Categoria
105 Versets de la Bíblia sobre l'Enveja
L'enveja és un sentiment que impedeix que puguis gaudir d'una vida lliure i plena. Aquest estat emocional et pot causar una profunda tristesa, simplement per no posseir el mateix que algú altre.
També es pot definir com un desig insà, on l'única persona afectada ets tu. Al món sempre trobaràs persones que pateixen aquesta sensació d'insatisfacció. No són felices i els seus cors romanen plens d'ingratitud cap al creador de la vida; tot i que Déu els pugui proveir d'alguna manera, es centren en el que és dels altres.
En alguns casos, han envejat de tal magnitud que arriben a desitjar que el seu proïsme no prosperi. Per a molts, l'enveja pot semblar insignificant, ignorant que el que comença com un petit desig sense fonament es pot convertir en quelcom malaltís, portant-te a actuar malament als ulls de Déu.
Si has estat arrossegant aquest tipus de lligams, t'invito a clamar a Jesús perquè puguis ser veritablement net i viure en llibertat. L'enveja és com una càrrega pesada que el Pare no vol que portis. No desitgis el que tenen els teus veïns, no t'entristeixis en veure com els qui t'envolten són beneïts.
L'únic que has de fer és connectar-te a la font de benedicció que és Jesús de Natzaret. La Bíblia és clara pel que fa a l'enveja, a Déu no li agrada aquesta actitud. Més aviat diu: «Comportem-nos honestament, com en ple dia, no en festes ni en excessos amb begudes, no en relacions sexuals il·legítimes ni en conductes immorals, no en baralles ni en gelosies. Revestiu-vos del Senyor Jesucrist i no us preocupeu de satisfer els desitjos de la naturalesa pecaminosa» (Romans 13,13-14).
Les Escriptures ens revelen que l'enveja és una obra de la carn i l'única forma de contrarestar-la és tenint una vida en l'Esperit. El que t'impedeix avançar avui és perquè no has permès que l'Esperit Sant domini la teva vida. T'insto a que et deixis modelar per ell, de manera que visquis una sanitat absoluta i gaudeixis tranquil·lament de cada segon de la teva vida.
a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;
Perquè també nosaltres, temps enrere, érem insensats i descreguts, anàvem perduts, esclaus de tota mena de pas-sions i plaers. Ens passàvem la vida en-tre la malícia i l’enveja, érem insupor-tables i ens odiàvem els uns als altres.
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
És cert que alguns han anunciat el Crist per enveja i antagonisme a mi, però n’hi ha d’altres que ho fan amb bona voluntat.
Rebutjada ja tota malícia, tot engany, falsedat, enveja, i tota maledicència,
com uns nadons, deliu-vos per la llet espiritual, pura, a fi d’anar creixent per ella en la salvació,
No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”
Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;
és un pretensiós que no sap res de res. De fet, té la febre de les discussions i les polèmiques, que són les que originen les enveges, les discòrdies, les maledicèn-cies, les suspicàcies malignes,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
Els seus germans s’adonaven que el seu pare tenia predilecció envers ell, més que per cap altre dels seus fills, i el van avorrir tant que es féu impossible el tracte pacífic entre ells.
Llavors la gelosia d’Efraïm cedirà, i els opressors de Judà seran exterminats; Efraïm ja no envejarà Judà, i Judà no serà hostil a Efraïm.
Descansa en el Senyor i espera en ell, no t’inquietis per la prosperitat dels afers de l’home que es val d’astúcies.
Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;
i si demaneu, no rebeu, perquè dema-neu malament, per malgastar en els vostres plaers.
El governant sense seny multiplica les opressions; qui avorreix la cobdícia allargarà els dies.
El malvat es fereix en veure-ho, tot cruixint de dents es corseca; la cobejança dels malvats es fondrà.
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.
perquè encara sou carnals. En efecte, mentre hi ha entre vosaltres enveges i dissensions, ¿no demostreu que sou car-nals amb el comportament propi de l’home natural?
El malvat intriga contra el just, i fa cruixir les dents contra ell.
El Senyor, però, se’n riu, perquè veu que té els dies comp-tats.
no has de postrar-te davant de cap altre déu, ja que el Senyor Etern, que duu el sobrenom de Gelós, és un Déu gelós.
L’home cobejós s’afanya per la ri-quesa, sense adonar-se que la indigència l’atraparà.
Els seus amors, els seus odis i les seves enveges, ja fa temps que s’han acabat, i mai més no tindran part en res del que s’esdevé en aquest món.
Però cap eina forjada per a atacar-te no reeixirà, i tota llengua que vulgui acusar-te en litigi, la confondràs. Aquesta és l’herència dels servents del Senyor, i la seva salvació prové de mi, diu el Senyor.
Els seus germans estaven dominats per l’enveja, però el seu pare reflexio-nava sobre aquest cas.
La teva salvació està allunyada dels pecadors, perquè no es preocupen del teus decrets.
però, si el teu ull és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Per tant, si la llum que hi havia d’haver en tu és tenebra, que en seria, de gran, la tenebra!
El malvat es glorieja acomplerta la seva ambició, beneeix l’avarícia i menysprea el Senyor.
Quan tenia el cor amargat, i em torturava la consciència,
em comportava estúpidament i no comprenia res, era com les bèsties, davant teu.
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.
Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Dic al Senyor: “Tu ets el meu sobirà; no hi ha fora de tu cap altra benau-rança per a mi.”
són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
el país dels morts, el ventre estèril, la terra eixuta d’aigua i el foc que mai no diu prou.
No m’ha ultratjat un enemic, que hauria pogut suportar-ho, no s’ha alçat contra mi un que m’odia, que hauria pogut amagar-me’n,
sinó tu, un home del meu cercle, company i confident meu,
amb qui m’unia una afectuosa inti-mitat i anàvem plegats a la casa de Déu.
No t’exasperis a causa dels dolents, ni envegis els qui es comporten malament;
perquè, com l’herba, aviat s’asse-caran, i com l’herbei es marciran.
Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.
No és pas aquesta la saviesa que baixa de dalt, ans és de la terra, irracio-nal, demoníaca.
manteniu entre els gentils un com-portament correcte, a fi que en allò que us calumnien, com de malfactors, quan vegin les vostres bones obres glorifi-quin Déu el dia de la visitació.
Més val que cadascú examini el propi comportament, i llavors tindrà motius de satisfacció únicament en la pròpia avaluació, i no en la comparança amb ningú altre,
però els prevaricadors seran tots exterminats, la descendència dels malvats serà extirpada.
La insolència només proporciona baralles; qui es deixa aconsellar demostra tenir enteniment.
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
I si el teu ull dret t’és causa de pecat, arrenca-te’l i llença’l lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.
I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern.
Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell.
Succeí que, un temps després, Caín va portar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra.
I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,
però no es va complaure en Caín i la seva. Caín es va disgustar tant que duia la tristor a la cara.
Qui accepta guany il·lícit posa en perill la pròpia casa, però qui avorreix el suborn viurà.
Com que no els interessa tenir un coneixement correcte de Déu, Déu els ha deixat a mercè de sentiments depra-vats que els duen a ser immorals,
D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos?
L’inici de les disputes és com aviar l’aigua; per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.
Val més la poqueta cosa que té el just que la fortuna de molts pecadors;
perquè els braços dels malvats seran trencats, mentre que als justos el Senyor els sosté.
Fer fortuna amb llengua enganya-dora és la il·lusió fugissera dels qui bus-quen la mort.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
I qui comet adulteri és curt de gambals; qui fa això es busca la pròpia perdició,
recollirà cops i vergonya, i la seva ignomínia no s’esborrarà;
perquè la gelosia esfurismarà el marit, que no perdonarà, el dia de la venjança,
ni acceptarà cap compensació: no s’hi avindrà, encara que li multi-pliquis els presents.
De fet, allò de “no adulteraràs, no mataràs, no robaràs, no envejaràs”, i qualsevol altre manament, queda resu-mit en aquesta sentència: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix.”
Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Feliç l’home que es manté sempre reverent, però qui endureix el cor cau en des-gràcia.
És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint.
també jo escolliré les seves calamitats i faré venir damunt d’ells tot allò que temen, ja que he cridat i ningú no ha contestat, he parlat i ningú no m’ha escoltat, sinó que han fet allò que és dolent als meus ulls i han escollit allò que em disgustava”.
Tal com diu l’Escriptura: “No hi ha cap home just, ni un de sol.
No n’hi ha cap d’assenyat, no n’hi ha cap que busqui Déu.
Tots s’han desviat, s’han pervertit tots plegat. Ningú no fa el bé, ni un de sol.
Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.
Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
He comprovat també que tot el treball i l’èxit d’una obra provoca l’enveja dels uns contra els altres, i això també és vanitat i afany inútil.