Categoria
107 Versets de la Bíblia sobre els diners i la riquesa
De vegades, ens deixem endur per les coses materials, oblidant que el que realment perdura és l'espiritual. I el que és pitjor, arribem a pensar que seríem més feliços o que valdríem més si tinguéssim més possessions o luxes, i ens esforcem per aconseguir-ho en comptes de buscar enfortir la nostra relació amb Déu, que ens veu d'una manera molt diferent.
Per a Déu, la veritable riquesa, la que ens beneficia de veritat, és l'espiritual. Una de les coses que més valora és un cor humil que el busca i desitja viure d'acord amb els seus manaments.
Déu ha d'ocupar el tron del nostre cor de forma única i exclusiva. Si permetem que alguna cosa o algú més l'ocupi, estem pecant al servir a un ídol. La Bíblia1 ensenya que no podem servir a dos senyors, per tant, t'animo a que escullis sempre a Déu.
Amb Ell no hi perdràs res, tot serà guany.
1 Mateu 6:24
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Qui es deleix pel diner no en tindrà mai prou, i qui es deleix per l’abundància no en traurà profit. Això també és vanitat!
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.
En totes les generacions successives, tots els vostres infants mascles hauran de ser circumcidats quan tinguin vuit dies, tant el que hagi nascut a casa teva com el que hagi estat comprat a qual-sevol dels forasters que no són del teu llinatge.Sens falta seran circumcidats, tant el nascut a casa teva com el comprat amb el teu diner; així la meva aliança quedarà marcada en la vostra carn com una aliança perpètua.
Abraham s’hi avingué i, davant del poble hitita, va pesar, per a Efron, la plata que aquest havia dit: quatre-cents sicles de plata usual al comerç.
Però Pere li replicà: “Que el teu diner se’n vagi amb tu a la perdició, si t’has pensat que el do de Déu es pot comprar amb diners.
I quan veien que hi havia molts diners a la caixa, pujava el secretari del rei amb el gran sacerdot, els posaven a la bossa i enregistraven el diner recaptat al temple del Senyor.
Josep va manar que omplissin de gra els seus sacs, que tornessin el diner de cada un al seu sac i que els donessin provisions per al camí. I així es va fer.
També d’arreu del món venien a l’Egipte a comprar blat a Josep, perquè la fam s’agreujava per tots els països.
Emporteu-vos també doble quantitat de plata i torneu personalment la que us van retornar a la boca dels sacs, per si es tractava d’un error.
Els fills d’Israel, seguint les instruccions de Moisès, havien demanat als egipcis objectes de plata i d’or i vestits.El Senyor va fer que el poble caigués en gràcia als egipcis i els ho van donar. Així van espoliar els egipcis.
Si prestes diners a gent del meu poble, al pobre que conviu amb tu, no et portis amb ell com un usurer, no li exi-giràs interessos.
No oprimiràs el teu proïsme ni el robaràs. No retindràs el jornal del tre-ballador fins l’endemà.
No prendràs d’ell interès ni usura, sinó que, amb temor del teu Déu, deixa-ràs que el teu proïsme convisqui amb tu.No li prestaràs el teu diner a rèdit ni li faràs pagar amb interès les teves pro-visions.
Perquè el Senyor, el teu Déu, et beneirà tal com t’ha promès, i tu pres-taràs a moltes nacions, mentre que tu no hauràs de manllevar-los res; domi-naràs moltes nacions, i elles no et do-minaran a tu.
Li has de donar generosament i sense recança al cor, quan l’afavoreixis, perquè això farà que el Senyor, el teu Déu, et beneeixi en el teu treball i en tot el que emprenguis.
No exigiràs del teu germà interès pel diner, ni pels queviures, ni per cap cosa de les que s’acostumen a exigir interès.D’un foraster podràs exigir-ne, però no n’exigiràs del teu germà; així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que emprenguis a la terra on vas per prendre’n possessió.
No explotaràs el jornaler pobre i desvalgut, tant si és dels teus germans com si és dels forasters que viuen al teu país, dins la teva ciutat.El mateix dia li pagaràs el jornal, abans no es pongui el sol damunt seu, perquè ell és pobre i el necessita per a viure; no sigui que clami contra tu al Senyor i tu esdevinguis culpable.
El Senyor obrirà per a tu el seu ric tresor, el cel, per donar al seu temps la pluja a la teva terra i per beneir tot el treball de les teves mans, així podràs prestar a molts pobles, mentre que tu mai no hauràs de manllevar.El Senyor et posarà per cap, i no pas per cua; i aniràs sempre cap amunt i no mai cap avall, si obeeixes els manaments del Senyor, el teu Déu, que jo et prescric avui perquè els guardis i els compleixis,
Per no haver servit el Senyor, el teu Déu, amb alegria i satisfacció de cor, quan tenies abundància de tot,hauràs de servir els enemics teus que el Senyor farà venir contra tu, passant fam, set, nuesa i tota mena de privacions, i carregarà un jou de ferro sobre el teu coll fins que et destrueixi.
Joaix digué als sacerdots: “Tots els diners de les donacions sagrades que s’ofereixin al temple del Senyor, els di-ners dels rescats personals, segons està estipulat, tot el diner que cadascú oferei-xi voluntàriament al temple del Senyor,
Perquè, qui sóc jo, i qui és el meu poble, que tinguem la capacitat d’oferir-te aquestes coses tant generosament? Ja que tot ve de tu i t’hem donat allò que de tu hem rebut.
També n’hi hagué que deien: “Hem hagut de demanar préstecs sobre les terres i les vinyes per pagar l’impost reial.Nosaltres som de la mateixa raça que els nostres germans, i els seus fills no són diferents dels nostres; en canvi, hem de sotmetre els nostres fills i les nostres filles a servitud, com hi són ja algunes de les nostres filles, i no ho podem evi-tar, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja són d’uns altres.”
Llavors tindràs l’or com la pols de la terra i com els còdols del torrent d’Ofir,perquè el Totpoderós serà el teu tresor, un munt de plata per a tu;
Ells confien en la pròpia puixança, i fan ufana de l’abundor de la seva riquesa.Ningú no pot redimir-se ell mateix, ni pagar a Déu la pròpia redempció;
És ben clar: els savis moren, i igualment desapareix el neci i l’insensat, i deixen als altres la seva riquesa.
“Mireu l’home que no ha volgut tenir Déu per protecció, sinó que confiava en la seva gran fortuna; es mantenia en el seu crim.”
No confieu en l’opressió ni us envaneixi la rapinya. Si les riqueses augmentaven, no hi poseu pas el cor.
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix.L’ànima generosa serà sadollada, i el qui sacia, al seu torn serà saciat.
Qui confia en la seva fortuna caurà; però els justos reverdiran com fu-llatge ufanós.
La riquesa proporciona molts amics, en canvi, el pobre fins de l’únic amic es veu privat.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència.
A casa del savi hi ha abundants reserves i bàlsam, però l’insensat tot s’ho malgasta.
No siguis dels qui encaixen la mà ni dels qui avalen préstecs,perquè si no tens amb què pagar et prendran el llit de sota teu.
No tinguis desfici per enriquir-te, deixa de banda la teva sagacitat.Quan alces els ulls a les riqueses, ja no hi són, perquè els han sortit ales i com àguiles s’envolen cap al cel.
Cert, quan a un home Déu li ha donat riquesa i possessions, i li permet de viure’n, prendre’n la seva part i alegrar-se en el seu treball, això és un do de Déu.
Per què gasteu els diners en allò que no és aliment i el vostre jornal en allò que no satisfà? Escolteu-me bé i men-jareu bons aliments, i la vostra ànima es delectarà en menjars sucosos.
Com la perdiu que cova uns ous que ella no ha post, així és qui aplega riqueses injustament: a la flor de la vida les deixarà, i a les seves darreries quedarà com un insensat.”
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
El qui ha rebut la sembra entre els cards és aquell qui escolta la paraula, però els afanys de la vida i la seducció de la riquesa ofeguen la paraula i la deixen estèril.
Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”Però el jove, en sentir això, se’n va anar tot trist, perquè tenia moltes pro-pietats.
Us torno a dir que és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
“El regne del cel és com un home que, en emprendre un viatge, va cridar els seus criats i els va confiar el seu capital.A un li confià cinc talents; a un altre, dos; a un altre, un: a cadascun segons la seva capacitat. I després emprengué el viatge.El qui havia rebut els cinc talents va anar de seguida a negociar-los i en va guanyar cinc més.El qui n’havia rebut dos va fer el mateix, i en va guanyar dos més.Però el qui n’havia rebut un se n’anà a fer un clot a terra on va amagar els diners del seu amo.Al cap de molt temps va tornar l’amo d’aquells criats i els demanà comptes.Va comparèixer el qui havia rebut cinc talents, portant-ne cinc més, i digué: ‘Senyor, em vas confiar cinc talents; mira, n’he guanyat cinc més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’També va comparèixer el qui n’havia rebut dos, i digué: ‘Senyor, em vas confiar dos talents; mira, n’he guanyat dos més.’L’amo li digué: ‘Molt bé, bon servidor i lleial. Com que has estat fidel en una cosa petita, te n’encarregaré de grans; vine i participa del goig del teu senyor.’Comparegué també el qui havia rebut un talent, i digué: ‘Senyor, sabia que ets un home exigent, que segues on no has sembrat i reculls on no has plantat.Per això vaig tenir por, i vaig anar a amagar el teu talent sota terra; mira aquí tens el que és teu.’L’amo li respongué: ‘Mal servent i gandul! Sabies que sego on no he sem-brat i que recullo on no he plantat.Més et valia, doncs, dipositar els meus diners al banc a fi que, quan jo tornés, pogués recobrar el que és meu amb el rèdit.Preneu-li, doncs, el talent i doneu-lo al qui en té deu.Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
però els afanys per la vida, la seduc-ció de la riquesa i les altres cobejances els van envaint, fins que ofeguen la paraula i la deixen estèril.
Jesús se’l va mirar amb afecte i li digué: “Una cosa et falta: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel; després vine i se-gueix-me.”Però ell, contrariat per aquest con-sell, se n’anà compungit, perquè tenia moltes propietats.Jesús, mirant a l’entorn, digué als seus deixebles: “Quantes dificultats te-nen per a entrar en el Regne de Déu els qui tenen riqueses!”Els deixebles van quedar desconcer-tats per les seves paraules. Però Jesús altre cop els donà resposta: “Fills, que n’és de difícil entrar en el Regne de Déu!És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
Igualment uns soldats li pregunta-ven: “I nosaltres, què hem de fer?” I els deia: “No amenaceu ningú ni poseu de-núncies falses, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.”
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica?Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre?Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”
“Hi havia un home ric que vestia de porpra i de lli molt fi i que cada dia feia banquets esplèndids,mentre que un captaire, anomenat Llàtzer, jeia al seu portal, tot cobert de nafres,desitjant d’atipar-se amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres.Heus aquí que el pobre va morir i els àngels el van portar al si d’Abraham. També va morir el ric, i el van enterrar.En la regió dels morts, enmig de turments, alçant la mirada, va veure Abraham, d’un tros lluny, i Llàtzer re-clinat al seu si.Llavors va cridar: ‘Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.’Abraham va respondre: ‘Fill, recorda que durant la teva vida ja vas rebre els teus béns, en canvi, Llàtzer, els seus mals; ara, però, ell aquí és consolat, i tu, en canvi, ets turmentat.A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres.’Aleshores digué: ‘Et prego, doncs, pare, que l’enviïs a casa del meu pare,on tinc cinc germans, a fi que els previngui, no sigui que vinguin a parar també ells en aquest lloc de turment.’Però Abraham li digué: ‘Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.’Ell va insistir: ‘No, pare Abraham, que si algú d’entre els morts anés a ells es convertirien.’Però Abraham digué: ‘Si no fan cas de Moisès i dels profetes, tampoc no es convenceran si algú ressuscitava d’entre els morts’.”
En sentir això, Jesús li digué: “En-cara et falta una cosa: ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”Però ell, en sentir això, es posà tot trist, perquè era molt ric.Veient-ho, Jesús digué: “Amb quan-tes dificultats entren al Regne de Déu els qui tenen riqueses!És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri en el Regne de Déu.”
i, vet aquí que un home anomenat Zaqueu, encarregat dels recaptadors i molt ric,intentava de veure qui era Jesús, però no podia perquè l’aglomeració de la gent li ho impedia, ja que ell era baix d’estatura.Es va posar a córrer cap a un punt més avançat i es va enfilar en una figuera per veure’l, ja que havia de passar per allí.Quan Jesús va arribar en aquell punt, va alçar la vista i li digué: “Zaqueu, baixa ara mateix, que avui haig d’allot-jar-me a casa teva.”Ell baixà de seguida i el va rebre tot content.Tots els qui ho van veure rondinaven i deien: “Ha entrat a allotjar-se a casa d’un pecador.”Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”Jesús li digué: “Avui ha vingut la sal-vació en aquesta casa, ja que aquest també és fill d’Abraham.Perquè el Fill de l’Home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.”
“Per què no s’ha venut aquest perfum per tres-cents denaris i s’ha donat als pobres?”Però això ho deia no pas perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era lladre i, com que guardava la bossa dels diners, del que hi posaven en sostreia.
venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
Tot el grup de creients era d’un sol cor i una sola ànima; i ningú no deia que fos únicament seu el que posseïa, sinó que tot era comú entre ells.I els apòstols donaven testimoniatge de la resurrecció del Senyor Jesús amb una gran eficàcia, i la gràcia sobreabun-dava en tots ells.Entre ells no hi havia ningú que pas-sés necessitat, perquè tots els propietaris de terres o cases que hi havia les venien i portaven els diners de les vendesi els posaven als peus dels apòstols, i es repartia segons la necessitat de cadascú.
Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
que enmig d’una gran tribulació, que els ha posat a prova, se senten tan contents que de la seva absoluta indigència n’han tret un doll de generositat.
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinci sé viure amb estretor, i també sé viure en l’abundor. En qualsevol situació i en qualsevol lloc, estic avesat a anar tip i a passar gana, a tenir de sobres i a fer curt.Tot ho puc en aquell qui em dóna forces.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer,a fi que visqueu dignament davant els no-creients i no tingueu necessitat de ningú.
Que si una persona no vetlla pels seus, sobretot si viuen amb ella, renega de la fe i es comporta pitjor que els descreguts.
Certament, la pietat és un gran negoci si un s’acontenta amb el que té.Perquè res no hem dut al món i tampoc no podrem endur-nos-en res.Tanmateix, ens acontentarem amb tenir menjar i vestit.Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Als rics d’aquest món, recomana’ls que no siguin altius ni posin l’esperança en la incertesa de les riqueses, sinó en Déu, que ens proveeix de tot abundosament perquè en fruïm.Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,que així acumularan per a ells mateixos una base sòlida per al futur que els permetrà fer seva la vida veritable.
Que el germà de condició humil se senti orgullós quan sigui exalçat,i també el ric quan sigui humiliat, perquè passarà com la florida de l’herba:un cop eixit el sol ardent, l’herba s’asseca, cau la flor i s’acaba la seva bella aparença; així mateix es consu-mirà el ric en els seus negocis.
Estimats germans meus, escolteu: ¿No ha escollit Déu els pobres segons el món perquè siguin rics en la fe i hereus del Regne que ha promès als qui l’estimen?En canvi, vosaltres heu ofès el pobre. ¿No són els rics els qui abusen de vosaltres i us arrosseguen als tribunals?
Vegem, ara, els qui dieu: “Avui i de-mà anirem a tal ciutat, hi passarem l’any negociant i obtindrem força guanys.”¿Que potser sabeu què serà de la vostra vida el dia de demà? Vosaltres no sou més que una boirina que per un poc temps apareix i després desapareix.Millor seria que diguéssiu: “Si el Senyor ho vol i encara som vius, farem això o allò.”
Ara toca als rics: Ploreu descon-soladament per les misèries que us sobrevindran.Les vostres riqueses s’han podrit, els vostres vestits s’han arnat;el vostre or i la vostra plata s’han rovellat, i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i devorarà la vostra carn com un foc. Això és el que heu atresorat per als darrers dies!
Heus aquí que heu escatimat el jornal dels obrers que han segat els vostres camps, i ara clama, i els crits dels segadors han arribat a les orelles del Senyor dels exèrcits.
Pastureu el ramat de Déu que teniu al vostre càrrec, no per força, sinó amb bona disposició, tal com Déu mana, sense intenció de treure’n profit, sinó amb un propòsit desinteressat;no com a dominadors de l’heretatge, sinó fent-vos model del ramat.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
Estimat, jo prego perquè totes les coses et vagin bé i tinguis bona salut, talment com n’és de pròspera la teva espiritualitat.
Tu dius: Sóc ric, estic ben proveït i no em falta res, però no t’adones que tu ets el més desventurat i miserable, po-bre, cec i nu.T’aconsello que em compris or pu-rificat al foc per enriquir-te, i vestits blancs per poder-te cobrir, que no es vegi la teva vergonyosa nuesa; i col·liri per a untar-te els ulls, perquè hi vegis.
a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom.
Els traficants de la terra ploren i es lamenten per ella, perquè la seva merca-deria ja no la compra ningú:les mercaderies d’or i plata, pedres precioses i perles, lli i porpra, seda i grana, totes les fustes oloroses, tants objectes de marfil, tants atuells de la fusta més precio-sa, d’aram, de ferro i de marbre;la canyella, el gingebre, els perfums i els ungüents, l’encens, el vi, l’oli, la flor de la farina, el blat, el bestiar gros i les ovelles, els cavalls, els carros, els esclaus i les vides humanes.
que només en una hora ha quedat arrasada tanta ostentació!” Tots els pi-lots, tots els navegants costaners, els mariners i tots els qui viuen del mar es van aturar lluny,