Categoria
VERSICLES DE SANITAT
Hi ha situacions a la vida per les quals a vegades ens toca passar, com la malaltia. Sé que aquests moments són molt difícils i desesperants, però recorda que Déu és amb tu.
Déu té el poder per curar-te. Demana-li la teva curació, ofereix-li una adoració genuïna que surti del teu cor. Enmig de la malaltia i les situacions difícils, clama a Déu: ell t'escolta i està disposat a obrar.
La curació vindrà, sigui directament de Déu o per mitjà d'algú que et porti aquesta paraula de curació. Jesucrist ja va carregar totes les teves malalties i dolors a la creu.
Gràcies a Jesús tenim pau amb Déu i també en les situacions difícils. Posa tota la teva confiança i la teva fe en Jesús: per les seves ferides rebem la curació espiritual, no morirem eternament i aquest és el regal més gran de Crist a la creu.
El Senyor vol donar-te curació física i emocional, tot i que hem d'entendre que és ell qui decideix com i quan ens la dóna. Com va passar amb la curació del cec Bartimeu, Déu desitja que li diguem exactament el que volem que faci, i en el cas de Bartimeu, Jesús li va concedir la curació.
Li va dir "la teva fe t'ha curat" i en aquell instant el cec va poder veure. Déu només espera una mostra de fe de la nostra part per realitzar el miracle que ell ja ha decidit fer.
Avui et dic: augmenta la teva fe en Déu, i no deixis de creure que la teva curació està a punt de passar, només demana-li-ho a Déu. (Isaïes 53:5) "Més ell fou ferit per les nostres transgressions, trinxat per les nostres iniquitats; el càstig, a fi que tinguéssim pau, va caure sobre ell, i per les seves nafres som guarits". Aquí podràs trobar molts versets que t'ajudaran a conèixer els miracles que Déu va fer i et faran creure encara més.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
Que la misericòrdia del Senyor no s’ha acabat, ni s’ha esgotat la seva bondat.Les renoves cada matí: És gran la teva fidelitat!
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;a anunciar l’any de gràcia del Senyor i el dia de revenja del nostre Déu; a consolar tots els afligits,a posar sobre tots els qui porten dol per Sió una diadema en lloc de cendra, ungüent de goig en lloc de planys, i el mantell de festa en lloc d’un esperit abatut. Seran anomenats alzines victorio-ses, plantació del Senyor per a glòria seva.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Crea en mi, oh Déu, un cor ben pur, i renova dintre meu un esperit ben ferm.No m’apartis de la teva presència, ni retiris de mi el teu esperit sant.Retorna’m el goig del teu auxili, i que un esperit benèvol m’afermi.
Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Jo tinc present els meus designis a favor vostre –diu el Senyor–, designis de pau i no pas de dissort, per donar-vos un futur ple d’esperança.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Estic cert que he de veure la bondat del Senyor durant la meva vida.Espera en el Senyor, aferma’t bé i enlaira el cor! Sí, espera en el Senyor!
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Mira’m, i compadeix-te de mi, que em sento sol i afligit.Alleugera l’angoixa del meu cor, allibera’m de les meves afliccions.
Déu meu, escolta el meu clam, atén la meva súplica;des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.I l’esperança no falla, perquè l’amor que Déu ens té omple a vessar els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha donat.
L’Esperit del Senyor és sobre meu, per això m’ha ungit, per a portar el missatge joiós als pobres, m’ha enviat a proclamar la llibertat als captius i als cecs la recuperació de la vista, a posar en llibertat els oprimits
Guareix-me, Senyor, i seré guarit, salva’m, i seré salvat, perquè tu ets la meva lloança.
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
El Senyor és la meva roca i el meu castell, el meu llibertador i el meu Déu, el penyal on jo m’emparo, escut i defensa salvadora, el meu refugi.
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
Llavors els redimits del Senyor retor-naran i entraran a Sió cantant, una joia perpètua coronarà els seus caps; seran plens de goig i d’alegria, fugirà la pena i la tristesa.
Així tornaran els rescatats del Senyor: entraran a Sió amb càntics, coro-nats d’eterna joia; el goig i l’alegria els acompanyaran, fugiran les penes i els gemecs.
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Tu has dut el compte de la meva vida de fugitiu, recull les meves llàgrimes en el teu flascó. ¿No ho has registrat en el teu llibre?
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
Estigueu sempre contents,pregueu constantment,en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
El descregut està ple de penes, però el qui confia en el Senyor es-tarà rodejat per la bondat.
En la meva angoixa invocava el Senyor, vers el meu Déu implorava; des del seu santuari va sentir el meu crit, i el clam que li adreçava ressonà a la seva orella.
Jo us estimo com el Pare m’estima a mi; resteu en el meu amor.Si compliu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo he complert els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
Fes-me sentir ben aviat la teva benevolència, perquè en tu confio; fes-me conèixer el camí que haig de seguir, que a tu jo elevo la meva ànima.
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Tindré el goig i l’alegria de la teva benvolença, perquè has vist la meva aflicció i coneixes l’angoixa de la meva ànima;
Que n’és, de preciosa, la teva bon-dat, oh Déu! Per això la humanitat s’acull a l’ombra de les teves ales.
Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra sal-vació en moments de tribulació.
Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:envià la seva paraula i els guarí, i els alliberà del sepulcre.
Que el teu amor em faci de consol, com vas prometre al teu servent.Que el teu amor vingui a mi, i podré viure, que la teva llei és la meva felicitat.
Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,
El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum; ha brillat la claror sobre els habitants de la terra tenebrosa.
Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
Com la tendresa d’un pare per als fills és la bondat del Senyor per als qui el temen.Prou sap ell de què som fets, i es recorda que som pols.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
Vull cantar perpètuament l’a-morositat del Senyor, pregonar d’una generació a l’altra, amb la meva boca, la teva fidelitat.El Senyor ha dit: “L’amor és fonamentat per sempre. He afermat la meva fidelitat en el cel.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que segons la seva gran bondat ens ha fet néixer de nou, per a una esperança viva, per mitjà de la re-surrecció de Jesucrist d’entre els morts,per a un heretatge que no es corromp ni contamina, ni es marceix, reservat al cel per a vosaltres,
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
Perquè és bo el Senyor, és etern el seu amor, i la seva fidelitat, fins a la fi dels temps.
Has convertit el meu plany en dansa, m’has desvestit del dol i m’has vestit de festa,per tal que et canti glòria i ja no calli mai més. Senyor, Déu meu, perpètuament et lloaré!
Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor.
No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
Rememoraré les gestes del Senyor; sí, vull recordar els teus prodigis anticsi reflexionar sobre tots els teus fets, i ponderaré les teves gestes.
Que l’amor no sigui fingit: detesteu el mal i abraceu el bé;en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats! Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu!
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
En totes les seves tribulacions, ell se sentia angoixat, i un àngel del seu servei els va salvar. En el seu amor i en la seva clemència, els redimí; els va alçar i els portava en braços tot aquell temps passat.
Però Déu, que és ric en misericòrdia, de tant com ens va estimar en el seu amor,quan nosaltres érem morts per les nostres culpes, ens donà vida amb Crist –que és per gràcia que heu estat salvats–;
Ell m’encobrirà en el tabernacle, en el dia de la desgràcia; m’amagarà en la intimitat de la seva casa, m’alçarà dalt d’una roca.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.Que bramulin i s’encrespin les ones, i a la seva embranzida tremolin les muntanyes. (Pausa)
És que l’enemic em ve perseguint, rebatent per terra la meva vida, per recloure’m en les tenebres, com els qui ja són morts de temps immemorial.Dintre meu em sento desanimat, dins el pit es desconsola el meu cor.
Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics.
Feu-ho tot sense rondinar ni discutir,per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Depenen del Senyor els passos de l’home de bé, ell l’assegura en el camí que el complau;Si mai cau, no quedarà estès a terra, perquè el Senyor li sosté la mà.
El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.
Però jo clamaré a Déu, i el Senyor em salvarà.Al vespre, al matí i a migdia, em queixaré i gemegaré, i ell escoltarà el meu clam.
tu que ets el meu refugi, castell fort contra l’enemic.Voldria acollir-me per sempre a la teva tenda, emparar-me a l’ombra de les teves ales. (Pausa)
Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.
Senyor, tu ens donaràs la pau, perquè tot el que hem aconseguit ho has rea-litzat tu per a nosaltres.
Fins ara no heu demanat res en el meu nom: demaneu-ho i ho rebreu, perquè la vostra joia sigui completa.
Feliç l’home que en tu té la seva força, en el seu cor trobarà el camí dret.Travessant per la vall eixuta, li serà com una font plena de benediccions amb la pluja tardorenca.Aniran amb delit creixent, fins a veure Déu a Sió.
a fi que el Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, us faci el do d’un esperit de saviesa que us reveli el ple coneixement d’ell,a fi que, il·luminats interiorment, pu-gueu comprendre a quina esperança us ha cridat, quina riquesa de glòria ofereix la seva herència entre els sants,
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
Alça’t fulgurant, perquè ha vingut la teva llum, i la glòria del Senyor ja clareja damunt teu.
t’abriga amb les seves plomes i et cobreixes sota les seves ales: la seva fidelitat t’és per escut i de-fensa.
I es deien l’un a l’altre: “¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens explicava el sentit de les Escriptures?”