Categoria
113 Versicles sobre la incredulitat
Mira, Déu no es complau amb aquells que no creuen en ell, espera que els seus fills creguin fermament en la seva paraula i en cadascuna de les seves promeses. No creure en Déu mostra la poca relació que tens amb el seu Sant Esperit. L'Esperit de Déu, per mitjà de la sang de Jesús, sempre et mostrarà facetes del Déu totpoderós, aquell que no coneix impossibles.
Una vegada que la seva sobrenaturalitat es revela, els teus pensaments canvien i la teva ment es renova. Ja no parlaràs igual, mantenint la seguretat que, encara que els teus ulls no vegin el que esperes, en qualsevol moment ocorrerà.
Déu no vol que el seu poble sigui incrèdul, desitja que caminis per fe, no sota el raonament ni la circumstància, sinó alimentant-te cada dia amb les seves paraules. La incredulitat et tanca la porta a totes les benediccions que Déu desitja donar-te, et desvincula de la seva voluntat i et porta a fer el que tu penses que és correcte. Et fa pensar que Déu no és capaç o que no li importa el que estàs passant, robant-te l'esperança i entrististeix el teu cor per les coses negatives que t'envolten.
Déu vol que avui siguis lliure de la incredulitat i que el coneguis veritablement. Clama davant de la seva presència fins que els teus ulls siguin oberts i puguis veure'l, demana-li a Déu que obri les teves orelles i et faci estar atent a la seva escriptura[a]. Així no tornaràs a desconfiar dels seus plans per a tu i la teva família.
[a] Bíblia Sagrada
Ara bé, sense la fe és impossible d’a-gradar-li. El qui vulgui acostar-se a Déu cal que cregui que existeix i que recom-pensa aquells qui el busquen.
Després diu a Tomàs: “Fica el teu dit aquí i mira les meves mans. Porta la teva mà i fica-la al meu costat, i no siguis més incrèdul, sigues creient.”
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
Però el qui cedeix amb recança a menjar el que no acostuma, es fa culpable, perquè no obra d’acord amb el que creu, i tot el que es fa sense convicció de fe és pecat.
Qui creu en el Fill de Déu té el tes-timoniatge dintre seu. Qui no creu en Déu el deixa per mentider, ja que no ha cregut el testimoniatge que Déu ens ha donat referent al seu Fill.
Durant quaranta anys em vaig fas-tiguejar amb una tal generació, i vaig dir: “És un poble de cor ex-traviat que desconeix els meus designis.”
Quan jo clamo, escolta’m, oh Déu, justícia meva; en tota mena d’angoixa tu m’has donat una sortida, compadeix-te de mi i escolta la meva pregària.
A l’instant, Jesús va estendre la mà i el va agafar tot dient-li: “Home de poca fe, per què has dubtat?”
Molt bé: van ser esqueixades per causa de la seva incredulitat, i tu t’hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.
El qui creu en ell no és condemnat; el qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill únic de Déu.
així seran sotmesos a judici tots aquells qui hagin preferit la injustícia en comptes de confiar en la veritat.
En canvi, el fruit de l’Esperit és: amor, goig, pau, tolerància, afabilitat, bondat, fidelitat,
senzillesa i autodomini. Contra aquestes coses no hi ha cap llei.
Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”
Què hi fa que alguns no hagin cregut? ¿Que potser la seva incredulitat pot anul·lar la fidelitat de Déu?
Nosaltres, però, no som dels qui es fan enrere cap a la perdició, sinó homes de fe que conserven la vida.
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
El pervers, en el fort del seu orgull, pensa: “No em demanarà comptes; Déu no s’hi fica. La seva ira esclata molt amunt.”
Fins i tot ells, si deixen de ser incrèduls, seran empeltats, que Déu té prou poder per a empeltar-los de nou.
Ja que en l’evangeli es revela la justícia que ve de Déu, de fe en fe, tal com diu l’Escriptura: Viurà el qui és just per la fe.
tot i que abans jo era un blasfem, un perseguidor i un calumniador. No obstant, es va compadir de mi, perquè no sabia el que feia quan encara no era convertit,
Jesús respongué: “Us asseguro que si teniu fe i no dubteu gens, no solament fareu això de la figuera, sinó que, fins i tot, si dieu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, es realitzarà.
I tot el que en oració demanareu amb fe, ho rebreu.”
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
que ha fet el cel i la terra, el mar i tot el que contenen; que guarda fidelitat per sempre,
Us asseguro que si algú diu a aquesta muntanya: Alça’t i tira’t al mar, sense dubtes en el seu cor, sinó ben convençut que es complirà allò que diu, ho ob-tindrà.
Llavors els digué: “On és la vostra fe?” I, plens de temor i d’admiració, comentaven entre ells: “Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?”
De fet, també se’ns ha anunciat la Bona Nova igual que a aquells, però a ells la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l’havien escoltada.
Doncs, tot aquell qui es declari a favor meu davant dels homes, sàpiga que també jo em declararé a favor seu davant del meu Pare celestial;
però tot aquell qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del meu Pare celestial.
a qui estimeu sense haver-lo vist, en qui, sense veure’l encara, però creient en ell, us alegreu amb un goig inefable i esplèndid,
ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara?
En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per espe-rar.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
Pensa el neci en el seu cor: “No hi ha Déu.” S’han corromput, la seva conducta és abominable, no hi ha ningú que faci el bé.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe.
Quan Jesús va arribar a la casa del dignatari i va veure els flautistes i l’al-darull de la gent,
els digué: “Fora d’aquí, que la noia no és pas morta, sinó que dorm!” I es reien d’ell.
Perquè és bo el Senyor, és etern el seu amor, i la seva fidelitat, fins a la fi dels temps.
Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.” És que Jesús, des d’un principi, ja sabia quins eren els qui no creien i qui era el qui el trairia.
I si l’herba, que avui és al camp i demà anirà a parar al forn, Déu la vesteix així, amb més motiu estarà per vosaltres, gent descreguda!
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Allà li van portar un paralític ajaçat en una llitera. Jesús, veient la fe que tenien, digué al paralític: “Confia, fill: els teus pecats et són perdonats.”
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Has arraconat tots els qui es des-vien de les teves normes, perquè la seva astúcia no té sentit.
Et lloaré per tan grans meravelles; ets prodigiós, les teves obres són formidables: la meva ànima ho sap prou bé!
En virtut de la gràcia que m’ha estat concedida, aviso a tots i cada un de vosaltres que ningú no se sobreestimi més enllà del que cal, sinó que es tingui en una estimació prudent, segons la mesura de la fe que Déu li hagi impartit.
No és que ens vulguem fer els amos de la vostra fe, sinó que volem ser co-operadors del vostre goig, car en la fe ja esteu prou ferms.
Llavors el van interpel·lar uns mes-tres de la Llei i uns fariseus, i li digue-ren: “Mestre, voldríem que ens fessis un senyal.”
Però ell els va dir: “Una generació dolenta i adúltera demana un senyal; i no li serà donat cap més senyal que el del profeta Jonàs.
I, què hi puc afegir? No tindria prou temps si em posava a parlar de Gedeó, Barac, Samsó, Jeftè i David, com de Samuel i els altres profetes.
Ells per la fe van sotmetre reis, van administrar justícia, van obtenir el com-pliment de les promeses, van tancar go-les de lleons,
van apagar la violència del foc, es van escapar del tall de l’espasa, es van refer de les malalties, van ser valents en el combat, van trastornar els exèrcits estrangers.
ja que després d’haver conegut Déu, en comptes de glorificar-lo i donar-li gràcies com a Déu, s’han abandonat als seus fútils raonaments i se’ls ha ofuscat l’enteniment.
Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran.
Perquè tot aquell qui demana, obté: qui busca, troba; i, a qui truca, li obren.
Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.”
Per què? Perquè no la buscaven per la fe, sinó pel camí de les obres. Van ensopegar amb aquella pedra d’entre-banc,
Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos.
per aquest motiu he de patir el que pateixo, però no me’n dono vergonya, perquè sé en qui he cregut, i estic segur que és prou poderós per a guardar el meu dipòsit fins a aquell dia.
Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
El teu regne és regne de tots els segles, i el teu imperi és per a totes les generacions. Fidel és el Senyor en totes les seves paraules, i bondadós en totes les seves obres.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
Ell, esperant quan semblava no ha-ver-hi esperança, va creure Déu i així esdevingué pare de molts pobles, tal com diu l’Escriptura: “Així serà la teva descendència.”
La seva fe no es va afeblir quan veia el seu cos, de quasi cent anys, ja consumit i l’esmorteïment del si de Sara per a concebre;
davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu té per a nosaltres, i hi hem cregut. Déu és amor, i qui viu en l’amor viu en Déu, i Déu viu en ell.
Com a escòria bandeges tots els malvats del país, per això estimo les teves prescripcions.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Sal-vador el Senyor Jesucrist;
Però jo confio en tu, Senyor, i et dic: “Tu ets el meu Déu!”
Tens a la mà el meu destí; allibera’m de les mans dels enemics i dels perseguidors.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble situat damunt la muntanya no es pot amagar.
Tampoc no s’encén una espelma per posar-la sota el mesuró, sinó que es posa en el canelobre i il·lumina tots els qui són a la casa.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Quan ell vingui, deixarà ben clar al món pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemnació:
pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi;
Tot és net per als qui viuen netament; en canvi, per als qui s’han contaminat i no tenen fe, no hi ha res net. Però és perquè tenen bruta la ment i la consciència.
Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;
Ell els digué: “Oh, curts d’enteniment i indecisos de cor per a creure tot el que van anunciar el profetes!
Finalment es manifestà als onze quan eren a taula, i els reprengué per la seva incredulitat i la seva obstinació a no creure els qui l’havien vist ressuscitat,
A mi, en canvi, que us dic la veritat, no em creieu.
Qui de vosaltres pot acusar-me de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu?
els descreguts, a qui el déu d’aquest món manté encegat l’enteniment a fi que no distingeixin la claror de l’Evangeli gloriós de Crist, que és la imatge de Déu.
Els d’arran del camí són els qui, des-prés d’escoltar-la, ve el diable i els pren la paraula del cor per evitar que creguin i se salvin.