Categoria
120 Versicles de la Bíblia sobre la Burla i l'Escarn
Al llarg de la vida, trobaràs moments que t'ompliran d'alegria, però també n'hi haurà d'altres que et portaran tristesa i enyorança. Jesús, la persona més perfecta i bona que ha trepitjat la terra, va passar per moments molt difícils: va ser traït, menyspreat, rebutjat i escarnit. Tot i això, res d'això va canviar l'amor que sentia per la humanitat. En lloc de maleir-nos, ens va estimar amb un amor etern i va demanar al Pare que ens perdonés la nostra maldat.
És important tenir present que molta gent intentarà ferir-te i menystenir-te, i fins i tot riure's de tu, dels teus somnis o projectes. Potser en alguns moments et sentiràs desanimat i voldràs desaparèixer per la vergonya. Però avui vull escriure't aquestes línies per animar-te. Encara que hi hagi qui es rigui de tu, és crucial tenir en compte què pensa Déu de tu. Per a Ell, ets una creació admirable, i la seva paraula diu: "Escarnirà els escarnidors, però als humils donarà la seva gràcia" (Proverbis 3:34).
No et preocupis pel que els altres diguin o facin. Déu no deixarà impune al culpable. Confia en la seva paraula, descansa en Ell i deixa que la seva mà poderosa et defensi de tots els qui t'angoixen. No et rendeixis davant el pla de l'enemic d'intimidar-te; recorda que tot ho pots en Crist que et fortaleix, i que en el seu nom ets més que vencedor.
“¿Fins quan els fatus heu d’estimar la fatuïtat, els burletes us complaureu en l’es-carni i els necis odiareu la ciència?”
Convertiu-vos per les meves re-prensions, que us vull infondre el meu esperit i fer-vos conèixer el meu missatge.
M’has seduït, Senyor, i m’he deixat seduir; has estat més fort que jo i has guanyat. M’he convertit en la riota de cada dia, tothom es burla de mi.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
“¿Fins quan els fatus heu d’estimar la fatuïtat, els burletes us complaureu en l’es-carni i els necis odiareu la ciència?”
En sentir això de la resurrecció dels morts, uns se’n reien i uns altres van dir: “Sobre això ja t’escoltarem un altre dia.”
Primer de tot, tingueu present que als darrers dies vindran falsaris amb insí-dies, gent que es deixa portar per les pròpies passions,
Qui corregeix l’arrogant es busca el menyspreu, i qui amonesta l’impiu en rep insults.
No reptis l’arrogant, no sigui que t’avorreixi; reprèn el savi, que t’estimarà.
Quan era en aquest punt del seu al-legat, Festus, cridant fort, digué: “Ets boig, Pau! Les moltes lletres et tornaran boig!”
Tot pujant a Jerusalem, Jesús pren-gué a part els Dotze, i pel camí els digué:
“Mireu, ara pugem a Jerusalem i el Fill de l’Home serà lliurat als grans sa-cerdots i als mestres de la Llei; el con-demnaran a mort
i el lliuraran als pagans perquè l’es-carneixin, l’assotin i el crucifiquin; però el tercer dia ressuscitarà.”
En canvi, ara es riuen de mi els qui són més joves que jo, els pares dels quals jo desdenyava d’admetre entre els gossos del meu ramat.
Després s’endugué amb ell els Dotze i els digué: “Mireu, ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot el que els profetes han escrit referent al Fill de l’Home:
El fill savi aprecia la correcció del pare, però el petulant no escolta la re-prensió.
Els homes que guardaven Jesús l’es-carnien i el maltractaven,
li tapaven la cara i li preguntaven: “Profetitza! Qui t’ha pegat?”
I proferien contra ell tota mena d’injúries.
Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat.
Igualment, els principals sacerdots i els mestres de la Llei en feien burla entre ells: “N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar.
El Crist, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!” També els qui estaven crucificats amb ell l’injuriaven.
La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!”
El neci no troba plaer en la intel·li-gència, sinó en la manifestació del que por-ta dins.
Castiga l’insolent i el senzill apren-drà la lliçó; reprèn l’intel·ligent i comprendrà la raó.
L’arrogant i presumptuós rep el nom de descregut i actua amb una insolència desme-surada.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador, i qui s’alegra d’una dissort no queda sense càstig.
Un testimoni pervers es burla del dret, i la boca dels descreguts escup iniquitat.
La vara és a punt per als insolents, i els assots per a l’esquena dels insensats.
L’ull que escarneix el pare i defuig l’acatament a la mare, que els corbs feréstecs l’arrapin i els voltors el devorin.
perquè igual que l’espetec de l’ar-gelaga sota l’olla és la rialla del neci; i això també és vanitat!
Perquè els violents s’hauran extingit, els burletes s’hauran acabat, i hauran estat suprimits tots els qui busquen fer el mal,
Ara, doncs, prou d’insolències, no sigui que us estrenyin més les cadenes, perquè he sentit un decret de destrucció de part del Senyor, el Déu Totpoderós, contra tota la terra.
quan us deien: Als darrers temps vindran homes burletes que viuran segons els seus instints, plens d’impietat.
Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;
Si ets savi, ho ets pel teu bé; si ets arrogant, tu sol en sofriràs les conseqüències.
“Mireu, burletes, i foneu-vos d’es-tupefacció, perquè en els vostres dies jo faig una obra que no la podreu creure quan us l’expliquin.”
El malvat intriga contra el just, i fa cruixir les dents contra ell.
El Senyor, però, se’n riu, perquè veu que té els dies comp-tats.
Quan m’entristeixo i dejuno, serveixo de motiu d’escarni;
quan m’he posat roba de sac per vestit, m’he tornat la riota de tothom;
els qui seuen a la porta malparlen de mi, i em dediquen cançonetes els bor-ratxos.
La nostra ànima n’està ben saturada, de l’escarni dels insolents, del menyspreu dels arrogants.
La tralla per al cavall, la brida per a l’ase, i la verga per a l’esquena dels brètols.
No contestis al neci d’acord amb la seva niciesa, no sigui que fins i tot tu et tornis com ell.
Replica al neci a causa de la seva niciesa, perquè no es pensi ser savi.
Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.
Van trenar una corona d’espines, la hi van posar damunt del cap, i a la mà dreta, una canya. Després, agenollats davant seu, se’n burlaven dient: “Salut, rei dels jueus!”
Jesús, mirant a l’entorn, digué als seus deixebles: “Quantes dificultats te-nen per a entrar en el Regne de Déu els qui tenen riqueses!”
Feliços sereu quan els homes us odiïn, us rebutgin, us insultin i sigui el vostre nom proscrit com infame per causa del Fill de l’Home.
Els fariseus, que són tan amics del diner, escoltaven aquestes paraules i feien befa de Jesús.
Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,
De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu.
Nosaltres, necis per Crist, i vosaltres, entenimentats en Crist; nosaltres, febles, i vosaltres, forts; vosaltres, apreciats; nosaltres, malvistos.
Ara bé, si es proclama que Crist va ressuscitar d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres diuen que no hi ha resurrecció dels morts?
Aleshores, si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressus-citat,
i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
Que no surtin mai de la vostra boca paraules ofensives; si de cas, aquelles que tinguin una utilitat edificadora da-vant d’una necessitat i facin bé als qui les escolten.
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
Germans, no malparleu els uns dels altres. Qui diu mal d’un germà o judica el seu germà, diu mal de la llei i judica la llei; i si tu judiques la llei, no ets un complidor de la llei, sinó el jutge.
Només n’hi ha un, de legislador i jutge: aquell qui pot salvar i perdre; però tu, qui ets, per jutjar el teu proïsme?
Qui es val d’un insensat per a tra-metre missatges es talla els peus i s’empassa dis-gustos.
Ens exposes a l’escarni dels nostres veïns, befa i burla dels qui ens envolten.
Ens has convertit en ofensa de les nacions, i branden el cap tots els pobles.
Pel pecat de la seva boca, la paraula dels seus llavis, que siguin atrapats en la seva supèrbia, per la blasfèmia i la mentida que diuen.
quan m’he posat roba de sac per vestit, m’he tornat la riota de tothom;
els qui seuen a la porta malparlen de mi, i em dediquen cançonetes els bor-ratxos.
No tramis cap mal contra l’amic, quan ell viu confiat vora teu.
No disputis amb ningú sense motiu, si ell no t’ha fet cap mal.
Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és me-decina.
Els llavis de l’insensat provoquen renyines, i la seva boca crida els assots.
La boca del neci és la seva ruïna, els seus llavis són un parany per a la seva pròpia vida.
Si el teu enemic cau, no te n’alegris, i si ensopega, no te’n felicitis dintre teu,
no sigui que el Senyor ho vegi i no li sembli bé, i torni damunt teu la seva ira.
Les paraules de la boca del savi guanyen favor, però els llavis del neci li causen la ruïna:
comença dient bajanades, i el final del seu discurs és una ximpleria.
Ai de Samaria la corona superba dels embriacs d’Efraïm! I de la marcida garlanda d’esplendorosa bellesa que corona la vall fèrtil d’aquells perduts pel vi!
Mireu, el Senyor en té preparat un que és fort i poderós, que com una forta pedregada, com una torbonada destruc-tora, com un aiguat devastador, us tirarà per terra amb violència.
Acabada la burla, li van treure el mantell i, vestint-lo amb la seva roba, se’l van emportar per crucificar-lo.
són calumniadors, enemics de Déu, insolents, arrogants i vanitosos; engi-nyosos per a fer el mal, desobedients als seus pares;
ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
Igualment la llengua, tot i que és un membre molt petit, s’ufaneja de grans co-ses. Penseu quin bosc més gran podria arribar a encendre una molt petita guspira.
Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern.
Els malvats desembeinen l’espasa, i tiben l’arc, per abatre el pobre i el desvalgut, per matar els qui van pel camí dret.
Els superbs m’han posat un parany i amb cordes han estès una xarxa, vora el camí m’hi han preparat trampes. (Pausa)
Les paraules del xafarder són com llaminadures que entren suaus al fons de les entranyes.
Per a un home és honorable evitar les querelles, però tots els necis s’hi deixen em-bolicar.
¿Has vist un home que es considera un savi? Més es pot esperar d’un neci que no pas d’ell.
No facis cas de tot el que s’enraona, i no sentiràs com el teu mateix esclau malparla de tu,
perquè el teu cor sap prou bé que també tu has malparlat dels altres moltes vegades.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos.
Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.
Per tant, de fornicació, de qualsevol immoralitat, de l’afany de diner, que ni tan sols se’n parli entre vosaltres, com convé a persones santes.
Igualment, ni indecències, ni xerrame-ques, ni burleries, que són coses que no estan bé; millor que us dediqueu a l’acció de gràcies.
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
és un pretensiós que no sap res de res. De fet, té la febre de les discussions i les polèmiques, que són les que originen les enveges, les discòrdies, les maledicèn-cies, les suspicàcies malignes,
No obstant, ell concedeix un favor encara més gran. Per això diu: “Déu s’oposa als arrogants i concedeix gràcia als humils.”
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
¿Fins quan atemptareu contra un home sol tots vosaltres, junts, per ensorrar-lo, com una paret decantada, com una tàpia que s’enruna?
Ai de mi, que sóc foraster a Mèixec i he de viure amb els nòmades de Quedar!
Fa massa temps que la meva ànima ha de conviure amb els qui detesten la pau.
Quan jo parlo de pau, ells busquen la guerra.
Quan falta la llenya, el foc s’apaga, i on no hi ha xafarder, s’acaba la discòrdia.
El carbó per a fer brases; la llenya per a fer foc; i el busca-raons per a encendre baralles.
Les paraules del xafarder són com llaminadures: entren suaus cap al fons de les en-tranyes.
que l’emmudeixin els llavis menti-ders, els qui parlen contra el just amb supèrbia, plens d’orgull i menyspreu.
Escolteu, els qui sabeu el que és just, poble que poseu el cor en la meva llei: no temeu l’oprobi dels homes, no us desanimeu pels seus ultratges,
Però jo us dic: No us oposeu al do-lent. Al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra;
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
Que ningú no s’enganyi a si mateix: si algun d’entre vosaltres es creu savi a la manera d’aquest món, que es faci ignorant per esdevenir savi de debò.
Perquè la saviesa d’aquest món és fatuïtat davant de Déu, ja que diu l’Es-criptura: “Ell atrapa els savis en la seva pròpia astúcia.”
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.