Categoria
103 Versicles de la Bíblia sobre la Riquesa
Si pensem que la benedicció de Déu consisteix a tenir riqueses i béns materials, anem errats. Això voldria dir que les persones pobres no són beneïdes per Déu o que no tenen el seu favor, i no té cap sentit. Tampoc seria lògic pensar que Déu castiga uns amb la pobresa, mentre beneeix altres amb la riquesa.
La paraula de Déu ens mostra exemples de persones fidels i obedients a Ell, però que eren pobres. Si bé en alguns casos veiem una connexió entre benedicció i riquesa material, també és cert que entre les dificultats i els problemes, Déu beneeix de moltes maneres.
Hem de ser agraïts en tot moment, ja que Déu observa l'actitud del nostre cor. Molts, en prosperar materialment o assolir l'èxit, lloen Déu i li agraeixen en aquell moment, però la nostra felicitat i benestar han de provenir de Déu abans que dels diners.
No tinguis desfici per enriquir-te, deixa de banda la teva sagacitat.Quan alces els ulls a les riqueses, ja no hi són, perquè els han sortit ales i com àguiles s’envolen cap al cel.
Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
A tots els assedegats: veniu cap a l’aigua, i els qui no teniu diners, veniu, compreu i mengeu! Sí, veniu i compreu sense diners i sense preu, vi i llet.
Per què gasteu els diners en allò que no és aliment i el vostre jornal en allò que no satisfà? Escolteu-me bé i men-jareu bons aliments, i la vostra ànima es delectarà en menjars sucosos.
Que la vida val més que l’aliment, i el cos més que el vestit.Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, però Déu els alimenta. Vosaltres sou de molta més vàlua que no pas els ocells!
El Senyor ha beneït abundosament el meu amo i ha arribat a ser molt ric: l’ha proveït de ramats d’ovelles i de vaques, plata i or, servents i serventes, camells i ases.
No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.”
No presta el seu diner a interès, ni accepta gratificacions que perju-diquin l’innocent. El qui obra així no trontollarà mai.
i llavors diguis en el teu cor: El meu poder i la força de les meves mans m’han procurat aquesta riquesa.Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.
El Senyor obrirà per a tu el seu ric tresor, el cel, per donar al seu temps la pluja a la teva terra i per beneir tot el treball de les teves mans, així podràs prestar a molts pobles, mentre que tu mai no hauràs de manllevar.
Per no haver servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i satisfacció de cor, quan tenies abundància de tot,hauràs de servir els enemics teus que el Senyor farà venir contra tu, passant fam, set, nuesa i tota mena de privacions, i carregarà un jou de ferro sobre el teu coll fins que et destrueixi.
Però a més et dono el que no has demanat, tant de riqueses com de glòria, de manera que no hi haurà entre els reis ningú com tu en tots els teus dies.
El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres, i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors hi ha a la Terra Baixa o Xefelà.
De tu vénen la riquesa i l’honra, i tu ho regeixes tot. A les teves mans està el poder i la força, i a les teves mans està el donar engrandiment i fermesa a totes les coses.
Senyor, Déu nostre, tota aquesta gran provisió que nosaltres hem preparat per a edificar un temple en honor del teu sant Nom ha vingut de tu, i tot és teu.
El Senyor respongué a Salomó: “Ja que és això el que el teu cor vol, i no has demanat riqueses, ni possessions, ni honors, ni la mort dels teus enemics, ni tampoc no has demanat llarga vida, sinó que has demanat, per a tu, saviesa i en-teniment per a jutjar el meu poble, sobre el qual t’he fet rei,la saviesa i l’enteniment et són con-cedits; i a més et donaré riqueses, pos-sessions i honors com no han tingut els reis anteriors a tu ni tindrà cap dels que vindran després de tu.”
El rei Salomó va ser el més gran de tots els reis de la terra, en riquesa i saviesa.
Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
Ells confien en la pròpia puixança, i fan ufana de l’abundor de la seva riquesa.Ningú no pot redimir-se ell mateix, ni pagar a Déu la pròpia redempció;
No t’inquietis si algú s’enriqueix, si creix l’opulència de la seva casa;perquè quan mori no s’endurà pas res, ni l’opulència li vindrà al darrere.
“Mireu l’home que no ha volgut tenir Déu per protecció, sinó que confiava en la seva gran fortuna; es mantenia en el seu crim.”
No confieu en l’opressió ni us envaneixi la rapinya. Si les riqueses augmentaven, no hi poseu pas el cor.
Si no és el Senyor qui edi-fica la casa, vanament treballen els qui la construeixen; si el Senyor no guarda la ciutat, vanament vetllarà el vigilant.És en va que us lleveu de matinada i us retireu tard a reposar, per menjar el pa de moltes fatigues, quan ell el dóna als seus estimats tot i dormint.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Feliç l’home que troba la saviesa i aquell que aconsegueix la intel·li-gència,perquè assolir-la val més que adqui-rir plata, i obtenir-la, més que l’or pur.
Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós.
La casa i la fortuna són l’heretat dels pares, però una dona sensata és un do del Senyor.
Qui és amic de gatzares caurà en la misèria, i l’amic del vi i dels perfums mai no es farà ric.
Més val un bon nom que mol-tes riqueses, i la consideració, més que la plata i l’or.Ric i pobre són iguals: tots dos els ha fet el Senyor.
Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou, i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit. Això també és vanitat!
Cert, quan a un home Déu li ha donat riquesa i possessions, i li permet de viure’n, prendre’n la seva part i alegrar-se en el seu treball, això és un do de Déu.
el d’aquell a qui Déu ha donat riquesa, possessions i honor, de manera que no li falti res del que pugui desitjar; però Déu no li concedeix la facultat de gaudir-ne, sinó que és un estrany qui en gaudeix. Això sí que és vanitat i una penosa desgràcia!
Tenen el país ple de plata i d’or, i els seus tresors són immensos. Tenen el país ple de cavalls, i els seus carros són incomptables.
Llavors ell escamparà la pluja sobre la llavor que hauràs sembrat a la terra, i el blat que produirà serà gros i abundant. Aquell dia, el teu bestiar pasturarà en deveses espaioses.
Llavors tu ho veuràs i estaràs radiant; el teu cor bategarà i s’eixamplarà quan estenguin davant teu tots els tresors del mar i vingui a tu l’opulència de les nacions.
Això diu el Senyor: “Que el savi no s’enorgulleixi de la seva saviesa, ni el valent de la seva valentia, ni el ric de la seva riquesa.
Com la perdiu que cova uns ous que ella no ha post, així és qui aplega riqueses injustament: a la flor de la vida les deixarà, i a les seves darreries quedarà com un insensat.”
Llançaran la seva plata pels carrers i tindran el seu or per immundícia; ni la plata ni l’or els podrà salvar, el dia de la ira del Senyor. No satisfaran el seu desig ni s’ompliran el ventre, perquè aquests van ser els incentius del seu pecat.
Amb la teva saviesa i el teu enginy has amassat una fortuna i has atresorat l’or i la plata,i amb la teva gran habilitat en el comerç has acumulat una fortuna, cosa que et fa sentir profundament orgullós.
I Efraïm diu: Realment sóc ric, he aconseguit una fortuna; i en allò que m’he guanyat no hi trobaran cap infracció ni pecat.
“Saquegeu la plata, saquegeu l’or, que els tresors són immensos, i abundants els objectes preciosos de tota mena!”
Per bé que Tir s’ha edificat una fortalesa i ha aplegat la plata com si fos pols i l’or com el fang del carrer,
Porteu íntegres els delmes al dipòsit de provisions, a fi que hi hagi queviures al meu temple. Poseu-me així a prova, diu el Senyor Totpoderós, i ja veureu si no us obro les comportes del cel i no aboco damunt vostre la benedicció fins que no n’hi càpiga més.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
El qui ha rebut la sembra entre els cards és aquell qui escolta la paraula, però els afanys de la vida i la seducció de la riquesa ofeguen la paraula i la deixen estèril.
Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”Però el jove, en sentir això, se’n va anar tot trist, perquè tenia moltes pro-pietats.
Jesús va dir als seus deixebles: “En veritat us dic que és molt difícil que un ric entri en el Regne del cel.Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
però els afanys per la vida, la seduc-ció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril.
Jesús se’l va mirar amb afecte i li digué: “Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i se-gueix-me.”Però ell, contrariat per aquest con-sell, se n’anà compungit, perquè tenia moltes propietats.
Jesús, mirant a l’entorn, digué als seus deixebles: “Quantes dificultats te-nen per a entrar en el Regne de Déu els qui tenen riqueses!”Els deixebles van quedar desconcer-tats per les seves paraules. Però Jesús altre cop els donà resposta: “Fills, que n’és de difícil entrar en el Regne de Déu!És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”Llavors els ho va exposar amb una paràbola: “Els camps d’un home ric van donar un gran rendiment,i ell reflexionava interiorment: ‘Què faré? No tinc pas prou lloc per aplegar la meva collita.’I es va dir: ‘Ja sé el que faré. Tiraré a terra els graners i en construiré uns altres de més grans; hi aplegaré tot el gra i les meves provisions.Llavors diré a la meva ànima: Àni-ma, tens aplegada una gran provisió per a molts anys; ara reposa, menja, beu i passa-t’ho bé.’Però Déu li digué: ‘Insensat! Aques-ta mateixa nit et reclamaran l’ànima, i tot el que has acabalat, per a qui serà?’Així passa amb tothom qui acabala per a si mateix i no és ric de cara a Déu.”
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica?I jo us dic: Guanyeu-vos amics amb la falsa riquesa, a fi que quan s’acabi sigueu rebuts a les mansions eternes.
Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric.
Veient-ho, Jesús digué: “Amb quan-tes dificultats entren al Regne de Déu els qui tenen riqueses!És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
i, vet aquí que un home anomenat Zaqueu, encarregat dels recaptadors i molt ric,intentava de veure qui era Jesús, però no podia perquè l’aglomeració de la gent li ho impedia, ja que ell era baix d’estatura.Es va posar a córrer cap a un punt més avançat i es va enfilar en una figuera per veure’l, ja que havia de passar per allí.Quan Jesús va arribar en aquell punt, va alçar la vista i li digué: “Zaqueu, baixa ara mateix, que avui haig d’allot-jar-me a casa teva.”Ell baixà de seguida i el va rebre tot content.Tots els qui ho van veure rondinaven i deien: “Ha entrat a allotjar-se a casa d’un pecador.”Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”Jesús li digué: “Avui ha vingut la sal-vació en aquesta casa, ja que aquest també és fill d’Abraham.Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.”
Cal que treballeu, però no pas pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura fins a la vida eterna, que és el que us donarà el Fill de l’Home; perquè aquest és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell.”
“Per què no s’ha venut aquest perfum per tres-cents denaris i s’ha donat als pobres?”Però això ho deia no pas perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era lladre i, com que guardava la bossa dels diners, del que hi posaven en sostreia.
venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendesi els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.
¿És que et són indiferents la riquesa de la seva bondat, la seva paciència i la seva generositat? ¿O ignores que la bondat de Déu t’invita al penediment?
Quina profunditat tenen la generosi-tat, la saviesa i el coneixement de Déu! Que en són d’inescrutables, les seves decisions, i d’inexplorables, els seus ca-mins!
De fet, qui et fa superior? Què tens que no hagis rebut? I, si ho has rebut, per què presumeixes com si no t’ho haguessin donat?Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sen-tiu com reis, sense nosaltres. Tant de bo que fos així! Perquè nosaltres podríem compartir el vostre regnat.
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
que enmig d’una gran tribulació, que els ha posat a prova, se senten tan contents que de la seva absoluta indigència n’han tret un doll de generositat.
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
en ell hem rebut la redempció, el perdó de les culpes, al preu de la seva sang, en virtut de la gran abundància de la seva gràcia,la qual ens ha prodigat abundosament omplint-nos de saviesa i coneixement.
A mi, que sóc menys que el més petit de tots els sants, se m’ha concedit aquesta gràcia: anunciar als gentils la riquesa incalculable de Crist,
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
A ells, Déu ha volgut manifestar-los la riquesa gloriosa que hi ha en aquest misteri per als no jueus: que Crist és entre vosaltres l’esperança de la glòria.
Certament, la pietat és un gran negoci si un s’acontenta amb el que té.Perquè res no hem dut al món i tampoc no podrem endur-nos-en res.Tanmateix, ens acontentarem amb tenir menjar i vestit.Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
que ell ha vessat abundosament sobre nosaltres per mitjà del nostre Salvador, Jesucrist,a fi que, un cop justificats per la seva gràcia, esdevinguem hereus de la vida eterna que esperem.
Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
i també el ric quan sigui humiliat, perquè passarà com la florida de l’herba:un cop eixit el sol ardent, l’herba s’asseca, cau la flor i s’acaba la seva bella aparença; així mateix es consu-mirà el ric en els seus negocis.
Ara toca als rics: Ploreu descon-soladament per les misèries que us sobrevindran.Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat;el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies!
Tu dius: Sóc ric, estic ben proveït i no em falta res, però no t’adones que tu ets el més desventurat i miserable, po-bre, cec i nu.T’aconsello que em compris or pu-rificat al foc per enriquir-te, i vestits blancs per poder-te cobrir, que no es vegi la teva vergonyosa nuesa; i col·liri per a untar-te els ulls, perquè hi vegis.