Categoria
112 Versicles bíblics sobre l'amargor
Si el cor està carregat d'amargor, és fàcil veure la vida de color negre. En canvi, si no et deixes consumir per aquests sentiments negatius, pots apreciar les meravelles que t'ofereix la vida i agrair les benediccions de Déu.
L'amargor t'entela la vista i t'impedeix gaudir plenament, robant-te la pau i l'alegria. Viure sense amargor és el millor, ja que només et porta frustració i estancament.
Et recomano que acudeixis a Déu, que li parlis del que et preocupa, que li demanis restauració i que t'alineïs a la seva voluntat perfecta. El Senyor té grans plans per a tu!
Com diu Hebreus 12,15: "Mireu que ningú no es quedi sense la gràcia de Déu, que no broti cap arrel amarga que us causi problemes i contamini a molts".
Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
Per això jo no em quedaré callat, parlaré en l’angoixa del meu es-perit, em queixaré en l’amargor de la me-va ànima
Quan tenia el cor amargat, i em torturava la consciència,em comportava estúpidament i no comprenia res, era com les bèsties, davant teu.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Les culpes em graviten sobre el cap com una càrrega feixuga; em pesen més del que resisteixo.
David es va trobar en una situació molt greu, perquè la tropa parlava d’apedregar-lo, ja que tots tenien l’amargor a l’ànima, cadascú pels seus fills i per les seves filles. Però David es va enfortir en el Senyor, el seu Déu.
I a tu, que et destrosses amb el teu furor, ¿és que per tu s’ha de desemparar la terra, i canviar de lloc les roques?
Tan bon punt Esaú va sentir les pa-raules del seu pare, tot esfereït, va dei-xar anar un crit fort i li digué: “Beneeix-me a mi també, pare meu!”
El cor coneix les pròpies inquie-tuds, i cap estrany no pot participar de les seves alegries.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.
La seva gola és un sepulcre obert, amb la seva llengua tramen en-ganys, sota els llavis porten verí d’escurçó.La seva boca és plena de maledicció i d’amargor.
Penedeix-te, doncs, d’aquesta maldat teva, i demana al Senyor que, si és pos-sible, et sigui perdonat el que intentaves dintre teu,perquè et veig amargat per la rancú-nia i dominat per la malícia.”
que esmolen la seva llengua com una espasa, llancen com fletxes la seva paraula enverinada;
Llavors l’Esperit em va alçar enlaire i se m’endugué. Jo me n’anava a desgrat i disgustat, però la mà del Senyor em prenia amb tota la força.
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
Vet aquí que la meva amarga aflic-ció s’ha canviat en benestar; i tu, per amor a la meva ànima, l’has preservada de la fossa destruc-tora, ja que t’has tirat tots els meus pecats a l’esquena.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
Ella, amb l’ànima compungida, es va posar a pregar al Senyor plorant descon-soladament,
La meva vida es consumeix en do-lors, i els meus anys en plors; la meva vigoria decau amb l’aflic-ció, i se m’afebleixen els ossos.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
I al qui vosaltres perdoneu alguna cosa, jo també la hi perdono; perquè de fet, el que he perdonat, si és que tinc res a perdonar, ho he fet a causa vostra da-vant de Crist,a fi d’evitar que Satanàs s’aprofiti de nosaltres; que prou coneixem les seves intencions.
Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol;no doneu facilitats al diable.
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
Sabem qui és aquell qui ha dit: “A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda”, i també: “El Senyor jutjarà el seu poble.”
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
fes cas de mi i contesta’m; estic neguitós en el meu plany, i m’atordeixoamb la cridòria de l’enemic, amb l’opressió del malvat; sobre mi amunteguen desventures, i m’ataquen furiosament.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó seguiu sempre el bé, tant entre vosaltres com amb tothom.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,que ensenyi amb dolcesa els oposi-tors, per si mai Déu els concedeix el penediment perquè arribin a compren-dre la veritati recuperin el bon seny, escapant del parany del diable, que els va atrapar i els té sota la seva voluntat.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
El qui viu, el qui viu, ell et lloarà, com jo en aquest dia; el pare farà conèixer la teva fidelitat als fills.
Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Els meus enemics criden el mal sobre mi: “Quan es morirà i es perdrà el seu nom?”I si algú ve a veure’m, parla equí-vocament, recull dintre seu tot el que és negatiu, i quan és a fora ho xerra.
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
No t’exasperis a causa dels dolents, ni envegis els qui es comporten malament;perquè, com l’herba, aviat s’asse-caran, i com l’herbei es marciran.
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
Tot aquell qui odia el seu germà es fa homicida, i ja sabeu que cap homici-da no conserva dintre seu la vida eterna.
D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos?Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;i si demaneu, no rebeu, perquè dema-neu malament, per malgastar en els vostres plaers.
en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
perquè prement la llet se’n treu mantega, prement el nas se’n treu sang, i prement la ira se’n treuen baralles.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
“No jutgeu i no sereu jutjats;perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats.
Escolta, oh Déu, la veu del plany, guarda la meva vida del terror de l’enemic.Resguarda’m de la colla de malvats, de la revolta dels malfactors,que esmolen la seva llengua com una espasa, llancen com fletxes la seva paraula enverinada;
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
que ens ha deslliurat del poder de les tenebres i ens ha traslladat al Regne del Fill del seu amor,en qui tenim la redempció, la remis-sió dels pecats.
Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; que una llengua dolça pot trencar els ossos.
Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Per a tot hi ha el moment oportú, i un temps per a cada cosa en aquest món.Temps de néixer i temps de morir. Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.Temps de matar i temps de guarir. Temps d’enrunar i temps de cons-truir.Temps de plorar i temps de riure. Temps de lamentar-se i temps de ballar.Temps d’escampar les pedres i temps d’aplegar-les. Temps d’abraçar i temps de deixar-se d’abraçades.Temps d’adquirir i temps de perdre. Temps de guardar i temps de llen-çar.Temps d’esquinçar i temps de cosir. Temps de callar i temps de parlar.Temps d’estimar i temps d’odiar. Temps de guerra i temps de pau.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui podria restar dret?Però el perdó el tens tu, per tal d’infondre’ns reverència.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat;
¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
Ara, així parla el teu creador, Jacob, el qui t’ha format, Is-rael: “No tinguis por, que jo t’he redi-mit, t’he cridat pel teu nom, tu ets meu.Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Finalment, enfortiu-vos en el Senyor, amb l’energia de la seva força.Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,
I qui predicarà, si no hi ha enviats? Segons diu l’Escriptura: “Que en són de bonics els peus dels qui duen l’anunci de bones noves.”
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,