Categoria
104 Versicles bíblics per controlar la ira
Quan sento la pau de Déu dins meu, les emocions negatives simplement no hi caben. La ràbia, per exemple, pot destrossar la comunicació, trencar relacions i afectar tant l'alegria com la salut. Malauradament, és fàcil justificar-la en comptes d'assumir la responsabilitat.
Però, saps què? Puc gestionar la ràbia seguint els principis bíblics: veient a Déu enmig de la prova, orant constantment i sotmetent el meu caràcter a Ell. És un camí, oi?
La Bíblia¹ anima a considerar un motiu de gran alegria el fet d'enfrontar-nos a diverses proves, sabent que la prova de la fe produeix paciència. I aquesta paciència ha de completar la seva obra en mi, perquè arribi a ser complet, sense que em falti res. És un pensament que em dóna molta força.
¹ Santiago 1:2-4Si us indigneu, mireu de no pecar, i que no us duri l’enuig fins a la posta de sol;
no doneu facilitats al diable.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Allunya del teu cor el neguit i aparta el cos de patiments, que adolescència i joventut són efímeres.
Defuig les discussions estúpides i sense respecte que, com saps, generen sempre baralles;
i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,
La sensatesa fa que l’home domini la còlera i dóna l’honor de passar per alt les ofenses.
L’home massa iracund rebrà la pena que calgui; altrament, si el perdones, el fas més violent.
Per a un home és honorable evitar les querelles, però tots els necis s’hi deixen em-bolicar.
No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent,
no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida.
Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.
Si perdoneu als altres les seves faltes, també el vostre Pare celestial us perdo-narà.
Però si no perdoneu els altres, tam-poc el vostre Pare no us perdonarà les vostres faltes.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: “Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?”
Jesús li respongué: “No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
I quan us poseu drets a orar, perdo-neu si teniu res contra algú, a fi que el vostre Pare celestial us perdoni les vos-tres ofenses;
”Però a vosaltres que m’escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu el bé als qui us odien,
beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
No torneu a ningú mal per mal; pro-cureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
L’amor és pacient, és benigne; l’amor no té enveja, l’amor no és pretensiós ni orgullós;
no és insolent ni egoista; no s’irrita ni és venjatiu;
El cert és que, tot i que hem de fer les coses com humans que som, no militem amb mires humanes,
perquè les armes amb què lluitem no són humanes, sinó poderoses en Déu per abatre fortaleses, desbaratar fal·là-cies
i totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist,
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Sigueu amables els uns amb els al-tres, comprensius, perdonant-vos mú-tuament, tal com Déu també us va perdonar per mitjà del Crist.
Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos mútuament, si algú té quei-xa contra un altre; i com el Senyor us perdonà, així també vosaltres.
I la pau de Crist regeixi els vostres sentiments, ja que precisament heu estat cridats per a formar un sol cos; i estigueu-ne agraïts.
Mireu que ningú no torni a un altre mal per mal, sinó seguiu sempre el bé, tant entre vosaltres com amb tothom.
Així, doncs, desitjo que els homes preguin on sigui, alçant unes mans innocents, sense ira ni discòrdia.
i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,
que ensenyi amb dolcesa els oposi-tors, per si mai Déu els concedeix el penediment perquè arribin a compren-dre la veritat
Que no ofenguin ningú, ni es fiquin en discòrdies; que siguin comprensius, testimoniant una gran tolerància per a tothom.
Sabem qui és aquell qui ha dit: “A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda”, i també: “El Senyor jutjarà el seu poble.”
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
En canvi, la saviesa que ve de dalt és, en primer lloc pura, i després pacífica, com-prensiva, raonable, plena de compassió i de bons fruits, imparcial i sincera.
La collita de la justícia ha d’ésser sembrada en pau pels pacífics.
injuriat, no responia a la injúria; maltractat, no amenaçava, sinó que es con-fiava al qui jutja rectament;
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Però el qui odia el seu germà està en la fosca i camina en tenebres sense saber on va, perquè les tenebres li han encegat els ulls.
Tot aquell qui odia el seu germà es fa homicida, i ja sabeu que cap homici-da no conserva dintre seu la vida eterna.
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
Aquell qui no estima no ha conegut Déu, ja que Déu és amor.
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
Quan algú s’adoni que el seu germà peca, amb un pecat que no mena a la mort, que pregui, i li donarà vida. Això ho dic dels qui cometen pecats que no duen a la mort. Hi ha un pecat que mena a la mort; no parlo pas d’aquest, quan dic que pregui.
L’inici de les disputes és com aviar l’aigua; per tant, retira’t abans no s’encrespi la discussió.
Si us enutgeu, mireu de no pecar; mediteu interiorment en el repòs, i aquieteu-vos. (Pausa)
És benigne i compassiu, el Senyor, lent per a la còlera i abundós en benignitat.
No ens renya sempre, ni té rancúnia permanent.
Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l.
I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.”
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
I tot és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació;
vull dir que Déu, per mitjà de Crist, reconciliava el món amb ell mateix, passant per alt les seves transgressions i dipositava en nosaltres el missatge de la reconciliació.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;
Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; que una llengua dolça pot trencar els ossos.
El neci manifesta a l’instant el seu disgust, el prudent sap dissimular un ul-tratge.
Hi ha qui llença paraules com cops d’espasa; en canvi, la llengua del savi és me-decina.
Les paraules amables són una bres-ca de mel, dolcesa per a l’ànima i refrigeri per als ossos.
Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.
Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.
Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
Entre vosaltres, ¿hi ha qui sigui savi i docte? Que demostri pel bon compor-tament que obra amb la modèstia que dóna la saviesa.
Però si dintre vostre us amarga la gelosia i hi coveu la rivalitat, no presu-miu ni vulgueu enganyar la veritat.
“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.
Sigueu compassius com el vostre Pare és compassiu.
No jutgeu i no sereu jutjats; no con-demneu i no sereu condemnats; perdo-neu i sereu perdonats.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.
Que la paraula de Crist tingui enmig vostre una estada pletòrica; instruïu-vos i aconselleu-vos mútuament amb tota sa-viesa; canteu de cor a Déu amb agraïment, salms, himnes i càntics espirituals,
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
Germans, no us queixeu els uns dels altres, perquè no hàgiu de ser judicats; mireu que el jutge ja és a les portes.
Així mateix, els més joves, deixeu-vos guiar pels més grans; i tots, els uns en-vers els altres, enfaixeu-vos d’humilitat, perquè: “Déu s’oposa als arrogants, i concedeix gràcia als humils.”
Feu-vos humils, doncs, sota la mà po-derosa de Déu, a fi que us exalti quan vingui el moment;
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,