Categoria
122 Versicles bíblics sobre la injustícia
Proverbis 17:151 diu: «Tant abhorreix el Senyor qui absol el culpable com qui condemna l'innocent». Déu detesta tant a qui justifica els impius com a qui condemna els justos i ens mostra que la seva justícia no té lloc per al favoritisme o la corrupció, sinó que busca sempre l'equilibri i la imparcialitat, perquè Ell és recte en tots els seus camins.
A més, al llibre d'Isaïes 1:172, Déu ens crida a actuar contra la injustícia: «Apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, socorreu l'agraviat, feu justícia a l'orfe, ampareu la vídua». Aquest passatge ens exhorta a ser agents de canvi i a lluitar per la justícia en totes les seves formes, no només amb les nostres paraules, sinó també amb les nostres accions. La injustícia és un problema que afecta milions de persones a tot el món, per la qual cosa hem de pregar a Déu perquè ens alliberi de ser partícips de tot acte d'impietat i d'injustícia.
Al llibre de Miquees 6:83, se'ns recorda: «Ell t'ha declarat, oh home, què és bo, i què és el que Jahvè demana de tu: solament fer justícia, estimar la misericòrdia i humiliar-te davant el teu Déu». Com a cristians, és la nostra responsabilitat seguir l'exemple de Jesús i comprometre'ns a ser instruments de justícia en un món que moltes vegades en manca. És important recordar que la justícia no està a les nostres mans, sinó a les mans de Déu. Hem de confiar en la seva sobirania i buscar la seva guia en la nostra lluita per la justícia.
és que el Senyor sap resoldre la prova dels fidels i sap mantenir castigats els dolents fins al dia del judici,
El qui absol el culpable i el qui con-demna l’innocent, tots dos per igual, són reprovats pel Senyor.
No cometeu injustícia en els judicis, ni en l’amidament, ni en el pes, ni en la cabuda.
Ja t’han indicat, home, allò que és bo i allò que el Senyor vol de tu: solament que practiquis el dret i estimis la mise-ricòrdia, i que caminis dòcilment davant el teu Déu.
Apreneu a fer el bé; busqueu l’equi-tat, auxilieu l’oprimit, mantingueu el dret de l’orfe, defenseu la causa de la viuda.
El just s’omple d’alegria quan es practica la justícia, però els malfactors se n’horrorit-zen.
Ai dels qui dicten lleis injus-tes, dels qui promulguen de-crets repressius
per privar de justícia els desvalguts, per robar el dret dels pobres del meu poble. Les viudes són despulles i els orfes el seu botí.
Sis coses hi ha que el Senyor de-testa, i set que repudia amb tota l’ànima:
ulls altius, llengua mentidera, mans que vessen sang innocent,
cor que maquina projectes perver-sos, peus que s’apressen a fer el mal,
fals testimoni que escampa mentides, i el qui sembra discòrdies entre germans.
Feu justícia al pobre i a l’orfe, defenseu l’oprimit i l’indigent.
Allibereu el desvalgut i el pobre, arranqueu-lo de les mans dels do-lents.”
Fes-me justícia, oh Déu, i de-fensa la meva causa; allibera’m de la gent impia i de l’home fals i pervers.
“Escolta, Senyor, Déu nostre, de quina manera som menyspreats, i retorna els seus insults sobre el seu cap; i lliura’ls al menyspreu en un país d’esclavatge.
No cobreixis el seu pecat ni esborris de la teva memòria la seva iniquitat, perquè han ultratjat els constructors.”
“Això és el que ha dit el Senyor Tot-poderós: Judiqueu d’acord amb la veritat i practiqueu la misericòrdia i la compassió els uns amb els altres.
No oprimiu la viuda i l’orfe, ni tam-poc l’estranger ni els pobres; ni maqui-neu interiorment de fer-vos mal els uns als altres.
“Per l’opressió dels afligits, pel gemec dels pobres, m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor. “Posaré en seguretat el qui ho anhela.”
Fuig del mal i fes el bé, i tindràs bona estada per sempre;
ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada.
Els justos posseiran la terra, hi viuran per sempre més.
atès que és de justícia als ulls de Déu pagar amb afliccions els qui us afligeixen,
i, a vosaltres, els afligits, consol, jun-tament amb nosaltres, a l’hora de la revelació del Senyor Jesús, quan vindrà des del cel rodejat del seu exèrcit d’àngels,
Alegra-te’n, cel, amb el poble sant, els apòstols i els profetes, perquè Déu ha reivindicat la vostra causa contra aquesta ciutat.”
Obre la teva boca en nom del mut, per la causa de tots els abandonats;
obre la teva boca i judica amb equitat, i defensa el dret del pobre i del desvalgut.
Alexandre, el calderer, m’ha fet molt de mal; el Senyor el retribuirà segons les seves obres.
No falsejaràs el dret, no faràs accepció de persones, no acceptaràs suborns; perquè el suborn encega els savis i cap-gira el testimoni dels honestos.
Perquè jo, el Senyor, estimo la justícia i avorreixo el robatori i l’engany; per això els donaré fidelment la seva re-compensa i pactaré amb ells una aliança eterna.
El Senyor diu això: Practiqueu el dret i la justícia, allibereu l’oprimit de mans de l’opressor, no maltracteu ni violenteu l’estranger, l’orfe o la viuda. No vesseu sang innocent en aquest lloc.
Per això, ja que heu trepitjat l’indefens i li reclameu una part del gra, encara que edifiqueu cases de pedra, no les habitareu; i de les vinyes esplèndides que planteu, no en tastareu el vi.
Perquè jo sé que són molt nombro-ses les vostres transgressions, i molt grans els vostres pecats; sé que oprimiu el just, que exigiu suborns i que atropelleu els pobres al tribu-nal.
Sempre has atès l’anhel dels afli-gits, Senyor; enforteix el seu cor, escolta’ls:
per a fer justícia als orfes i als afligits, que mai més no els torni a fer por l’home terrenal.
que en el negoci ningú no abusi del seu germà ni l’enganyi, perquè el Senyor castiga totes aquestes coses, com ja us hem advertit seriosament.
No t’exasperis a causa dels dolents, ni envegis els qui es comporten malament;
perquè, com l’herba, aviat s’asse-caran, i com l’herbei es marciran.
Seguiràs estrictament la justícia, perquè puguis viure i posseir la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna.
Encara que es concedeixi gràcia al malvat, no aprendrà justícia; en un país de rectitud cometrà iniquitat, i no aca-tarà la majestat del Senyor.
La teva mà està alçada, Senyor, i ells no la veuen; però veuran, avergonyits, el zel que tens pel teu poble; i el foc devorarà els teus adversaris.
No falsejaràs els drets del desvalgut en el seu procés.
Allunya’t de causes fraudulentes. No faràs morir l’innocent i el just, perquè no absoldré el culpable,
No oprimiràs ni maltractaràs el foraster; perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte.
No afligireu cap viuda ni cap orfe.
Els homes malvats no comprenen la rectitud, els qui busquen el Senyor ho com-prenen tot.
El qui d’amagat malparla dels com-panys, el faré callar. El de mirada altiva i de cor infatuat, no el toleraré.
He pogut comprovar també, en aquest món, que a la seu del dret hi ha la malícia, i a la seu de la justícia hi ha la iniquitat.
Dintre meu vaig pensar: “Tant el just com el dolent els jutjarà Déu, perquè allà hi ha un temps per a tot el que passa i per a tot el que es fa.”
Això diu el Senyor: “Per tres pecats d’Israel, i fins per quatre, no el dispensaré del càstig. Per haver venut l’innocent per diners, i el pobre, per un parell de san-dàlies;
per haver cobejat fins la pols que cobreix el cap dels desvalguts; perquè desvien el camí dels humils, i jeuen el fill i el pare amb la mateixa noia, profanant així el meu nom;
“Jo vindré enmig de vosaltres per jutjar-vos, i seré un acusador definitiu contra els fetillers, els adúlters, els perjurs, els qui defrauden el sou del jornaler, els opressors de viudes i orfes, contra els qui fan injustícies al foraster, sense tenir por de mi, diu el Senyor Totpoderós.
Qui hagi d’enorgullir-se que ho faci d’això: d’entendre’m i de conèixer-me a mi, que sóc el Senyor, que faig mise-ricòrdia, dret i justícia sobre la terra; perquè em complac en aquestes coses –diu el Senyor.
els qui amb la paraula fan condemnar un home, els qui paren trampes al jutge i al tribunal i amb falsedat torcen el dret de l’innocent.
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
el Senyor obre els ulls dels cecs, el Senyor redreça els decaiguts, el Senyor estima els justos,
el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
¿És veritat, eminents, que feu justícia, que judiqueu rectament els homes?
Conscientment perpetreu injustí-cies; sobre el país pesa la violència de les vostres mans.
¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?
¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?
Com t’has convertit en adúltera, ciu-tat fidel! Eres plena de justícia, hi habitava l’equitat; però ara, només ho-micides!
No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat.
El mateix dia li pagaràs el jornal, abans no es pongui el sol damunt seu, perquè ell és pobre i el necessita per a viure; no sigui que clami contra tu al Senyor i tu esdevinguis culpable.
No espoliïs el desvalgut, perquè és pobre, ni trepitgis l’humil a la porta,
perquè el Senyor defensarà la seva causa i prendrà la vida als seus espo-liadors.
Ell salva de l’espasa el desvalgut, i el pobre de les mans del violent.
Així el feble reneix a l’esperança, i emmudeix la injustícia.
Ai dels qui tenen el mal per bé i per bo el que és dolent; que de la llum en fan tenebres i de les tenebres, llum; que fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg!
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
Però, ai de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de totes les hortalisses, i passeu per alt la justícia i l’amor de Déu! Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre.
Escolteu això, vosaltres que exploteu l’indigent i arruïneu els desvalguts de la terra
mentre penseu: “¿Quan s’acabarà el mes, per poder vendre el gra, i la setma-na, per poder obrir els graners? Escur-çarem la mesura i apujarem el preu, i falsejarem el pes de les balances.
Podrem comprar gent pobra per pocs diners, i els desvalguts, per un parell de sandàlies; i fins el rebuig del blat po-drem vendre.”
No faràs córrer rumors falsos, ni et concertaràs amb els do-lents per a testificar falsament.
No segueixis els qui són més per fer malifetes, ni testifiquis en una causa decantant-te per la majoria contra tot dret;
com tampoc no has de ser parcial a favor del desvalgut.
No cometis injustícia quan jutgis, ni per afavorir el pobre ni per honrar el poderós; has de jutjar el proïsme amb justícia.
Però el Senyor esperarà per tenir pietat de vosaltres, i per això s’alçarà per compadir-vos; ja que el Senyor és un Déu just. Benaurats tots els qui esperen en ell.
Com la perdiu que cova uns ous que ella no ha post, així és qui aplega riqueses injustament: a la flor de la vida les deixarà, i a les seves darreries quedarà com un insensat.”
Després em vaig girar a considerar les opressions que es fan en aquest món, i heus aquí les llàgrimes dels oprimits que no tenen qui els consoli. A mans dels seus opressors estava el po-der, i per a ells no hi havia consolador.
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
No afligireu cap viuda ni cap orfe.
Si els afligiu i clamen a mi, no em faré el sord al seu clam,
Per això el dret ha reculat i la justícia es manté allunyada; per tal com la veritat ensopega al carrer i la honradesa no hi pot entrar.
A més, la lleialtat està detinguda, i qui s’aparta del mal és atropellat. Però el Senyor ho ha vist i s’ha pres molt malament que no hi hagués justícia.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l’Escriptura: “Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor.”
‘Maleït aquell qui violi el dret del foraster, de l’orfe o de la viuda.’ I tot el poble respondrà: ‘Amén!’
El Senyor entrarà en plet contra els ancians del seu poble i contra els seus notables: “Vosaltres heu devorat la vinya i guardeu a casa vostra les des-pulles dels pobres.
Amb quin dret esclafeu el meu poble i tritureu la cara dels desvalguts?”, diu el Senyor Etern, el Totpoderós.
Però el Senyor presideix perpè-tuament, afermat el seu tron per al judici,
per a regir l’univers amb justícia i sentenciar els pobles amb equitat.
El Senyor és una ciutadella per a l’oprimit, un refugi en moments de tribulació.
Entre el meu poble hi ha malvats: estan a l’aguait, vigilant com caçadors d’ocells; paren les trampes i capturen homes.
Igual que una gàbia plena d’ocells, així les seves cases són plenes d’en-gany; així s’engrandeixen i s’enri-queixen,
s’engreixen i estan lluents. Han sobrepassat els límits de la maldat; no fan justícia a l’orfe, perquè prosperi el seu dret, ni sostenen la causa dels des-valguts.
¿No he de castigar tot això? –diu el Senyor. D’una gent com aquesta, ¿no es venjarà la meva ànima?
Aquell qui diu al culpable: “Tu tens raó”, és maleït pels pobles i detestat per les nacions;
però els qui sentencien justament prosperaran, i vindrà damunt seu la més rica benedicció.
Per què em fas veure la iniquitat i mires indiferent la maldat? L’opressió i la violència són davant meu, i tot són querelles i baralles.
Per això la llei queda paralitzada i les sentències no són conformes al dret, perquè el dolent assetja l’innocent, i així es perverteix la justícia.
¿I penseu que Déu no farà justícia als seus elegits, que clamen a ell de nit i de dia, i no tindrà paciència amb ells?
Us dic que els farà justícia de seguida. Però, quan vingui el Fill de l’Home, ¿trobarà fe a la terra?”
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
No acceptaràs cap suborn, perquè el suborn encega els clarividents i capgira el testimoni dels honestos.
¿Es pot associar amb tu un tribunal injust, que dicta sentències contra la llei?
Atropellen la vida del just i condemnen la sang innocent.
Així que Acab va sentir que Nabot era mort, es va alçar per baixar a la vinya de Nabot, el jizreelita, per pren-dre’n possessió.
Si veus l’opressió dels pobres i la perversió del dret i de la justícia a la regió, no et torbis per això, que sobre una autoritat vigila una altra de més ele-vada; i per damunt de totes, la suprema.
Perquè vaig tenir fam i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar beure; era foraster i em vau acollir;
estava nu i em vau vestir; estava malalt i em vau visitar; estava empresonat i vau venir a veure’m.’
Ai del qui edifica la seva casa sense justícia i les seves terrasses sense equi-tat; que obliga a treballar els altres de franc i no els paga el seu esforç.
Confon, Senyor, les seves llengües, que veig violència i discòrdia a la ciutat;
dia i nit ronden per sobre els seus murs, la perversitat i la intriga es mouen dins d’ella.
És plena de corrupció, i la mentida i l’engany mai no s’a-llunyen de les seves places.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
El tros que conrea el pobre dóna abundor de pa, però n’hi ha que moren per manca de rectitud.
Però, què fareu el dia del càstig, quan vingui la tempesta de lluny? Cap a on anireu a buscar auxili? On amagareu la vostra riquesa?
Ara toca als rics: Ploreu descon-soladament per les misèries que us sobrevindran.
Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat;
el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies!
Heus aquí que heu escatimat el jornal dels obrers que han segat els vostres camps, i ara clama, i els crits dels segadors han arribat a les orelles del Senyor dels exèrcits.
tots els meus ossos diran: “Senyor, qui és com tu, que deslliures l’oprimit del qui és més fort que ell, el pobre i desvalgut del seu espo-liador?”
No oprimiràs ni maltractaràs el foraster; perquè vosaltres vau ser forasters a la terra d’Egipte.
Perquè, quina és l’esperança del dolent quan és tallat, quan Déu reclama la seva ànima?
¿És que Déu escoltarà el seu crit d’auxili, quan la tribulació li caigui al da-munt?
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda.
ja que el Senyor estima la justícia i mai no abandona els seus fidels; sempre els té emparats, mentre que la raça dels dolents serà esborrada.
Si fos jo, buscaria Déu i posaria a les seves mans la meva causa.
Ell fa coses grans, inexplicables, i meravelles innombrables;
El qui camina en la justícia i parla rectament, el qui refusa guanys fraudu-lents, el qui aparta la mà de les ofertes de suborn, el qui es tapa les orelles per no sentir propostes sanguinàries, el qui tanca els ulls per no mirar la maldat.
Es canvien de lloc les fites, són robats els ramats que després pasturen;
s’emporten l’ase dels orfes, prenen de garantia el bou de la viuda;
empenyen els captaires fora del camí, tots a l’una s’han d’amagar els des-valguts del país.
Tu ho saps, Senyor, recorda’t de mi, visita’m i fes-me justícia dels meus perseguidors. No deixis que sigui arrabas-sat a causa de la teva paciència amb ells; sàpigues que per tu suporto l’oprobi.
Tot això ho he observat aplicant el meu cor a tot el que s’esdevé en aquest món, quan l’home domina l’home, per desgràcia seva.
La gent li preguntava: “Doncs, què hem de fer?”
Ell els responia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.”
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Recordeu-vos dels presos, com si fóssiu companys de presó, i dels maltrac-tats, com si ho sentíssiu en propi cos.
L’Esperit del Senyor Etern re-posa damunt meu, perquè el Senyor m’ha ungit per portar bones no-ves als humils, m’ha enviat a embenar els cors destrossats, a proclamar la lli-bertat als captius i la deslliurança als presoners;
a anunciar l’any de gràcia del Senyor i el dia de revenja del nostre Déu; a consolar tots els afligits,
No oprimiràs el foraster; que vosaltres ja sabeu el que és ser foraster, perquè en vau ser a la terra d’Egipte.
El trapella té males arts; maquina intrigues infames per arruïnar el desvalgut amb raons falses, quan el pobre exposa la seva causa.