacions pitjors.”
i després veniu a presentar-vos da-vant meu en aquest temple on és invocat el meu nom, tot dient: ‘estem salvats!’, per seguir cometent totes aquestes abominacions.
L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca;pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits;té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies.Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei.
La dona anava vestida de porpra i grana, i enjoiada amb or, pedres precio-ses i perles; tenia a la mà una copa d’or plena de les abominacions i brutícies de la seva prostitució.Sobre el front duia una inscripció enig-màtica: Babilònia, la gran, mare de les prostitutes i de les abominacions de la terra.
No profanaràs la teva filla fent que es dediqui a la prostitució, a fi que la terra no es prostitueixi i s’ompli de maldat.
Però vosaltres no sou res, i les vos-tres obres, fatuïtat; escollir-vos a vosaltres és una abominació.
Vosaltres, doncs, guardareu els meus estatuts i les meves lleis, i no practi-careu cap d’aquestes abominacions, ni els del vostre poble ni els forasters que conviuen amb vosaltres;perquè totes aquestes abominacions han comès els homes d’aquella terra, els que la van ocupar abans que vosaltres, i es va contaminar la terra.Que la terra no us vomiti a vosaltres, si la torneu impura, com ha vomitat els pobladors que l’han ocupada abans que vosaltres.Perquè tothom qui cometi qualsevol d’aquestes abominacions, la persona que la cometi, serà extirpat d’entre el seu poble.Guardeu, doncs, el meu precepte; no seguiu cap d’aquests costums abominables que s’han practicat abans de vosaltres, per tal que no us hi contamineu. Jo, el Senyor, el vostre Déu.”
Per vida meva, us diu Déu, el Senyor, que així com el meu santuari ha estat contaminat amb tots els teus ídols i totes les teves pràctiques abominables, també jo t’arrasaré, sense una mirada de pietat i sense gens de compassió.
Tot i que jo us he enviat constantment tots els meus servents, els profetes, per dir-vos: No cometeu aquesta acció abominable que jo detesto.
Igualment, el rei va profanar els llocs alts que hi havia davant de Jerusalem, que eren a la dreta de la muntanya de les Oliveres, els quals havia fet cons-truir Salomó, rei d’Israel, per a Astarte, l’abominació dels sidonis, per a Que-moix, l’abominació de Moab, i per a Milcom, l’abominació dels ammonites.
Va cremar encens a la Vall de Benhinnom i va sacrificar els seus propis fills en el foc, seguint les abominacions dels pobles que el Senyor havia expulsat de davant dels fills d’Israel.
No tindràs unió carnal amb cap bèstia, perquè et contaminaries amb ella; ni cap dona no s’oferirà a cap bèstia per aparellar-s’hi; és una perversió.
I ningú no reflexiona, ni pensa, ni comprèn per a dir-se: “Una meitat l’he cremada al foc; a més, he cuit pa sobre les brases, hi he rostit carn i me l’he menjada; i ara, amb el que queda m’he de fer un ídol? ¿Davant d’un tros de fusta, m’he de prostrar?”
El sacrifici dels impius és abominable, majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.
Van convertir la bellesa dels seus joiells en motiu de supèrbia, fabricant-ne les imatges de les seves abominacions i els seus ídols abominables. Per això jo els ho convertiré en immundícia.
Vosaltres, que odieu el que és bo i estimeu allò que és dolent, que els preneu la pell i la carn de damunt els ossos.
¿S’han avergonyit quan han comès abominacions? Ben cert que no s’aver-gonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran entre els altres; quan jo els visiti seran abatuts” –ha dit el Senyor!
¿S’han avergonyit, quan han comès abominacions? Ben cert que no s’aver-gonyeixen de res, ni tan sols coneixen el rubor. Per això cauran igual que els altres; quan jo els visiti seran abatuts –ha dit el Senyor.”
Ai dels qui tenen el mal per bé i per bo el que és dolent; que de la llum en fan tenebres i de les tenebres, llum; que fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg!
“Com raïm en el desert jo vaig tro-bar Israel, vaig veure els vostres avantpassats com la fruita primerenca de la figuera; però així que van entrar a Baal-Peor, i es van consagrar a la vergonya, es van tornar tant abominables com allò que estimaven.
Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen.
“Vosaltres, veniu aquí, fills de la brui-xa, raça d’adúlters i de prostitutes.De qui us burleu? A qui feu ganyotes i traieu la llengua? ¿No sou fills del pecat, vosaltres, nissaga bastarda?
Jo us vaig introduir en una terra fèrtil perquè mengéssiu dels seus fruits i dels seus béns; però, quan hi heu entrat, heu contaminat la meva terra i heu convertit la meva heretat en una abominació.
Ell concertarà amb molts una aliança ferma durant una setmana, però a la mitja setmana farà cessar el sacrifici i l’ofrena. Sobre l’ala de les abominacions vindrà la devastació, fins que la ruïna decretada s’aboqui sobre el devas-tador.”
Els teus adulteris, la teva luxúria i la teva malvada fornicació; dalt dels tu-rons i pels camps he vist les teves abominacions. Ai de tu, Jerusalem, que no et purifiques! Quan trigaràs encara?”
“Afligiré els homes i caminaran com els cecs, perquè han pecat contra el Senyor; la seva sang serà escampada com la pols, i la seva carn, com els fems.”
A la casa d’Israel he vist coses es-pantoses; allà s’ha prostituït Efraïm, s’ha con-taminat Israel.
Mentre un comet abominació amb la dona del seu proïsme, un altre contami-na perversament la seva nora, i un altre, dintre teu, viola la seva germana, filla del seu mateix pare.
Pensa el neci en el seu cor: “No hi ha Déu.” S’han corromput, la seva conducta és abominable, no hi ha ningú que faci el bé.
Coses espantoses i terribles passen al país:els profetes profetitzen mentint i els sacerdots dominen al seu caprici, i al meu poble li agrada això. Però, què fareu quan vindrà la fi?”
Quan hauré convertit el país en una desolació i en un motiu d’horror, per culpa de tantes abominacions com han comès, llavors sabran que jo sóc el Senyor.
Sobretot els faré pagar el doble la seva iniquitat i el seu pecat, perquè han contaminat la meva terra; amb la carronya dels seus ídols i amb les seves abominacions han omplert la meva heretat!”
No donaràs ningú de la teva des-cendència com a sacrifici a Moloc; no has de profanar el nom del teu Déu. Jo, el Senyor.
El Senyor no ha pogut resistir més, davant la maldat de les vostres obres, davant les abominacions que cometíeu; per això el vostre país s’ha convertit en una ruïna, en motiu d’estupor i de male-dicció, completament deshabitat, com és avui.
El Senyor va parlar a Moisès i li digué:“També diràs als fills d’Israel: Qual-sevol persona d’entre els fills d’Israel, o dels forasters que resideixin a Israel, que doni un fill seu en sacrifici a Moloc, irremissiblement ha de morir; el poble de la terra el lapidarà.Jo plantaré cara a tal home per esborrar-lo d’entre el seu poble per ha-ver donat la seva descendència a Moloc, contaminant el meu santuari i profanant el meu sant nom.I si la gent del país fa els ulls grossos davant el comportament d’aquell home quan doni la seva descendència a Moloc, i no el fa morir,em giraré contra aquell home i contra la seva família, i els extirparé d’enmig del seu poble, a ell i a tots els qui rere seu s’hagin corromput prostituint-se seguint Moloc.
Perquè m’han deixat, han profanat aquest lloc, han cremat encens a d’altres déus que ni ells ni els seus avantpassats ni els reis de Judà mai no havien conegut, i han omplert aquest lloc de sang d’innocents.I han construït santuaris a Baal per cremar-hi els seus propis fills com a holocaust, cosa que jo no els havia manat ni els n’havia parlat, ni m’havia passat mai pel cap.
Llavors em digué: “¿Has vist, fill d’home? ¿És que la casa de Judà no en té prou de fer les abominacions que fa aquí, que encara ha d’omplir el país de violència i provocar la meva còlera? Fixa’t com m’ho refreguen per la cara.
“Odio i rebutjo amb menyspreu les vostres festes, i no em plauen les vostres reunions.I si m’oferiu els vostres holocaustos, amb les ofrenes vegetals, no ho acceptaré, ni miraré els sacrificis d’animals grassos.Traieu-me del davant el soroll dels vostres cants, que no vull sentir la salmòdia de les vostres arpes.Que el dret flueixi abundosament com l’aigua; i la justícia, com un torrent impetuós.
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos.Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.Per això Déu els ha deixat a mercè de passions degradants: les seves dones han convertit les relacions naturals en altres contra natura.Igualment els homes, deixant les relacions normals amb la dona, s’han en-cegat en el desig pervers dels uns per als altres; homes que amb homes practi-quen actes reprovables, i amb això re-ben en la seva persona les conseqüèn-cies lògiques de la seva desviació.
No adoraràs els seus déus ni els ser-viràs, ni imitaràs la seva conducta; sinó que els destruiràs per complet i esmico-laràs les seves esteles.
Va cometre moltes abominacions anant darrere els ídols, tal com havien fet els amorreus, que el Senyor va ex-pulsar de davant dels fills d’Israel.)
Les cases de Jerusalem i les cases dels reis de Judà quedaran impures com el recinte del Tófet, totes les cases on, dalt del terrat, s’ha cremat encens a tot l’estol del cel i s’han vessat libacions a déus estranys.”
Que ningú de vosaltres no s’acosti a la seva parenta pròxima per descobrir-ne la nuesa. Jo, el Senyor.No descobriràs la nuesa del teu pare ni la de la teva mare; és la teva mare, no descobriràs la seva nuesa.No descobriràs la nuesa de la dona del teu pare; és la nuesa del teu pare.No descobriràs la nuesa de la teva germana, filla del teu pare o de la teva mare, nascuda a casa o a fora; no des-cobriràs la seva nuesa.No descobriràs la nuesa de la filla del teu fill o de la de la teva filla; no des-cobriràs la seva nuesa, perquè seria la teva pròpia nuesa.No descobriràs la nuesa de la filla de la dona del teu pare, engendrada del teu pare, que és germana teva.No descobriràs la nuesa de la germana del teu pare; és parenta del teu pare.No descobriràs la nuesa de la germana de la teva mare; perquè és parenta de la teva mare.No descobriràs la nuesa del germà del teu pare; no t’acostaràs a la seva dona, és tia teva.No descobriràs la nuesa de la teva nora; és la dona del teu fill, no desco-briràs la seva nuesa.No descobriràs la nuesa de la dona del teu germà; és la nuesa del teu germà.No descobriràs la nuesa d’una dona i la de la seva filla alhora, ni prendràs la filla del seu fill ni la filla de la seva filla per descobrir la seva nuesa; són parentes entre si: seria una infàmia.No prendràs una dona juntament amb la seva germana, fent-la rival seva i descobrint juntament la seva nuesa, mentre aquella visqui.
Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis.No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis.
para compte de no caure en un pa-rany seguint el seu exemple, després d’exterminades del teu davant, i no vulguis esbrinar res dels seus déus, pen-sant: Quina mena de culte donaven als seus déus aquestes nacions? Jo vull fer el mateix.
Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha re-butjat a tu com a rei.”
Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna, no apren-guis a practicar les abominacions d’aquelles nacions.
Els fills de Judà han fet allò que és dolent als meus ulls –diu el Senyor–. Han instal·lat les seves abominacions al temple on s’invoca el meu nom per infamar-lo.
Ara tu mateixa has de suportar l’exe-cració de la teva maldat i les teves abominacions. Paraula de Déu, el Senyor!”
Quan Asà va sentir aquestes paraules i la profecia del profeta Azariahu, fill d’Oded, es va decidir a eliminar totes les abominacions de tot el país de Judà i de Benjamí i de les ciutats que havia ocupat a la serralada d’Efraïm. També va restaurar l’altar del Senyor que hi havia davant el pòrtic del Senyor.
Perquè no t’has recordat dels dies de la teva joventut i m’has fet indignar amb tot això que has fet, veuràs com també jo faré recaure sobre el teu cap el teu mal comportament, diu el Senyor Déu; o, ¿és que no has comès infàmies, a més de totes les teves abominacions?”
No deixaràs que habitin en la teva terra, no fos cas que et fessin pecar con-tra mi, donant culte als seus déus; això seria un parany per a tu.”
El qui esgarria els rectes pel mal camí caurà en la pròpia fossa; en canvi, els íntegres obtindran el benestar.
No us contamineu amb res d’això, perquè amb aquestes pràctiques s’han contaminat les nacions que vaig a ex-pulsar de davant vostre.
Però el poble i els sacerdots tindran la mateixa sort: els castigaré per la seva conducta, els faré pagar les seves males accions.Menjaran, però no s’atiparan; fornicaran, però no es multiplicaran, perquè han abandonat el Senyor.
Jerusalem s’ensorra, i Judà ha caigut, a causa de les seves paraules i els seus fets, que són contraris al Senyor i desafien la seva majestat.La seva mateixa insolència els acusa, com Sodoma fan públics els seus pecats i no se n’amaguen. Ai de la seva ànima! Han aplegat el mal contra ells mateixos!
“I tu, fill d’home, no jutjaràs? ¿No acusaràs la ciutat sanguinària? Fes-li avinent totes les seves abominacions