Categoria
114 Versicles de la Bíblia sobre l'Aparença
No jutgeu per les aparences, sinó amb justícia (Joan 7:24). En un món on la imatge sembla ser tan valorada, aquesta cita bíblica ens anima a transcendir la superfície i a mirar al fons del cor de la persona.
Sovint, ens trobem amb situacions en què formulem judicis ràpids basats en l'aparença física, la vestimenta o l'estatus social d'algú. Tanmateix, la saviesa de les Escriptures ens ensenya que cada individu és molt més que allò que els nostres ulls poden percebre. Darrere d'una aparença es poden amagar històries de lluita, superació i amor.
Aquesta reflexió sobre les aparences és necessària per recordar que som éssers imperfectes i que ens podem equivocar en emetre judicis basats únicament en l'exterior. En lloc d'això, és bo practicar la justícia, mitjançant el nostre Senyor Jesucrist, i no basant-nos en la nostra pròpia opinió.
La reflexió bíblica sobre les aparences ens desafia a preguntar-nos: Fins a quin punt estem disposats a mirar? Estem sent justos en jutjar els altres? Com podem cultivar la saviesa necessària per discernir més enllà de l'evident?
En última instància, aquest ensenyament ens introdueix a veure les persones amb els ulls de l'amor i la misericòrdia. Ens mostra a valorar l'autenticitat per sobre de la superficialitat i a reconèixer la bellesa inherent de cada ésser humà, independentment del seu aspecte extern.
I, sobretot, a entendre que, més enllà de mirar com llueixen o com es comporten els altres, primerament hem de vetllar per nosaltres mateixos, de manera que quan Crist torni per la seva església ens trobi sense taques i sense arrugues, és a dir, cuidant el cor i no la nostra aparença.
Així també vosaltres: per fora la gent us veu com unes bones persones, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat.
Però el Senyor digué a Samuel: “No miris el seu aspecte ni la seva gran al-çada, perquè l’he descartat. La mirada de Déu no és com la mirada de l’home, ja que l’home mira el que té davant dels ulls, però el Senyor mira el cor.”
Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que us assembleu als sepulcres emblanquinats, que, si bé per fora es veuen bonics, per dintre són plens d’ossos de mort i de tota mena d’immundícia!
Així també vosaltres: per fora la gent us veu com unes bones persones, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat.
No és que tornem a justificar-nos davant vostre, sinó que us volem donar ocasió d’enorgullir-vos de nosaltres, per tal que sapigueu com respondre als qui s’enorgulleixen d’allò que és superfi-cial, i no d’allò que és profund.
La gràcia és enganyosa, i la bellesa, una il·lusió; la dona que tem el Senyor mereix de ser lloada.
En canvi, de part dels considerats principals (no m’interessen els seus valors passats o presents, perquè Déu no fa accepció de persones) a mi no em van imposar res de nou;
Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos,
sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima.
i es complaurà en la reverència al Senyor. No jutjarà segons les aparences ni sentenciarà segons el que senti a dir,
Tu, doncs, carrega amb la teva ignomínia per haver exonerat les teves germanes amb els pecats que has comès, més abominables que els d’elles, de manera que les has convertit en més justes que tu. Avergonyeix-te, doncs, tu també, i suporta el vituperi per haver fet absoldre les teves germanes.
Germans meus, que la vostra fe en nostre Senyor gloriós, Jesucrist, estigui lliure de favoritismes.
Suposem que en la vostra congregació entra un home enjoiat i esplèndidament vestit, i també hi entra un pobre home mal vestit,
i demostreu deferència al qui va ben vestit dient-li: “Asseu-te aquí, en un bon lloc”, i dieu al pobre: “Tu queda’t allà dret, o asseu-te aquí sota el meu escambell”,
¿no seria una discriminació entre vosaltres? ¿No us faríeu jutges de fals criteri?
Després compara el nostre aspecte amb l’aspecte dels joves que mengen la vianda del rei, i segons el que vegis podràs decidir sobre els teus servents.”
Al cap de deu dies, es va comprovar que feien més bona cara i estaven més grassos que tots els joves que s’alimen-taven de les viandes del rei.
Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.
“Eviteu de realitzar les vostres pràctiques religioses a la vista de la gent, només perquè us vegin; altrament, no tindreu cap recompensa del vostre Pare celestial.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
El Senyor ha dit: “Ja que aquest poble se m’acosta de paraula i m’honora de llavis enfora, mentre el seu cor es manté lluny de mi, i la reverència que em té és només un manament d’homes, una lliçó apresa,
¿Que potser ara em vull guanyar el favor dels homes en comptes del de Déu? ¿O potser miro d’agradar la gent? Si encara mirés d’agradar la gent, no seria pas servent del Crist.
Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.
Aquests són falsos apòstols, obrers enganyadors, disfressats d’apòstols de Crist.
I no és gens estrany, perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum.
No és, doncs, gran cosa que també els seus servidors es disfressin de servidors de la justícia. Ara bé, tindran la fi que es mereixen els seus actes.
Aquestes normes poden semblar as-senyades a causa de l’afectada devoció i humilitat, i per la mortificació corporal que practiquen, però no valen res: només serveixen per a la satisfacció carnal.
Ha crescut davant d’ell com un rebrot, i com l’arrel d’una terra àrida. No té bellesa ni esclat perquè l’admirem, ni esplendor perquè ens hi complaguem.
Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat a la sofrença. Com un al qual s’amaga la cara, l’hem menys-preat i l’hem tingut per no res.
Jutgeu les coses per les aparences. Si algú està convençut que és del Crist, que reflexioni: que tal com ell és del Crist, també ho som nosaltres.
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,
mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
Tots els camins de l’home són nets, al seu parer, però és el Senyor qui sondeja els esperits.
“No jutgeu i no sereu jutjats;
perquè amb el judici amb què judiqueu sereu judicats, i amb la mesura amb què mesureu haureu de ser mesurats.
Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu?
O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu?
Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.
Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
Aquests que us obliguen a circum-cidar-vos, ho fan per mantenir la con-sideració dels homes, i solament perquè no els persegueixin a causa de la creu de Crist.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Tanmateix, tu vols la sinceritat al fons del cor, i en la interioritat m’has fet penetrar la saviesa.
Que el vostre ornament no sigui tot d’aparença, de pentinats exagerats i penjolls d’or, o de vestits luxosos,
sinó que sigui el que la persona duu guardat al fons del cor, l’ornament inalterable d’un esperit afable i tranquil, que als ulls de Déu és de gran estima.
Així era com s’abillaven en altre temps les santes dones que esperaven en Déu, submises als seus marits;
Quan dejuneu, no aparenteu tristesa, com fan el hipòcrites, que es desfiguren la cara a fi que tothom s’adoni que de-junen. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.
Tu, en canvi, quan dejunis, perfu-ma’t el cap i renta’t la cara
perquè ningú no s’adoni que dejunes, sinó solament el teu Pare, que és dins el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.
Respecte de les dones, que es vesteixin decorosament i s’arreglin amb dig-nitat i discreció, sense exagerar el penti-nat, ni amb lluïment d’or o perles, ni amb vestits sumptuosos,
sinó més aviat que s’adornin de bo-nes obres, com escau a dones que pro-fessen reverència a Déu.
Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida.
La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.
També a uns d’aquells que es refiaven de si mateixos, ben creguts de ser homes justos, i que feien menyspreu dels altres, els va dirigir aquesta paràbola:
“Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, i l’altre, recap-tador.
El fariseu, tot tibat, pregava així en el seu interior: ‘Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com els altres homes, estafadors, injustos i adúlters, ni sóc tampoc com aquest recaptador;
dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’
El recaptador, en canvi, dret a dis-tància, no gosava ni alçar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit tot dient: ‘Oh Déu, apiada’t de mi, pecador!’
Us dic que aquest va baixar a casa seva justificat, i aquell altre no. Perquè tot aquell qui s’enlaira serà humiliat, i el qui s’humilia serà enlairat.”
Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
Jo, el Senyor, sondejo el cor, com-provo l’interior dels homes, per retribuir a cadascun segons la seva conducta, segons el fruit de les seves accions.
sinó que, tal com fórem aprovats de Déu perquè se’ns confiés la predicació de l’evangeli, així vam parlar, no pas com qui vol complaure els homes, sinó Déu, que examina els nostres cors.
Per això tu, siguis qui siguis, quan et poses a fer de jutge, no tens excusa, perquè en allò que sentencies en un altre et condemnes tu mateix, ja que tu, el jutge, fas igual que ell.
Totes les obres que ells fan són per fer-se veure de la gent; per això eixam-plen els seus filacteris i s’allarguen les borles dels vestits,
els agraden els llocs d’honor als convits i els seients principals a les sinagogues,
les reverències a les places i que tot-hom els anomeni mestre.
Jove, alegra’t en la teva joventut, i complau el teu cor en els dies de la teva jovenesa. Deixa’t portar pel teu cor i els desigs dels teus ulls; però tenint present que, de tot això, Déu te’n demanarà compte.
no complint més en allò que es veu, com per quedar bé, sinó com a servents de Crist que compleixen amb gust el que Déu vol;
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.
I si tingués el do de profecia i com-prengués tots els misteris i tota la cièn-cia, i si tingués tota la fe, de tal manera que pogués remoure les muntanyes, si no tinc amor, no sóc res.
I si distribuís tots els meus béns en aliments per als pobres, i si oferís el meu cos perquè el foc el consumís, si no tinc amor, no em serveix de res.
Perquè si algú es pensa ser important, quan de fet ningú no és res, s’enganya a si mateix.
Com a fills obedients, no us emmot-lleu més a les apetències que teníeu abans, en temps de la vostra ignorància,
sinó que, així com és sant aquell qui us va cridar, també vosaltres aconseguiu de ser sants en tota la vostra conducta,
atès que l’Escriptura diu: “Sigueu sants, perquè jo sóc sant.”
Com un rostre reflectit a l’aigua correspon a un rostre, així el cor d’un home al d’un altre home.
Posa’m a prova, Senyor, i sonde-ja’m, examina la meva consciència i la intenció del meu cor,
Manifesten conèixer Déu, però amb les seves obres el neguen, ja que tenen un comportament abominable i rebel, i són incapaços de fer cap bona acció.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor? Qui pot estar-se al lloc sant?
L’innocent de mans i net de cor, que no es decanta a la dolenteria ni jura falsament.
Millor és l’home senzill, que es bas-ta amb el que té, que no pas el presumptuós a qui li falta el pa.
Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres. Renteu-vos les mans, peca-dors; i vosaltres, els irresoluts, purifi-queu-vos el cor!
Guardeu-vos dels falsos profetes que se us presenten vestits d’ovella, i per dintre són llops rapaços.
Pels seus fruits els coneixereu. ¿És que es cullen raïms dels cards o figues de les bardisses?
Tots els arbres bons donen bons fruits, però els arbres bords els donen dolents.
Un arbre bo no pot donar fruits do-lents, i un arbre bord no pot donar fruits bons.
Tot arbre que no dóna fruit, és tallat i llençat al foc.
Així és que, pels seus fruits els co-neixereu.
això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig,
i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment,
i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
No us mentiu els uns als altres, ja que us heu despullat de l’home antic, amb els seus fets,
i us heu revestit del nou, que es va renovant vers el ple coneixement, se-gons la imatge d’aquell qui el va crear;
Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor.
I no hi ha cap criatura encoberta davant d’ell, sinó que tot es presenta nu i destapat als ulls d’aquell a qui n’hau-rem de donar compte.
El meu manament és que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he es-timat.
Ningú no pot tenir un amor més gran que aquell qui dóna la vida pels seus amics.
No feu res per rivalitat ni per presump-ció. Més aviat sigueu humils i considereu els altres superiors a vosaltres mateixos.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.
Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
No permetis que el meu cor es de-canti a res de mal, a cometre actes d’impietat amb els practicants de perversitats, ni mai no tasti jo de les seves lla-minadures.
Així mateix, els més joves, deixeu-vos guiar pels més grans; i tots, els uns en-vers els altres, enfaixeu-vos d’humilitat, perquè: “Déu s’oposa als arrogants, i concedeix gràcia als humils.”
Entre vosaltres, ¿hi ha qui sigui savi i docte? Que demostri pel bon compor-tament que obra amb la modèstia que dóna la saviesa.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.
Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
Perquè tot aquell qui s’enlaira a si mateix serà humiliat, i el qui s’humilia a si mateix serà enlairat.”
Que ningú no et menystingui perquè ets jove, al contrari, procura ser un mo-del per als creients, en la conversa, en el comportament, en l’amor, en la fe i en la decència.
Qui oculta els seus pecats no prospera, qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
sinó que és jueu el qui ho és inte-riorment, i la circumcisió és la del cor, obra de l’esperit i no de la lletra. Aquest sí que té l’aprovació de Déu i no pas la dels homes.
Si en altre temps éreu foscúries, ara que esteu en el Senyor sou llum. Com-porteu-vos com a fills de la llum,
perquè en la llum floreix tota mena de bonesa, rectitud i sinceritat,
distingint bé tot el que és agradable al Senyor,
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;
al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;
a la pietat, l’afecte fraternal; a l’afecte fratemal, l’amor.
Sigueu comprensius amb els immadurs en la fe, sense dis-cutir opinions.
Uns creuen que poden menjar de tot, mentre que altres, per escrúpols, només mengen verdures.
El qui menja de tot, que no menyspreï el qui s’absté d’algun menjar, i el qui fa abstinència, que no censuri el qui menja de tot, majorment quan ha estat acollit per Déu.
En canvi, el qui és espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell ningú no el pot jutjar.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
¿Que no sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, que heu rebut de Déu i habita en vosaltres, i que no sou vostres?
Ja que heu estat adquirits per un cost tan alt, glorifiqueu Déu en el vostre cos.
Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
La tomba i el país dels morts són davant el Senyor, com més encara els cors dels humans!
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
ja que aquell qui d’aquesta manera serveix el Crist es fa agradable a Déu i obté l’aprovació dels homes.
Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
L’home bo, de la bondat que atresora al cor en treu el bé; i el dolent, de la mal-dat que atresora en treu el mal; perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.
Aquest és el manament principal i el més gran.
El segon se li assembla: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
D’aquests dos manaments depenen tota la Llei i els Profetes.”
Ja que som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
Allò que dóna encant a l’home és la seva bondat: val més ser pobre que ser un trampós.
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
No incrementeu les paraules arro-gants, que s’aparti de la vostra boca la insolència; perquè el Senyor és un Déu que tot ho sap, i a ell pertoca sospesar les accions.
Perquè no hi ha res d’encobert que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber.
O doneu per bo l’arbre i per bo el seu fruit, o doneu per bord l’arbre i per do-lent el seu fruit; perquè l’arbre es coneix pel fruit que dóna.
Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
L’home bo, de la bondat que atresora en treu el bé; i l’home dolent, de la maldat que atresora en treu el mal.
Però, tot el que per a mi era un guany ho he considerat una pèrdua per causa de Crist.
Més encara, totes les coses les consi-dero una pèrdua al costat de l’eminent coneixement de Jesucrist, el meu Senyor. Per ell ho he donat tot per perdut, i ho tinc com a deixalles a canvi de guanyar el Crist
sinó que Déu ha escollit allò que hi ha de neci en el món per confondre els savis; i les coses febles del món per confondre les que són fortes;
i allò que és vil i desestimat del món ha escollit Déu, allò que no és res, per anorrear allò que és,
a fi que cap mortal no pugui gloriar-se davant Déu.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
Si algú deia: Jo estimo Déu, però odia el seu germà, és mentider, perquè qui no estima el seu germà, a qui veu, no pot estimar Déu, a qui no veu.
I tal és el manament que tenim de part d’ell: el qui estima Déu, que estimi també el seu germà.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;