Categoria
116 Versicles bíblics sobre la maldat
La paraula de Déu diu a Salms 5:4[1] que Déu no es complau en la maldat i que els malvats no habitaran amb Ell. Crec que és molt important meditar en la seva paraula, ja que és allà on trobem les instruccions per al nostre dia a dia.
Si vols tenir bons moments, crec que és imprescindible que ens aliniem amb els manaments i estatuts que el Senyor va establir per a nosaltres a la Bíblia. Per tant, aparta't de tot allò que no és correcte davant dels seus ulls.
Endreça els teus passos i deixa que la seva veu et guiï cap a la seva veritat. Ell rebutja la maldat, així que procura amb tot el teu cor que no hi hagi cap rastre de perversitat en tu.
Posa't a comptes amb Déu i penedeix-te del teu mal, perquè la seva misericòrdia vol salvar la teva ànima, netejar-te i restaurar-te de tal manera que puguis portar una vida que sigui com una olor agradable davant la seva presència.
[1] Salms 5:4Cessi ja la malícia dels dolents, i reforça el just, tu que examines la intenció i els pensaments, oh Déu de justícia.
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:
ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,
cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,
fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
Ai dels qui maquinen la maldat i planegen fer el mal quan són al llit per realitzar-lo a trenc d’alba, valent-se del poder que tenen a les mans!
No entris per les vies dels descre-guts, no vagis pel camí dels malvats;
esquiva’l, no el prenguis, deixa’l de banda i passa de llarg.
Ai dels qui tenen el mal per bé i per bo el que és dolent; que de la llum en fan tenebres i de les tenebres, llum; que fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg!
I ell digué: “Aquesta és la Maldat.” La va empènyer cap a dins del cubell i el va tornar a tapar amb la tapadora de plom.
Tu no ets un Déu que es deleixi en la maldat, ni conviu amb tu el dolent;
els malvats no resisteixen la teva mirada. Detestes tots els qui fan maleficis,
Desarma el braç del pervers i del dolent, que respongui de la seva maldat fins que no en quedi ni rastre.
Perquè del cor surten els mals pen-saments, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis i les injúries.
Aquestes són les coses que embruten l’home; però posar-se a menjar sense rentar-se les mans no l’embruten pas.”
a omplir-se de tota mena d’injustícia, perversitat, avarícia i dolenteria; carre-gats d’enveges, de crims, de discòrdies, d’engany, de malignitats i murmuracions;
són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
sense seny, sense paraula, sense cor i sense pietat.
Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
El Senyor és un baluard per als íntegres, però és la ruïna dels qui fan el mal.
El just mai no trontollarà; en canvi, els malvats no restaran al país.
Farà caure damunt d’ells la seva iniquitat, i els arrasarà amb la pròpia perversitat; els destruirà el Senyor, Déu nostre.
No t’exasperis a causa dels dolents, ni envegis els qui es comporten malament;
perquè, com l’herba, aviat s’asse-caran, i com l’herbei es marciran.
Però si tu amonestes l’impiu, i ell no es converteix de la seva iniquitat i del seu mal comportament, ell morirà per la seva iniquitat; però tu hauràs salvat la teva ànima.
Són les vostres iniquitats que han es-tablert una separació entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li han fet amagar el rostre de vosaltres, i no us vol sentir.
Perquè les vostres mans són brutes de sang, i els vostres dits, de maldat; els vostres llavis diuen mentides, la vostra llengua murmura maldats.
No hi ha qui invoqui la justícia ni qui judiqui amb equitat; confien en la ficció i diuen falsedats; conceben malícia i infanten iniquitat.
El Senyor veié que la maldat dels homes anava creixent per tota la terra, i que la inclinació dels seus pensaments més íntims era contínuament per al mal.
i no prengueu part en les accions estèrils dels qui estan en tenebres; més aviat, descobriu-les.
Perquè ells no dormen si no han fet el mal, i perden el son si no han fet ensopegar algú;
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,
ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
Tingues present això: en els últims temps sobrevindran moments di-fícils,
perquè la gent serà egoista, amb ànsia de diner, provocadors, orgullosos, difa-madors, rebels als pares, malagraïts, irreverents,
despietats, implacables, calumnia-dors, violents, indomables i enemics del bé,
traïdors, agosarats, ensuperbits, amics del plaer més que no pas amics de Déu,
amb aparença de pietat, però negant la seva eficàcia; d’aquesta gent, allunya-te’n.
perquè els ulls del Senyor guaiten els justos, i les seves orelles escolten les seves pregàries, però el Senyor s’encara amb els qui fan el mal.”
Qui s’alçarà a favor meu contra els malvats? Qui em farà costat contra els mal-factors?
Si no m’hagués ajudat el Senyor, la meva ànima s’hauria enfonsat en el silenci.
La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.
Ben cert, el malvat no restarà sense càstig, però la descendència del just se n’escaparà.
Qui practica el pecat és del diable, ja que el diable peca des del començament. És per això que s’ha manifestat el Fill de Déu: per posar fi a les obres del diable.
Tots els arbres bons donen bons fruits, però els arbres bords els donen dolents.
Un arbre bo no pot donar fruits do-lents, i un arbre bord no pot donar fruits bons.
Castigaré el món per la seva maldat, i els impius, per la seva iniquitat. Acabaré amb l’altivesa dels orgullosos i humiliaré l’arrogància dels tirans.
No t’encenguis de ràbia contra els perversos ni tinguis enveja dels descreguts,
perquè el dolent no acabarà bé: la llàntia dels impius s’apagarà.
Els dolents no podran reeixir en el judici, ni els pecadors en la congregació dels justos,
perquè el Senyor vetlla el camí dels justos, però el dels impius duu a la perdició.
Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
Cessi ja la malícia dels dolents, i reforça el just, tu que examines la intenció i els pensaments, oh Déu de justícia.
Déu es la meva defensa, el salvador dels rectes de cor.
Deu és un jutge just, i un Déu amenaçant en tot temps.
El Fill de l’Home enviarà els seus àngels i recolliran fora del seu Regne tots els inductors al pecat i tots els qui fan el mal,
i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
L’home malvat, l’home malèfic, duu la falsia a la boca;
pica l’ullet, avisa amb els peus, assenyala amb els dits;
té el cor ple de males intencions, i, sempre pensant a fer el mal, provoca discòrdies.
Per això de sobte li vindrà la des-gràcia, d’improvís serà aixafat, sense remei.
Pensa el neci en el seu cor: “No hi ha Déu.” S’han corromput, la seva conducta és abominable, no hi ha ningú que faci el bé.
El Senyor, del cel estant, observa els mortals per veure si n’hi ha cap d’assenyat que busqui Déu.
Tots s’han rebel·lat, s’han pervertit tots plegats. Ningú no fa el bé, ni un de sol.
Perquè el neci diu bajanades, i dintre seu trama maldats per cometre vileses i dir mentides contra el Senyor, deixant buida l’ànima de l’afamat i sense aigua l’assedegat.
Us recomano, germans, que vigileu els qui provoquen dissensions i escàn-dols, tot al contrari de l’ensenyança que vosaltres heu rebut, i aparteu-vos d’ells,
que aquests no són servidors de nostre Senyor, el Crist, sinó del seu propi ventre, i amb paraules suaus i falagueres sedueixen els cors dels ingenus.
Fixa’t que Déu no rebutja l’home íntegre, ni allarga la mà als malvats.
Ell omplirà altre cop de rialles la teva boca, i de crits de joia els teus llavis.
Els qui et volen mal es cobriran de vergonya, i la casa dels malvats desaparei-xerà.
Deslliura’m, Senyor, de la gent dolenta; preserva’m dels homes violents,
dels qui en el cor maquinen mal-dats, cada dia provoquen baralles,
L’engany es cova al cor dels qui tramen el mal; els qui aconsellen la pau són plens d’alegria.
Els seus peus corren cap al mal, i cuiten a vessar sang innocent; els seus pensaments són pensaments d’iniquitat; al seu pas deixen destrucció i ruïna.
No coneixen el camí de la pau; en els seus passos, hi manca el dret; s’han fet per a ells senderes enrevessades: el qui hi camini no tindrà pau.
Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en primer lloc, però després també el no jueu;
en canvi, tindran glòria, honor i pau tots els qui practiquen el bé, el jueu en primer lloc, però després el no jueu.
No tinguis enveja dels homes malvats ni vulguis anar amb ells,
perquè el seu cor maquina violència i els seus llavis parlen d’iniquitat.
La maldat és un oracle per al descregut, en el fons del seu cor no té present el temor de Déu.
Tan cregut està de si mateix que no troba detestable la seva culpa.
Tot el que parla és malícia i engany; deixa de tenir seny, d’obrar el bé.
Quan és al llit rumia sempre el mal, s’obstina en una conducta que no és bona, no renuncia a la maldat.
Qui té odi, fingeix amb els llavis, però dintre seu hi cova la maldat;
si la seva veu es torna amable, no te’n fiïs, perquè guarda set abominacions al cor.
Encobrirà el seu odi amb fingiment, però a l’assemblea es descobrirà la seva malícia.
No posaré la mira en cap propòsit pervers. Detesto la conducta dels deslleials; no hi penso tenir tractes.
El cor pervers s’allunyarà de mi; no vull conèixer el dolent.
Renteu-vos, purifiqueu-vos; aparteu la maldat de les vostres accions, deixeu de practicar el mal.
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,
mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
El just s’omple d’alegria quan es practica la justícia, però els malfactors se n’horrorit-zen.
Però ells no van voler escoltar ni van posar-hi atenció, sinó que van seguir el seu propi parer, nascut en la duresa del seu cor malvat. Van anar enrere, no pas endavant.
Però els qui es desvien per camins tortuosos, que els enviï el Senyor amb els mal-factors. Pau a Israel!
Ai dels qui maquinen la maldat i planegen fer el mal quan són al llit per realitzar-lo a trenc d’alba, valent-se del poder que tenen a les mans!
Cobegen les heretats i les roben, am-bicionen les cases i les prenen; i opri-meixen l’home i la seva família, el pro-pietari i la seva hisenda.
Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.
Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
et lliurarà del camí dolent, de l’home que parla perversitats,
dels qui abandonen el camí dret per seguir camins de foscor;
dels qui troben gust en fer el mal i es complauen en les pitjors infàmies;
dels qui duen camins tortuosos i van per vies d’incertesa.
Atès que els impulsos de la carn obli-guen a enemistar-se amb Déu, ja que no se sotmeten a la Llei de Déu, ni tan sols ho poden fer,
i els qui viuen subjectes a la carn no poden plaure a Déu.
“T’he posat com a torre d’observació enmig del meu poble; examinaràs, doncs, i comprovaràs el seu compor-tament.
Tots ells són rebels endurits, calum-niadors, durs com el bronze i el ferro; tots ells són uns pervertits.
El qui camina en la justícia i parla rectament, el qui refusa guanys fraudu-lents, el qui aparta la mà de les ofertes de suborn, el qui es tapa les orelles per no sentir propostes sanguinàries, el qui tanca els ulls per no mirar la maldat.
Aquest habitarà a les altures, tindrà el seu refugi a la fortalesa de les roques, no li mancarà el pa i tindrà l’aigua as-segurada.
Per tant, que el pecat no domini el vostre ésser mortal, de forma que us deixeu portar per les seves passions,
ni deixeu els vostres membres a l’al-bir del pecat perquè en faci armes d’injustícia; al contrari, com a morts que han recobrat la vida, oferiu-vos personalment a Déu, amb tot el que sou, com a armes de justícia per a Déu.
Guarda’m, Senyor, de les urpes del malvat, preserva’m dels homes violents, dels qui es proposen fer-me la tra-veta.
Els superbs m’han posat un parany i amb cordes han estès una xarxa, vora el camí m’hi han preparat trampes. (Pausa)
Tal com diu l’Escriptura: “No hi ha cap home just, ni un de sol.
No n’hi ha cap d’assenyat, no n’hi ha cap que busqui Déu.
Tots s’han desviat, s’han pervertit tots plegat. Ningú no fa el bé, ni un de sol.
El Senyor ho ha creat tot amb un propòsit, fins i tot el malvat per al dia de la desgràcia.
El Senyor avorreix tot cor altiu; segur que no quedarà sense càstig.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?
Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
Els qui estimeu el Senyor, detesteu la maldat! Ell guarda les ànimes dels seus fidels i els allibera del poder dels infidels.
La causa de la condemna rau en el fet que la llum vingué al món i els homes van estimar-se més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren do-lentes.
Tot aquell qui practica el mal avor-reix la llum, i no s’acosta a la llum de por que les seves obres siguin reprovades.
és que el Senyor sap resoldre la prova dels fidels i sap mantenir castigats els dolents fins al dia del judici,
sobretot aquells qui van darrere els desigs carnals, seduïts per una concu-piscència impura, i menyspreen el seu Senyoriu. Temeraris, arrogants, no te-nen cap temor d’infamar l’autoritat,
Al qui maquina fer el mal l’anomenaran mestre d’intrigues.
Els propòsits del neci són pecat, i el descregut és abominació per als homes.
Senyor, que no em vegi desenganyat, jo que t’invoco; que quedin defraudats els malvats, que baixin muts a l’infern;
que l’emmudeixin els llavis menti-ders, els qui parlen contra el just amb supèrbia, plens d’orgull i menyspreu.
ja que és un agent de Déu per al teu bé. Però si et portes malament, tremola, perquè no porta l’espasa perquè sí, ja que és agent de Déu per a judicar i cas-tigar els malfactors.
Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,
i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Els qui absolen el culpable a canvi d’un suborn i roben el dret a l’innocent!
Igual com la llengua del foc crema el rostoll, i com la flama engoleix la palla, la seva arrel es podrirà i la seva florada s’escamparà com la pols, perquè han rebutjat la llei del Senyor Totpode-rós i han menyspreat la paraula del Sant d’Israel.
Perquè, “qui estima la vida i vol veure dies de benestar, que guardi la llengua de mal i els seus llavis de parlar amb engany;
que s’aparti del mal i faci el bé, que busqui la pau i la segueixi;
La supèrbia és preludi de ruïna; l’esperit altiu, precursor de caiguda.
Més val ser d’esperit submís entre els humils que no pas compartir botí amb els superbs.