Categoria
103 Versets de la Bíblia sobre la Ira
Imagina't, la ira... una eina que el maligne utilitza per fer-nos caure. Quan ens deixem endur per ella, sense control, les conseqüències sempre arriben, oi? Fins i tot Déu, en la seva infinita saviesa, s'ha enutjat amb la humanitat, però sempre ens ofereix la possibilitat de reconciliar-nos amb Ell.
Pensa que la ira no només ens allunya de les benediccions de Déu, sinó que també ens provoca un dolor emocional profund. Tant si l'enuig és per una cosa justa com si no, les Escriptures, a Efesios 4:26-271, ens diuen clarament: "Enfadeu-vos, però no pequeu; que no es pongui el sol amb vosaltres enutjats, ni doneu lloc al diable".
És normal, fins i tot comprensible, sentir ràbia davant la injustícia o les blasfèmies contra Déu. Però, recordem el que ens diu el Senyor a Romanos 122: "A mi la venjança; jo pagaré".
Per això, és tan important mantenir una relació constant amb l'Esperit Sant. Ell ens ajuda a controlar les nostres emocions. Demana-li que els fruits del seu esperit omplin el teu cor i enforteixin el teu interior. Crec que és la clau per no deixar-nos dominar per la ira.
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
I el Senyor digué a Caín: “Per què t’has enfadat i vas amb el semblant abatut?
Si et comportes com cal, no podràs alçar-lo? Si no obres bé, el pecat és a l’aguait, a la teva porta, desitjant atra-par-te; però tu l’has de dominar.”
Qualsevol mena d’amargor, rancú-nia, ira, cridòria i insults, aparteu-ho ben lluny de vosaltres, així com qual-sevol altra malícia.
La sensatesa fa que l’home domini la còlera i dóna l’honor de passar per alt les ofenses.
El Senyor va passar per davant d’ell proclamant: “El Senyor Etern! El Senyor Etern! Déu bondadós i clement, lent per a la ira i gran en misericòrdia i fidelitat.
Però jo us dic que tot aquell qui es violenta contra el seu germà serà sotmès a judici; i el qui digui estúpid al seu germà serà sotmès al sanedrí; i el qui li digui renegat serà sotmès al foc de l’infern.
El Senyor és lent per a la ira i gran en misericòrdia; perdona el pecat i la rebel·lia, però no els deixa impunes, sinó que castiga la iniquitat dels pares sobre els fills fins a la tercera i quarta generació.
A l’Horeb vau provocar el Senyor; tant, que el Senyor es va indignar contra vosaltres fins al punt de voler destruir-vos.
Meva és la venjança i la retribució; al seu moment ensopegarà el seu peu, perquè és a prop el dia del seu de-sastre, ve de pressa el que hi ha preparat per a ells.
que quan esmoli la meva espasa ful-gurant, i la meva mà emprengui el judici, prendré venjança dels meus ad-versaris, i als qui m’odien pagaré el que es mereixen.
Tot i així ell, compassiu, perdonava la maldat i no els destruïa; tot sovint refrenava la seva ira i no deixava esclatar tot el seu enuig,
L’home massa iracund rebrà la pena que calgui; altrament, si el perdones, el fas més violent.
Per a un home és honorable evitar les querelles, però tots els necis s’hi deixen em-bolicar.
No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent,
no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida.
Faré tremolar el cel, i la terra es remourà del seu lloc per la còlera del Senyor Totpoderós, el dia de la seva ira ardent.
El Senyor està aïrat contra totes les nacions, indignat contra tots els seus exèrcits. Els ha destinat a l’extermini, els ha lliurat a la matança.
Per amor del meu nom retinc la meva còlera, i pel meu honor m’he contingut per no destruir-te.
En un excés d’enuig t’he amagat el rostre un moment, però amb un amor etern m’he compadit de tu, diu el Senyor, et teu redemptor.
Perquè no vull acusar contínuament ni estar enutjat perpètuament, ja que davant meu defallirien l’esperit i les ànimes que jo he creat.
Sí, he trepitjat el cup, jo tot sol; i dels pobles, no hi havia ningú al meu costat. Els he trepitjat amb el meu furor i els he aixafat en la meva indignació; el seu suc ha esquitxat les meves robes i ha tacat tot el meu vestit.
Vés, doncs, i proclama aquestes pa-raules de cara al nord: Torna, apòstata Israel –diu el Senyor. No us miraré amb cara d’enfadat, perquè sóc compassiu –ha dit el Senyor–, no guardo rancúnia permanent.
Corregeix-me, Senyor, però amb moderació, no pas amb el teu furor, no sigui que m’exterminis.
La còlera del Senyor no es farà en-rere fins que haurà executat i acomplert els designis del seu cor; als darrers dies ho comprendreu clarament.
Surt d’enmig d’ella, poble meu, i que cadascú salvi la seva vida, davant la ira ardent del Senyor.
Ara, molt aviat, abocaré la meva indignació damunt teu, desfogaré en tu la meva ira, et jutjaré segons les teves accions i damunt teu carregaré totes les teves abominacions.
Llavors esbravaré en tu la meva indignació, s’apartarà de tu la meva gelo-sia, em calmaré i no em tornaré a irritar.
Executaré contra ells terribles venjances amb furiosos escarments; i lla-vors, quan descarregui la meva venjan-ça damunt d’ells, sabran que jo sóc el Senyor.”
Així succeirà en aquell dia, quan Gog arribarà a la terra d’Israel –diu Déu, el Senyor–, que s’encendrà la me-va ira.
I en la meva gelosia i la fúria del meu enuig he dit: Cert, aquell dia hi haurà una gran commoció a la terra d’Israel,
No desfogaré la meva ira ardent, no tornaré a destruir Efraïm; perquè jo sóc Déu, i no pas un home, sóc el Sant, que s’està enmig teu, i no escometré la ciutat.
Esquinceu els vostres cors, i no pas els vostres vestits, i torneu-vos al Senyor, el vostre Déu, perquè ell és clement i compassiu, lent per a la ira i gran en misericòrdia, disposat a revocar el càstig.
I pregant Déu li digué: “Ah, Senyor; ¿no és això mateix el que jo em temia, quan era al meu país? Per això em volia prevenir fugint a Tarsis, perquè sabia que ets un Déu clement i ple de bondat, lent per a la ira i gran en misericòrdia, i que et repenses de fer el mal.
El Senyor és un Déu gelós i venjador, el Senyor és venjador i ple d’indignació! El Senyor es venja dels seus adversaris, guarda rancúnia als seus enemics.
El Senyor és lent per a la ira, però gran en força; no deixa el culpable sense càstig. El Senyor avança entre torbonades i tempestes, i els núvols són la pols que aixe-quen els seus peus!
Busqueu el Senyor, tots els humils de la terra, els qui us heu comportat amb rectitud; busqueu la justícia, busqueu la humilitat; potser així quedareu protegits el dia de la ira del Senyor.
Per tant, espereu-me –diu el Senyor– fins al dia que m’alci per acusar; tinc pensat reunir les nacions, aplegar els reialmes, per abocar damunt d’ells la meva indignació, tot l’ardor de la meva ira: tota la terra ha de ser devorada pel foc de la meva gelosia.”
i estic molt indignat contra les nacions que estan segures de si mateixes, perquè quan jo estava una mica enutjat contra el meu poble se’n van aprofitar per a incrementar-li la desgràcia.’
Després, Jesús va entrar al temple i n’expulsà tots els qui hi venien i com-praven, i bolcà les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,
i els deia: “Diu l’escriptura: La meva casa serà anomenada casa d’oració; en canvi, vosaltres l’heu convertida en una cova de lladres.”
Dirigint una mirada de reprovació al voltant i entristit per l’enduriment dels seus cors, diu a l’home: “Estén la mà.” Ell la va estendre i la mà li va recobrar el moviment.
beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien.
Al qui et pegui en una galta, para-li també l’altra; al qui et prengui el mantell, no li neguis tampoc la túnica.
En veure això, els deixebles Jaume i Joan van dir: “Senyor, vols que di-guem que baixi foc del cel i els des-trueixi?”
Però ell es va girar i els va repren-dre [dient: “No sabeu de quin esperit sou:
Aleshores es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots del temple, amb les ovelles i els bous. També escampà les monedes dels canvistes i els bolcà les taules.
I digué als venedors del coloms: “Traieu això d’aquí; no convertiu la casa del meu Pare en un mercat.”
De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu,
Més encara, perquè ara que ja som justificats amb la seva sang, serem sal-vats per ell del càstig.
ja que és un agent de Déu per al teu bé. Però si et portes malament, tremola, perquè no porta l’espasa perquè sí, ja que és agent de Déu per a judicar i cas-tigar els malfactors.
perquè em temo que, quan vingui, no us trobaré com voldria, i que vosaltres no em trobareu com voldríeu. Temo tro-bar rivalitats, gelosies, enrabiades, intrigues, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, disturbis;
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,
enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels.
Aquestes coses que provoquen el càs-tig aïrat de Déu,
són les que també vosaltres havíeu practicat en la vostra vida passada;
però ara desfeu-vos de tots aquests vicis: la ira, la indignació, la malícia. Bandegeu de la vostra boca la injúria i la grolleria.
Perquè Déu no ens ha posat per al càstig, sinó per a obtenir la salvació per mitjà de nostre Senyor Jesucrist,
Així, doncs, desitjo que els homes preguin on sigui, alçant unes mans innocents, sense ira ni discòrdia.
i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,
Pel fet de ser administrador dels dons de Déu, cal que l’ancià sigui un home irreprensible; no ha de ser arrogant, ni irascible, ni bevedor, ni busca-raons, ni avariciós;
Per això em vaig indignar contra aquella gent i vaig dir: Sempre s’extravien en el cor; i no han conegut els meus camins.
Com ho vaig jurar en la meva indignació: No entraran al meu repòs!”
torna a fixar un altre dia, l’“avui” esmentat abans, quan, molt temps després, en paraules de David diu: “Si avui sentiu la seva veu, no tanqueu els vostres cors.”
Sabem qui és aquell qui ha dit: “A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda”, i també: “El Senyor jutjarà el seu poble.”
És una cosa terrible anar a parar a les mans del Déu vivent!
Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se,
perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol.
D’on vénen les guerres i les ba-ralles entre vosaltres? ¿No vénen de les vostres cobejances violentes que dueu al cos?
Cobegeu sense resultat; odieu a mort, sou envejosos, i no en traieu res; us baralleu i lluiteu, i tot i així no aconseguiu res, perquè no demaneu;
injuriat, no responia a la injúria; maltractat, no amenaçava, sinó que es con-fiava al qui jutja rectament;
no torneu mal per mal ni injúria per injúria, al contrari, responeu beneint, ja que heu estat cridats a tal fi, a tenir la benedicció com una herència.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
és que el Senyor sap resoldre la prova dels fidels i sap mantenir castigats els dolents fins al dia del judici,
El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se.
Tot aquell qui odia el seu germà es fa homicida, i ja sabeu que cap homici-da no conserva dintre seu la vida eterna.
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Quan algú s’adoni que el seu germà peca, amb un pecat que no mena a la mort, que pregui, i li donarà vida. Això ho dic dels qui cometen pecats que no duen a la mort. Hi ha un pecat que mena a la mort; no parlo pas d’aquest, quan dic que pregui.
tot cridant a les muntanyes i a les roques: “Caigueu damunt nostre i ama-gueu-nos de la mirada d’aquell qui ocu-pa el setial i de la ira de l’Anyell,
perquè ja ha arribat el gran dia de la seva ira, i qui el podrà resistir?”
Les nacions estaven furioses, però ha arribat el teu furor i el moment de jutjar els morts, de recompensar els teus servents, els profetes, el poble sant i els qui veneren el teu nom, tant petits com grans, i de destruir els qui destrueixen la terra.”
el tal haurà de beure el vi del furor de Déu, abocat a la copa de la seva indignació sense aigualir, i serà turmen-tat amb foc atiat amb sofre, davant els sants àngels i a la presència de l’Anyell.
I l’àngel va passar el falçó per la terra, va veremar el cep de la terra i abocà els raïms al gran cup de la indignació de Déu.
Vaig veure al cel un altre sen-yal, gran i admirable: set àn-gels que portaven set plagues, les darreres, ja que amb aquestes plagues es consumarà la indignació de Déu.
Un dels quatre vivents va donar als set àngels set copes d’or plenes del furor del Déu que viu pels segles dels segles.
Vaig sentir una veu potent que des del santuari deia als set àngels: “Aneu i aboqueu les set copes del furor de Déu sobre la terra.”
La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i les ciutats dels pagans es van esfondrar. La gran Babilònia va ser recordada davant Déu per fer-li beure la copa de vi del seu furor ardent.
I de la boca li sortia una espasa afi-lada, per ferir-hi els pobles pagans, perquè ell els regirà amb ceptre de ferro i trepitjarà el cup de vi de la gran indignació del Déu Totpoderós.
Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”
Vinc de seguida, i la meva recom-pensa ve amb mi, per pagar a cadascú el que mereixen les seves obres.