Categoria
149 Versets bíblics per superar reptes laborals
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,
segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Que la benignitat del Senyor, el nostre Déu, sigui damunt nostre! Referma sobre nosaltres el treball de les nostres mans; referma, sí, el treball de les nostres mans!
serviu de bon grat, com si fos al Senyor i no pas als homes.
Recordeu que cadascú rebrà del Senyor la recompensa segons el bé que hagi fet, tant si és esclau com si és lliure.
¿T’has fixat en l’home que domina el seu ofici? Podrà presentar-se davant dels reis; no servirà la gent insignificant.
També, quan érem amb vosaltres, ja us donàvem aquesta norma: qui no vulgui treballar, que no mengi.
Perquè sentim a dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no tre-ballar, es fiquen allà on no els demanen.
A tots aquests, doncs, els manem i els aconsellem en el Senyor Jesucrist que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengin.
Qui tenia el vici de robar, que deixi de robar i que es dediqui, més aviat, a treballar amb les pròpies mans en algu-na cosa productiva, perquè així tindrà mitjans per a compartir amb qui ho necessita.
Serà com un arbre arrelat entre recs d’aigua, que dóna fruit quan n’és el temps i el seu fullatge mai no s’em-musteeix: tot el que emprengui anirà per bé.
Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu,
Per tant, estimats germans meus, manteniu-vos ferms, incommovibles, superant-vos contínuament en l’obra del Senyor, convençuts que el vostre esforç en el Senyor no és pas inútil.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.
Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;
reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.
El qui planta i el qui rega són iguals, però cadascú rebrà la recompensa ajus-tada al treball que hagi fet.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?
El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,
i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
En allò que requereix diligència, no sigueu indolents, manteniu-vos fervents en l’esperit, sempre servicials amb el Senyor.
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.
Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.
És primordial, la saviesa, adqui-reix-la, i amb tot el que tens assoleix la intel·ligència.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Si algú parla, que sigui conforme a paraules de Déu; si algú fa un servei, que sigui segons la facultat que Déu proporciona; tot a fi que Déu sigui glorificat en totes les coses per mitjà de Jesucrist, a qui pertany la glòria i el domini pels segles dels segles. Amén.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.
Feliç l’home que troba la saviesa i aquell que aconsegueix la intel·li-gència,
perquè assolir-la val més que adqui-rir plata, i obtenir-la, més que l’or pur.
Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència.
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Fes-me conèixer, Senyor, els teus camins, ensenya’m els teus viaranys.
Fes-me avançar en la teva veritat i instrueix-me, perquè tu ets el Déu de la meva salvació; en tot moment he confiat en tu.
Per tant, un cop ben faixat el vostre enteniment, amb serenitat, tingueu una esperança plena en la gràcia que us vindrà el dia de la revelació de Jesucrist.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Per això em sento satisfet enmig de les febleses, els ultratges, les necessi-tats, les persecucions i les angoixes, per causa de Crist; perquè quan sóc feble és quan sóc veritablement fort.
Fill meu, guarda la prudència i el consell, no els perdis mai de vista,
que són vida per a l’ànima i ornament de gràcia al teu coll.
Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Clamen els justos, i el Senyor els escolta i els deslliura de totes les seves an-gúnies.
El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
a ell sigui la glòria en l’Església i en Crist Jesús, per totes les generacions, per sempre més. Amén.
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
Quan no es fan consultes, fracassen els projectes; quan hi ha molts consellers, tenen èxit.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
Comporteu-vos assenyadament amb els de fora, aprofitant el temps.
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
És també en ell que hem estat fets possessió seva, predestinats segons el designi d’aquell qui tot ho duu a terme seguint el seu pla i els seus propòsits,
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Quan falten dirigents el poble s’en-sorra; l’èxit depèn de l’abundància de consellers.
Déu és fidel, per ell heu estat cridats a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, el nostre Senyor.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Depenen del Senyor els passos de l’home de bé, ell l’assegura en el camí que el complau;
Si mai cau, no quedarà estès a terra, perquè el Senyor li sosté la mà.
Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
L’ànima de l’indolent desitja molt, però en va; en canvi, la del diligent serà sa-tisfeta.
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,
a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
però el designi del Senyor subsis-teix per sempre, els projectes del seu cor, per totes les generacions.
La fe és una garantia segura d’allò que s’espera, una prova de realitats que no es veuen;
Després, David continuà dient al seu fill Salomó: “Tingues confiança i fer-mesa, i comença! No temis ni et desani-mis, perquè el Déu Etern, el meu Déu, és amb tu; no et deixarà ni et desempa-rarà fins que tota l’obra per al servei del temple del Senyor sigui enllestida.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
perquè és Déu qui activa en vosaltres la voluntat i l’acció, segons la seva benevolència.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
No viu amb el recel de males notícies, el seu cor està segur, confiant en el Senyor.
Afermat el cor, no té cap por, fins i tot es planta satisfet cara als seus adversaris.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de seny
que sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.
Endega els teus afers de fora i prepara les feines del camp, i després podràs edificar la teva casa.
Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.
Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Tu pares taula davant meu, cara als meus enemics; m’has ungit el cap amb bàlsam, om-ples la meva copa a vessar.
El principi de la saviesa és el res-pecte al Senyor, demostren bon seny tots els qui ho practiquen. La seva lloança subsisteix per sempre més.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
La dona exemplar, qui la trobarà? És molt més valuosa que les mateixes perles.
En ella confia el cor del seu marit, i no pas sense profit.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
El Senyor tot ho completarà per mi. Senyor, el teu amor és etern! No deixis de la mà la teva obra.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: la plenitud de goig a la teva presència, per sempre delícies al teu costat.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Ja que som obra seva, creats en Crist Jesús, en vistes a les bones obres que prèviament Déu tenia preparades perquè les practiquéssim.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia.
El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
us capaciti amb tota mena de dons per a complir la seva voluntat; que ell realitzi en nosaltres allò que li plau, per mitjà de Jesucrist, a qui sigui la glòria pels segles dels segles. Amén.
“Jo aniré davant teu i aplanaré els obstacles; esbotzaré les portes de bron-ze i faré saltar els forrellats de ferro.
Ell és l’origen, el mitjà i el terme de l’univers. A ell sigui la glòria pels se-gles. Amén.
Quan em trobo en plena tribulació, em guardes la vida; contra la fúria dels meus enemics estens la mà, i em salva la teva dreta.
Vés a veure la formiga, gandul, observa els seus hàbits i guanya saviesa.
Ella no té regidor, ni capatàs, ni amo,
però assegura a l’estiu el seu aliment, recull el seu menjar el temps de la sega.
Donareu culte al Senyor Etern, el vostre Déu, i ell beneirà el vostre pa i la vostra aigua. Allunyaré de tu les malalties,
Beneeix el Senyor, ànima meva, i no oblidis cap dels seus beneficis.
Ell és qui et perdona de tota culpa i et guareix de tota malaltia;
qui arrenca del fossar la teva vida i et corona d’amor i de tendresa;
qui satisfà de bé la teva existència i et fa rejovenir com una àguila.
I no és pas que ens considerem capaços per nosaltres mateixos d’aconseguir res de positiu, al contrari, la nostra capacitat ens ve de Déu;
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,
Certament, la bondat i la benevolència m’acompanyaran tots els dies de la meva vida, i viuré a la casa del Senyor la resta dels meus dies.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’